(Conca de Barberà) Ruta el 25/02/2015; 10 km; +220 -220; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sta Coloma de Queralt, Camí dels molins, Molí Nou, Molí de la Torre, Molí del Sol, Sant Gallard i Sant Salvador de Figuerola. Participants: Josep Maria, Carles i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (quasi una passejada).
FA ANYS: Cost autopistes, avui: a Alacant des de Barcelona 38€, des de Madrid 0€; a Saragossa (Barcelona 30€; Madrid 0€); a Sevilla (Barcelona 80€; Madrid 0€); a Burgos (Barcelona 86€; Madrid 0€).
Comencem a caminar al centre de Santa Coloma de Queralt. Fa 5 mesos vam fer una ruta per l’est de la ciutat, avui farem una ruta pel sud. D’aquella de fa uns mesos, podeu trobar informació a:
Estem al davant de l’església de Santa Coloma. Aquesta església parroquial va ser construïda a partir del segle XIII, coincidint amb la consolidació del castell de Santa Coloma, seu dels senyors de Queralt. Entre els segles X i XI es va començar a fortificar tota la línia de frontera del Gaià i va ser una de les marques de consolidació de la Catalunya Nova, també es devia construir la primitiva església romànica de la qual no queden restes. Va patir dos grans incendis. El primer, del 1731, va ser fortuït, quan ja Catalunya havia perdut les seves Constitucions i Independència a partir dels Decrets de Nova Planta de Felipe V, el 1715. El segon va ser amb motiu de les revoltes anticlericals del 1936.
En una finestra de format rodó de cara al carrer, hi ha un reixat de gust barroc amb la Tau al centre. Em crida l’atenció aquest detall de la lletra grega, pròpia i símbol de l’orde dels antonians. No he pogut trobar cap referència a la presència d’aquella ordre de monjos que es dedicaven a curar el mal conegut com a “foc de Sant Antoni” i que utilitzaven greix de porc (d’aquí ve la representació del porquet de sant Antoni) per cobrir les parts del cos afectades, tot i que realment la curació venia pel fet de deixar de menjar pa de sègol infectat pel conegut com sègol banyut, també conegut com “ergot”, que era un fong que portava una toxina que provocava al·lucinacions i podia provocar la mutilació de les extremitats. Deixar de menjar els aliments infectats, tornava el pacient a la situació normal. Comento el tema a http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/barcelones/370-barcelona-barri-raval-oest-barri-pedro-ruta-hospitals-historics.
Pel poble, passem pel davant de la Llibreria dels Àngels. Antigament estava situada al carrer dels Àngels, a Barcelona. Ara gaudeixen de la tranquil·litat de Santa Coloma i disposen d’un considerable estoc de llibres de vell, dels que no és fàcil trobar. Hi entrem i ens hi estem una bona estona parlen de tot una mica i deixant en reserva uns llibres que recollirem a la tornada.
Passem pel davant de l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc . estem a l’extrem sud e la població i agafem el camí que va directe cap a llevant. Estem començat la que es coneguda com la Ruta dels Molins. Des de l’edat mitjana tot aquest territori, on neix el riu Gaià, era un extens graner. Els camps de blat donaven una quantitat important de gra que calia moldre i d’aquí l’existència de diversos molins que s’anaven succeint, sovint aprofitant la mateixa aigua. Aviat girem cap el sud, deixant el Gaià a la nostra esquerra.
Uns 600 metres més avall, al davant del mas de Cal Daniel de la Masia, veurem un pal amb un rètol que indica la desviació al Molí Nou. Primer anem pel costat dels horts que tenim a l’esquerra, però ens queda el pas barrat. Després de tornar enrere ho provem pel camp llaurat de sobre, cal anar en compte i anar per l’extrem exterior. Des d’aquí arribem a tocar del Gaià on hi ha el primer dels molins: el Molí Nou, que actualment està en molt mal estat.
Just al davant, surt un curt aqüeducte que supera la llera. Evidentment, devia haver-hi un canal que prenia l’aigua de més amunt fins a una basa al costat del molí. Aquesta aigua passava pel dins del molí i seguia l’aqüeducte avall, probablement a regar les terres o a buscar un dels altres molins. El canal, d’uns 50 cm d’amplada, avui serveix de pas, per anar a visitar les restes del molí. Després tornem enrere fins al pal indicador i seguim la nostra ruta que avui anirà baixant i pujant suament.
Cent metres més avall arribem al Molí de la Torre, dit això perquè es tracta d’un edifici alt. Amb els companys anem parlant dels fets de la política. Ahir el President del Govern d’Espanya parlava, contestant el tema de l’independentisme català, de la unitat d’Espanya i de la “igualdad” entre els espanyols. Els meus companys d’excursió em deien que potser sí que els espanyols som iguals, però paguem diferent, tal com passa amb les autopistes. Com sempre, alguns són més iguals que altres.
A l’esquerra, els camps, amples i treballats, baixen lleugerament. Són els Plans de Maians. El diccionari Alcover-Moll, diu de “maians” (és topònim i també nissaga) que probablement deriva del llatí “medianis”, és a dir “mitjanies”. Aquesta interpretació la obté precisament d’un document del 1259 existent a la parròquia de Santa Coloma de Queralt, que parla d’una “...peciam terre in termino Ste Columbe, que est in termino de medianis...”.
Pel camí passem pel costat d’un pou de gel, que només és possible copsar la seva dimensió si ens apropem al reixat de la porta. Dins del pou hi ha una placa que diu: “Pou de gel restaurat pel jovent de la Vila l’any del centenari de la història de Santa Coloma de Queralt, de mossèn Joan Segura i Valls, 1879 – 1979”. El mossèn era fill del poble i consta com a historiador que va documentar moltes tradicions de la nostra terra.
Cal caminar uns vint minuts avall (1,7km) per arribar a una petita desviació que ens permet arribar fins el Molí del Sol, aquest a tocar mateix de la llera del riu Gaià, que aquí, prop de santa Coloma de Queralt on hi té el naixement, encara no és gaire cabalós.
L’edifici està en força bon estat. Tenim que hi ha un total de 7 molins: els tres que hem vist, més els de Pocarull, de Requesens (o del Petronillo), Molí Vell i Molí Nou de Sant Gallard.
Potser cal afegir que l’origen de la devoció a santa Coloma, prové del rei Lluís el Pietós. Val a dir, abans de seguir, que Lluís va ser l’únic fill de Carlemany que va arribar a adult i per tant va ser l’hereu del Sacre Imperi Romanogermànic i rei dels francs, que aleshores era un potipoti de gens diverses. Va néixer el 778. L’any 801 va conquerir Barcelona als sarraïns i va ser qui va haver de nomenar els primers Comtes de Barcelona. Aquell va ser el primer pas que va encaminar l’existència de la futura Catalunya.
Des del Molí del Sol, ens anem dirigint en direcció a sud-oest i anem veient, més enllà dels camps verds del cereal incipient, les cases de Sant Gallard. Del que dèiem cal afegir que va ser l’interès del l’Imperi el que va atacar els sarraïns per tal de crear un coixí de protecció i evitar que seguissin pujant amunt per Europa. També va consolidar, el 813, l’autoritat franca sobre Pamplona i els bascos. D’aquí vindrà que Navarra i Astúries, primer tindran comtes i després reis.
F
A Sant Gallard, hi ha un edifici en ruïnes, una mena de casa molt gran, coneguda com el castell. Probablement deu estar on hi havia hagut el castell medieval Actualment les quatre cases formen part del terme de Les Piles, però la primera referència documental és del 1179, moment en que Albert de Queralt va donar la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus. El gran monestir cistercenc va engrandir el domini fins que el XIII ja disposava de la plena jurisdicció i així va durar fins el XIX, amb el vergonyós efecte de les desamortitzacions. L’església està dedicada a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet i era la capella del castell desaparegut i probablement del segle XII. Seiem en un pedrís a esmorzar mentre ens mirem la casa que tenim al davant: és Can Cornet, la casa pairal on va néixer Antònia Cornet i Bertran, la mare de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.
Tornem un tros enrere i girem cap a ponent, tota passant pel que havia estat un poble deshabitat (Figuerola) i arribem a la creu de terme. Abans deia que les desamortitzacions van ser un espectacle vergonyós per l’origen del procés, destinat bàsicament a espoliar propietats per part del monarca (Fernando VII) i a vendre-les a baix preu i en grans paquets a nobles i poderosos, sense que aquest procés beneficiés a la població. Aquest terrible sistema de assignació de la terra, encara és molt visible en terres andaluses on pocs propietaris dominen la major part de la terra i molta d’aquella terra serveix exclusivament per a lleure i caça. Costa d’entendre que la gent d’aquella terra no es queixin d’aquesta situació que empobreix el territori.
Després de 400 metres arribem a Sant Salvador de Figuerola. Figura documentada des del 1080 i és per tant en estil romànic. Té una interessant finestreta espitllera, oberta al centre de l’absis, decorada amb bordó amb puntes de diamant. A la façana lateral hi ha una construcció del segle XV i amb estil gòtic, restaurada, que devia suposar la sepultura d’algun noble o benefactor.
Els fem una fotografia al davant de la porta adovellada de mig punt i després anem dirigint-nos cap el nord per tornar a Santa Coloma de Queralt.
Acabem la matinal entretenint-nos i comprant alguns llibres a la Llibreria dels Àngels i després anant a dinar al Colomí, un restaurant que sempre és garantía.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8943002