(Barcelonès) Excursió realitzada el 11 de gener de 2015 amb total de 10,6 km; +300 -315; 4 hores.   Amb el següent itinerari: Barcelona, Castell del Fortí, Sant Medir, Ermita Sant Adjutori, Forn ibèric, Can Borrell, Monestir de Sant Cugat del Vallès.   Assistents: Manel, Pere, Maxi, Fraguas, Dolores, Seve, Angeles, Ana, Montse, Miquel i Evaristo.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.  

 mapa7xy mperfil7xy 

FA ANYS: Mentre el 1350 era assassinat l’abat Biure, el sobirà de Catalunya era Pere III, que va començar el seu mandat amb polèmica (com es veurà més endavant).

P1010245 Grup al davant de Mundet 

 Comencem a caminar des de l’estació del Metro de Mundet a Barcelona. Encara és de nit i són les 7:30, però fa una temperatura temperada per ser l’hivern. Pugem pel carrer Marià Cañardo, qui va ser un ciclista famós, i deixem a la dreta els jardins que porten el seu nom. Amunt s’endevina una gran lletra A. És part del poema visual de Joan Brossa. Es va construir el 1984 i està format per tres parts: naixença, el camí i final. Primer una lletra A, després hi ha diversos punts escampats i finalment una altra A però destruïda.

A l’esquerra tenim l’indret que dóna testimoni de l’empresari de l’Empurdà, Artur Mundet que, des de Mèxic, va oferir una donació d’un milió de dòlars (40 milions de ptes de la època) per construir les instal·lacions conegudes com a Llars Anna Gironella de Mundet, les quals es van inaugurar el 14 d’octubre de 1957 per donar assistència a orfes, ancians, necessitats i malalts. L’atenció estava a càrrec de les Filles de la Caritat, que ja ho feien al Raval des del 1880. Les Llars Mundet van estar en actiu fins el 1994. Actualment és un campus universitari que acull les facultats de Psicologia, Pedagogia i Formació del professorat.

 

P1010246 Parc del Laberint 

 

A la dreta queda el Velòdrom i a l’esquerra el Parc del Laberint. Diuen que és el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Està ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls. Bàsicament està format per dos jardins, un de neoclàssic del XVIII i un altre jardí, romàntic, del XIX.

Es va començar el 1791quan ho va decidir Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, del Poal i marquès consort d’Alfarràs. Va ser l’any 1967 quan la família Desvalls va cedir el parc a l’Ajuntament de la ciutat. Es va obrir al públic el 1971 i es va restaurar el 1994, amb diners de la Unió Europea. És molt interessant de visitar-lo per gaudir de les nombroses referències a la mitologia grega.

Prop de l’entrada hi ha l’antic palau de la família, que barreja estils neoàrab i neogòtic, on s’hi conserva una antiga torre medieval de defensa. Com a curiositat es pot afegir que els jardins van poder observar de recepcions als reis Carles IV (1802), Ferran VII i Alfons XIII (1929). Joan Antoni Desvalls (1740-1820) és considerat com un dels homes més il·lustres de la Barcelona de finals del segle XVIII. Va ser uns dels fundadors de la Conferència que va ser la precursora de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La família Desvalls situa la seva història en els segles XII i XIII.

P1010247 Cam de SJdG 

A la dreta queda el barri de Can Papanaps (nom d’una masia que hi havia abans dels anys 60 del segle passat). A la paret un rètol ens explica que per aquí passa el Camí que va a Montserrat i també forma part del Camí de sant Jaume de Galícia, des de Barcelona. Aquest és un punt sorprenent. Just hem caminat 15 minuts i ens trobem com la frontera que separa la ciutat de la muntanya. Ara al davant només tenim turons arbrats. I també sembla la frontera que separa el dia de la nit ja que de cop som conscients que s’ha fet de dia, en només 15 minuts.

P1010249 Est derruit - copia 

De moment és una pista no gaire ample, de terra, que permet pujar còmodament fins que, després d’un revolt, prenem un sender costerut que s’enfila amunt pel turonet. Dalt del tot hi ha el que es coneix com Castell del Fortí. Les investigacions fetes sobre aquestes restes confirmen que es va construir en la primera de les guerres carlines (1833-1840). Devia ser el capità general de Catalunya, Manuel Llauder, qui va fer construir a més diverses fortificacions per tot el Principat. Com que se sap que l’enginyer Francisco Palacios va construir el fortí Massana el 1836, va pensar als entesos que potser va ser el mateix qui va dirigir la construcció del Fortí d’Horta.

També hi ha qui creu que devia haver-hi abans algun element fortificat de control per tal de controlar el Camí ral entre el Barcelonès i el Vallès, una important via de comunicació entre comarques.

P1010252 Vista de Barcelona 

Baixem una mica, per evitar els arbres, i tenim una magnífica vista de la ciutat de Barcelona, que es va despertant.

P1010255 El Tibidabo 

Seguim pujant fins el Turó del Trac, a 360 metres d’altura. Des d’aquest punt tenim una bonica vista del Tibidabo.

pP1010258-2 baixant

  

        Hem pujat fins al pas del Rei, a 404 metres, el punt més alt de l’excursió d’avui i ara baixem. Ja tot serà baixada. El Parc de Collserola compta amb 8.000 hectàrees de territori natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una valuosa diversitat biològica. Aquest territori ha estat gestionat des de l’any 1987 en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, ha vist refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural.

 P1010266 Sant Medir 

     Arribem a Sant Medir. Estem a 230 metres d’altitud. Hem baixat per un corriol pedregós i dret que feia drecera sobre el camí del GR.6 que anava per pista i feia volta. A Sant Medir hi ha l’ermita i al darrera un edifici dedicat a disminuïts psíquics. La plaça que hi ha al davant és molt gran. Una font i molts bancs ofereixen el seu espai per aturar-se a esmorzar una mica, ara que fa una hora que caminem.

pP1010265-2 Rajoles entitats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      A les escales de la banda sud el temple, hi ha unes rajoles de les entitats que organitzen l’aplec anual. Estem en un indret històric perquè per aquí passava l’antic camí romà (posteriorment Camí ral) de Barcino a Egara. La via romana venia des de Terrassa (Ègara), pel Castrum Octavianum (Sant Cugat) i seguia per la vall de Gausac fins a Barcelona.

La primera referència d’aquesta ermita és de l’any 962 i és d’estil romànic tradicional. L’any 1922 un incendi a la vall va destruir totalment l’interior del temple. La colla de La Penya Regalèssia es dedica al manteniment del temple i de l’indret amb els seus voluntaris i gràcies a ells tenim al davant un lloc acollidor.

Cada 3 de març s’hi celebra l’aplec. L’origen prové de la iniciativa de Josep Vidal, forner nascut a Sant Cugat que, per donar gràcies d’haver-se curat del reuma, va anar-hi en processó, l’any 1830, dalt d’una euga i tocant un timbal i un sac de gemecs.

 

P1010268 Seguim 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Des de l’ermita, el camí es torna més humit ja que s’endinsa a la vall. Segons alguns autors, el nom de Gausac prové de l’antroponímic germànic Gausus. De sant Medir podem dir que segons la tradició era un pagès que vivia a la vall cap a l’any 303 i va morir màrtir. Però també pot ser que es tracti d’un sant inexistent creat, com sovint passava, a partir de llegendes i altres personatges que sí que eren reals. El seu nom també és Sant Emeteri. Cal entendre que el segle IV, amb la persecució de Dioclecià, molts cristians van ser perseguits pels romans.

De fet, els cristians formaven un nucli de pensament contrari al pensament del poder i per això eren perseguits. Si els poguéssim situar en l’actualitat probablement formarien part del moviment pacifista i opositor del 15M i també probablement viurien les ires del govern del Sr. Rajoy (del Partit Popular, partit de dretes espanyol) i a ells aniria dirigida la llei que s’acaba d’aprovar coneguda com la “ley mordaza”.

 

 

P1010273 Sant Adjutori  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     A la dreta, hi ha una desviació, més o menys després d’haver fet uns 5,4 km des de l’inici, que porta fins a sant Adjutori. Arribem a una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya. Era coneguda, inicialment, com de Santa Maria de Gausac i més endavant com de la Mare de Déu del Bosc. Per cert, la imatge que s’hi venerava es conserva actualment al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquesta ermita està documentada des de l’any 1120 i és a partir del segle XVI que pren l’advocació a Sant Adjutori, com a conseqüència d’un nou altar que s’hi va fundar. Destaca per la volta semiesfèrica i les tres finestres de doble esqueixada. Les finestres circulars, es van fer molt posteriorment, de la mateixa manera que el portal actual és el resultat d’una restauració.

La informació que he trobat diu que no es pot descartar que originalment fos una torre de guaita del segle X i d’aquí la seva planta circular.

 

P1010275 Forn Ibric 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Una mica més enllà hi ha el Forn ibèric. Aquest forn va ser restaurant de manera íntegra a partir del moment en que el Club Excursionista de Gràcia en va localitzar les restes el 1961. Es tracta d’un forn ibèric del període romà baixrepublicà, és a dir entre els segles II i I aC i pels voltants es van trobar nombroses restes de ceràmica i maons. Com a conseqüència de les excavacions amb la supervisió dels experts de la Diputació de Barcelona avui podem gaudir del forn més ben conservat del país.

A prop es pot citar la cova sepulcral de la Torre Negra que està datada més de dos mil anys i que es vincula amb el poblat ibèric que té els seus orígens en els 500 aC.

P1010276 FGrup a St Adjutori 

     Abans de marxar, encara ens fem una fotografia els que hem arribat fins aquí, ja que altres companys han seguit endavant. Segons Ester Ballart, l’origen del lloc és llegendari i molt semblant al de l’ermita del Sant Crist de Llaceres. Explica la història que per la vall de Gausac hi pasturaven bous, vaques i ovelles. Un dia, cap al segle x, un pastor es va trobar agenollats els bous en un indret entre els matolls. S’hi va acostar i va veure una imatge de fusta de la Mare de Déu. Va intentar traslladar-la fins al Monestir, però la imatge era molt pesada i no es podia bellugar; va demanar ajuda però era impossible de traslladar, així que van construir en el mateix lloc una ermita per guardar-hi la imatge. A partir d’aquell moment, l’indret el visitaven persones de Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona. Cada any s’hi celebrava una gran festa el dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu Trobades.

Del sant, sembla que va néixer a la ciutat mediterrània d’Agda i que fou batejat amb el nom d’Adjutori que ell canvià pel de Magenci. La seva pietat i afany de superació el van portar a abandonar el món i seguir les passes de l’abat Agapit. A la mort d’aquest, la comunitat l’escollí perquè els regís, atesa la seva mortificació i caritat. L’exèrcit del rei visigot Alaric va atacar el seu monestir i un soldat que intentà matar-lo restà paral·litzat repentinament fins que el sant el va curar. Segons Gregori de Tours, va morir vers l’any 515.

P1010278 Torre Negra 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          A la nostra esquerra hi ha la Torre Negra, una masia fortificada que s’identifica amb la fortalesa de Puig Ricard que, segons els registres històrics, va manar construir l’abat Ermengol l’any 1145.

Amb els anys evidentment s’ha anat restaurant i mantenint. Es calcula que va ser reconstruïda cap el segle XIV o XV. Actualment es presenta com una magnífica construcció de format militar, romànica, de planta quadrangular i tres pisos. El portal d’accés compta amb arc de mig punt i té unes finestres geminades a la façana. El nom que té deriva de la pedra fosca utilitzada per a la construcció dels murs.

 

pP1010282-2 Pi den Xandri

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Comencem a veure, lluny, el campanar del monestir de Sant Cugat. Al costat hi ha el Pi d’en Xandri. Aquest magnífic pi, ara amb uns puntals, està considerat un dels pins més vells de Catalunya. Conegut com Pi d’En Xandri, perquè aquestes terres es veu que eren propietat d’un pagès d’aquest nom, és tot un símbol ecològic i històric de Sant Cugat. Es calcula que devia néixer cap el 1774 i actualment té una altura de 23 metres i un perímetre de tronc de 3,20 metres.

L’any 1997 uns salvatges van intentar serrar-lo i calar-li foc. Se li va haver d’empeltar un tros de tronc nou i ara els troncs que l’envolten hi són per facilitar la sanació.

P1010283 Monestir Sant Cugat 

     I finalment arribem al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest monestir té tanta història i tant important que no em proposo explicar-la. Només donaré quatre dades, a més de posar algunes de les fotos que he fet. Es creu que ja hi havia vida monàstica el segle VI, però la primera referència documental és de l’any 878.

Qui vulgui més informació pot entrar a http://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

O altres webs especialitzades, així com a http://www.enciclopedia.cat/

P1010285 Claustre 

Entrem a ver la visita del Museu i del Claustre.

P1010288 Capitell psicomquia 

Alguns capitells tenen una placa que indica el sentit del que hi ha esculpit, com aquest que tracta la psicomàquia o triomf de les virtuts sobre els vicis.

P1010290 Sala capitular 

Entrem a la sala capitular, restaurada i lliure de qualsevol ornamentació.

P1010292 Informacio al museu 

Al museu hi ha un interessant sistema d’informació de la regla dels benedictins i també de la història dels abats.

P1010297 Sepulcre Saltells  

       Dins de l’església del monestir, hi ha el sepulcre dels pares de Berenguer de Saltells, que va assassinar l’abat Biure l’any 1350, als peus del mateix altar major. La història és força interessant, però millor que a qui li convingui la busqui per internet o bé al llibre “Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV” de Montserrat Rumbau (Tibidabo Edicions, 1999).

Manava a Catalunya Pere III (sent Pere IV d’Aragó). Va arribar al tron el 1336 i els nobles catalans van exigir que jurés les constitucions catalanes abans que les aragoneses. Això va encendre els ànims entre aragonesos i catalans i Pere III va optar per primer anar a Saragossa. Es va celebrar amb grans festes, però els nobles catalans no hi van assistir. Després va anar a Lleida per jurar les constitucions catalanes (condició sense la qual no se li reconeixeria el paper de sobirà de Catalunya). Finalment va anar a jurar les constitucions a València. Va donar suport als sobirans de Portugal i Castilla i Lleó, davant l’amenaça de nova invasió musulmana de la península. Va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387 i va ser tan refinat en el funcionament de la Cort que va fer redactar un ordenament amb el títol: “Ordenacions fetes per lo Molt Alt Senyor En Pere Trez...” (dictat i escrit en català).

pP1010298-2 Creu de termeLa creu de terme del monestir està considerada de les més antigues de Catalunya.

 Si vols accedir al track per gps clica: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8642973