(Berguedà) Ruta el 29/05/2019; 11 km; +350 -350; 4,5 hores. Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Sant Joan de Montdarn, Sant Martí de Balaguer, Sant Esteve de Pujol. Participants: Josep C, Rosa Maria, Joan B, Carles H, Josep Maria, Joan E i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’església de Sant Joan de Montdarn consta documentada des de l’any 922.
Comencem l’excursió a Sant Joan de Montdarn. L’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses va fer donació a l’església de Sant Joan de Montdarn de terres i també de la masia Cor-de-roure amb el seu hort.
Per veure bé l’absis cal donar la volta i posar-s’hi al seus peus ja que la roca sobre la que s’assenta el temple s’acaba ràpid. Diguem que l’abadessa Emma era filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d’Empúries, comtes de Barcelona.
Als peus de la construcció de llevant, sobre la roca en que es va construir l’església, s’endevinen unes tombes antropomorfes, probablement del segle IX-X. L’església també es coneix om Sant Joan de Corderoure. El topònim ‘Corderoure’ o ‘Cor-de-roure’ ja consta documentat de l’acta de consagració de l’església l’any 922. Cal afegir que fins l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica. Es fa entendre que potser per aquell segle el mas ja devia fer funcions d’hostatgeria pels traginers que passaven per la cruïlla o pels pelegrins que visitaven l’església.
Al davant, un mas de nom Cor de Roure (o Corderoure), que forma part del municipi de Viver i Serrateix, està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Se sap que antigament havia estat un hostal. Estratègicament situada en una cruïlla de camins entre els Cardener i el Llobregat va fer d’hostal molts anys, fins a principis del segle XX.
Un pal amb indicacions de diverses rutes possibles. La nostra excursió d’avui, que triangula en tres esglésies romàniques, ens ha de permetre gaudir de l’extrem sud-oest del Baix Berguedà i les magnífiques panoràmiques que se’ns oferiran fins al Pirineu. Davant nostre, al costat del pal, surt una pista en direcció oest que hem de seguir. La ruta està marcada amb els senyals de GR i ens durà fins a Planès.
El camí és torna un sender que mostra els senyals de roderes sobre el basament de roca planera. L’amic Camp interpreta, amb bon criteri, que devia ser el camí de bast que devia portar la sal des de Cardona fins a Berga. Això també explicaria l’existència de les esglésies i segur que també de les hostatgeries.
Els prats ara estan en el seu moment esplèndid de cereal i les roselles s’aprofiten del moment per tacar de vermell els seus marges. La rosella (“Papaver rhoeas”) també es coneguda com badabadoc i se sap que freqüenten els camps cultivats quasi a tot el món. Les fulles són tòxiques per als animals. Es considera una mala herba dels sembrats. Se sap que tradicionalment, s'havia utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.
El camí puja i ens ofereix aquestes vistes que van del Port del Comte fins a la Serra de Cadí.
Arribem al mas Balaguer. La pista es desvia per anar-hi i és la única manera de pujar fins a l’ermita de Sant Martí de Balaguer. Dalt veiem l’ermita de Sant Martí, que devia ser sufragània de Sant Joan de Montdarn , situada en la zona d’influència del poderós monestir de Santa Maria de Serrateix. La primera notícia escrita és de l’any 1311. Com que passem pel patí del davant del mas, convé fer-ho respectant que és un espai personal dels propietaris i evitar passar-hi si aneu amb gossos, per evitar importunar el gos de la casa.
Sant Martí del Balaguer és una petita ermita, situada dalt d´un estratègic turó, prop del mas Balaguer. Els arbres no permeten veure bé l’absis. És romànica del segle XII. Per la vora hi discorre el camí medieval, provinent de Cardona amb senyals del pas dels animals gravades a la roca. Hi haurem d’anar a parar per seguir la nostra ruta.
Per baixar del turó, recomano que torneu al Balaguer, un altre cop a la pista que seguíem abans. Nosaltres hem volgut seguir pel dret pel vessant sud-oest. Hem baixat prou bé,hi ha alguns curts trams on s’endevina una mica de corriol però no és seguit, costa de trobar i hi ha trams drets. Per això, si voleu potser sigui millor tornar enrere: serà més còmode.
Ja veiem de forma molt destacada l’església de Sant Esteve.
Ens apropem a Cal Rebotit i pel prat de la nostra esquerra un ruc femella i la seva cria se’ns apropen potser esperant algun obsequi.
F52 Passem pel costat de Cal Rebotit, una masia aïllada, antiga masoveria de la propietat del Balaguer, envoltada de camps de cultiu i bosc, que amb molt de tacte han restaurat totalment amb totes les comoditats del Segle XXI com a turisme rural ideal per famílies.
Em miro els rucs que fotografia l’amic Carles i penso: ja som cinc.
Uns cinc quilòmetres després d’haver començat passem la riera de Ravel, que es passa molt bé ja que no porta un excés d’aigua.
Passada la riera, la ruta fa una volta i s’enfila per un corriol en direcció nord, per després girar al sud, dins de bosc. Fa uns 80 anys (juliol de 1940) que el Governador de Barcelona va ordenar: 1) A partir de l’agost tots els funcionaris dels municipis de Catalunya que s’expressin a l’interior o a l’exterior dels edificis en llengua diferent del castellà seran immediatament destituïts, sense dret a reclamar; 2) Als mestres, aquesta falta comportarà la pèrdua del dret a ensenyar; i 3) Cap investigació contra els funcionaris serà suspesa per falta de proves i els indicis seran suficients. Oi que impressiona la frase “per falta de proves”? Clar que era en època de la dictadura. Aquell 1940 el Governador Civil era Wenceslao González, nascut a Zamora i anticatalà militant (segons wikipedia). Ara això no hauria de passar, les normes d’una democràcia són unes altres, oi?
Arribem a l’església romànica de Sant Esteve de Planès. Va estar lligada, des del seu origen, al monestir de Santa Maria de Serrateix, del Comtat de Berga. Quan el comte Oliba Cabreta de la Cerdanya va visitar Serrateix l'any 983 va confirmar les donacions que Ató i Riquilda havien fet, en el que s'afirmava que el Castell de Montmajor depenia del Pujol . El primer document escrit conservat que parla de l'església del Pujol és de l'any 1183.
Es creu que la porta del temple romànic havia d'estar situada en el mateix lloc que la porta actual, la llinda de la qual data del 1621. L'interior de l'edifici està recobert per guix pintat, tot i que encara s'hi pot veure que la nau era coberta amb voltes de pedra de mig punt i que hi havia una cúpula semiesfèrica a la intersecció. En el segle XVII també s'hi van afegir noves dependències com la rectoria i la sagristia que van espatllar un dels conjunts romànics considerats com dels més interessants del Berguedà.
Al pati del costat, que evidentment havia estat el cementiri, hi ha una creu coberta. És una curiositat poc habitual. He trobat que a partir del segle XV es van començar a protegir algunes creus amb un teulat a quatre vessants. Generalment era el cas en creus de terme i se’n conserven unes quantes com la de la Selva del Camp, la de Vallfogona de Ripollès o la de Sants a Barcelona, entre altres.
Deixem enrere Sant Esteve i seguim ara la ruta que va en direcció, per pista, a sud-est. Fins que passem un altre cop la riera, deixant el Molí de Vilajussana a la nostra dreta (sud) i girem fort a nord-est per passar pel costat del pantà de Serrateix o del Molí de Vilajussana.
Una bona vista del Puigmal, encara que molt lluny.
Anem entre la Rasa de Masucó a l’esquerra, a baix, i la Carena Obaga a la nostra dreta. Ens aturem un moment per gaudir de les vistes de Senalles.
I aquestes són les vistes dels Plans de Senalles.
Arribem finalment a Sant Joan de Montdarn. A l´oest de l´església, trobem aquesta peculiar construcció. És una capelleta excavada en una paret de roca (una fornícula). Es formada per tres arcs de mig punt en degradació. Dins hi ha una imatge de Sant Joan Baptista. Eduard Riu suggereix que aquest element es pot relacionar amb la cristianització del camp català a l'alta edat mitjana, juntament amb altres rocs (penyes aïllades de certes dimensions) que es veneren al mateix municipi (segons wikipedia); La datació és molt dificultosa, però s'estima que ha de ser entre els segles II-III i el segle VII dC, i en tot cas mai posterior al segle X dC.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-joan-de-montdarn-sant-marti-de-balaguer-sant-esteve-de-pujol-37042794
El track de la ruta ha estat reparat (l'anterior dnava algun error). El nou i correcte el podeu trobar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-joan-de-montdarn-reparat-45513777