(Baix Camp) Ruta el novembre de 2017; 14 km; +600 -600; 5 hores. Excursió organitzada per Joan Batet amb el següent itinerari: L’Argentera, castell monestir d’Escornalbou, camí dels monjos, Santa Bàrbara, collet de les Moletes, bosc de les Bruixes, Los Estrets, L’Argentera. Participants: Joan Batet i 12 membres més. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat. (NOTA: no la qualifico ‘fàcil’ perquè hi ha un tram perdedor on cal sentit d’orientació i experiència; l’explico dins del text).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1798 es va posar en marxa la primera desamortització, amb l’obtenció, per part de Carlos IV, del permís del Papa.
Aquesta excursió comença a la Plaça d’Escornalbou, on fem un cafè al restaurant que hi ha, tot i que normalment no obren al matí. Com que hi ha alguna informació d’història de L’Argentera en la crònica que vaig publicar fa quatre anys, no ho repetiré i es pot trobar al vincle que insereixo al final d’aquest article.
Passem pel davant de l’ajuntament ja que hem de sortir del poble pel sud. Quan fa anys vaig fer aquesta excursió fins al castell monestir d’Escornalbou la tornada la vam fer en direcció est per tal de passar per Duesaigües. Avui, després de visitar el castell farem la tornada girant pel vessant oest de la vall i passarem pel que es coneix com el bosc de les Bruixes, en els vessants orientals de la serra de l’Argentera.
Pels carrers hi ha rètols de protesta. Aquests mesos em recorden els temps anteriors a les primeres eleccions de l’any 1977, les primeres lliures que es van celebrar després de la mort de Franco. Llavors també s’exigia l’alliberament de presos. Actualment, si el 19 d’octubre els juristes del Col·lectiu Praga i Drets (segons es podia llegir a ‘elnacional.cat’) van denunciar, en un manifest obert a altres professionals del ram, que els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s’havien de considerar presos polítics, uns dies després aquell manifest ja compta (veure els diaris ara.cat, vilaweb i altres) amb més de mil juristes que s’hi ha adherit. Per diversos motius que expliquen, diuen que aquest fet situa l’estat espanyol al mateix nivell que estats que infringeixen drets fonamentals per motivacions polítiques (sic).
De moment seguim una pista que es va enfilant pel fil de la serra que apunta al castell d’Escornalbou. La pujada es dreta, però no té cap problema i només cal pujar al ritme de cadascú.
Em giro un moment i faig aquesta fotografia del poble de l’Argentera.
En poca estona fem uns 300 metres de desnivell. Hem recorregut uns 2 quilòmetres. El poble queda a sota nostre.
Però el camí segueix pujant. Vol anar a buscar la pista del tram final. Estem en voltats de boixos i alzines. Les alzines són de la varietat “Quercus ilex”; fins a trobar els gresos vermells de més amunt no apareix la sureda (“Quercus suber”).
Arribem a Escornalbou. A l’entrada, la clau de volta compta amb una T (una “tau”). Les desamortitzacions (van ser varis processos) van començar el 1798 amb l’expropiació dels béns dels jesuïtes i d’obres pies. La raó va ser la ruïna de l’estat espanyol per les guerres que mantenien els monarques (tant Carlos III com Carlos IV).
Ja estem davant de la façana de l’església del monestir. Tot el cim està format per un castell monestir, ja que havia fet les dues funcions. Aquí hi ha l’accés a les visites guiades, cosa que avui ha coordinat l’amic Batet i per això podem disposar de guia.
Passem per la biblioteca. Es pot parlar molt d’un gran personatge com Eduard Toda, però com que ja vaig escriure prou a la crònica de fa quatre anys, allà, si voleu, podreu trobar algunes dades (al final insereixo el vincle).
Davant de les finestres hi pengen aquestes cortines fetes amb ganxet, actualment tant poc habituals i tant normals com eren anys enrere.
Abans he parlat de la T (tau) que he vist a l’entrada. El guia m’explica que inicialment al monestir hi havia un grup d’agustinians i més endavant de franciscans. Els antonians (que es representen amb la ‘tau’) mai no van estar en aquest monestir. Aquella pedra de clau de volta ves a saber de quin altre monestir devia venir. Si voleu més informació de l’orde dels antonians i de la malaltia de l’ergotisme, podeu trobar-ho al punt 2 de la següent crònica: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/barcelones/370-barcelona-barri-raval-oest-barri-pedro-ruta-hospitals-historics
En una petita sala hi ha tota una col·lecció de rajoles. Aquestes de la foto són d’oficis catalans. Es veu que l’Eduard Toda les comprava, agrupava i muntava en aquests marcs.
Per afegir quatre notes més als antonians, cal dir que amb greix de porc cobrien les ferides del que es coneixia com ‘Foc de Sant Antoni’, un mal provocat pel ‘cornezuelo del centeno’. A Castrojeriz hi havia un monestir dels antonians. Com que la malaltia afectava sobretot a gent del centre d’Europa, on la farina a vegades estava contaminada pel ‘cornezuelo’, quan es quedaven en un monestir de la península on la farina predominant era de blat (que no era afectada pel paràsit), aleshores es curaven. De tot això ve la imatge de Sant Antoni del Porquet.
Des d’una de les finestres tenim aquesta vista del claustre, però cal considerar que tot ha estat reconstruït a partir de materials provinents de llocs diversos.
Les arcades fan de magnífic mirador.
Finalment entrem a l’interior de l’església.
A punt de deixar el monestir castell, podem observar, al costat del portal de l’església aquestes dues tombes antropomorfes de les quals no hi ha cap mena d’informació.
Tot aquest monestir va quedar absolutament enrunat com a conseqüència d’una de les desamortitzacions. L’idea original era posar al mercat, per subhasta pública, terres i béns no productius en poder de les que es coneixien com “mans mortes” que no les conreaven. Però en la pràctica també va afectar monestirs, temples, hospitals, escoles i hospicis. Va suposar una pèrdua irreparable del patrimoni arquitectònic i artístic del país i a l’hora de la veritat les terres, que es posaven en subhasta en grans grups, només podien ser adquirides per grans patrimonis existents. Probablement part de les finques andaluses, extremenyes i castellanes que només s’utilitzen per anar-hi a caçar provenen d’aquella època. Les desamortitzacions van suposar, doncs, expropiar terres a uns i passar-les a nobles i rics que, en part, tampoc les han conreat. Mentre, el monarca de torn anava ficant-se en aventures i arruïnava el país.
Abans de seguir la nostra ruta circular, fem una petita volta pel Camí dels Monjos que passa entre escletxes.
Aquesta panoràmica està orientada a sud-oest, on es veu la Mola de Colldejou i s’endevina perfectament dalt el quadrat del castell.
Una última mirada al castell monestir i seguim endavant.
Hem deixat el castell monestir en direcció ponent per pista, fins que en un punt (es pot veure al track: cal estar atents) es deixa la pista i ens enfilem bosc amunt. Estem en un punt a uns 540 metres d’altura i ja fa 10 quilòmetres que hem començat a caminar. Aquí cal anar en compte amb el track. El món vegetal va canviant, de fet estem en un entorn que suposa una magnífica singularitat botànica al Camp de Tarragona. Dels alzinars pujant a Escornalbou passem, ara que estem en terreny calcari, a pinedes (“Pinus nigra”) i roureda de fulla petita (“Quercus faginea”).
ATENCIÓ: És una pujada sense camí, tampoc podem comptar amb fites que ens orientin. Hem d’intentar anar pujant pel millor lloc en cada moment (però no té cap risc especial encara que pugui ser incòmode o perdedor sense el gps).
Finalment, més amunt, hi ha la balma que volíem veure. L’últim tram és ple d’esbarzers. Estem a 620 metres d’altitud i hem caminat uns 10,6 quilòmetres.
Des de la balma, hem seguit un caminoi poc visible en direcció nord, més o menys seguint les corbes de nivell.
Hem seguit el track fins que comencem a trobar diversos rètols, cassoles i altres estris: estem al bosc de les Bruixes. Aquest entorn va començar com un indret per distreure els nens de L’Argentera, però s’ha convertit en un singular passeig per a excursionistes i curiosos.
Pocs minuts després arribem a una pista que sense cap problema anem seguint fins a tornar a L’Argentera, on hi entrem per ponent i com sempre passa, el millor és el bon ambient del grup.
Al següent vincle s’hi pot trobar la crònica del 2013 on hi ha diverses notes sobre L’Argentera i Eduard Toda:
http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-camp/190-l-argentera-a-castell-d-escornalbou
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21108636