“Fidel y la religión”, Frei Betto
Oficina de Publicaciones, La Habana (1985)
(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator) Aquest segur que serà un llibre d’especial interès, per no gaire habitual. El vaig comprar en una de les llibreries, que semblen llibreries de vell, a La Habana, l’any 2004. L’obra és el contingut de les 23 hores de conversa que va mantenir Frei Betto, frare dominic brasiler, amb Fidel Castro. El llibre comença dient: Hi ha veritats que s’amaguen en el cabdell teixit per mil·lennis d’obscurantisme; en els primers anys de la Revolució, Fidel Castro va apuntar “Ens van casar amb la mentida i ens van obligar a viure amb ella i per això sembla que el món s’ensorra quan escoltem la veritat”.
De Cuba sabem poc. Sabem poc perquè els sistemes de dretes s’han dedicat a desinformar sobre la realitat del país. Cal saber doncs, que a Cuba les esglésies no estan prohibides i que n’hi ha moltes en actiu. Jo vaig visitar la basílica de la Mare de Déu del Cobre, prop de Santiago de Cuba; és la patrona de l’illa. Es calcula que el 40% de la població es consideren catòlics.
És de Fidel Castro la frase que va dir, en una conversa amb catòlics a Xile l’any 1971, ”Qui traeix al pobre, traeix a Crist”. En aquesta lectura es podrà conèixer les arrels de la formació ètica de Fidel Castro....
.... En una visita que va fer al cardenal Silva Henríquez, de Santiago de Chile, aquest va obsequiar a Castro una Bíblia preguntant “si no li molestava”; la resposta de Castro va ser “perquè m’ha de molestar, si és un gran llibre”. També li van preguntar si pensava que els capellans haurien d’estar presents en la política i va contestar “Com pot un guia espiritual desentendre’s dels problemes materials de la col·lectivitat, dels seus problemes humans, dels seus problemes vitals, dels problemes socials?
Un llibre molt interessant perquè presenta un aspecte poc conegut del comandant de la Revolució cubana. Per Castro, el cristianisme pot ser una doctrina no utòpica sinó real i no només un consol pels que pateixen. Es pot, pensa, aconseguir la desaparició de les classes socials i sorgir una societat comunista. On és la contradicció amb el cristianisme original, es pregunta retòricament? Afegeix: hi ha deu mil vegades més coincidències del cristianisme amb el comunisme, que les que pugui haver-hi amb el capitalisme.
L’autor Frei Betto va néixer el 1944; estudiant periodisme va patir presó, el 1964, sota la dictadura militar. Després, va ingressar a l’Orde Dominica, mentre seguia estudis de filosofia i teologia. Va fer de periodista i de pas actuava en la resistència al règim militar brasiler.
En el llibre són molts els tòpics que aborda en la conversa amb Fidel Castro, com la posició de les comunitats religioses llatinoamericanes en el marc de la situació econòmica, social i política del continent; la valoració que fa el dirigent cubà del paper actual de les esglésies i els creients a Cuba i a Amèrica Llatina; l’apreciació de la Teoria de l’Alliberament i altres.
He de dir que en el llibre tracta molts més temes personals de Castro com el contacte amb la literatura marxista, el cop del 10 de març de 1952, la presó i la guerra,... Però a mi m’ha interessat especialment la seva visió sobre l’aspecte dels creients i de l‘església que, per cert, Castro parla obertament i no defuig cap tema: Jesucrist, els cristians, la lluita de classes, els Partit Comunista i els catòlics...
Algunes afirmacions de Fidel Castro sobten per la imatge esborronada que tenim del règim cubà. Cuba respecta les creences religioses dels ciutadans, afirma, i això no es una tàctica política, és un principi. Hem de respectar el dret dels ciutadans a les seves creences, com s’ha de respectar la seva salut, la seva vida i tots els altres drets.
En un moment de la conversa, Fidel Castro, davant d’uns dubtes sobre les preguntes, afirma “jo no estava suggerint als bisbes l’idea d’organitzar un Estat, però deia que si l’haguessin organitzat d’acord amb els preceptes cristians, organitzarien un Estat similar al nostre. Castro també fa referència a Pinochet i diu: Pinochet és un home suposadament devot i porta sobre la seva consciencia la mort de milers de persones, milers d’assassinats, torturats o desapareguts, el poble pateix terribles repressions i se li imposen enormes sacrificis... Frei, per la seva banda diu a Castro: el déu que vostès, marxistes leninistes, neguen jo també el nego; el déu del capital, el déu de l’explotació, el déu en nom del qual es va fer l’evangelització d’Espanya i Portugal a l’Amèrica Llatina, amb el genocidi dels indígenes; el déu que va sacralitzar les vinculacions de l’Església amb l’Estat burgés;... no és el Déu de la Bíblia, no és el Déu de Jesús.
En fi, un llibre que ens aporta informació de gran interès, al menys per a mi que sabia molt poc de la posició cubana sobre la religió. Trobareu per internet exemplars que es poden comprar. Si ho desitgeu, que el gaudiu.