(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Empordà) Ruta 1334 el 15/04/2021; 11 km; +130 -130; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Cristina d’Aro, el Ridaura, Club de Golf, Menhir Can Llaurador, Roca dels Moros, castell de Solius.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 33.

 cmapa1334 cperfil1334 

FA ANYS: El 14 d’abril de 1873 es va proclamar la Primera República.

DSC01469 Ajuntament   Avui, inici a Santa Cristina d’Aro. l'any 881, el rei Carlemany va cedir al bisbe de Girona, Teuter, el territori de la Vall d'Aro, on ja havia començat l'extensió de la població en direcció a la costa i el repoblament dels territoris de la Vall d'Aro, un cop recuperats dels sarraïns.

DSC01471 Pont sobre riera

   Des d’on he aparcat cal baixar a trobar el pont que passa per damunt de la riera que ve del cementiri i després passar per sota de la C-35. Parlant de territori, en qualsevol cas és el 1858 quan es configura, a grans trets, el naixement de les dues viles actuals: Santa Cristina d'Aro i Castell-Platja d'Aro. Deu anys després, el juny de 1869, es va promulgar la Constitució que va durar quasi 10 anys, fins a l’abdicació d’Amadeu I i la proclamació de la Primera República l’any 1873.

DSC01474 Bosc del Balcar

   Entrem al bosc de Balcar, d’unes 7 hectàrees d’extensió i situat a l’entorn del riu Ridaura. El bosc del Balcar va ser adquirit ja fa anys per l’ajuntament per preservar els seus valors naturals i culturals, com restes de rescloses. Compta amb grans exemplars de pins, suros i alzines, sota els quals creixen plantes mediterrànies pròpies de la nostre regió. Per cert, ja ho sabíeu que Espanya va tenir un rei que es deia Amadeu I? Amadeu, de la dinastia Savoia, havia nascut a Torí (Piemont) i va ser triat per les Corts i designat Rei d’Espanya l’any 1870, després de la Revolució Gloriosa del 1868 que va expulsar del país la dinastia Borbó. El seu regnat va durar només fins el 1873, degut a la inestabilitat política, al rebrot carlí i la guerra de Cuba.

DSC01477 Pas riera   Uns 300 metres més endavant cal passar el Ridaura, que és el segon riu més important de la comarca, per darrere del Ter i és l'eix de la Vall d'Aro. Neix al massís de l'Ardenya, al terme de Santa Cristina d'Aro, i desemboca a Platja d'Aro.

DSC01479 Golf Sta Cristina   Ens trobem de seguida amb el tancat del camp de golf Costa Brava. L’anem seguint pel camí paral·lel a la dreta, a ponent.

DSC01480 Muntanyes   El camí és planer, com és molt habitual al Baix Empordà, però aquí és molt més arbrat que al Pla d’Empordà, més al nord de les Gavarres. Si no vaig errat la serra irregular que es veu lluny potser és la de Carcaixells.

DSC01483 Pi Monumental 200 anys

   Deixem a la dreta un pi monumental, al que se li estimen uns 200 anys. De fet per tota aquesta terra n’hi ha sovint d’arbres monumentals, generalment pins, ja que és l’espècie predominant, a més de l’alzina surera.

DSC01487 Senyals i cruilles

   Un dels nombrosos pals amb indicadors. Hi ha molts camins i pistes, en direccions diverses. Els rètols ajuden a entendre aquest entramat derivat de les necessitats rurals. Per cert cal que recordem que ahir va fer 90 anys de la proclamació de la Segona República. Es veu que a Espanya un sistema democràtic total no acaba de quallar i sempre s’acaba amb una dictadura o una monarquia on el rei no és triat pel poble.

DSC01489 Can Llaurador dins Cadiretes   Des del pi he començat a girar al sud i arribem al davant del Mas Llaurador, on ja estem dins del terme municipal de Solius. Es tracta d’un mas molt antic ja que consta en el capbreu de l’any 1322 del sagristà major de Girona, Gelabert de Cruïlles. Pere Llaurador va declarar en aquell acte tenir sota el domini del sagristà la totalitat del seu mas Llaurador.

DSC01493 Menhir Can Llaurador

   Uns 300 metres més endavant hi ha, a l’esquerra, el menhir de Can Llaurador. Aquest menhir antropomorf de granit es calcula del Neolític Mig-Recent a Calcolític, el que vol dir datable entre el 3500 i 1800 aC. Se’n tenen notícies des del 1677 i se sap que servia de fita termal entre Solius i Cristina d'Aro. Es va mantenir tombat fins que el 1994 A. Gironès i un grup de voluntaris el van redreçar; però mai no ha estat excavat.

DSC01495 Sender rocs

          Una mica més endavant cal deixar la pista i agafar un camí que puja en direcció oest. Tot el terra és d’aquest granit vermell característic. Es tracta d’una variant de feldespat alcalí, una roca formada per magma que s’ha refredat en profunditat. L'abundància del feldespat potàssic a la roca li dóna la coloració rosada o vermella, puntejada amb alguns altres minerals.

DSC01497 Dom grantic i Cova   Finalment, un quilòmetre i mig més endavant, arribem a un espai com un coll. Al turó de l’esquerra hi ha uns doms de roca granítica on s’hi endevina, a la part alta, el forat d’una cova: és coneguda com la Roca dels Moros.

DSC01499 Cova dels Moros

   Diguem que un dom, en geologia, és un pujol o turó que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió. Per pujar fins a la cova, cal assegurar bé els peus per no relliscar avall. És fàcil, però cal anar en compte si no s’hi té pràctica o es va amb nens. No se sap ben bé l’origen d’aquesta cova; podria tractar-se d'una cova sepulcral d'època Calcolítica (2.700-2.000 aC) o bé d'un lloc d'habitació (menys probable per la seva reduïda dimensió), forn o dipòsit de gra d'origen medieval.

DSC01501 Castell de Solius   Just al davant, a l’altra banda del coll, hi ha un turó més abrupte que el del Moro. Damunt d’aquest turó s’havia construït un castell i encara es poden veure part dels murs al lateral de la dreta i dalt del tot, on hi havia la torre. És el castell de Solius, també conegut com a castell de la Roca. El seu emplaçament fa que sigui un mirador excel·lent de la Vall d'Aro i del massís de l'Ardenya. El castell de Solius consta esmentat en documents del 1208. El castell va continuar exercint de centre de la senyoria feudal fins que, el segle XVI, va iniciar la seva decadència i ruïna.

DSC01506 Alzines sureres

   Cal seguir una pista que baixa en direcció est. Pels voltants de la pista es veuen moltes alzines sureres. L’economia havia estat tradicionalment agrària, complementada amb el sector de la ramaderia, però va esdevenir una activitat important l’explotació d’alzines sureres del sector muntanyós de les Gavarres en la indústria tapera d’aquest sector costaner. Els clàssics explicaven com utilitzar aquest material en flotadors per a hams i xarxes de pesca, ruscs per a l’apicultura (que feia el paper d’aïllant tèrmic) taps per àmfores, o soles de calçat.

DSC01507 Roderes

   La pista per la que es baixa és clar que havia estat, antigament, per transportar les càrregues d’escorça surera a les fàbriques de la vall; els senyals de les roderes a la roca en són testimoni de la feina dels carros i dels matxos. Des dels pobles on hi havia les indústries sureres hi havia un carrilet que va ser utilitzat perquè connectava fàcilment les zones d’explotació del suro, vessants de les Gavarres i l’Ardenya, amb els ports marítims de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós. El maig de 1820, dues fragates (anglesa i sueca), va atracar al port de Palamós i Sant Feliu de Guíxols respectivament, amb la missió de carregar suro no manufacturat. La notícia va provocar que tots els treballadors del suro de la comarca es van organitzar, armats amb pals, per evitar l’embarcament. No se’n van sortir i tot es va complicar.

DSC01509 Pont sobre riera   Arribant a la part més planera i encara per dins de bosc passem pel damunt del pont que permet creuar la riera d’en Dalmau. Aquí tornem a coincidir amb la ruta que hem fet de pujada.

DSC01510 Sender al final

       Poc abans d’arribar al final seguim un sender molt arbrat i verd. D’aquí a pocs minuts ja tornarem a ser al barri de La Teulera de Santa Cristina d’Aro. Respecte de la indústria surera afegim que més endavant els tapers van endurir la seva posició contra l’embarcament del suro, que els deixava sense feina. En conseqüència, l’any 1830 va esclatar un motí al barri de la Teulera, a Santa Cristina d’Aro, per impedir l’activitat d’embarcament de suro. El motí s’escampà ràpidament pels pobles de l’entorn en forma de protesta davant les autoritats i, fins i tot, s’arribaren a cremar partides senceres de suro ja llestes per a embarcar, provocant la detenció de nombrosos tapers. Finalment però, l’enorme superioritat de la producció industrial, va fer que el preu del tap caigués de forma constant, fet que va acabar ensorrant completament el món surer tradicional de petits tallers particulars.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santa-cristina-daro-castell-de-solius-70613486

Una altra crònica, de fa poc, pel Baix Empordà:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/1023-canet-de-tallada-riu-ter-camp-d-aviacio