(Alt Penedès) Ruta el 10/01/2019; 11 km; +200 -200; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilobí, Parc dels Talls, Pèlags. Participants: Josep C., Josep S., Vinyet, Jóse i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El territori del Penedès ja consta documentat amb el seu nom cap a l’any 1000.
Avui comencem al poble de Vilobí, a l’Alt Penedès, a pocs quilòmetres de Vilafranca del Penedès. És un dia amb molt sol però amb un fred viu. Pel que fa a l’etimologia del nom diguem que prové del llatí villa ’vila’; del patronímic llatí ‘Albinus’.
Quan hem començat a caminar, pugem una mica i tenim aquesta vista de la parròquia de Santa Maria i al fons la magnífica serra de Montserrat. Temple d’una sola nau amb absis semicircular, que es va erigir a les afores d’aquest petit poble penedesenc. La documentació medieval ens informa que hi havia una capella, que devia formar part de la fortalesa, dedicada a l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels. Actualment es tracta d’una construcció neoromànica que va ser construïda el 1937.
Uns rètols els indiquen que estem entrant al Parc dels Talls. Hi arribem uns 15 minuts des d’haver començat. Aquesta és una zona amb unes característiques ambientals específiques i gens habituals formada per quatre petits llacs, anomenats tradicionalment “pèlags”. Es tracta d’un paratge singular i únic , resultat de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi de Vilobí i que va acabar originant els quatre “pèlags” i també els penya-segats on estan encabits, alguns amb més de vint-i-cinc metres de desnivell.
Ens endinsem per camí perfectament indicat i amb baranes de protecció de fusta. El primer pèlag que veiem és el de Fiol. Avui serà una agradable ruta on descobrirem potser el lloc més emblemàtic entre Vilobí del Penedès i Sant Martí de Sarroca, com son el Pèlags de Vilobí.
Seguim endavant i al camí podem observar aquestes roques de guix cristal·litzat. Les restes que s’han trobat indiquen una població continuada des dels ibers i d’època romana. Amb tot no és fins al segle XII que s’esmenta documentalment el terme Vilobí del Penedès. El nom de Penedès podria derivar del llatí ‘pinnao penna’, amb el significat de ‘penyal, roca’. He trobat que durant el segle X apareix documentat com: ‘territori Penetense (917)’, ‘in Penitense (956)’ o ‘Penedes (1000)’. Aquell any 1000 (ara fa una mica més de mil anys), a la península hi havia diversos regnes o nacions cristianes: Lleó, Navarra, Castella i Catalunya. El territori de Catalunya era del sobirà Ramon Berenguer III que, un cop la caiguda d’Almansor, va redoblar els seus esforços per conquistar les terres fins a les fronteres dels rius Ebre i Segre. Castella (la més jove) feia menys de 100 anys que havia tingut un comte. Aragó, València i per descomptat Andalusia i Extremadura, haurien d’esperar temps per existir com entitats amb la seva personalitat pròpia.
Després gaudim de la vista del Pèlag Petit. Es dóna a vegades oportunitats perquè la natura torni amb bellesa i interès els efectes de l’acció humana que, com sabem, sovint la fa malbé.
A prop deixem les cases del barri de les Guixeres de Dalt.
Baixem a visitar el Pèlag Llarg. Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX. El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”. Per tant són espais fràgils que cal protegir.
Un tram més endavant arribem al mirador del Pèlag Gran. Caldrà recordar que, del llatí ‘pelagus’ té el significat de ‘mar profunda’ o ‘aigües fondes’. El Pèlag Gran, com el seu nom indica, destaca per les seves dimensions. Ocupa una superfície de 3,6 Ha (equivalent a 6 camps de futbol). És, per tant, la segona zona humida més gran del Penedès, després del pantà del Foix.
Baixant una mica s’arriba a l’extrem per fer aquesta foto del Pèlag Gran. Tota la zona es manté en un turó enlairat de Vilobí, on es conserven les pedreres d’on s’havia extret guix durant molts anys. Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona. Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista.
Una altra vista del Pèlag Gran quan marxem i pugem dalt del cingle. Ara hem caminat uns 5 quilòmetres des de l’inici. Les actuacions principals d’adequació de l’espai s’han dut a terme en aquest pèlag i el seu entorn. Han consistit, sobretot, en la recuperació ambiental de la zona de manera que es pugui combinar amb un ús lúdic i educatiu que ajudin a preservar-ne els seus valors (el que no vol dir confondre un pèlags amb una piscina). S’han adequat accessos i s’ha instal·lat senyalització i panells informatius, s’ha restaurat l’espai que ocupava la fàbrica de guix, s’han eliminat les espècies vegetals invasores i s’han plantat d’ autòctones; i amb la finalitat de potenciar l’ús educatiu, científic i lúdic de l’espai, s’ha instal·lat una torre mirador a la franja sud del Pèlag Gran per a l’observació de les aus i del paisatge.
Seguim fent la volta; ja hem caminat uns 7 quilòmetres i al fons veiem Sant Martí de Sarroca. Fa tres anys vam anar a Sant Martí per fer una bonica i interessant excursió cap al Turó de Samuntà. La podeu trobar al vincle que insereixo al final.
Baixem ja al torrent de Cal Miret i tenim a sobre nostre, a la dreta, el gran mas de Can Brugueres. Tot el terme de Vilobí pertany a l’època quaternària i la zona que compren l’espai de les guixeres són del miocènic superior ; s’hi ha trobat també nombroses espècies fòssils. Per cert, abans d’ahir va ser l’aniversari de la proposta (del 8/1/1918) dels Catorze Punts de Woodrow Wilson, precursora de la creació de l’ONU i el dret d’autodeterminació. Els Catorze Punts per a la pau posterior a la Primera Guerra Mundial van redissenyar completament el continent europeu i el Llevant i van posar fi als grans imperis.
Ja donant la volta trobem un altre magnífic mirador sobre el Pèlag Gran. Estem acabant: hem fet uns 9 quilòmetres de camí.
En un altre mirador, al costat, hi ha aquesta antiga foto de quan encara hi havia les instal·lacions per obtenir la calç del mineral. Actualment és una plana sense cap edificació.
Passem pel davant de tres o quatre masies. Aquesta és la de Can Sarit. La nostra ruta es va acabant. Acabo doncs amb una nota a un article d’Alfonso Duran, membre de la Conway Hall Ethical Society. El seu article de fa 2 dies parla de John Kekes, emèrit de filosofia de la Universitat d’Albany qui va publicar un assaig amb el títol “Les arrels del Mal”. Parla d’un mal endèmic que s’estén a tota una població. Durán creu que aquest mal endèmic és el que l’Estat espanyol porta anys descarregant contra Catalunya i els seus ciutadans. Per ser tots millors persones, potser hauríem de llegir el pensament de Duran en el seu blog.
La ruta arriba al final i penso que cada nova experiència enriqueix la nostra vida, per tant pot ser una bona excursió per fer-la amb nens, als qui caminar, observar, explorar, tocar, sentir, els hi resulta una potent herència pel seu desenvolupament futur.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vilobi-parc-dels-talls-pelags-32097934
Crònica Sant Martí de Sarroca a Turó de Samuntà: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/367-sant-marti-de-sarroca-a-turo-samunta