(Baix Llobregat) Ruta el 21/03/2013; 12 km; +548 -548; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vallirana, camí del Soldat, Montmany, Sant Ponç de Corbera, Vallirana. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (Amb una baixada per bosc pel dret: veure descripció completa).

 672 mapa  672 perfil

FA ANYS: L’any 1854 una terrible epidèmia de còlera es va abatre sobre les ciutats de Catalunya. El governador civil de Barcelona, Pascual Madoz, va demanar el permís d’enderrocar les muralles i va obtenir permís del govern de Madrid. Estem parlant de fa poc més d’un segle només. Barcelona havia esta castigada a no construir als afores de la ciutat, ni a enderrocar les muralles des de Felip V, creant una situació d’angoixa i problemes higiènics brutals que van durar més de cent anys (fins el regnat de Isabel II).

P1190752 Parrquia Vallirana 

El punt d’inici és a Vallirana (177m), nom que prové del patronímic llatí Valerius, ja que consta documentat el segle X com a Valleriana; “-ana” és la terminació que, segons el lingüista Paul Aesbicher denota pertinença. Probablement el Valerius devia ser el propietari d’una vil·la. Estem situats a l’esquerra de la riera de Cervelló, per on passa la carretera de l’Ordal (N.340).

L’antiga església de Vallirana, dedicada a Sant Mateu, és probablement del segle XIII, però la que ara veiem és el resultat de la construcció el segle XVIII. Un edifici senzill amb esgrafiats, d’imatge clarament d’un barroc senzill i una fornícula, a la façana, amb Sant Sebastià, a qui està dedicada per tal que se li concedeix el seu ajut en l’epidèmia de còlera del 1854.

P1190754 Cinglera Anem pujant, des del davant de l’ajuntament, carrers amunt de cara als cingles de Vallirana que veiem com a paret posterior de la vila. Les cases pugen pendent amunt. El desenvolupament del nucli urbà, tot i que lloc és antic, ha estat a partir del segle XVIII, quan el vell camí va ser transformat en carretera per Carles III. Aquest rei absolutista, fill de Felip V, va ser qui va engegar la brutal repressió contra els gitanos. A més d’expropiar els seus béns, va prohibir els seus vestits tradicionals, la seva llengua (només podien parlar castellà), els seus oficis i les seves tradicions. Al primer incompliment eren marcat per ferro rogent a l’esquena, el segon cop eren condemnats a mort.

P1190755 Cam del soldat 

S’abandona l’últim carrer urbanitzat, per la dreta, al davant d’un rètol, en fusta, que indica “Camí del soldat romà”. He trobat que l’amic Josep, de la web de Los Folloneros, explica que el nom del camí prové del fet que a la posta del sol, si ens situem darrera de les cases del carrer Montserrat i mirem cap a les Penyes del Corral, per sota de les qual anem caminant (i que formen la part alta de la cinglera)el joc de llums i les ombres permeten imaginar la silueta d’un soldat romà: http://losfolloneros.blogspot.com.es/2011/11/xxx-caminada-popular-de-vallirana-2011.html

P1190758 Cinglera 

M’aturo un moment i puc fer una foto de la magnífica paret del cingle. El camí va arrapat a tocar, però sense cap problema per avançar. Ens trobem en un lloc de molt interès geològic ja que a sota tenim el poble, situat entre dues falles: la del Llobregat i la del Penedès. L’entorn participa de les varietats geològiques que especialment es poden admirar de manera destacada amb els rogencs de Brugues o el paisatge càrstic del Garraf. A Vallirana el sistema de falles forma diversos esglaons, que per derivacions i ensorraments posteriors i també per l’erosió de les rieres i torrents, presenten un conjunt de turons i valls, d’un contingut caòtic considerable.

P1190761 Cingles 

A Vallirana, tenim que s’observen poc els materials del paleozoic (més presents cap a Cervelló), mentre que es fa evident la presència d’elements característics del triàsic: argiles i gresos dits del Bundstanstein o estratificacions calcàries del Muschelkalk.

P1190762 Vallirana

Des del camí que va seguint a mitja altura de la cinglera, ens aturem un moment per veure la vall, abrupta i molt urbanitzada. Tot i que el poble s’ha desenvolupat a partir del segle XIX, la població de Vallirana es pot situar dins del segle X com una quadra depenent del castell de Cervelló, en part dominada pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment va passar a domini de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, el qual havia estat fundat, recordem-ho, el 1262 per Guillem II de Cervelló, que en va cedir l’administració al prior de Sant Pere del Camp, de Barcelona.

P1190763 Roman florit 

Estem arribem dalt de la carena, pel camí que ha anat pujant suaument, fàcil de seguir i sense confusions. Un jardí de romaní florit, ja que la serra està orientada cap a sud-est , ens envolta. Totes aquestes muntanyes estaven originàriament ocupades per alzinars, fins que la ma de l’home els va anar tallant per organitzar estretes feixes de vinya i també per fer carbó de les branques i troncs de les alzines. Més amunt anirem trobant els indicis i les restes de les feixes que, en un territori dret i rocós, devien suposar un esforç molt important que, ara per ara, ja no ha servit per res més que per facilitar el pas dels excursionistes com nosaltres.

 

P1190765 cabana

Fa quasi una hora que caminem. Hem passat a tocar de la urbanització de Les Rovires i enfilem en direcció nord per bosc de pi, on podem parlar una estona amb l’Orieol, l’encarregat d’una zona on es fan activitats de lleure relacionades amb el tir a l’arc. Ens recomana la millor manera d’anar cap el Montmany. Deixem una barraca de pedra seca a la dreta i veiem ja una pista a sota nostre. La seguirem fins al cim. Val a dir que l’economia de Vallirana ha derivat, amb els anys, cap a activitats industrials. L’agricultura, en un terreny tan aspre, ha quedat com una activitat residual per a utilització familiar. Sabem que a mitjans del segle XIX s’elaborava vi i oli i també una mica de cereals i d’aquelles activitats en queden els marges, amagats entre el bosc actual i algunes cabanes de pedra seca, moltes ensorrades. També hi havia unes mines de plom.

P1190768 Cam trencat 

El camí que seguim, es torna una mica desagradable, ja que el pas de les motos han destrossat totalment el ferm i rellisca molt. Es fa difícil de trobar la manera de compartir espais amb la gent de la moto. Quan jo camino no trenco cap camí ni perjudico a ningú que hi vulgui passar amb un altre mitjà, mentre que el que s’enfila amb la moto, arrencant pedres, trencant arrels i buidant el terra del sender, certament no deixa res de positiu al seu pas. Al Montmany (500m) hi arribem 4,7 km després de començar. És tracta d’un turo arrodonit sense cap visibilitat ja que està cobert de pineda. Dalt hi ha un vèrtex geodèsic. Girem cua i baixem avall.

Baixem seguint la pista fins a una cruïlla on, a la dreta, tenim la derivació que va cap a Can Casildo, però amb tanca i barrat. Sembla que d’aquest mas hi ha constància des del XVII i que era coneguda com Can Cirera, però va canviar probablement a partir del nom de la sogra que es deia Casilda Campi.

El track que seguim aquí tira recte avall. S’endevina el sender que baixa pel bosc, però que al cap de pocs minuts es va esvaint i ja toca anar buscar intuïtivament el millor camí per baixar, entre branques i alguns esbarzers. És una baixada una mica desagradable, però no gaire llarga fins el torrent a baix del tot. Ara bé, els arbres ajuden a agafar-se durant el descens (hi ha dos way points; el de l'ini i el del final d'aquesta baixada)..

P1190771 St Pon de Corbera    Quan hem arribar al torrent, es troba un camí evident que ja no es deixa fins que s’arriba a l’objectiu important d’aquesta excursió: Sant Ponç de Corbera. Hem fet uns 2 km des del torrent on hem baixat pel bosc espès. La primera informació que es disposa d’aquest monestir és del 1096. Era un priorat ja que el document és del prior Salomó de Sant Ponç i amb tota lògica devia ser d’uns quants anys abans. L’any 1096 el sobirà de Catalunya era Berenguer Ramon III, que substituïa a Ramon Berenguer II que havia marxat a Terra Santa i ja no es va saber res més d’ell. A Aragó el rei era Pedro I; a Castella, Sancho II; a Lleó, Alfonso IV; i a Navarra, Sancho IV. En aquells anys, el regne de Còrdova ocupava 2/3 de la península i els regnes de Lleó, Navarra i Castella just arribaven al riu Duero.

P1190773 Faana

Tornant al monestir magnífic que tenim al davant, hem de dir que va estar vinculat al Cluny a través de Sant Pere de Casserres. Tornem a tenir informació del monestir el 1235, en un document en que el prior Riambau va admetre com a clergue a Pere de Cornellà. En qualsevol cas, hem de pensar que tot i la dimensió del monestir, la realitat és que estava molt poc habitat, potser amb dos o tres monjos, ja que fins i tot el prior acostumava a viure a Sant Pere de Casserres. L’església tal com la veiem potser pot ser un record clar de la que va fer construir al principi, Guillem de Mediona, senyor de Corbera. Tot fa pensar que els Corbera, tenien unes intencions molt més brillants pel seu monestir que, per algunes, raons no es van portar mai a terme.

P1190774 Portal 

El portal principal ens mostra una curiositat, en el context romànic català, i és precisament aquesta combinació de pedres blanques i fosques que formen la volta de l’arc d’entrada, que recorda immediatament el sistema decoratiu del romànic toscà.

P1190775 Can Dispanya

Sota del monestir hi ha el conjunt de Can Dispanya. Una masia que té el seu origen en el segle XVI i que fins el segle XVII va ser propietat de la família Rigol. Probablement, tot i aquesta informació que he trobat, l’origen ha de ser molt més antic, ja que cal imaginar que als voltants del monestir, tot i ser ocupat de forma minsa, hi hauria altres cases i masies que es devien ocupar dels camps i dels animals de granja. Sabem que va passar a la família Romagosa. Sembla que en Jaume Romagosa tenia com a sobrenom el de Dispanya. Com que estem parlant del segle XVIII i que la masia va ampliar-se i créixer entre el XVIII i el XX, això fa pensar en una possible inicial vinculació als filipistes per part del Jaume Romagosa primer, especialment tenint en compte la misèria i pèrdua de propietats que es va abatre sobre Catalunya i els qui van lluitar a favor del rei Carles, un cop Barcelona va caure sota l’exèrcit de Felip V.

A partir d’aquí seguim els senyals de PR-C.70 que baixa i ens porta fins a Vallirana un altre cop.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6397287