(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Anoia) Ruta 1399 el 2/03/2022; 10 km; +217 -217; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Marti de Tous, castell, Mare de Deu de Sentfores, miradors de la Fou. Participants: Josep C, Carles H, Carles M, Hanny, Josep Maria i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L'Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous.
Aparquem a prop del castell i després de fer un cafè, comencem a caminar. Anem fins al castell i a l’església, al davant. Domina el nucli l’església parroquial de Sant Martí de Tous, àmplia construcció de finals del segle XIX, amb campanar de torre quadrada; construïda i beneïda el 1894 pel bisbe Morgades. Va ser bastida damunt l’antiga església gòtica, de la qual només resten vestigis.
Una foto al costat del castell (al final en diré un parell de coses) i seguim el track en sentit horari, primer en direcció est. A l’entrada de la població hi ha l’escultura d’una cérvola, obra de l’artista local Francesc Junyent, que perpetua la llegenda de la cérvola blanca de la Fou. D’aquesta llegenda, per no repetir-me, en podreu trobar més informació a la crònica que hi ha al final d’aquest document.
Hem passat el Torrent de Tous i llavors la ruta ha fet direcció sud-est. Per la pista hi ha aquesta bonica peça de fusta treballada dedicada a la Mare de Déu de Sentfores. No ens podem sostreure i evitar converses sobre la història actual i l’atac de Rússia a Ucraïna. Una noticia d’ahir: el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha instat a documentar bé els crims de guerra que s'estan cometent durant l'agressió sense precedents de Rússia a Ucraïna, i denuncia que els atacs comencen a centrar-se cada cop més a la població civil i no només en els objectius militars (“rtve”).
Pel camí puc fer una fotografia a aquesta brillant i bonica (tot i el dia boirós i fosc d’avui) planta d’hortènsia d’hivern (“Bergenia cordifolia”). És una herbàcia perenne nativa a Rússia que floreix entre abril i maig, però com que aquest any estem tenint una primavera amb molt sol, va avançada. Segons internet aquí es fa servir només en jardineria però curiosament les seves arrels són medicinals i tenen propietats diürètiques, antiinfeccioses, antiinflamatòries, antibacterianes, astringents, puja el ritme cardíac i fa baixar la pressió arterial (ATENCIÓ: sigueu prudents amb aquestes informacions; consulteu sempre a experts).
En un punt on hi ha un rètol (Sentfores) que fa seguir per la pista, millor seguir, a tocar d’un camp, per la dreta que hi va directe; el rètol està pensat per cotxes o motos. Pensant en l’any 880, recordem que, com diu l’historiador Juan José Menezo “sembla que els catalans desitjosos de tenir comtes propis i independents, van nomenat Guifré que havia nascut al país; molts el consideren emparentat amb la estirp carolíngia. Vol la tradició que el rei franc Carles el Calb l’hi va concedir les quatre barres vermelles, les quals va marcar amb els dits de la seva mà ensangonada per la ferida que hauria rebut Guifré dels normands. Guifré va ser sobirà d’aquella Catalunya naixent des del 874 fins al 898; va ser succeït per Guifré II.
I arribem, una mica menys de 3km després d’haver començat, al santuari de la Mare de Déu de Sentfores. El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores edificat sobre els vestigis d’un edifici primitiu romànic, possiblement de finals del segle XII, de la mateixa època que l’antiga talla policroma de la verge actualment desapareguda. Abans parlàvem de guerra i de població civil. Això em porta a la memòria el que escriu Josep M Torras i Ribé, referint-se a la guerra de successió espanyola del 1714. Diu “Les brutals actuacions de les tropes borbòniques apuntaven directament a la població civil... els borbònics havien de guanyar la guerra... també contra els pagesos i habitants de la ruralia, en les quals més que la victòria militar, el que comptava era l’efecte intimidatori i propagandístic... Seguint el tema, afegeix l’autor que “en el cas de la violenta i desproporcionada represàlia militar contra els pagesos, sembla que el mateix duc de Pòpuli es veié obligat a donar explicacions als seus superiors”.
Tot seguit passem pel davant d’un rètol que parla de la llegenda de la mare de Déu trobada, que coincideix amb la majoria de les trobades. Però el rètol utilitza una foto que reprodueix un exvot. Crec interessant afegir que els exvots eren habituals i els feien persones que havien patit una malaltia o un accident i que, en el seu moment més dolorós, s’havien dirigit a la Mare de Déu demanant-li ajut i prometent que si se’n sortien oferirien un exvot. Aleshores un exvot és una pintura senzilla o rústica, que intenta mostrar la situació del risc de l’accidentat. Ens explica l’amic Camp que en alguns casos la gent demanava a un pintor que li fes l’exvot, pintor que, lògicament, cobrava per aquesta feina. Més endavant es van donar també, com exvots, mans o cames de cera, reliquiaris, medalles, rosaris i altres donacions diferents.
Seguim un quilòmetre més endavant per, després de cal Peretó, girar en direcció sud-oest. Cal Peretó és una masia aïllada ubicada al disseminat de Sentfores. És un edifici d'origen modern amb diverses remodelacions en època contemporània, l'última efectuada l'any 1972. Sembla que anteriorment era coneguda com l'Hostal dels Pastors. També es coneix com la Caseta cremada.
La primavera va traient el cap i ens ofereix ara els grocs d’unes magnífiques flors d’almesquí (“Narcissus assoanus”), és a dir un tipus de narcís humil, petit i aromàtic. Es tracta d’una planta perenne calcícola que creix sobre prats secs, codines i allà on el sòl és escàs. Els toquem suaument i no trenquem cap flor; els narcisos estan seriosament amenaçats; la majoria d'aquestes espècies estan en risc de desaparèixer. Una llegenda de la mitologia grega explica que un jove molt bell, Narcís (fill del déu Boeci i la nimfa aquàtica Líriop), veia com tots s’enamoraven i ell, pretensiós com era, es passava hores mirant-se a les aigües del riu, fins que un dia va voler capturar el seu reflex i es va ofegar. Llavors els déus van plantar a la vora una bella planta que van anomenar narcís.
Arribem a la part de torrent on es forma el saltant d’aigua de la riera de Tous que es troba a la propietat d’Aubareda, la masia més antiga de la comarca. Es coneix com La Fou. Amb la sequera que tenim, no estranya que no caigui ni una gota d’aigua, avui. Ens hem saltat, segur, el senderó (potser inexistent) que ens hauria permès arribar-hi per la llera. Per això ens acontentem amb la vista d’es d’aquest primer mirador. Tinc la impressió que uns 300 metres abans, en el lleu i molt curt pas de torrentet hauríem hagut de buscar i seguir un caminoi que hauria de seguir la llera en direcció nord-oest; des d’allà, a la Balma de la Fou, per baix serien potser uns 250 metres i després caldria tornar.
Més endavant un camí fressat torna per l’altra banda del torrent. Si el seguim s’arriba a un segon mirador. En l’excursió que vam fer el 2012, diferent d’aquesta, sí que vam arribar fins a la balma. Poso el vincle al final per si voleu veure alguna foto.
Seguim el track que havíem baixat, en direcció un altre cop a Tous. Pel camí hi ha molts ametllers florits. L’ametller (“Prunus dulcis”) és un arbre caducifoli, originari d’Àsia, que pot arribar als 10 metres i que floreix entre febrer i març. Els fruits de la varietat “amara” de l'espècie “Prunus dulcis” són sempre amargants. Les ametlles amargants proporcionen de 4 a 9 mg de cianur d'hidrogen per cada ametlla. L'extracte de les ametlles amargants s'havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals. A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per això apareix entre els que selecciona Aaró i està present al Paradís terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de Jesús infant (el fruit de la Verge) o de la seva mare.
Ens apropem un altre cop al poble de Tous. Des del sud, la vista de l’església i del castell és molt més completa. El poble és un nucli compacte als vessants del turó on s’alça l’antic castell (ara gran casal amb una torre emmerletada, molt restaurat i ampliat als segles XVI i XX, amb grans jardins, però que encara conserva l’aspecte de fortalesa). S’han conservat alguns elements de l’urbanisme medieval, com el carrer de les Voltes.
Entrem al poble per un gran portal. El carrer de les voltes es troba situat al centre del nucli antic de Sant Martí de Tous i correspon a un dels carrers més emblemàtics del municipi. Per perspectiva històrica cal afegir que el 880 feia ja més de dos segles que es considera la fundació d’Astúries, la nació més antiga de la península. Navarra té el seu origen en l’any 800, quan es va desfer de l’intent de sotmetiment dels francs. Castella no va tenir el primer comtat fins quasi dos segles més tard. I mira per on, aquell comtat inicial va acabar encunyant el nom ‘Espanya’ i va sotmetre a les seves armes, lleis i idioma tota la província, excepte Portugal. Avui però, al menys pel que fa a l’impost de successions, no és igual a tot arreu. Sobre una herència de 500.000€, a Catalunya es paguen 105.749 (Andalusia també el té alt), però a Múrcia només paguen 61.841, a Aragó 36.458 o a València 20.440 (font 'api.cat'). A Catalunya això s’explica perquè està molt mal finançada des de l’Estat central (Catalunya perd cada any 16.000 milions dels seus ingressos fiscals) li cal aprofitar qualsevol tribut per fer front a les exigències sanitàries, escolars i d’altres serveis.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-marti-de-tous-castell-mare-de-deu-de-sentfores-miradors-de-la-fou-96769574
Per completar la informació de Tous aneu a una altra crònica, de fa 10 anys, a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/46-sant-marti-de-tous-a-la-fou