(Baix Ebre) Ruta el 24/11/2013; 18 km; +360 -360; 5,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: L’Ametlla de Mar, El Perelló i L’Ampolla.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil (amb moltes pujades i baixades, curtes...).

 643 mapa  643 perfil

FA ANYS: L’any 1650, encara estava en perfecte estat el castell de Sant Jordi d’Alfama, el qual havia estat la seu de l’única orde religiosa militar catalana. Però el 1650 va ser bombardejat i destruït per les tropes castellanes en el context de la Guerra dels Segadors. Actualment, ja fa anys que va ser un altre cop restaurat i està situat a tocar de mar. Era l’època del “conde duque de Olivares”, qui va portar a terme dures represàlies i va provocar l’aixecament dels catalans.

P1180506 Ametlla de Mar Hem anat en tren fins a l’Ametlla de Mar i farem el GR.92 fins a l’Ampolla. Així un recorregut, en cotxe, de 14 km es transforma, a peu per la costa, en 18. Originalment al poble de l’Ametlla de Mar només hi havia una torre de guaita. L’entorn era erm i a les cartes de navegació el lloc se’l coneixia, dins del segle XV, com la Cala de la Merla, de l’Amenla, d’on prové el nom actual. Per això l’Ametlla és també coneguda com “La Cala”. El poble en sí es va desenvolupar a partir del segle XVIII, adscrit al Perelló, com a nucli de pescadors. Coincidint amb l’arribada de pescadors valencians que sembla que provenien de Benidorm i el Grau de València. Nosaltres anem baixant, des de l’estació, pel carrer Pau Casals en direcció mar i al final girem a la dreta per anar a buscar l’església de la Candelera.

Per un dels costat de l’església baixa el carrer Andreu Llambrich, nom que fa referència a un antic alcalde de la vila. Antigament aquest carrer era conegut com Amadeu de Savoia. Se’l va batejar amb el nom del monarca com a conseqüència d’una visita que aquell rei va fer a la vila. Quan hi va ser va demanar veure el mar i va baixar per aquest carrer i d’aquí ve aquell nom que tenia abans de la Guerra Civil. La gent l’anomenava “lo carrer Amadeo” o “carrer Madeo”. Mirant el port podrem recordar una història ben antiga, la d’aquell pescador, que li deien el “vell Pistol” que, residint al poble, de dia feia de pescador i de nit marxava fins al coll de Balaguer on atacava les diligències que hi passaven. El 28 de desembre de 2012, el municipi es va autodeclarar Territori Lliure Català, que és una denominació simbòlica en el sentit de reclamar la sobirania de Catalunya.

P1180508 La Candelaria 

Girem cap a l’església de la Candelera, que és la patrona del poble. És una marededéu poc estesa per Catalunya. La seva festa es celebra el dia 2 de febrer, quan han passat 40 dies després de la festa litúrgica del Nadal. La Candelera fa referència al passatge bíblic que refereix la presentació del Nen Jesús als sacerdots del Temple.

Però cal saber que segons la tradició jueva, la mare passava per un període de 40 dies impurs després d’haver infantat i per tant, l’acte de presentació era de fet un acte de purificació de la mare. Es tracta d’una de les advocacions més antigues de la religió catòlica i va ser implantada pel papa Gelasi I l’any 426 amb la finalitat de substituir les tradicions jueva i romana. Els romans celebraven les “Parentalia” que de fet eren unes festes de purificació i de record dels difunts, on anaven als cementiris amb ciris encesos, per guiar les ànimes, amb vestits negres.

P1180512 Les muntanyes de Vandellos  

Pel port, després de la Plaça del Canó, hem trobat ja els senyals del GR.92, que de quan en quan es perden, però només cal saber que hem d’anar a prop del mar (o seguint els senyals del gps). Deixem enrere la població tot i que a la nostra dreta les cases, entre arbres, de les urbanitzacions no semblen acabar mai. Encara que no faci lleig, des d’on anem, la veritat és que els municipis s’han dedicat a permetre la construcció de quasi tota la costa en un procés terrible i destructiu que ja no té solució. Si mirem enrere veiem l’Ametlla i al fons les muntanyes de Vandellòs. Es tracta d’un conjunt dins de la Serralada Prelitoral catalana. El cim més alt és el Molló Puntaire (728m) i altres cims ben bonics són la Mola de Genessies i el Tossal de l’Alzina. Un territori de serres seques, esquerdades i que afortunadament els alcaldes i regidors encara no han destruït omplint-les d’urbanitzacions. La denominació que se’ls hi dóna és la de “muntanyes de Vandellós-Tivissa”, encara que no es correspon a una denominació històrica.

P1180515 Port de L Estany  

Quan fa uns tres quarts que caminem arribem a la Punta de l’Estany, on hem de girar cap a nord per tal de superar la volta necessària a la que obliga el Port de l’Estany. La longitud de la costa de l’Ametlla fins a l’Ampolla configura uns paisatges magnífics que, encara que la propaganda turística qualifiqui de “verges”, cal saber que no és res més que publicitat.   Podem dir que són magnífics però no verges. Hi caminem i gaudim de la costa i del mar i d’algunes cales tranquil·les, però més val no mirar gaire cap a l’interior, ja que aleshores tot són urbanitzacions. Voltem aquest port natural (que cal agrair que no hagin fet malbé) on poques barques s’hi estan protegides, però algunes es veu que han patit l’atac de l’onatge durant aquests dies passats de temporal.

P1180517  Bunquer G C  

No triguem gaire a passar pel costat, mig cobert pel brancam dels arbres, de un búnquer de la Guerra Civil. Aquest búnquer forma part de tot un sistema militar amb peces d’artilleria, trinxeres i excavacions per protegir la munició. Les autoritats del govern legal de la República van fortificar bona part de la costa, tot tement una invasió per mar dels nacionals, des de Mallorca. D’aquelles obres, que no van patir l’embat de la guerra ja que el front va anar per l’Ebre, destaca la bateria de costa de Port Olivet i el búnquer d’artilleria associat, aquest que ara deixem i que va ser preparat com a museu per part de l’ajuntament d’Ametlla de Mar el 2009.

P1180520 Estany Podrit  

Hem passat pel la platja de Port Olivet, deixant a la dreta els murs de pedra evidents del que havia estat la posició d’artilleria. Hem caminat uns 5 km i mig i hem estat unes 2 hores. Ara ve un tram per on passarem pel Cap de Santes Creus i la Platja de la Llenya. Es tracta d’un tram abrupte, amb curtes però fortes pujades i baixades, prou distret i divertit, però si aneu amb nens se’ls hi ha de dir que no corrin.

P1180521 Cales al XertolDesprés ve la platja de l’Estany Podrit, de fet amb aigües força agradables i una platja de còdols que separa l’estany del mar. El sender de gran recorregut GR.92 fa de vèrtebra de Catalunya de nord a sud per la zona litoral, pel qual nosaltres ara caminem per un paisatge harmoniós entre mar i muntanya. És un paisatge natural singular i emblemàtic. Poca gent i sensació de pau i silenci només trencat pels cops de mar contra les roques.

L’Ametlla ja quasi no es veu, però sabem que la pesca continua sent la seva principal activitat. El seu port, petit, compta com hem vist, amb un ampli estol de petites barques amb arts d’arrossegament, trasmall i encerclament i també una flota de tonyinaires. Una curiositat que cal saber és que el 1919 un vaixell, el “Theotocos” (Máre de Déu), de bandera grega, es va estavellar al port de l’Ametlla i els seus tripulants van ser rescatats i acollits per la gent del poble. Les fustes del vaixell es van desmuntar i van ser aprofitades com a bigues per les cases.

P1180529 LIllot Arribant a la Punta de l’Àliga el GR figura, als mapes, tallant la punta que s’endinsa al mar. Nosaltres hem seguit exactament la silueta de la costa, en un camí distret i divertit. Estem a la divisòria amb el Perelló. Per aquesta punta hi ha els basaments de la torre de l’Àliga, tal com expliquen els documents, de la qual se’n té referència des del 1625. És territori on s’hi atansaven les naus dels pirates, en anys passats i que havien obligat a les poblacions, fins i tot dels pescadors, a viure cap a l’interior.

P1180530 Platja de lAliga 

Després de la vista de l’Illot, el terreny sembla aplanar-se i a ser menys abrupte. Anem deixant a l’esquerra la Platja dels Moros. El seu nom és evident. Tenim el Cap Roig al davant i veiem de manera clara la punta del Fangar, del Delta de l’Ebre, ben indicada per la seva “fita”, el far. El Cap de Tortosa queda molt més enllà i no el podem veure.

P1180532 Pedrera

Ara el camí ja no és tant abrupte i comença a mostrar les urbanitzacions que s’apropen a l’Ampolla. Portem ja uns 13 km i unes 4 hores. Una altra torre que havia existit el 1625 i que ha desaparegut, la qual estava al Cap Roig, havia estat construïda pel manobre Ramón Pallarés l’any 1382. Sabem que l’any 1437 s’havia de reparar i també sabem que havia estat reclamada, el 1379, pels homes dels Garidells (un poblat al sud del Perelló) que es queixaven dels atacs dels pirates. Passem ara a tocar de mar, per sobre d’una antiga pedrera, on hi peten les aigües.

P1180536 Port Ampolla Finalment arribem a l’Ampolla una mica tard. S’han trobat vestigis romans i d’època ibèrica, com monedes i àmfores, estant sempre vinculada al trànsit marítim. Sembla que ja el segle XVI el papa Adrià hi va embarcar per dirigir-se a Roma. El municipi ha aconseguit una extensió que avui es veu com relativament modern. Es va separar per independitzar-se del Perelló el 1990, després d’enfrontaments, durant més de cinquanta anys, entre els dos municipis. Se sap que probablement l’Ampolla havia estat un antic hostal situat a la carretera de València des de Tortosa i que es va començar a poblar com a conseqüència de l’activitat de la pesca.

A nosaltres ens toca anar a dinar i després a esperar el tren que ens permetrà tornar cap a casa. El tren passa molt tard i va molt ple (hi ha pocs trens).

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5683573