(Berguedà) Ruta el 15/02/2013; 13,3 km; + 256 – 256 m; 3 ½ hores. Excursió amb el següent itinerari: Càmping Serrat Roig, Graugés, església St Vicenç d’Obiols, La Plana, l’Ametlla de Casserres el Bellús i final al càmping. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 Mapa  perfil

FA ANYS: El dia 15 de febrer de 1412 representants dels parlaments de Catalunya i Aragó van acordar, a Alcanyís, delegar en uns compromisaris la facultat de nomenar el successor del rei Martí l'Humà. Aquests compromissaris es van reunir uns mesos després a Casp. La seva decisió comportaria problemes importants pel futur de la Corona catalano aragonesa.

P1150877 Els conreus   Començo a caminar des del mateix càmping Serrat Roig, al sud i a poca distància del poble d’Avià (també a poca distància de l’agregat de Graugés). El terme municipal d’Avià manté una activitat tradicional agrícola i ramadera, el que explica la dispersió de les masies. A finals del segle IX ja consta l’existència d’un “Castro Abigano”, probablement en època de una original església de Sant Martí, ja desapareguda i subvencionada per ordre de Guifré el Pilòs. Sembla que originalment va ser Arnau de Preixens qui va fer edificar una construcció defensiva per a una guarnició de cent homes. D’aquesta manera volgué controlar els atacs del seu enemic personal, Guillem de Berguedà i per tant protegir les seves possessions en el territori. Dins del nucli antic, on destaca ara l’actual església, hi ha interessants carrers amb cases dels segles XVII i XVIII, així com un arc de l’antic portal. Durant la darrera Guerra Carlina, els carlins s’hi van instal·lar i van fer de la rectoria el seu quarter general de cara a la presa de Berga.

P1150880 Senyals  

Cal seguir, de moment, els senyals del GR, blanc i vermells, fins que arribarem a l’església de Sant Vicenç, on el deixarem per seguir una pista que baixa fins a quasi tocat el riu Llobregat.

P1150883 Masia La Roca 

El camí és una pista forestal que va per l’altiplà, envoltada algun cop de roureda, però sobretot de camps de conreu. Passem per masies, com La Roca i la Casanova de Cal Gris.

 

P1150885 Casanova Cal Gris

P1150887 St Vicen dObiols   Em vaig apropant a l’estrella de la visita d’aquesta excursió: l’església de Sant Vicenç d’Obiols. Es tracta d’una construcció d’origen preromànic i una de les més antigues del Principat de Catalunya. Està construïda sobre una sòlida base de roca sorrenca, força alçada sobre el curs actual del riu Llobregat. Aquesta petita esplanada conté l’església, la casa Obiols, la rectoria i un paller. Està qualificada com una de les esglésies més antigues i importants de Catalunya. Està datada el segle X i es calcula que des del principi depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll. Va ser el resultat d’una donació de Guifré el Pelós i de la comtessa Guinedilda. Amb tota seguretat, va formar part del poblament d’aquest altiplà del Berguedà que, pel seu subsòl format de roques sorrenques, permetia una bona terra de cultiu, ja que conservava l’humitat de les pluges.

P1150888 Tombes  

Cal observar i gaudir de les nombroses tombes antropomorfes que es poden admirar a la banda de l’absis. Estem en el que ara l’antic comtat de Berga, amb condomini del bisbat d’Urgell. Consta una acta de consagració de l’església és del 888, època en que ja era abadia.

L’església va ser restaurada entre els anys 1959 i 1962 sota la direcció de Camil Pallàs. Hi ha unes fonts que expliquen que l’arquitecte Pallàs actuava amb un cert “cliché” uniformitzant en les seves actuacions que també es van aplicar a Sant Cebrià de Cabanyes o a Sant Cristòfol de Pallars.

P1150890  

Sempre es tracta d’un tema controvertit. D’una banda es protegeixen les pedres i les construccions, però d’una altra potser es modifiquen de manera que no sempre queda clar que allò representi el que ha de ser. Però no és una cosa senzilla, ja que, realment, totes les construccions tant antigues van anar sofrint modificacions al llarg dels segles i certament es fa difícil de dir quina és la imatge que haurien de tenir

P1150896 LAmetlla de Casserres 

Un cop s’arriba a baix del tot, abans del riu, trobem la colònia La Plana, un conjunt de naus industrials que, evidentment, havien tingut una vida millor. Originalment dedicada, com les altres, a l’activitat tèxtil, va viure els moments de penúria i va acabar amb el fraccionament en diverses naus d’activitats diverses que, també ara, han acabat veient com la seva activitat s’escurçava. Després de deixar enrere les naus, algunes atrotinades i altres abandonades, passem pel costat del Llobregat i ens apropem a la colònia tèxtil d’Ametlla de Casserres, una de les moltes que es van construir al costat del riu per tal d’aprofitar la força motriu de l’aigua.

P1150898 Riera de Graugs  

He anat seguint, des del Llobregat, la riera de Graugés, primer oberta, després enclotada, amb bosc de ribera i més amunt ja amb les amples vistes que ofereix l’altiplà, amb les vistes a les masies que encara treballen el territori, entre elles la de El Bellús, a la qual faig una foto des del Colletó.

P1150900 Des del Colleto

 

 

Després que he tornat a coincidir amb el GR, a Sant Vicenç d’Obiols, he seguit caminant i finalment arribo un altre cop a Graugés, però abans passo pel costat d’un dels blocs d’habitatges que constituïen la colònia productiva. Aquesta era la colònia agrària de Graugés, per tant es distingia de les altres del territori pel fet que la seva activitat no era tèxtil.

P1150903 GraugsTorno a passar pel costat del llac de Graugés. Ara aprofito per explicar que es tracta d’un llac artificial que va ser construït el 1900 per tal d’abastir d’aigua la colònia. Aquesta colònia va representar un element innovador i impulsor de noves experiències agrícoles i ramaderes.

P1150933 Sta Maria dAvi  

Encara em queda temps per anar a fer una fotografia a l’ermita de Sta Maria d’Avià, una mica més amunt del càmping, en direcció al poble. Aquesta església romànica, està documentada des del 12 de gener de 909, quan va ser consagrada pel bisbe Nantigís d’Urgell, un cop edificada per ordre del comte Guifré el Pelós, que anava per aquelles èpoques repoblant la zona i sense saber que això acabaria sent el Principat de Catalunya. De fet la construcció és anterior i l’acte de consagració es va portar a terme a demanda del comte Miró. Com puc confirmar es tracta d’un bell exemplar construït en una plana, envoltada de camps de conreu i, més enllà, de rouredes i pinedes, tal com ja he vist durant l’excursió. El temple va ser refet el segle XII i restaurat el 1973. Val a dir que l’interior, on no hi pic accedir, hi havia un dels frontals d’altar més interessants de Catalunya que, actualment, està conservat al MNAC.

 D’Avià potser encara puc afegir que el nom prové del cognom llatí “Avitianum”, que és un derivat del nom propi “Avitius”. El poble ja figura, l’any 888, com a “Avizano”.

 Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4010257