(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Anoia) Ruta 1293 el 10/12/2020; 7 km; +210 -210; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellfollit de Riubregós, castell de Riubregós, ermita Marçà, Santa Maria del Priorat. Participants: Josep C, Josep S, Remei, Pilar, Joan P i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 33.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1085 ja consta documentat el nom de Castrum Fuliense, que donaria origen a Castellfollit.
Aquesta excursió d’avui surt de Castellfollit de Riubregós i fa una volta pel Torrent de la Terrissa, a ponent el poble. Aparquem a la carretera, just al davant del restaurant de Can Pep, on prenem un cafè.
Sortim per l’Avinguda del Poliesportiu i de seguida girem a nord per pujar cap a dalt del castell. La fortalesa de Castellfollit de Riubregós, cap a l’any 1000, formava part de les possessions del comtat de Cerdanya, del qual revertí per herència al comtat de Barcelona. També s’anomena castell de Sant Esteve perquè la capella castral estava dedicada a aquest sant, protomàrtir del cristianisme. Alguns detalls de la seva construcció fan pensar que podria haver estat obra dels sarraïns o bé que ells l’haurien reformat. Durant aquest període, cristians i musulmans es disputaven les terres de l'Anoia i de tota Catalunya i el castell de Castellfollit es trobava en plena frontera entre els dos bàndols.
El camí de seguida és ample i amb una barana a la dreta, però quan arriba a la porta aquesta està tancada. Les visites guiades són el segon diumenge de cada mes a les 11. Així que avui no pot ser. La fortalesa de Castellfollit va resultar molt malmesa pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi va ordenar, el 1822, el general Mina quan el va arrasar i també la població. Però encara conserva restes notables de murs i de dependències. Actualment ha estat consolidat i la obra nova de consolidació, per distingir-la de les restes originals, és en formigó.
El turó és molt dret i des d’aquí tenim el poble als peus. El nucli actual de la vila no es va consolidar fins ben entrada l'edat mitjana, quan les necessitats estratègiques de l'època van obligar a l’ampliació del castell. Per aquí van confluir el camí Ral, que venia d'Igualada i anava cap a Ponts, i també el camí de la Sal que venia de Cardona tot dirigint-se a Cervera.
Fem el tomb per un senderó a tocar de la base del perímetre de la fortalesa pel seu vessant nord. Tal com girem ens queda a la vista la Torre del Balet (o del Ballester), en un turó proper, i al fons de la vall, a tocar de la carretera queda Santa Maria del Priorat. La torre és una de les dues torres albarranes, o independents, que flanquegen el castell. Aïllada dalt d'un puig proper, és una torre de planta circular, estructurada en tres pisos coberts amb voltes als quals s'hi accedeix per una escala helicoïdal interior. Conserva una espitllera original, mentre que les finestres són d'època posterior. Donat que va resultar molt malmesa l'any 1822, ha estat restaurada fa pocs anys.
Més endavant tenim a l’esquerra la Torre del Raval.
Seguim una mica més i ens enfilem uns metres per arribar fins a la muralla. Després tornem a baixar i ja al davant tenim una pista de terra que cal seguir en direcció sud-oest, per la serra de Cascots. Tota l’estona es va travessant els nivells de calcolutites blanquinoses del Complex Lacustre de Sanaüja. Aquests materials són els que es troben en explotació a l´indret on hi ha la cimentera per on ara passarem; són explotats i tractats com a matèria prima per la fabricació de ciments ràpids.
Un quilòmetre més endavant ja veiem la cimentera, fins a la qual hem d’anar. Teníem dubtes de si hi podríem passar, però al final són només 3 o 4 minuts, el pas és ample i només cal anar en compte amb els vehicles, que també tenen cura del nostre pas; només cal caminar amb prudència.
Un cop hem traspassat la cimentera, sortim per la carretera asfaltada de ponent i aviat podem girar a l’esquerra per una pista de terra que ens duu a l’ermita de Marçà, dedicada als sants Cosme i Damià, els ‘Sants Metges’. La llegenda i la història els fan originaris d'Aràbia, metges de professió i se’ls considera patrons de les classes mèdica i farmacèutica. El seu culte s'estengué durant el segle V per tot el món cristià, i el segle VI va ser construïda a Roma una basílica en el seu honor.
Una mica a recer del vent fred d’avui, seiem una mica per menjar una fruita. He trobat una llegenda (‘xcat.cat’) que explica que anys enrere, prop de la capella dels Sants Metges de Marçà, es va produir l’assassinat d’una noia que vivia en una masia propera. Després del crim la van arrossegar pel corriol formant un camí de sang. La reguera de sang, que va deixar la noia morta, va ser la causa de que no creixés mai més cap herba en el camí. Certament pel camí que hem fet -la pista- d’herba no en tenia... però això no és estrany en les pistes de terra.
Després seguim la pista que va ascendint suaument en direcció nord.
Els companys ens esperen en una cruïlla, quan portem ja 4,2 quilòmetres des de l’inici. Aquí hi ha un caminet que baixa dret avall. Nosaltres, però hem de seguir la pista ara en direcció llevant.
Tenim una bona vista de la vall del Llobregós i de Santa Maria del Priorat. L’església de Santa Maria, coneguda ara pel Priorat, és esmentada el 1078 amb el cognom de Fulliensis i el 1082 com a situada a l’opidum Foritense. Castellfollit és documentat al segle X a partir del castell del mateix nom, l’any 1078 és esmentada l’església, dedicada a Santa Maria. L’any 1082 es va consagrar l’edifici que encara es conserva. Aquella església va ser donada al monestir de Sant Benet de Bages, per Hug Dalmau, l’any 1093.
Ja ens apropem a la vista de les dues torres de guaita que al principi ja hem vist: Balet i Raval. Per cert, el riu Llobregós neix al terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia i és tributari del Segre prop de Ponts, ja a la comarca de la Noguera.
Finalment tornem a entrar a Castellfollit de Riubregós. Passem per la porta de Sant Roc. El 1085 surt ja el nom de Castrum Fuliense, que el 1094 és dit Castrum Fulit i el 1130 és anomenat amb el nom, ja catalanitzat, de Castel Follit (‘enciclopedia.cat’)
Entrem al poble que, en un turó com està, compte amb diversos passos sota les cases. Del curiós món de les dites populars, he trobat aquesta: “A Ivorra ens van donar una gorra, a Torà ens la van estripar, a Castellfollit hi van fer un sargit i a Barquets ens la van omplir de pets”.
En una paret hi ha una pintada que mostra el desencís de la gent respecte de la monarquia borbònica a Espanya. De fet, un article d’Alexis Romero (‘publico.es’; 12 d’octubre 2020), deia “La imatge de Joan Carles I entre la ciutadania viu el pitjor moment de la seva història. Els últims escàndols que esquitxen el rei emèrit, sobre les suposades comissions cobrades per la construcció de l'AVE a la Meca i sobre l'existència d'un compte offshore, han enfonsat la seva valoració, que sembla haver caigut encara més després de la seva fugida a Emirats Àrabs” i afegia també que una enquesta donava el resultat següent: un 40,9% dels espanyols donaria suport a la república en un referèndum davant d’un 34,9% que votaria per la monarquia. Però segur que el Govern de l’Estat no tindrà l’actitud de fer la consulta amb el referèndum corresponent.
L’església de Castellfollit de Riubregós està dedicada a la Mare de Déu del Roser. Va ser edificada l'any 1941 substituint l'església parroquial antiga, situada en un indret proper. D'aquesta església es va aprofitar el portal, amb la data inscrita de 1650. A l'interior del temple es conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat procedent de Santa Maria del Priorat. Finalment acabem anant a dinar a Can Pep, on es menja molt bé.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: