(Berguedà) Ruta el 13/04/2013; 14 km; +610 -500; 4,5 hores.   Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Gósol (1423m), font Terrers, Coma dels Caners, Font de la Roca, coll de Torn (1920m), coll de la Balma, coll de la Bena (1460m).   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 Imagen1 Imagen2 

FA ANYS: L’any 1667 va esclatar una veritable lluita armada dels rossellonesos, liderats per Josep de la Trinxeria, contra els soldats francesos, amb centre a Prats de Molló. Era la continuació del rebuig provocat per la pèrdua d’identitat catalana després del Tractat dels Pirineus. Felip IV (sobirà d’Espanya) havia signat l’acord amb el rei francès amb el resultat de la mutilació de Catalunya.

P1190992 Gsol  Estem a Gósol una vila històrica, bonica, curiosa i una mica contradictòria. Pertany a la comarca del Berguedà, però resulta que està vinculat al partit judicial de Solsona, depèn del bisbat d’Urgell i d’altra banda està assignat a la província de Lleida, a veure si ho enteneu tot això. No està malament per un poble tan petit (bé, potser no tant, que això sempre és relatiu).

El que sí que és clar és que forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i que si mirem cap a l’est hi ha el magnífic Pedraforca.

P1190993 Rtol Cam dels Bons Homes 

Un rètol del Camí dels Bons Homes, també dit GR-107. Val a dir que també tenim al poble el GR-150. El nom de Gósol figura documentat en una acta del bisbat d’Urgell de l’any 839. Dalt d’un turó, al sud de la vila, hi ha les restes del que havia estat el castell i l’església inicial. L’església era destinada a Santa Maria, una tradició de les primeres capelles dels sistemes de fortificació, fins que més endavant es va posar de moda Sant Martí, com a patró dels de l’espasa i encara més endavant Sant Jaume, encara que aquest més aviat per la coincidència de les rutes de pelegrinatge. L’any 1368, les coses no estaven gaire clares i els lligams feudals es discutien entre dos poders senyorials propers: Berga i Pinós. Com a conseqüència va haver-hi varies batusses i es van produir alguns ferits. Però és evident que no es va resoldre i el 1370 van tornar a les mans. Aquest cop la cosa va anar més enllà i hi va haver morts.

P1190994 Grup del CES         Ens fem una foto de grup i comencem a caminar. Aquesta ruta d’avui anirà sempre en direcció nord-est. Del pobles sortim pujant suaument fent una petita volta al coll de la Guàrdia (que sempre fa referència a algun antic punt on hi havia un control) i al Serrat de la Muga. Del topònim “muga” cal dir que sempre s’ha identificat amb el terme “muga” del basc amb el sentit de “límit” o de “molló”.

P1190996 Al pla de Terrers 

De què pot ser muga o límit? Probablement de separació de les províncies de Barcelona i Lleida. De fet el Berguedà és la comarca més septentrional de les de Barcelona, excepte pel poble de Gósol que, ell solet, pertany a la de Lleida. Així, el Solsonès, que és una comarca de la Depressió Central i amb altiplans, s’enlaira entre muntanyes gràcies a Gósol. Bé, nosaltres arribem al Pla de Terrers on hi ha un espai de descans i unes vistes que comencen a fixar-se en les neus dels cims, perquè ja tenim al davant una part de la Serra del Cadí. De fet, des de Gósol surt una variant: el GR 150-1. Aquesta variant va fins al coll del Jovell, a nord-oest del poble i s’enfila decidida per les Graelleres fins a 2600m i segueix per dalt de la serra. Aquí, a la Collada de Terrers, estem a 1629m, per sobre de la pineda que es veu a la nostra esquerra (cap a ponent) sabem que hi ha el Tossal del Castell de Termes. No sé que hi hagi cap vestigi de cap torre fortificada, per això penso que deu fer referència a alguna vinculació amb el castell de Termes, dels anomenats càtars i que actualment es troba situat a la comuna francesa de l’Aude.

cat nord 

Deixeu-me recordar que el que ara és l’Aude va ser territori català fins que Felip IV va fer la pau amb França i els hi va regalar quasi la meitat de Catalunya, l’any 1659. Cal imaginar el dolor d’aquells catalans rossellonesos quan els hi van dir que eren estrangers i la ràbia des de la Catalunya Sud que hi va enviar diversos escamots de miquelets a lluitar per fer retornar el territori i que van morir. Cal comprendre els diversos moviments d’oposició armada. Aquest és un dels greuges històrics de Catalunya respecte d’Espanya, sempre silenciat intencionadament pels historiadors castellans. (La imatge és de www.devolucio.cat).

P1190998 Amunt 

Anem pujant suaument després de superar una pujada molt dreta pel Serrat de la Portella. L’altitud mitjana del terme de Gósol és molt elevada i com a conseqüència no hi ha gaire conreu. Per tant, l’espai natural s’aprofita com a prats de pastura o bé les patates de llavor. Pel que fa als boscos, trobem molt pi roig, o rojal. Els roures i les alzines s’han quedat més avall. L’existència de bestiar és el que va ajudar que el poble tingués una certa fama, el segle XIX, pels seus formatges.

P1200003 Cap a dalt del coll de Torn      Fa ja més d’una hora que caminem i ara tornem a pujar una mica fins que arribarem al coll de Torn. Abans ens hem aturat, a sol i ombra per esmorzar una mica. Sempre cal recuperar forces. El dia ens acompanya, després de molts dies de temps molt variable, amb pluges i vent. Vaig comentant amb un company de caminada que a Gósol estan molt contents que Picasso hi passés un dies a partir del 27 de maig de 1906, hostatjat a l’hostal Cal Tampanada. Josep Fontdevila, l’amo, diuen que era un home vell,esquerp i antic contrabandista però que va fer amistat amb el pintor. Alguns habitants de Gòsol, en aquells segles XIX i XX, coneixien molt bé els passos de muntanya i per tant el negoci del contraban no els hi era estrany. A inicis del XX també es va desenvolupar una mica d’indústria com ho testifiquen els noms d’algunes de les cases: cal Fideuer, cal Sabater, cal Sastre o cal Xocolater.

També sabem, pels registres documentals del CEC (Centre Excursionista de Catalunya) que a principis del XIX alguns grups de socis s’havien hostatjat també a Cal Tamapanada, com a base per a fer excursions pel territori.

P1200005 la vall        La vall que tenim al davant és magnífica. Aquesta ruta que fem i que pren el nom dels que van fugir de nord a sud pels brutals atacs de la creuada conta els càtars, també coincideix amb la coneguda com a ruta dels Segadors, senyalitzada amb el PR-C.124. Es tracta del camí històric que seguien alguns dels habitants de Gósol per anar a treballar com a temporers a les terres veïnes. Això passava durant anys abans de la Guerra Civil. Eren homes i dones, que malvivien i havien d’aconseguir ingressos addicionals. Per tant anaven a Bellver de Cerdanya o cap als masos de Montellà,organitzats en colles que es disputaven la màxima eficàcia. Treballaven des d’abans de sortir el sol fins que es feia fosc. Temps molt durs aquells.

P1200006 Font de la Roca 

El camí, passa a tocar la Font de la Roca. Una placa de ferro posada pels Amics de la Caminada de Gósol, indica que estem a 1752m. Cal imaginar que d’aquesta font devien beure una mica d’aigua les colles de segadors. Emigraven temporalment per treballar, com anys més endavant van emigrar cap a Alemanya o cap a França, quan els gallecs ho feien, també, cap a Amèrica a milers des de Vigo. Jo també imagino bevent-hi el grup de maquis que, després de la guerra civil del 36 es van refugiar pels voltants de Gósol, fins que la guàrdia civil els van foragitar.

P1200009 La cara nord de masssl Pedraforca     Veiem els contraforts septentrionals del massís del Pedraforca. Des d’aquí no ho sembla, ja que la imatge alterosa i vertical, amb els dos cims culminants, es presenta ben visible des de la vall de Saldes i no des d’aquí. El Pedraforca, amb el seu aspecte de forca, és una muntanya mítica dels excursionistes catalans i forma part dels inicis heroics de l’escalada, a finals del segle XIX. Tot i que als Alps ja es feien escalades de sisè grau de dificultat, el IV grau que suposava alguna de les vies del “Pedra” era en aquella època una resposta extraordinària, que de fet va suposar el naixement d’aquest esport.

Lluís Estasen va ser el capdavanter, per ser l’alpinista català més preparat i amb més ambició. Van formar, dins del CEC, un petit grup d’alpinistes que van donar un impuls clau a l’escalada, tot i les limitacions d’un material massa bàsic, la nul·la informació prèvia existent i una tècnica molt rudimentària. La via més difícil, la nord, va ser oberta el 30 de juny de 1928 per Estasen, Puntes, Rovira i Vila. És de IV grau amb 1100 metres de desnivell.

P1200013 Cad 2 

Des del Collell hem entrat en una pista que ja no es deixa fins al final. Com que anem baixant tornem a estar entre bosc de pi. A la dreta, encara que no ho veiem, sabem que hi ha els cingles de Gresolet. A l’esquerra, admirem les crestes nevades de la Serra del Moixeró, per on travessa el mal anomenat Túnel del Cadí, ja que passa pel Moixeró.

Aviat, pista avall, arribarem al Coll de la Bena, més o menys a la mateixa altitud que Gósol i que serà el nostre punt final. Aquest coll coincideix amb una depressió de la serra entre la vall de Murcurols i la de Gisclareny, poble que, pista avall, tenim a uns dos km.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6567885