(Alaska) Ruta el 10/07/2015; 12 km; +700 -700; 6 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Crow Pass Trail, Barnes Mines, Crystal Lake, Crow Pass, Raven Glacier. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan l’any 1940 Harry Staser, el propietari de la mina d’or propera al Crow Pass, va morir, Espanya era dirigida pel general Franco. Aquell any, el mes d’octubre, es va reunir amb Adolf Hitler a Hendaia i com a resultat Espanya no va entrar a la guerra com a bel·ligerant, encara que hi va haver soldats espanyols al costat de Hitler.
Aquesta excursió comença en una desviació d’Alyeska Hwy, de manera que coincidirem a prop de la famosa ruta de trineus, Iditarod. El cartell informatiu ens en parla.
D’altra banda cal recordar que estem a Alaska, un territori que està a tocar de Rússia. Des dels inicis de l’arribada dels russos 1741, hi ha quedat records de la seva estada. El 15 de juliol de 1741 el rus Aleksei Chirikov va arribar al lloc on actualment hi ha la ciutat de Sitka i ho va fer a bord del vaixell Sant Pau, com a segon de Bering i en el context de la Gran Expedició del Nord de Kamchatka. Va cartografiar algunes de les illes Aleutianes i se’l considera el primer europeu en arribar a la costa nord-oest americana. Alguns promontoris, així com una muntanya submarina porten el seu nom. Els comerciants s’hi van anar instal·lant des del 1740 fins a la dècada dels 1780.
La vista del mapa del món, posant al centre l’estret de Bering, deixa clar que la proximitat d’Alaska amb l’extrem oriental de Rússia és total. Es perfectament comprensible que amb l’última glaciació el mar de Bering quedés gelat i permetés el pas, a peu, del continent asiàtic cap el nord-americà.
Avui és un dia amb sol, però l’ombra dels arbres del camí, que puja fent llaçades, ens va molt bé. Seguint amb els apunts d’història, podem afegir que el 1784 s’hi van introduir els primers clergues i missioners que van continuar la seva tasca dins del segle XIX. Els seus rituals i textos sagrats i alguns dels temples es van acabar convertint en la petjada més visible de l’època colonial russa en Alaska. Això ha de permetre veure algunes esglésies ortodoxes per algunes ciutats, com és el cas de Juneau.
Com aquests últims dies passats, avui també anem tenim vistes de cims,neu i glaceres. Probablement el que veiem és el Mount Alyeska de 1200 metres d’altitud. La zona de Kenai, per on hem fet les altres excursions, queda ara al sud.
Hem anat pujant molta estona fins que arribem a un lloc ple de ferralla, són les restes de la mina de Barnes. Part de la història d’Alaska té a veure amb el creixement demogràfic per l’arribada de nous colons. Primer va ser amb el descobriment d’or i més endavant, l’any 1968, amb el descobriment de petroli a la regió de Prudhoe Bay, al nord d’Alaska, a 70º18’N el que vol dir ja dins de l’espai Àrtic d’Alaska. Segons un informe de Pamela A. Miller, des del 1996 fins al 2000 es van produir una mitjana de 400 vessaments anuals de petroli i substàncies àcides i tòxiques. També diu l’informe que la indústria del petroli a Alaska emet anualment 56000 tones d’òxid de nitrogen, que contribueix a la pluja àcida i al smog.
Aquí ens aturem a menjar una mica i reposar forces. Després seguim amunt. Em crida l’atenció veure el dipòsit de ferro rovellat ple de forats de bala. La qüestió no és tant que hi hagi qui hi ve a fer punteria sinó que per fer punteria cal haver pujat amb una arma. Això em fa recordar que estem al país que compta amb més llibertat per disposar d’armes sense cap mena de condicionant.
Més amunt hi ha una placa dedicada a Harry Ingle Staser, qui va arribar a ser marshal, i va explotar aquesta mina d’or des del 1926 fins el 1940.
La vall va quedant enrere, mentre seguim amunt.
L’article al qual he fet referència abans, també explica que BP va ser condemnada a 15 milions US$ per danys ambientals. Els avenços tecnològics han reduït els efectes negatius, però tot i amb això el creixement de les instal·lacions industrials i l’impacte sobre la fauna, tant al mar com a terra, van fins i tot molt més enllà dels llocs on hi ha instal·lacions de l’industria petroliera.
Un altre article, de l’any 2012 escrit per Gloria Gallardo, diu que el vicepresident de Shell va afirmar que mentre hi hagi industria petroliera, continuarà havent-hi escapaments de cru a Alaska.
Arribem a un altiplà amb una cabana refugi i un llac: el Crystal Lake. Un llac d’aigües nítides que esperem que es mantinguin sempre igual. Però el petroli, aquell que s’anava vessant en el passat, també va suposar efectes sobre els nadius. Les grans corporacions es van fer amb el territori i van començar la seva activitat. Els pobles d’habitants originals es van veure arraconats i va començar una carrera per reclamar els seus drets sobre unes terres que durant milers d’anys havien estat el territori on caçaven i vivien. L’any 1971, l’estat americà va compensar els nadius, a canvi que renunciessin a seguir reclamant les seves terres aborígens, amb la concessió de 180.000 km2 de terra i un pagament de 963 milions de dollars. Aquesta propietat la van rebre, de forma dividida, les diferents corporacions regionals i urbanes.
Per seguir una mica amunt, hem de passar per una congesta de neu fàcil de caminar i anem pensant amb els efectes d’aquells acords. Certament, segons els articles,l’efecte va estar divers. Hi ha corporacions que estan aprofitant els recursos per preservar l’estil de vida tradicional i obrir l’espai econòmic a activitats de desenvolupament sostenible, com l’ecoturisme. Però altres, pressionats per les grans corporacions no dubten en plantejar-se oferir en arrendament part del territori que controlen a canvi dels ingressos anuals que tindran, en front dels opositors que responen que cobraran molt però que es quedaran sense territori on caçar o viure.
Mentre passem i pugem, una marmota ens observa atentament. Les marmotes fa anys que hi viuen a Alaska,però mai no van tenir cap registre de la propietat, de la mateixa manera que els indígenes. Al darrera de les expectatives econòmiques, sovint s’abandona la responsabilitat que tenim de no fer beneficis a canvi de destruir el medi ambient, el medi on vivim. A Espanya, sent president del govern Mariano Rajoy (Partit Popular; de dretes), es va concedir un permís a una entitat privada per crear un dipòsit de gas submarí davant la costa de la desembocadura de l’Ebre. L’activitat va començar el 2012. El mes d’abril es va fer la primera injecció de gas i el mateix mes es va produir un terratrèmol de 3,1 en l’Escala de Richter, seguit de centenars de sismes d’escassa magnitud fins el mes de setembre on se’n va produir un altre de 4,2 i que va alarmar les diverses poblacions de l’extrem sud de Catalunya i del nord de València.
Amunt i amunt fins que arribem al Crow Pass, el nostre objectiu d’avui. Al davant veiem la llengua glacial que baixa de la glacera de Raven. Per concloure el que deia del dipòsit de gas, cal afegir que les operacions es van aturar. Les discussions van començar. No se sabia gaire bé què es el que volia el govern espanyol. Uns experts deien que no passava res, uns altres deien que el responsable del terratrèmols era la injecció del gas subterrani, que provocava modificacions en la morfologia subaquàtica... Total que al final es va aturar del tot el projecte (que es deia Proyecto Castor). Ah! però perquè la gran empresa no tingués pèrdues, el govern del partit de dretes va decidir pagar 1300 milions d’euros com indemnització. Així es va acabar aquell trist episodi. Però encara hi ha gent que es pregunta ¿on s’ha vist que es doni una concessió i que el propi Estat pagui una indemnització? Males llengües diuen que hi ha bones relacions d’amistat entre uns i altres.
El Raven Glacier es veu molt bé. De fet és una de les glaceres suplementàries que es despengen de l’immens Eagle Glacier que està molt més amunt, al costat de Goat Mountain de 1945 metres.
Ens fem una foto de grup, junt amb una bandera que ofereix un detall de color.
Ben descansats, ja anem baixant fins al punt on avui hem començat. Avui anirem a dormir un altre cop a Anchorage i demà embarcarem en un vaixell per anar cap el sud en direcció a Vancouver. Durant aquest ruta aprofitarem per fer quatre excursions més i de pas estarem atents per veure potser alguna balena, dofins, foques i orques.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/estats-units/alaska/403-alaska-crow-pass-crystal-lake-raven-glacier