(Baixa Cerdanya) Ruta el 22/08/2019; 9 km; +430 -430; 4 hores. Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Riu de Cerdanya, refugi Cortals, coll de Dental, cim Moixeró, Coll de Pendís, pista fins a l’aparcament. Participants: Excursió guiada per Josep Borrell amb uns 21 participants més. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1659 Catalunya va veure com el monarca espanyol cedia al rei francès la meitat de la Cerdanya sense consultar a les Corts catalanes.
El punt de trobada ha estat el poble de Riu de Cerdanya, al davant de l’església de Sant Joan, que és romànica del segle XI amb porta adovellada de mig punt. A la dovella central hi ha la creu de Sant Joan i la data de 1773. Destaca el campanar d’espadanya, darrera del qual hi la caixa d’accés a les campanes.
Un bonic rellotge de sol a la façana té una bonica i poètica inscripció: “A Riu l’hora que es veu és l’hora que es viu”. El poble de Riu ha variat molt de nom en el temps: era conegut com Riu de Pedra, quan Urús i Riu formaven un mateix municipi; L’any 1833 el municipi es va partir en dos: Urús cap a la província de Girona i Riu a la de Lleida i es va dir Riu de Pendís; i el 1973 es va agregar a Bellver de Cerdanya i va passar a dir-se Riu de Cerdanya; (més o menys).
Des del poble hem seguit la pista (amb els cotxes) per arribar a l’aparcament final, una mica més amunt del refugi Cortals de l’Ingla que serveix de punt d’aturada pels que fan la ruta del Bons Homes. Han estat 12 km de pista realitzable en vehicle i fins i tot en furgoneta.
Seguim la pista, entre bosc, que va en direcció nord-est cap el coll de Trapa. Hem començat a 1766 metres i la pista va ascendint còmodament. Quan arribarem al coll, la pista seguirà en direcció sud. Estem al Parc Natural Cadí-Moixeró que, amb més de 41 hectàrees, és un dels més grans del nostre país. Agrupa diversos massissos: Cadí, Moixeró, Pedraforca i part de la Tossa d’Alp i del Puigllançada.
Hem fet uns 2,5 km i estem a la Font Freda de Riu, a 1897 metres, el que dóna una idea de l’ascens suau que estem fent.
Aviat sortim del bosc cap els prats i el camí s’enfila més dret.
A dalt es forma una llarga collada, ample i oberta. Estem a 1998 metres. Aquí se’ns obra la panoràmica. La Cerdanya és un territori ample i extens. A Catalunya, encara que el nom oficial és ‘La Cerdanya’ ens agrada referir-nos-hi com a Baixa Cerdanya, per tal de destacar el fet que la comarca nostra, la catalana, va quedar dividida il·legalment el segle XVII, pel Tractat dels Pirineus (1659). L’Alta Cerdanya és el que actualment forma part de la República francesa.
Just al davant veiem el nostre objectiu, el cim del Moixeró.
El sender va fins al coll de Dental i ja s’endevina la traça que en diagonal ascendeix fins al cim. Ja només queda anar-la seguint. L’any 1659 manava el monarca espanyol, Felipe IV; va ser un mal regnat: problemes amb Itàlia (tal com explica Juan José Menezo) , batalles als Països Baixos, guerra dels Trenta Anys, guerres amb França, alçaments interns, segregació de Portugal, assetjament anglès en tots els mars i polítics incapaços. Catalunya i per tant Espanya va cedir una gran part d’una comarca (Cerdanya) a França i d’això avui ningú no en diu res. Els monarques de nom Felipe (el IV i el V) van ser molt negatius per Catalunya.
Últims metres sobre roca i arribarem a dalt.
Dalt del cim de Moixeró, de 2096 metres. Estem doncs enterres de Lleida. Tota aquesta part del Parc Natural va del Coll de Pendís, a l’oest, fins a les Penyes Altes del Moixeró (que tenim al costat i que són el punt més alt (2276m). Precisament les Penyes Altres són el vèrtex on hi fan terme les províncies de Lleida, Barcelona i Girona.
Tenim unes esplèndides vistes del Pedraforca, del qual no es veu l’enforcadura per la posició on estem, i la serra del Cadí. S’endevinen diversos torrents que sabem que són els de Galigan, Monnell i Pradell que formen espadats calcaris evidents.
Una foto més general amb part del grup. Al cim costa encabir-hi a tothom.
Observant l’entorn abrupte i serres i valls no es fa gaire evident una realitat: estem on es separen les conques del Segre i del Llobregat.
Només per acabar-ho: Felipe IV, donat que havia jurat respectar les Constitucions catalanes, va procedir a un pacte il·legal al signar el tractat dels Pirineus. Abans estava obligat a passar per l’autorització de les Corts catalanes, les úniques sobiranes en aquell moment i que obligaven al sobirà del Principat de Catalunya.
Mirant al nord, se’ns presenta magnífica la Cerdanya, o Baixa Cerdanya. Al fons, a la dreta, dues muntanyes còniques han de ser el Carlit i Puig Peric, si no vaig errat.
Baixant, passo pel costat (i el fotografio) del que em penso que és un panical blau que ja està una mica sec perquè fa molts dies que no hi plou prou, però el company Borrell m'especifica que realment es tracta d'un "Rapòntic pirinenc" (gràcies, Josep).
Tristament la història del poder d’Espanya en vers Catalunya està ple de menyspreu. El general Martínez Anido, ajudant personal del rei Alfonso XIII va ser designat Governador Civil de Barcelona pel dictador Primo de Rivera. Un dia li va enviar una carta que apareix en nombrosos mitjans de comunicació (excepte els estatals) que deia “s’ha d’omplir Catalunya del pitjor que tingui Espanya”. Atenció, això passava el 1928, fa quatre dies en termes històrics.
Hem tornat al coll de Dental i hem seguit el sender que s’endinsa en direcció directa a ponent. Per aquí hauria de passar el GR-150.1, però l’hem perdut. En qualsevol cas anem seguint orientativament el cordal de la Serra del Moixeró on hi ha molts pals de pastor amb el filat corresponent. Sabem que si seguim el filat arribarem al coll de Pendís.
Uns dos quilòmetres més endavant, s’endevina la traça d’un sender una mica més avall que nosaltres i ens hi atansem. És el GR, però amb poques marques indicadores. El seguim. Si tenim en compte l’amputació de la terra per un monarca i el tracte sovint humiliant d’anys, un andalús o un navarrès no desitjaria també poder decidir el seu futur?
Finalment arribem al coll de Pendís. Imagino que per aquest conegut coll hi devien passar els membres del Regiment Pirinenc número 1, que tenia base a La Molina. Va ser una unitat militar formada per esquiadors dissenyada per la Generalitat entre el 1913 i el 1937. Estava format per joves muntanyencs de diverses organitzacions catalanistes. Es va tractar de la primera unitat regular catalana que es creava des de 1714 i un intent de disposar d’un exèrcit propi per protegir la frontera del Pirineu. Val a dir que el seu quarter general es va situar al Xalet del CEC de la Molina. Segons un article de Joan Carles Salmerón i un recull de Jaume Marfrany, el Regiment, que va a arribar a comptar amb 2000 membres, va destacar per defensar Bellver de Cerdanya de l’assalt de la FAI.
Ens hi estem una bona estona ja que aquí improvisem el nostre ‘restaurant’ (amb el que cadascú porta). Una nota al que va escriure Martínez Anido (evidentment un home menyspreable pel que va dir): no se’n va sortir. La majoria (una gran totalitat) de persones que conec que han vingut d’altres regions espanyoles han estat gent honesta i molt treballadora, gent de pau i molts no es deixen enganyar pel discurs anti-català dels televisions centrals ni els diaris en mans del poder. Moviments com el de Súmate en són un exemple.
Ja només calia seguir la pista orientada a nord per, en 1,7 quilòmetres, arribar al punt on havíem deixat els cotxes.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/riu-de-cerdanya-refugi-cortals-coll-de-dental-cim-moixero-coll-de-pendis-40366285