(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Baix Llobregat) Ruta 1394 el 9/12/2021; 14 km; +317 -317; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Gavà, bosc Caçagats, Cova Perduda, can Rosés, castell de Castelldefels, vil·la romana de Can Valls. Participants: Josep C, Narcís i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 44.
FA ANYS: El primer document que cita Gavà prové del 1002.
Comencem des de Gavà, on no és fàcil aparcar, pel camí del Calamot i del Cul, tal com un rètol ens informa. El nom de Gavà es remunta a l'època romana i se suposa que deriva d’un topònim a partir del nom propi de persona, Gavius, que hipotèticament seria el fundador o propietari d'una vil·la romana. El document més antic que es coneix en què apareix citat Gavà és una butlla papal datada l'any 1002 que es conserva a l'Arxiu de la Corona Catalano Aragonesa, a la ciutat Comtal.
Ens endinsem al bosc, un entorn ple de blocs arrodonits, entre els pins. De Gavà es pot dir que en el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. També la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, on és exposada la Venus de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII); llocs que nosaltres no hem visitat.
Per un pontet passem el torrent de Les Comes que nodreix la Riera dels Canyars. Fa 2.000 anys, la línia de costa es situava uns kilòmetres a l‘interior respecte l’actual, a tocar de Can Valls on hi passarem després. L’actual delta del Llobregat no existia i aquest riu desembocava en un estuari i al nord de Can Valls, aquestes aigües devien formar una petita badia. Aquest antic estuari del riu Llobregat va ser utilitzat a l’antiguitat com a port d’ancoratge, on els vaixells que s’hi acostaven podien fondejar i ser carregats i descarregats. En són prova les restes de diferents naus, naufragades o abandonades, que hi han estat localitzades en l’anomenat jaciment de les Sorres. Es té constància que l’activitat en aquest port devia començar al segle IV aC, encara en època ibèrica, i devia tenir el moment àlgid d’activitat la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC, quan els habitants de Barcino van impulsar la producció i comercialització del vi de la Laietània. Quantes coses aprenem que no sabíem, investigant les rutes que caminem!
Uns 4 km després de l’inici ens apropem al Turó d’en Vinader. Als seus voltants hi ha diversos talussos de roques que varien entre les calcàries i les pudingues o conglomerats, entre acumulacions de sediments vermellosos.
El camí fa pujada fins que uns 2 km més endavant ens enfilem per unes escales que ens han de portar a una paret amb vies d’entrament d’escalada; un rètol, a la pujada, indica les normes que ho regulen. L’any 1002, al que fèiem referència al principi, el sobirà de Catalunya era Ramón Borrell III; després de la caiguda d’Almansor, el sobirà va incrementar l’esforç per conquerir terres que havien estat ocupades pels sarraïns i va ampliar fronteres fins a l’Ebre i el Segre. Catalunya ja era de fet independent del francs des de finals del segle IX (any 874), feia doncs més d’un segle. Mentre a la resta de la Península governava, a Navarra, Sancho Garcés (país independent des del 851). Castella estava governada per Sancho García, comte que va participar a la batalla de Calatañazor; el comtat de Castella es va fundar el 929.
Arribem a la zona d’escalada, després d’una curta pujada. Parlàvem, mentre caminàvem, del Camí de Sant Jaume. Recordo el que deia Luis Carandell: “Qualsevol viatge, sempre és un descobriment. A diferència del simple trànsit, no només pretén arribar al destí; el viatge no consisteix en veure, sinó en mirar; no en oir, sinó en escoltar; no en passar de llarg, sinó en aturar-se a considerar. El viatger es distingeix del transeünt en que manté tota la seva capacitat de sorpresa per tastar la bellesa del món que troba pel seu camí”.
A la paret hi ha les indicacions de les diverses vies. També hi ha una bona quantitat de pintades. No sé qui s’ha dedicat en embrutar així la roca, més li valdria fer pintades a les parets de casa seva.
Fa una raconada, com una cova. Devem estar a la Cova Perduda. Té tot l’aspecte d’un indret soterrat que un dia va col·lapsar.
Tornem a baixar el que havíem pujat i passem pel costat d’un mas en runes que segons alguns tracks en diuen Can ganxo, però crec que no és correcte ja que Can ganxo és un mas restaurat proper (que nosaltres no hem vist) que funciona com alberg, aula de natura i compta amb un observatori astronòmic.
La ruta ha entrat per un barri exterior de Castelldefels i s’ha dirigit al costat del castell. Hi ha testimonis de la denominació “Castelldefels” durant l'època medieval, derivat probablement del primer personatge que dominava el territori (de nom Felix), i així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254) i Castell de Felchs (1393).
Comencem a fer la volta al recinte del castell i passem pel costat d’un aladern de fulla estreta (“Phillyrea angustifolia”). És un arbust menut d'un a 2,5 m d'alçada, perennifoli i molt ramificat. Morfològicament són plantes molt semblants en estat vegetatiu a l'ullastre, tant per les seves fulles com pel fruit per bé que aquest no és comestible pels humans. Els fruits i les fulles tenen propietats astringents i s'apliquen sobre les ferides per curar-les. També és un bon antisèptic bucal.
Una foto del lateral del castell. Els primers documents que ens parlen de l'establiment del castell daten del segle X, concretament l'any 967. Amb els anys la baronia passà als Foixà i als Sarriera, i aquests la vengueren (1897) al banquer Manuel Girona i Agrafel, que inicià les obres de recuperació d'un castell que estava en un estat ruïnós. El seu fill Manuel Girona i Vidal tingué cura de continuar l'obra de restauració iniciada pel seu pare, la qual ha permès que avui tinguem un castell en molt bon estat. Durant la guerra civil va ser utilitzat com a centre d’instrucció militar per les autoritats republicanes i, posteriorment, l’església es va convertir en una caserna dels brigadistes internacionals i en presó preventiva de desertors i indisciplinats.
I més endavant es veu l’ermita que devia haver estat la capella del castell. L’església Santa Maria de Castelldefels, documentada per primera vegada l’any 976, constitueix l’espai més antic del conjunt del Castell. El comte Sunyer la va encarregar al monestir de Sant Cugat, en una època en què Castelldefels era terra de frontera amb el Califat musulmà de Còrdova.
Girem per anar cap al punt on hem arribat i encara podem gaudir d’aquestes brillants i magnífiques fulles d’acant. Les fulles d'acant amb diversos graus d'estilització, són l'origen del motiu decoratiu dels capitells de les columnes de l'estil corinti. Per cert, recordem que ara fa 4 anys es van produir els fets repressius dels milers de policies enviats des d’Espanya per aturar el referèndum il·legal del 1 Octubre; il·legal o no, podria haver-se deixat com la manifestació de l’opinió dels catalans, però es veu que no. Un article de ‘elperiodico.com’ del dia 6 d’octubre explicava que “...Un grup de comandaments intermedis del Cos Nacional de Policia que van participar en els desallotjaments de col·legis electorals de diumenge passat han decidit trencar el seu silenci per expressar la seva desolació pel que va passar, demanar disculpes a la ciutadania catalana, criticar la mala direcció política...”.
Ara la ruta segueix en direcció a l’est i deixem a l’esquerra la masia Rosés. És un excel·lent exemple de masia amb torre de defensa incorporada, característica de molts indrets de Catalunya litoral. Els orígens d’aquesta masia es remunten als segle XIV.
Quan ja portem 12 km en total i només ens en falten 2 per acabar, arribem a les restes de la Vil·la romana de Can Valls. Com hem dit abans, fa 20 segles la línia de costa es situava a tocar d’aquest jaciment arqueològic anomenat de Can Valls. Aquí al davant devia haver-hi la petita badia on ancoraven les barques que descarregaven (i carregaven) els vaixells més grans.
Un basament d’una dependència que probablement devia contenir un mosaic. L’origen del jaciment és precisament d’època romana i s’han descobert molts altres jaciments al llarg de tota la costa. Entre les restes arquitectòniques localitzades, destaca una cisterna inusualment gran, que probablement deuria servir per emmagatzemar aigua. Però també s’hi han localitzat restes de terrasses, canalitzacions i altres estructures la interpretació de les quals és encara incerta. És possible que aquí hi existís alguna de caserna de control portuari o de centre de suport a la zona d’ancoratge romà de les Sorres.
Ens endinsem al bosc abans d’arribar al torrent del Matar (nom que probablement deriva de ‘matollar’ i ‘matolls’). Els matollars són més comuns a prop de la costa, i amb freqüència estan adaptats al vent i l'aire salat. Ja estem a punt d’arribar al final. Del jaciment diguem que falten diners per acabar d’excavar-lo i fer-ne un lloc de visita important, com es mereix. Però la dificultat és que mentre, cada mes, de tots els impostos que paguem els catalans, 1333 milions (veure xifres publicades del dèficit fiscal) es cobrin a Madrid i no en torni cap, ho tenim molt malament per poder gestionar be el nostre país. Alguns ho qualifiquen d’espoli permanent.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gava-bosc-cacagats-cova-perduda-can-roses-castell-de-castelldefels-villa-romana-de-can-valls-90756798
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-llobregat/391-viladecans-a-ermita-sant-ramon-i-sant-climent