(Guatemala) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 350 km. Itinerari: Quiriguá, Livingstone, llac Petén Itza i Tikal.   Participants: 17 membres.

FA ANYS: L’any 1823 es considera l’any de l’inici de la independència de Guatemala respecte de l’Imperi colonial espanyol.

120 mapa a tikal

  Des de Quiriguà hi ha 350 km fins a Tikal, però ens hem aturat pel camí a dormir al costat del llac Petén Itza i aquest matí només hem fet uns 40km. Seguim dins de Guatemala. L’Oliverio ens explica que l’escola comença als 5 anys. Les escoles nacionals són gratuïtes. La majoria dels nens van a l’escola, però no és així pels nens que viuen en aldees al camp. Les seves tradicions, la necessitat del treball i la manca de recursos, ho impedeixen. A les escoles donen l’esmorzar als nens i amb això es pretén que hi assisteixin més. Tot plegat, però, al país hi ha aproximadament un 55 per cent d’analfabetisme. He de dir que, ara el 2020, no sé com està realment la situació.

132 

      A les nou traspassem la porta d’accés de Tikal. Diuen que, aixecant-se per sobre de la selva que l’envolta, Tikal és el centre arqueològic maia més impressionant. El lloc és de gran extensió. Només cal fer-se l’idea que la zona de reserva per protegir l’entorn i restes de Tikal, és de 370 quilòmetres quadrats.

133 Immemsa ceiba

              Tal com ens endinsem al recinte ja es comencen a sentir els sorolls de la selva. Tucans, micos, guacamais, lloros i una gran quantitat d’animals semblen competir per ensordir al visitant. Per aquests boscos encara hi queden pumes i alguna pantera, tot i que no acostumen a apropar-se als llocs on hi ha tanta activitat humana. Seguidament toca parar davant d’una ceiba impressionant; la Mercè queda quasi invisible als seus peus. Calculo que la base deu tenir un diàmetre d’uns vuit metres.

133b Tikal plano L’àrea arqueològica és una de les més interessants. La seva arquitectura es remunta al segle IVaC i es va transformar en la capital d’un estat bel·ligerant molt poderós. Els experts han arribat a identificar els noms d’uns 30 reis o governadors de la ciutat.

137 Arribem al Temple IV de Tikal Hem seguit el sender i he tingut la sensació de caminar per la selva. Sortim a una clapa des d’on veiem el cel i també, al davant nostre, la cresta superior de la piràmide IV de Tikal.

Als peus de la piràmide es pot veure la seva escala, entre arbres, que puja amunt. És el temple més alt, amb 64 metres. Va ser construït el 741 dC i alguns arqueòlegs creuen que va ser construït com a tomba del rei Coon Chac.

134 Ficus escanyador 

       Passem pel costat de l’arbre de la quina, o chinchona officinalis. És fonamental en els casos de malària, perquè conté quinina, un alcaloide amb propietats per combatre la febre. Els jesuïtes van informar de les propietats d’aquest arbre a Espanya l’any 1649. Penso que és curiós com la natura proveeix de tot. En aquesta terra la natura hi ha creat la malària i els insectes transmissors i també hi ha creat l’arbre que conté el remei.

138 Pujant al Temple IV 

   Actualment no està permès pujar per l’escala original i cal fer-ho per unes escales de fusta que hi ha a un costat. Així que comencem la pujada, passant per entre branques i arrels. Tot i que la pujada per aquestes escales és més còmode que no pas hauria estat si haguéssim pujat per l’escala original, s’arriba a dalt esbufegant. No cal oblidar que és l’equivalent a un edifici de vint plantes.

139 Vista des de dalt per sobre de la selva    Ara bé, la vista des de la plataforma superior és espectacular. Per sobre dels grans arbres de la selva, veiem les crestes de les piràmides I, III i la Gran Piràmide. La vista també abasta una extensió considerable fins a uns suaus turons quilòmetres més enllà. Des d’aquí dalt, assegut a les escales aprofito per descansar una mica, envoltat d’una calor xafogosa.

140 Descansant

     Sembla que els primers pobladors de Tikal varen arribar cap el 700 aC i les primeres mostres de construccions daten del 500 aC. Va començar a ser una gran ciutat cap el 200 dC.

El gran governant rei Ah Cacaw va iniciar una poderosa dinastia però, sense saber la causa, cap a l’any 900 dC tota la civilització maia de les terres baixes de Petèn, on esta Tikal, es va enfonsar. Així que Tikal va quedar abandonada a finals del segle X.

142 Parada

             Així com a Copàn i a Quiriguà, nosaltres quasi érem expedicionaris solitaris, aquí la presència de visitants és molt més evident; ja no estem sols. 

145                       Una mica més enllà, entre els arbres, tenim una vista molt bonica de la piràmide IV, que és d’on venim, amb tot de puntets de color dalt del tot formats per la gent que ara hi ha pujat. Fa una estona, els puntets érem nosaltres. Al nostre costat, dalt d’un arbre, brillen els colors d’un gall d’indi. Precisament les boes constrictor pugen als arbres per cruspir-se aquestes acolorides i presumides aus, segons ens hi afegeix el guia.

147 Lanomenat Temple del Mn Perdut    El nostre trajecte continua, tot veient el temple dit del Món Perdut. Aquesta ciutat és molt gran i no pugem a totes les piràmides que veiem.

149 Perfil del temple III

   Per entre les branques i els troncs dels arbres és veu el perfil de la piràmide del temple III. Recordem, però, que el que en diem piràmide és de fet el basament necessari per tal de construir damunt del tot el petit temple corresponent. Mirant les piràmides cal imaginar-se els vells maies apropant-se portant les seves ofrenes i fent les seves oracions. Els maies eren animistes, és a dir creien en l’esperit de tot el que els envoltava i pensaven que als déus els hi agradaven les ofrenes. Els camperols i classes baixes, la majoria, presentaven als déus menjar i petits objectes. Els nobles, objectes de jade, obsidiana, os, mosaics i gerres de fang. Ara bé, recordem que en el cristianisme també els donatius i les ofrenes han estat una història constant.

152     Finalment i per un sender abrupte dins de la selva, molt màgic, anem fins a l’entorn de les quatre zones que s’anomenen acròpolis. Quan hi arribem sentim l’impacte visual que ens dóna aquest conjunt d’edificis espectacular.

Parlem de Guatemala. Es pot considerar la seva independència de l’Imperi Espanyol el dia 1 de juliol de 1823 amb el nom de Províncies Unides de Centre Amèrica. Aquell dia es va reunir un congrés d’homes rellevants i sota la presidència del prevere José Matías Delgado es va declarar formalment la independència d’Espanya. La declaració es va aprovar per 23 vots a favor i 7 en contra. Els signants del document d’independència van ser Gabino Gaínza, Mario de Beltranena, molts altres; tots eren espanyols o descendents d’espanyols. Com en tots els casos dels països de les antigues colònies, el desig d’independència va sorgir per part dels descendents d’espanyols i famílies acomodades que consideraven que la corona espoliava els recursos que ells gestionaven. De fet la població de base, va ser aliena al moviment i els pobladors originaris se sentien dominats i res no tenien a dir.

153 Acropolis central   Passem per la que es coneix com l’Acròpolis Central. Ara estem al sud de la Gran Plaça, que és la que veurem molt millor quan pugem, d’aquí a una mica, al Temple II.

155 La volta maia 

     Prop de Tikal hi ha el poble de Flores, on anirem a dormir aquesta nit. Al costat hi ha el llac de Petén Itzà, amb una illa al mig on els maies havien construït la seva ciutat de Tayasal.

Vol la tradició que per aquí va passar Hernán Cortés, de camí a Hondures, i hi deixà un cavall malalt, tot dient que el tornaria recollir. Com a conseqüència d’aquest fet es va crear a l’illa un fort culte al cavall i els nadius van fer un déu d’aquest quadrúpede, al qual feien sacrificis. Val a afegir que Tayasal va ser destruïda per Martín de Ursúa i el seu exèrcit de 235 homes l’any 1697.

157 temple del gran jaguar   Pugem dalt del temple II, si no vaig errat doncs se’m comencen a confondre les coses. Des de dalt veig al davant el Temple del Jaguar, de 44 metres d’alçada i que és l’emblema de Tikal. És realment espectacular. És una piràmide i temple construïts com a monument funerari per contenir la magnífica tomba de Ah Cacaw (682-721 dC), per ordre del seu fill Caan Chac. S’hi va trobar l’esquelet. Al museu hi ha reconstrucció de la tomba, però no el visitarem perquè està tancat.

158

     Imatges i figures. Aquí potser veig el déu Chac, el de la pluja, al menys això em sembla recordar. Parlàvem de l’Imperi colonial espanyol i cal recordar que ha estat un seguit de conquestes i dominis que, amb el temps, s’han independitzat. Potser l’imperi mai ha tractat prou bé els dominats. La corona sempre ha explotat de tal manera els recursos que al final han provocat el desig d’independència. Ara encara hi ha un moviment independentista pacífic i contestat amb duresa per l’estat. Esperem que algun dia vulguin respectar el referèndum que Catalunya reclama al govern espanyol.

Descanso una mica. Un núvol de papallones grogues m’envolten. Estic al paradís!.

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Anterior. Etapa 2:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/878-ruta-maia-etapa-2-guatemala-riu-motagua-quirigua

Següent. Etapa 4:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/880-ruta-maia-etapa-4-mexic-chiapas-yaxchilan