(Berguedà) Ruta el mes de març de 2016; 9 km; +200 -200; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Bagà, ruta de Gisclareny, Sant Joan de l’Avellanet, Ruta del Nicolau, Bagà. Participants: Titín i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (molt apta per fer-la en família).
 |
 |
FA ANYS: Un 15 d’octubre Galceran de Pinós era capturat, de l’any 1147. Altres 15 d’octubre també han estat rellevants.
Aparquem tot just arribem a Bagà, en aquest dia gris però molt adequat per caminar una mica i disposats a fer una volta curta i molt apta per anar-hi amb nens.
Passem pel costat de la màquina del trenet conegut com El Nicolau. La Via del Nicolau va ser construïda el 1914 amb l’objectiu de transportar fusta des de Gisclareny fins a Bagà. El promotor de l’obra va ser Tomas Nicolau Prieto, que era el propietari de la serradora de Berga.
Passem pel centre del poble i pel davant del monument a Galceran de Pinós. Aquest personatge està lligat a una llegenda medieval. Va ser l’any 1147 que es va produir una expedició de conquesta d’Almeria encapçalada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i sobirà de la Catalunya Vella, en suport al regne de Castella. Doncs sembla que Galceran de Pinós i el cavaller Sancerni van ser capturats i tancats a una presó. D’aquella presó sarraïna, sembla que van ser alliberats de forma prodigiosa per intercessió de Sant Esteve, amb la qual cosa es van estalviar de lliurar el costós rescat que, diu la llegenda, incloïa cent donzelles de la baronia de Pinós. Galceran de Pinós va ser enterrat, quan va morir, al monestir de Santes Creus i sembla que va ser en aquell monestir que un monjo, fra Bernat Mallol (mort el 1428), va escriure la crònica que va donar lloc a la llegenda.
Hem anat al final de poble fins a la carretera que va a Gisclareny. També hi passa el GR-107/150, que és la coincidència entre dos GR’s: el 107 que és conegut com dels Bons Homes i el 150 que és la volta al Cadí. A dalt, a l’esquerra, veiem el pont penjant, pel qual després passarem. Hi ha molta gent que, amb nens, van directament pel camí del Nicolau (que és el de dalt) i tornen pel mateix. Nosaltres fem una circular, encara que ens toca fer una estona de carretera, però molt tranquil·la.
Al davant tenim la Serra del Moixeró i probablement cap a la dreta queda el Coll de Pendís. Precisament al coll és on el GR-150 gira a nord-est per seguir les crestes del Moixeró, mentre que el GR-107 segueix de cara per anar al refugi dels Cortals de l’Ingla.
Els colors d’aquest temps no gaire fred, anuncien una primavera que està a tocar.
La nostra ruta ha fet uns revolts, deixem la carretera de Gisclareny i trobem el punt d’inici de la Via del Nicolau. Ara, però, anirem a visitar l’ermita i després tornarem per començar la Via just aquí. La via del tren per baixar la fusta va quedar en desús a partir del final de la concessió, el 1930, i tota la instal·lació va quedar aturada i deteriorant-se. Tot el camí va ser restaurat l’any 2009 amb finalitats turístiques i actualment és molt transitada per famílies amb els nens i excursionistes.
Cal pujar una mica per anar fins a l’ermita romànica de Sant Joan de l’Avellanet, de la qual hi ha notícies des del 938.
Ja hem començat la Via. El sender és ample, sense gaire desnivell i còmode de caminar. Fàcil per fer amb infants. Hi ha diverses passeres i baranes per anar més segurs, però cal anar en compte amb els nens, que es fiquen per tot arreu!
Seguim entre bosc de pi. Cal dir que nosaltres avui anirem fins a Bagà, en aquesta circular que fem, però la Via del Nicolau continua des de Bagà fins a Guardiola de Berguedà, en uns cinc o sis quilòmetres més i s’atura, després de pujar per un caminet, al monestir de Sant Llorenç, que també ha estat restaurat i es pot visitar.
Arribem al pont penjant, d’uns 35 metres de longitud, que abans veiem des de baix (als menuts els deixarà bocabadats). El camí va alternant trams de terra, de pista i alguns elements nous com el cas d’aquest pont.
En termes d’història, a l’inici parlàvem d’aquell més d’octubre de 1147 en que Galceran havia estat capturat. Ara podem afegir que també un 15 d’octubre (aquest de l’any 2013) el Govern de Catalunya concloïa que la deslleialtat institucional de l’Estat espanyol amb Catalunya generava desigualtats socials. L’informe concretava la discriminació entre els ciutadans per raó del territori on viuen i es quantificava la xifra d’incompliments del Govern Central en 9.376 milions d’euros, tots els quals formen part de documents signats i que estan sent sistemàticament bloquejats.
Més endavant passem pel costat d’una vagoneta, que recorda la funció del trenet. Seguint amb la història: ahir (31 de març) el ministeri d’Hisenda va fer públic el dèficit espanyol que és del 5,2% i criticava Catalunya fent-la responsable de ser la comunitat que més ha passat el seu límit (un 0,7%, fins al 2,7%). Pere Aragonès ha respost que dóna la sensació que l’Estat ha rascat en exercicis, des del 2011, per imputar despeses al 2015, a Catalunya, de manera que pogués sortir com la comunitat menys complidora. També diu que si l’Estat pagués el que correspon a Catalunya, aquesta seria capaç de complir amb l’objectiu. Culpa l’Estat de dificultar que Catalunya tingui els ingressos necessaris.
Arribem al primer dels túnels, ben restaurat. Per concloure els comentaris d’història: tothom sap que el dèficit és la diferència entre els ingressos i les despeses. Si les despeses venen condicionades en un 90% per la llei (ensenyament, assistència mèdica i assistència social) i els ingressos els decideix l’Estat cada any, ¿de qui és responsabilitat el dèficit?
L’interior sembla la boca del llop. El llop de ‘Estat o del govern que mana: si tu i jo necessitem 1000€ i a mi me’n donen 900, el meu dèficit serà de 100 i si tu només en reps 700, el teu dèficit serà de 300. Així doncs, ets tu el responsable del dèficit?
Finalment arribem un altre cop a Bagà. La població és un municipi del Berguedà que antigament formava part de la Baronia de Pinós. És la capital històrica de l’Alt Berguedà. En documentació antiga (s. IX) s’identifica com “Bagazano”, que fa pensar en un origen etimològic de caràcter patronímic. Aquí acaba la volta circular i còmode que avui hem fet.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12743334