(Berguedà) Ruta el 8/11/2014; 16 km; +540 -540; 5 hores. Excursió organitzada per l’amic Lluís de l’Associació Excursionista Lillet amb el següent itinerari: La Pobla de Lillet, Mas Les Comes, Mas el Bruc, mas Carbonells, riera de Rentadors, font de la Muga, collada Rovires, casa Meranges, Clot del Moro, Gr.4, Font Panella i La Pobla. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (bàsicament per l’orientació en alguns trams: surt de pistes i cal tenir experiència en orientació i utilització del gps).
 |
 |
FA ANYS: El pretendent Carlos VII va signar un document el 16 de juliol de 1872 dirigit a “Catalanes, aragoneses y valencianos” on deia “Siglo y medio hace que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros... Lo que él quitó como rey, yo os lo devuelvo... Yo restituyo vuestros fueros porque soy el campeón de todas las justicias”.
Arribem a La Pobla de Lillet en Josep i jo i ens trobem amb en Lluís, que farà de guia, amb el Jordi, la Cèlia i tres companys més que no coneixíem. Avui farem una circular interessant pel que dóna de sí el component històric. La vila està situada a 843 metres d’altitud i compta amb uns 1300 habitants i l’origen etimològic del nom prové del llatí “llietum”, amb el significat de “camp de lliris” o “illa”. Probablement, per la seva situació en un indret que podria ser considerat una illa entre els rius Llobregt i Arija, aquest podria ser el seu significat.
Hem començat en direcció est, després de passar l’alt pont que hi ha al costat de l’ajuntament. Passem pel costat del barri de Les Coromines que, etimològicament prové del llatí “condominia” amb el significat de “terra que es té en copropietat, camp lliure d’impostos o camp annex a una vila”. La vila va créixer en diversos moments del temps i especialment el segle XVIII, amb un augment molt important per l’activitat en la manufactura de la llana. De fet, La Pobla de Lillet, estava considerada com el tercer centre manufacturer de Catalunya. Durant aquest període es produeix una gran ampliació de les terres treballades, enriquiment de les masies i ampliació urbanística, un dels seus exponents va ser el modern barri de les Coromines, cap el 1740.
Ja als afores del poble i mentre mirem a la nostra esquerra el Coll de Pal i el Puigllançada, arribem a un pont que ens permet creuar amb comoditat el riu Arija, afluent del Llobregat, del qual no he trobat la seva etimologia, que neix sota el coll de la Bona , al massís de Mogrony. De fet, tota aquesta excursió, és una volta entre aquest riu i el Llobregat.
La pista puja, la deixem en algun tram i arribem al davant del mas Les Comes, que pren el nom del torrent que hi ha una mica abans. Una “coma” és un prat planer situat en una depressió o també pot voler significar un part alterós situat en zona de muntanya. Originalment prové del “gàl·lic “cumba”, amb el significat de “vall”. Com que un indret d’aquestes característiques acostuma a disposar d’un bon herbatge i és adequat per a pastura de bestiar, ja és coherent l’aprofitament de l’indret per una casa de pagès des de temps antics.
A l’altra banda de la vall de l’Arija hi ha les serres de Falgars i la de Pigota. Un dels turons destaca per la seva verticalitat i la senyera que oneja al cap de munt d’unes runes, amb una creu al costat: és el castell de Lillet. Figura esmentat per primer cop en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria. Lògicament, una primera torre de guaita i defensa es devia aixecar abans i poc després es devia construir una capella que, més endavant, va esdevenir la parroquial de Santa Maria, consagrada per Sisebut II, bisbe d’Urgell. Evidentment aquest castell devia formar part de la línia de castells de frontera que es van anar bastint entre els segles VIII i IX. Després, els nous castells, vanar formant altres línies frontereres més al sud, a mida que la influència dels Comtes de Barcelona, veritables sobirans de la Catalunya que s’anava consolidant, s’anava estenent: primer la línia defensiva del Ter, després la del Llobregat i finalment la del Gaià.
Es creu que el castell va ser abandonat cap el segle XIII, quan la vila havia crescut prou i el castell residencial ja s’havia construït. Així tenim que el centre polític i econòmic quedava centrat a La Pobla. La gran creu que es veu, és de ferro i va ser instal·lada el segle XIX.
Un moment d’aturada i en Lluís es va donant les seves valuoses explicacions. Sense informació, tan se val que caminis per un lloc o altre: tot són muntanyes i boscos. Saber el que hi ha i el que va passar és el que dóna caràcter i permet valorar una excursió determinada. Per aquí va passar l'exèrcit lliberal, mentre els carlins estaven a Castellar de n'Hug, durant la tercera guerra carlina, per tallar el pas cap a Puigcerdà. Cal recordar que el 1868 la revolució progressista va expulsar la reina Isabel II. Per tant, Joan Prim va ocupar la regència per tal de governar el país, mentre es buscava substitut en una Europa on, deia, “és més difícil trobar un rei demòcrata que un ateu al cel”. Van optar per Amadeu de Savoia. El 1870 va desembarcar a Cartagena, però els embolics del país els van fer abdicar, fart, el dia 11 de febrer de 1873. Llavors es va proclamar la Primera República.
Però el pretendent Carles VII va aconseguir l’aixecament dels seus, de pensament carlí i va començar la guerra carlina.Val a dir que la declaració sobre els furs (citada al principi) al final va quedar en no res.
La ruta ens porta prop del mas El Bruc. Al terme municipal hi ha diverses masies d’origen medieval o molt antic. Masos adaptats a la realitat del territori, amb economia tradicional agrícola i ramadera. Del Bruc, situada sota la protecció de les Roques del Bruc (1390m) podem dir que la última ampliació va ser del segle XVIII, tot i que els elements més antics de la construcció sembla que es remunten al segle XVI, encara que podria ser originària del XIV.
Hem seguit per camí i també per indrets menys evidents, deixant els plans dels Carbonells sota nostre, a la dreta. Baixem una mica pel dret i anem a passar el torrent de Rentadors. Unes pedres ens ho fan fàcil. Aquest torrent recull les aigües que baixen de la Serra de Meranges, prop de la qual hi passarem més tard. Just per sobre, al nord, hi ha tota un seguit de serres. La Carena de Comes, les Roques del Bruc, la Serra de Carbonells i el Tossal de Sant Eloi (1440m), cap dels quals podem veure tal com anem per dins de bosc. No seguim camins gaire evidents. Anem per pista, ens desviem per un camí, tallem pel mig del bosc, tornem a trobar una altra pista... Però històricament hi havia camins importants de transit habitual per persones i mercaderies amb eixos que anaven tant a Vic com a Barcelona o a Ripoll. Amb els anys el trànsit millorava i quan començava el segle XX un servei de mules connectava amb Ripoll, on les empreses de La Pobla podien fer servir el tren. Ara bé, aquest transport, organitzat i diari, trigava un total de setze hores, entre anada i tornada.
Entre arbres, podem gaudim d’una extraordinària vista cap el Pedraforca, la Serra d’Ensija a l’esquerra i el Cadí que treu el cap per la dreta. Per cert, hem de dir que el pensament carlí era molt tradicional: defensa de l’Església i de l’ordre, rebuig als sistemes democràtics i manteniment de la Inquisició. Tot i amb això Carlos Maria de Borbón y Austria-Este, havia fet la proposta de retorn als furs catalans, aragonesos i valencians, amb la intenció d’aconseguir el suport de la gent de l’antiga Corona de Catalunya Aragó.
També puc fer una fotografia, fent servir el zoom, de l’antic monestir de Santa Maria de Lillet. En època molt reculada, el 833, es va consagrar l’església de Santa Maria de Lillet, que es va anar desenvolupant fins que el 1086 ja comptava amb unes sèrie de construccions que donaven aixopluc a una comunitat d’agustinians. Actualment no disposa de culte i ha estat restaurada ara fa uns anys. El més interessant del que en resta és el claustre, datat del segle XIV. De fet d’aquell any del segle IX és la primera notícia de l’indret en fer-se referència al castell de Lillet. Cal tenir en compte que a finals del segle VIII (cap el 789) l’Alt Urgell i la Cerdanya van passar a domini franc i així van començar a organitzar-se els primers comtats pirinencs, origen de la Catalunya Vella.
La ruta ara va per pista una estona, seguint les corbes de nivell. Arribem així a la font de la Muga, on ens aturem a esmorzar una mica. Aquesta excursió, que ja van fer com a Caminada Popular els amics de la Pobla de Lillet l’any 2013, es va aturar una mica abans per tal de repartir el pa amb tomàquet i botifarra. El gran filòleg Joan Coromines va escriure que per la coincidència del mot “muga” tant en català com en basc, es creia que el seu significat havia de ser el mateix que en basc (límit, fita o molló), però les seves investigacions posteriors el van portar a concloure que La Muga és un cas de substitució de l’article “sa” per “la” i que la documentació més antiga de “La Muga” és “Samuga”. Per tant, ens trobem en un origen diferent i d’origen incert.
Quan comencem a girar cap el nord, cap el Canals del Grau de Cal Bescaire, encara puc fer aquesta fotografia, també amb zoom, del Pedraforca que es presenta evident amb la seva enforcadura nevada.
Hem caminat uns 5 km (aproximadament 1,5 hores), passant per la Collada de les Rovires (1250 metres)i el mas de Meranges, que pren el nom de la serra que té a sobre mateix. L’Alcover-Moll fa referència a l’opinió de Meyer-Lübke respecte de l’origen etimològic de Meranges que prové de “Marianicos”, provinent del nom personal llatí Marius.
Seguim pista i després per un camí poc evident (que a cops ho sembla una mica més) pel bosc, baixem pel Sot Fondo fins al davant del Clot del Moro. Al davant hi ha el que queda de la gran construcció de la fàbrica Asland. La seva finalitat era la producció de ciment i va ser la primera de Catalunya. Es va començar la construcció l’any 1901 amb el capital d’Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, junt amb altres empresaris i inversors. Tal com podem observar la fàbrica estava construïda aprofitant el desnivell de la muntanya de tal manera que es podien minimitzar els costos de transport entre unes i altres fases del procés. Els magatzems de producte final, estaven a la part més baixa. La fàbrica va utilitzar l’ús de la volta catalana en la construcció de les teulades. La fàbrica va acabar la seva activitat el 1975 i actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya i forma part del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Hem baixat fins a l’estació, pel dret (cal anar molt en compte i aplicar la bona intuïció, tot i el gps, en aquest tram, o bé anar acompanyat d’algun bon coneixedor del territori) . Mentre s’estava ampliant la carretera de Guardiola, Asland va aprofitar per la construcció d’un ferrocarril per tal de traslladar el material. Al principi es feien servir vagonetes tirades per mules, però el 1904 ja va circular la primera màquina a vapor. A partir del 1910, es va utilitzar, a més, pel transport de persones. La seva amplada era de només 60 cm i per tant, un dels de via més estreta. Anava des del Clot del Moro fins a Guardiola de Berguedà, per enllaçar amb els Ferrocarrils Catalans. Actualment s’utilitza amb finalitat turística.
Des de l’estació, el camí es torna molt evident ja que segueix un tram del GR-4, deixant a l’esquerra el llarg mur de pedra que tanca la finca de Ca l'Artigas. Més avall hi ha el que havia estat la fàbrica tèxtil de Cal Pujol. Dins del segle XX, les fàbriques tèxtils van formar part del motor de creixement econòmic de la vila i dels pobles dels voltants. Les fàbriques destacades eren Ca l’Artigas, la fàbrica dels Pujol i la de Cal Costa. La crisi del tèxtil en general, les va anar tancant totes.
Finalment entrem a La Pobla de Lillet pel barri de l’Estació. La placa d’aquesta font fa homenatge a Francesc Prat i Puig, mort a Santiago de Cuba. Amb en Josep especulem en la raó de marxar a Cuba quan ja Espanya havia perdut la colònia. Efectivament ho he pogut comprovar: era militant d’ERC i després de la guerra civil es va exiliar a França, on va ser internat en un camp de concentració, però el 1939 va aconseguir marxar a Cuba on la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya el va ajudar a trobar feina com a professor a la universitat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8211520