(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Anoia) Ruta 1385 el 21/10/2021; 11 km; +280 -280; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Església Sta Maria de Veciana, cal Brunet, la Torre Nova, capella de Sant Gabriel, Coll de Pal, Cal Bargués, Can Basi, Sant Pere de Montfalcó, Montfalcó el Gros, mas Garreta, Sant Miquel de Veciana. Participants: Carles H, Josep Ma PG, Dolors dC, Jaume R, Jep i Miquel. Tipus de sortida: circular, travessa lineal, anada i tornada; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: De Montfalcó hi ha les primeres cites documentals el 1027.
Aparquem a sota mateix de Santa Maria de Veciana. Comencem una ruta senzilla que va molt per pista de terra i no troba cap ombra. Avui és un dia emboirat i fosc que desllueix els colors de tardor.
De seguida s’observa que s’ha fet una gran feina de restauració i consolidació de l’entorn d’aquesta bonica església romànica.
A la façana nord hi ha un magnífic espai porxat i cobert. Dalt del Turó, apartat del nucli del poble de Veciana, l’església de Santa Maria de Veciana ensorra les seves arrels al segle XI. Presenta tres arcs de mig punt en degradació. Amb els anys es va anar reconstruint, però finalment es va ensorrar el XVII. En una reconstrucció posterior es va remodelar tot l’espai interior reconstruint-lo amb les formes típiques de l’estil gòtic. Actualment, i després de diverses campanyes de restauració, l’església presenta l’aspecte original del segle XII.
La porta d’accés, a migdia, conserva les boniques i senzilles decoracions de caire geomètric, característiques del romànic. De la imatge que presideix el presbiteri (una reproducció de la talla romànica que es conserva al Museu de Vic) destaca el fet que el nen Jesús seu sobre la cama dreta, al contrari que la resta de les altres imatges en que el nen seu sobre l’esquerra o al centre de la falda (encara que nosaltres no ho podem veure). Potser l’artista era esquerrà?
Al costat sembla que encara queda feina per fer ja que s’hi han localitzat (juny del 2020) una necròpolis tardo antiga (segles VI i VIII) i un edifici medieval de planta rectangular dels segles XIII i XIV. A més, la directora de l'excavació, Núria Cabañas, ha relatat que a l'interior d'una de les sepultures, s'ha localitzat un individu que anava acompanyat d'una sivella visigòtica dels segles VII-VIII.
S’ha de fer un tram d’un km per la carretera i ja no es tornarà a trepitjar asfalt en la resta de l’excursió. Girem de cara a Cal Brunet. El molí fariner de Cal Brunet fou confirmat l'any 1441 per Ramon de Calders a favor de Jaume Brunet. En el capbreu de l'any 1556 fou declarat per Pere Brunet. Era gravat amb una quartera d'ordi pel baró Ramon Felip de Calders i dues quarteres per a la senyoria de la parròquia. Les diferents ampliacions oculten el volum originari.
El camí fa una S per passar a riera de Veciana, la que aportava l’aigua al molí. S’hi veu només una mica d’aigua, en aquests mesos que sembla que hi comença a haver sequera a Catalunya. Bona part de l’aigua d’aquesta riera prové de la Riera Gran de l’altiplà de Calaf i desemboca en aquesta altra de Veciana.
Poc després, el camí gira al sud i passem pel costat de la Torre Nova, que es calcula del segle XVIII i reformada el XX.
A uns 2,8 a 3 km després de l’inici passem pel costat d’on hi ha la curta desviació a la dreta que porta a l’ermita de Sant Gabriel (foto de l’Ajuntament). L’ermita de Sant Gabriel, és una petita capella rural de planta rectangular i que estava coberta a dos vessants. Bastida al segle XV, era lloc de pelegrinatge penitencial. Ruïnosa pels efectes de la pluja del 1969 que va fer caure la teulada i del foc del 1980 que va fer malbé l'interior, es va procedir a una restauració el 2019.
Més endavant hi ha el coll de Pal que compta amb un pal trencat i tirat pel terra que indica Sant Gabriel; això ens ha fet confondre. Per tant l’ermita ens ha quedat al darrera. Afegim que l'arcàngel Gabriel és un dels set arcàngels (el rang superior en l'escala dels àngels) que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril. Gabriel fa les funcions de missatger de Déu, que en la mitologia clàssica corresponien a Hermes. És l'àngel de l'anunciació a Maria i l'àngel de la vida i la mort, però també de la venjança. És el patró dels enginyers de telecomunicacions (pel seu paper a l'Anunciació). Se’l representa amb un lliri a la mà i una trompeta per anunciar la fi del Món.
Des del coll seguim la pista que va en direcció, quasi recta del tot, a nord-oest. Realment es tracta d’una excursió sense problemes d’orientació. A la nostra esquerra queden els turons amb la serra d’Albarells, mirant en direcció a Clariana.
Potser estem a 730 metres d’altitud, el punt més alt d’avui. A l’esquerra ens queda Cal Bargués que amb el gris del cel i el moment fosc sembla un moment de vespre. Al principi hem citat l’any 1027; coincideix que a Catalunya el sobirà era Berenguer Ramon I, que va ser Comte de Barcelona amb la tutela de la seva mare Ermesenda. Berenguer va morir el mateix any que Sancho Garcés III de Navarra, el 1035; va tenir dos fills de Sanxa de Gascunya i Guisla d’Empúries. El va succeir el primogènit del seu primer matrimoni, Ramon Berenguer. Castella just feia uns 60 anys que tenia un comte (Garcia Fernàndez).
Poc més endavant, Can Basi. Quasi set segles després, l’any 1714, Catalunya havia perdut la seva independència i llibertats després del Decret de Nova Planta que va dictar Felipe V. Va liquidar així les constitucions que estava obligat a complir pel fet de ser Felip IV de Catalunya. Potser l’actual cap d’estat sent descendent d’aquella monarquia i com fan altres caps d’estat, podria fer alguna declaració en suport d’aquells drets que el monarca anterior va arrabassar. Potser no pot o potser no vol. La cancellera d’Alemanya Angela Merkel, en canvi, si que va fer un acte de reconeixement al seu pais.
A l’entrada de Can Basi, vigila l’entrada una nina ben curiosa, amb el text ‘C’est la vie’ (És la vida!). La cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, va retre un homenatge el juliol de 2019 als membres de la conjura militar que el 20 de juliol de 1944 (feia exactes 75 anys) van intentar assassinar a Adolf Hitler. Segons ‘dw.com’ "Hi ha moments en què la desobediència és obligatòria, va apuntar Merkel durant la cerimònia, realitzada davant 400 nous reclutes de l'Exèrcit alemany, enaltint la figura del coronel Claus Schenk von Stauffenberg, autor material del fallit atemptat i rostre més visible de la conjura, coneguda com ‘Operació Valkiria’. La cancellera va cridar a "cuidar la seva memòria perquè les lliçons de la història no s'esvaeixin" i va recordar que el "dret a la resistència" en defensa l'ordre democràtic està contemplat en la Constitució alemanya. No sé si a la Constitució espanyola hi és aquest dret. Algú ho sap?
Ja portem caminats uns 7 km (potser unes dues hores) quan arribem a Sant Pere de Montfalcó el Gros. Seguim a la mateixa altitud que a Cal Bargués. Territori de turons, ens permet veure l’església romànica de Sant Pere el Gros també dant d’un turonet.
El campanar sembla desproporcionat amb la seva petita campana. Dins del terme de Montfalcó el Gros, tenia la condició de parròquia, tal com consta en el llistat del bisbat de Vic de l’any 1025.
El poblet de Montfalcó el Gros, està dalt del turó que hi ha al costat, després de la petita vall que separa els dos turons. De l’antic castell només en resten els esfondralls d'una torre de planta circular de la qual es conserva només un fragment del mur arquejat. Les primeres notícies del castell de Montfalcó apareixen els anys 1027, com ja hem esmentat a dalt, en diversos documents que fan referencia a una aprisió.
Des de Montfalcó, la pista gira a l’est per anar enfilant al final de la nostra excursió. Passem pel davant de l’espai dels cavalls i dels burrets del Mas Garreta.
En aquest dia fosc i poc lluït, provo de fer una fotografia de les fulles de tardor. Enmig d’un paratge auster i poc poblat de l’Anoia, ens apropem al poble de Veciana.
Finalment arribem al poble on hi pugem i podem observar que el mateix esforç de restauració fet amb Santa Maria ha estat aplicat aquí. Queden a la nostra dreta les restes de l’absis de l’església de Sant Miquel. Un estudi de Cabestany i Matas (1997) demostra com gran part dels castells termenats de la marca Gaià-Penedès tenen les capelles amb l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel, amb una clara funció de protector dels guerrers que defensaven el castell, en una zona de frontera i de forta conflictivitat. Al testament, de l’any 1045, de Bernat Guifré de Balsareny a la seva esposa, Guasca, consta documentat el castell.
El paisatge de Veciana, més enllà del patrimoni religiós i cultural, amaga el naixement del riu Anoia. És en aquest municipi on es recullen les aigües de les rieres i torrents de les quals en neix el riu que avui dóna nom a la comarca. Pel poble encara ens queda la curiositat d’aquest gran cossi, o atuell gros, que devia servir per fer la bugada quan s’aprofitaven les cendres per blanquejar els llençols.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/veciana-esglesia-sta-maria-veciana-capella-de-sant-gabriel-coll-de-pal-sant-pere-de-montfalco-montf-87042726
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/943-bellprat-sant-jaume-de-queralt-castell-de-queralt-sant-cristofol