(Berguedà) Ruta 1461 el 28/09/2022; 11,2 km; +495 -495; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilada, Rec de la Coromina, Mas La Coromina, Mas Viladomat, Collada de Roset, Castell de Roset, Font de l’Arç, La Foradada, Creu de Roset. Participants: Narcís, Jordi I, Joan C, Lluis W, Vinyet, Jep E, Candela, Anna P, Miquel Alf, Carles H, Josep C i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1309, el castell de Roset era ens mans de Sibil·la de Berga.
Avui comencem l’excursió des del poble de Vilada. Mentre espero els companys (he arribat aviat ja que he dormit a Avià amb la campervan), puc fotografiar la casa de la vila. El poble de Vilada s’originà als peus del castell de Roset, on hi havia una església consagrada per Nantigís. Més tard es traslladà cap al lloc on és avui, al sector de la dreta de la riera de Vilada (‘enciclopedia.cat’). El terme està documentat al segle IX com ‘Vilalata’ amb el significat de 'vila ampla'.
A la part alta hi ha l’església dedicada a Sant Joan Baptista que ja consta documentada el 903, en l'acte de consagració de la desapareguda Santa Maria de Roset. L'edifici originari era romànic del segle XII, del qual només queden ara alguns murs. La construcció actual fou fruit d'unes remodelacions del segle XVII.
Ens preparem per començar l’excursió. Avui formem un bonic grup on, a més, ens retrobem alguns companys que no ens veiem des de l’inici de la pandèmia del 2019. El cel brau ens informa que tindrem un dia magnífic.
A la placeta del davant hi ha un Rellotge de Sol, un conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. S’hi veu una llosa recolzada sobre la figura d'un home, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior. Pel forat es pot veure l'estrella Polar durant la nit.
Comencem a seguir la ruta en sentit antihorari i de moment en direcció oest per un sender estret entre petits horts. He de començar dient que aquesta ruta la considero com “moderada” precisament per la meitat que fem ara, ja que hi haurà vàries pujades i baixades, en algun cas pedregoses i que rellisquen. La segona meitat (la que torna des del castell de Roset), en canvi, serà molt més còmoda i suau per anar baixant.
Uns 800 metres després d’haver començat ens hem endinsat al bosc. De seguida el camí comença a davallar molt dret, pedregós i humit. Cal anar en compte, i mirar bé on es posen els peus, fins arribar a la llera del torrent on el sender llavors s’enfila amunt.
Dalt veiem el conreus de la Coromina i al fons la serra de Picancel. Potser cal recordar que la serra de Picancel és un EIN (Espai d'Interès Natural) format per l’extensa formació geològica de conglomerats, profundes valls i extensos boscos. Per l'interior corren aigües tributàries del pantà de la Baells. És molt apreciada per senderistes i boletaires.
El sender continua, ara baixant suaument, fins a una pista. A l’esquerra hi ha el mas de la Coromina. El topònim "coromina" pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset (‘patrimonicultural.diba.cat’).
Toca pujar a la pista. Amunt pel dret. Dalt l’amic ens ajuda, però també aconsegueix que tothom hagi de fer-li la reverència per poder passar per sota del fil elèctric dels animals.
Ja hem caminat aproximadament uns 3 km i estem a uns 703 metres d’altitud (Vilada està a 730) i és que hem baixat i després tornat a pujar. Ha estat una mica trencacames aquest tram, tot i que si es mira el perfil no ho sembla. Fem els deu minuts per menjar una mica i descansar.
Després seguim i ja tenim al davant la llarga serra tallada pel mig per la Collada de Roset.
Amb el zoom puc fer aquesta foto del turó a la dreta, dalt del qual s’endevina una paret que ha de ser del castell de Roset, on hi anirem.
Seguim a ponent per passar pel davant del mas de Viladomat i després farem un llarg revolt al sud per després girar a nord ja en direcció a l’objectiu d’avui. La masia la trobem documentada des de molt antic. La primera menció del mas és de l'any 1127.
Ara el sender, molt maco, va pujant arrapat a les parets del vessant sud de la serra i de tant en tant hem de pujar algun punt de roca calcària o de conglomerat, però que es fa be, encara que amb una mica d’esforç. Per cert afegim del mas Viladomat que, el 1312, en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada hi compareix també un Berenguer de Viladomat. Així i tot, entre l'abundosa documentació de la resta del segle XIV no es trobem referències a la casa, cosa que fa pensar en un abandó temporal, possiblement causat pels estralls de la pesta de 1348. El 1469 trobem a Joan Viladomat com a capità del castell de Roset, per l'honorable donzell Joan de Roset.
Finalment ja arribem al capdamunt. Estem a la Collada de Roset. A l’esquerra s’endevina la casa en runes coneguda com casa del Castell de Roset. Antiga masia del segle XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Consta documentada al cadastre de l'any 1776 i va ser abandonada a mitjans del segle XX.
Ara seguim el sender que s’enfila cap al punt mes alt, tot i que és molt agradable i fàcil de pujar. És esmentat com a castell per primera vegada el 1026 en la donació d’un alou dins el seu terme al monestir de la Portella. Les restes d'aquest antic castell s'encimbellen dalt d'un turó (el tindrem a prop quan siguem dalt), on serà de difícil accés.
Finalment, en pocs minuts, arribem dalt del cim de Roset. Estem a 1032 metres d’altitud. Afegim que l'any 1309 era a mans de Sibil·la de Berga, el 1321 era ja propietat dels barons de la Portella i més endavant ho fou dels Pinós. Tingué força importància al segle XV, durant la guerra civil catalana. Sembla que el segle XVI ja estava abandonat, tot i que els senyors del Castell de Roset apareixen documentats fins al XVIII.
 |
 |
L’amic Camp m’ha recordat (jo ho havia oblidat) que hi vam venir l’any 2009 i em mostra una foto d’aquell moment on jo hi soc i he d’acceptar que no m’acabo de reconèixer de jove que m‘hi veig. Els anys passen... i deixen rastre.
Tornem al pla de la collada i ara seguim primer en direcció nord i després girarem a llevant. Per aquest camí que davalla amb comoditat, entre bosc, hi anem trobant senyals blancs i grocs d’un GR. Hem començat un bonic camí, conegut com el Camí de l'Aigua, amb un pendent suau i, en algun moment, enlairat sobre murets de pedra seca.
En uns 500 metres arribem a la Fort de l’Arç, que brolla per tres brocs. Es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, doncs segons els tècnics l'aigua era (i és encara) de molt bona qualitat.
Més avall, prop d’on comença el Grau de Baix, trobem aquest curiós pas: la Foradada. Es tracta, lògicament, d’un forat artificial creat per donar continuïtat al conducte de les aigües que, aquí, havia de passar foradant la roca.
Potser uns 20 minuts després, el sender és fa més camí, més ample, i començarà a baixar en direcció sud. Ara que s’apropa el dia 1 d’Octubre ens ve a la memòria el que ha passat els últims temps i que s’anomena “clavegueres de l’Estat”. Potser recordem que un documental amb aquest títol es va emetre al cinema Aribau el juny de 2017 i el van veure 1600 persones. “Alguna cosa estranya ha de passar quan les clavegueres de l'Estat vessen merda que no te l'acabes i el documental no vol ser emès per cap TV d'àmbit espanyol. I en canvi la setmana següent seria vist al Parlament Europeu perquè ho havien demanat diversos eurodiputats i, de moment, no es veuria al Parlament espanyol” (‘elnacional.cat’). (Deixo vincle al final). Quina pena de país. Algú dubta perquè Catalunya vol ser independent?
Un quilòmetre després passem pel replà de la Creu de Roset. Tradicionalment hi havia hagut en aquest emplaçament una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i, contemporàniament, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, es va bastir la creu actual. Reprodueixo unes notes de l’amic Camp: Quan s'arribava a creu es feia una pregària a Sant Isidre i a Sant Golferic que eren els patrons de la pagesia. Es demanava que les collites fossin bones, sobretot el blat amb el que es feia el pa que té un simbolisme especial (el pa nostre de cada dia, doneu-nos Senyor). Com a mostra d'agraïment i també per deixar ben clar de què es demanava en la pregària es repartia un panet a cada assistent que el capellà ja havia beneït al final de la missa...
Una mica més avall ja entrem al poble per la part de dalt. Anem a dinar on hem fet el cafè, el restaurant Comelles, força recomanable. Una curiositat del poble és que el 2021 van aparèixer unes escultures de ciment en forma de penis aquí a Vilada i el consistori les va destruir. L’escultor (Josep Roca, fill de Vilada) defensa que les va col·locar en mode de sàtira i llibertat d’expressió, en canvi, el consistori (remarca) que ho va fer sense el seu permís ni del propietari del terreny. Doncs, mira, no em faria res ara veure-les exposades; que voleu que us digui. A més gran, menys manies.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1461-vilada-rec-de-la-coromina-castell-de-roset-font-de-larc-la-foradada-creu-de-roset-114853915
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/726-avia-riera-coforb-sant-serni-de-clara-riera-de-clara-les-codines-art-urba-avia
Vincle al documental publicat a youtube pel Grup Mediapro (més de 3 milions visualitzacions): https://www.youtube.com/watch?v=nK5b1W9OPok&t=3394s