(Alt Penedès) Ruta el 17/12/2017; 9 km; +250 -250; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellví de la Marca, Cases Noves de la Riera, Riera Marmellar, Maset dels Cosins, Ermita del Vinyet, el Castellot, Sant Sadurní . Participants: , Alfred, Mariona, Vinyet, Josep Camp i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 977 ja figura documentat Castellví de la Marca.
Anem a Castellví de la Marca, un municipi que agrupa diverses unitats poblacionals. Concretament el punt d’inici és a El Maset dels Cosins, un petit nucli amb 70 habitants.
Castellví de la Marca consta documentat des de l’any 977 i es va desenvolupar a sota del Castellot, precisament en els rodals del poble d’on sortim i del de la Riera que després veurem. Per això tenia com a centre de culte l’església de sant Sadurní. La població, molt disseminada en petits nuclis i masies, viu sobretot del conreu de la vinya. També és important la producció d'alls, de productes de secà, d'arbres fruiters i l'horta.
Sortim caminant per una pista que s’orienta directe a nord-oest. Veiem perfectament (és veu des de potser tota la comarca) el turó amb el Castellot de Castellví, que és on anem.
Ens anem apropant, en la mateixa direcció. El Castellot sembla més a prop, però per pujar-hi hem de donar tota la volta i accedir-hi pel vessant de sud-oest. Ens apropem a la BV-2128.
Una curta desviació ens porta a l’ermita (o capella) de la Mare de Déu del Vinyet, una curiositat en aquesta terra, ja que és la patrona de Sitges, on hi té el santuari. No he trobat cap altre temple dedicat a aquesta marededéu. Estem a prop del mas de Cal Noia i sabem que aquesta capella és d’estil romànic però molt modificada, d’una sola nau i volta de canó i un petit campanar d’espadanya. Sembla que està documentada des del segle XIII.
Passem pel costat del nucli de Cases Noves de la Riera (aquest amb 52 habitants). Recordem que Castellví de la Marca està situat quasi al sud de la comarca i prop del centre de la depressió del Penedès.
Per cert, mentre l’any 977 ja consta documentat Castellví de la Marca (i per tant d’existència molt anterior), aquell any ja en feia uns quants que Castella havia nascut amb la presència d’un comte: Fernán González. Proclamat el 931 com a comte d’Àlava, Lanjarón, Cerezo i Astúrias de Santillana; així va començar el comtat castellà. Lleó ja era regne des del 910, Astúries des del 718 (el més antic) i Navarra des del 800. Catalunya comença la seva sobirania el 874 amb Guifré I.
Travessem la riera de Marmellar i comencem a pujar per una pista estreta i pedregosa on sovintegen rètols informatius. La riera de Marmellar és una riera situada entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Penedès i l'Alt Penedès, afluent del riu Foix, que neix al municipi de Querol, a l'Alt Camp, als vessants orientals del pic Montagut i recorre els municipis d'Aiguamúrcia, el Montmell, Castellví de la Marca, Sant Jaume dels Domenys, l'Arboç i Castellet i la Gornal, on desemboca al principi del pantà del Foix.
La ruta va seguint el Fondo del Boc (que desemboca a la riera Marmellar). Ja ens falta poc pel Castellot. Portem uns 4,5 quilòmetres des de l’inici.
Finalment ja hi som. Estem a 468 metres d’altitud, que no és massa, però en canvi entem en un turó aïllat i amb unes vistes magnífiques de l’entorn. L’Alfred ens explica que la vall que tenim al davant forma la part més meridional de la Fossa del Penedès, a la Falla del Penedès. L'antic castell de Castellvell de la Marca es troba damunt d'un penya-segat de quasi 500 metres. Va ser bastit al segle XI i és popularment conegut amb el nom del Castellot, defensava els límits occidentals de la comarca. Des de dalt es domina una àmplia panoràmica. La vista es perd fins als confins de la mar, dominant les terres planes de l'Alt i Baix Penedès.
Aquest mapa presenta la geologia de Catalunya.
Ens fem una foto del grup. El Castellvell de la Marca fa referència a la coneguda com ‘Marca Hispànica’. Per cert, no s’ha de confondre aquella denominació amb Espanya. La Marca Hispànica es va usar als Annals del regne dels francs per designar el conjunt de comtats conquerits per Carlemany a l’entorn dels Pirineus. Aquella conquesta va servir per crear una frontera de protecció davant de les ràtzies del califat de Còrdova.
Els comtats catalans són els que, sota la preponderància del comte de Barcelona, van esdevenir Catalunya. Per descomptat en aquells temps encara no existia Castella. Aquesta línia de frontera i els seus territoris només van ser consolidats a la part nord del riu Ebre. Aquestes terres antigament eren de cultura visigòtica i per això els francs s’hi referien (des del Roine fins el Llobregat) com a Gothica. El segle IX, com expressen diversos historiadors –com Ramon d’Abadal o Pierre Vilar- és el punt de trencament i extinció de la dinastia carolíngia i per tant l’inici del que seria el Principat de Catalunya.
Des d’aquí dalt tenim aquesta magnífica vista de tot el perfil de la serralada de Montserrat.
Prop del cim hi ha un estrany estel molt artístic que sembla adaptar-se als pins recargolats de la pujada. Si mirem el paisatge podem endevinar on està El Vendrell. Més avall està l’altra gran capital catalana: Tarragona.
L’antiga Tàrraco va perdre l’oportunitat, el 2015, de disposar del centre logístic intercontinental que volia instal·lar Daimler; hauria de permetre exportar més de 200.000 vehicles anuals a Orient Mitjà, seguint les rutes marítimes del mediterrani. Daimler va optar pels ports de Savona (Itàlia) i Koper (Eslovènia). Hi va renunciar per la manca de garanties del govern espanyol, tal com expliquen el CCN (centre Català de Negocis) l’abril del 2015 per tirar endavant el projecte de l’Eix de la Mediterrània (que encara tenen bloquejat).
Seguim el nostre camí. Primer hem baixat i després tornem a pujar.
Més endavant toca baixar, ara ja per un sender estret que s’endinsa al bosc i baixa constant.
Fa un moment parlàvem de l’Eix de la Mediterrània. No sé si és cert, però diuen que l’Eix que Madrid està construint pel centre, li han donat el nom de “eix de la Mediterrània”. Mentre les decisions es prenguin a Madrid (segueix el CCN) l’economia catalana perdrà posicions. Aquesta situació perjudica severament l’activitat econòmica catalana i també les possibilitats de reduir el nostre atur. Algú dubta que això perjudica a tots els ciutadans catalans? Com poden no indignar-se davant d’aquest fet que perjudica empresaris i treballadors i promou l’atur, polítics com els de Ciutadans, el PSC o el PPC?
Arribem a l’ermita de Sant Sadurní, integrada dins del cementiri i que per tant no podem visitar. L’ajuntament del conjunt de barris o poblets de Castellví està situat a La Múnia, nom de reminiscència àrab i que demostra la presència islàmica quan es produïa la conquesta.
Des de l’ermita es veu aquesta franja grisa a la part baixa del turó que hem baixat. Tal com explica l’Alfred es tracta d'una falla normal que posa en contacte les dolomies del Juràssic amb els conglomerats i argiles del Miocè, separant el relleu de l'Alt de Bonastre de la fossa del Penedès.
Finalment ens apropem al final, al poblat o barri de El Maset dels Cosins, on dinarem en el restaurant que hi ha, tot senzill però amb molta tranquil·litat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21583482