(Cabo de Gata) Ruta 1564 el 27/03/2024; 6,5 km; +80 -80; 2,4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Los Escullos, castell San Felipe, La Isleta, passant per Playa del Arco, Castillo de San Felipe, Playa del Esparto, Cala Violeta, Mirador de la Isleta del Moro i Playa del Peñón Blanco. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1771 es va construir el castell de San Felipe, a Los Escullos.
He vingut a aparcar a una ample zona de terra davant mateix de la platja de Arco, per no ficar-me a l’aparcament de l’Hotel Los Escullos. Hi ha dues camper més.
Començo a caminar en direcció sud, des d’on veig les poques construccions i el rocam curiós. He llegit que la més antiga referència humana de la comarca s'ha trobat precisament a Los Escullos, on restes de talla en pedra ens remunten al període mesolític, fa 10.000 anys i, encara més enllà, fins al paleolític.
Toca enfilar-se per la calcària erosionada on destaca la punxa força interessant que sembla la part superior de la boca d’un cocodril. Les dunes fossilitzades sobre les quals s'assenta aquest enclavament costaner arriben fins al començament de la platja, donant lloc a penya-segats espectaculars de gres. És un dels interessants motius que justifiquen la visita. Però esta prohibit pujar damunt la roca. L’hàbit dels turistes d’enfilar-s’hi al damunt per fer-se una foto posa en perill aquesta duna fòssil de més de 1.250.000 anys d’antiguitat. La multa pot ser de 50.000 euros.
Segueixo endavant, posant els peus només sobre els trams planers, pujant una mica i ja veig el castell i la costa que marxa al sud. Si miro enrere, a la roca de la ‘boca’ és evident que es tracta d’un monument natural que cal conservar. Jo quasi hi posaria unes barreres per evitar l’accés.
A l’esquerra, com una finestra sobre el mar continuen les treballades roques d’aquestes dunes. Un rètol parla de les dunes oolítiques fossilitzades. El seu interès respecte a altres sistemes de dunes del litoral d'Almeria, rau en la naturalesa dels grans de sorra que la componen. Mentre que a les dunes litorals els grans corresponen amb partícules de quars, en el cas dels esculls aquests estan formats per unes partícules especials denominades ‘oolitos’. Els oolits són partícules de 0,5 a 1 mm de diàmetre, formades per un gra de sorra o fragment de petxina de fòssils marins.
Pocs minuts després s’arriba al castell de San Felipe. Va ser construït el 1771, durant el regnat de Carles III d'Espanya. Restaurat el 1991. Va tenir uns 30 homes de guarnició i va ser saquejat pels francesos durant la Guerra del Francès (o de la Independència, pels historiadors espanyols).
Es tracta de donar la volta. El castell fa temps que està abandonat i no s’hi pot accedir.
He tornat a passar pel costat de l’autocaravana i segueixo platja endavant, ara en direcció nord. La formació del territori està datada fa uns 12 milions d'anys, però de fet és només una mínima part d'una gran extensió volcànica molt més desenvolupada, que actualment es manté submergida gairebé íntegrament entre la península i el nord d'Àfrica, aflorant únicament a l'illa d'Alborán situada, aquesta, a la vertical nord per sobre de Melilla i a molta distància.
Aquí les dunes fòssils prenen formes més arrodonides, el que vol dir que han sofert una erosió diferent de les que estan als Escullos. Al fons ja s’endevinen les cases blanques de la població de La Isleta.
El camí ara s’enfila una mica. L’erosió provocada pel mar fa que la platja quedi tallada i no s’hi pot passar caminant.
Des de l’altura, ens podem girar i mirar a la platja i al nucli dels Escullos, que s’han quedat enrere. Un exemple de magmatisme en l’ambient marí litoral. El més freqüent en aquesta àrea és la formació de doms de lava. Són protuberàncies formades per l'acumulació, al voltant de la boca eruptiva, de la lava viscosa i incapaç de fluir. Els exemples més visibles els trobem a concretament la zona dels Escullos on s'aprecia el turó del Frare amb els dos cons volcànics.
Finalment arribo a La Isleta, o la Isleta del Moro com també li diuen. A l'època medieval, l'Illeta del Moro formava part de les defenses costaneres del Regne de Granada i era un punt estratègic per a la vigilància i la protecció de la costa. Durant aquest període, es van construir torres de vigilància i es van fortificar els accessos al poble. Tot i que ha experimentat un desenvolupament turístic moderat, l'Isleta del Moro ha conservat un gran encant.
Camino pel petit nucli i puc veure a sota aquesta petita cala on encara s’hi mantenen unes quantes barques d’antics o actual pescadors.
Puc veure tot el poble des de l’altre extrem. Estic al damunt d’un pla sobre la platja del Peñon Blanco. Segons la llegenda, el nom d'Isleta del Moro té origen en la història d'un pirata, el cabdill barbaresc Mohamed Arráez. Es diu que es va refugiar a l'illot i penyal davant del litoral. I d’aquell illot pren nom la població.
Un rètol informatiu ens parla del que en diuen ‘Abanicos aluviales’. Un “ventall al·luvial” és una forma de relleu posicional originada a la base o peu (base de turó) d'una serra muntanyosa, originalment associada a les descàrregues sòlides, és a dir els sediments, d'un curs d'aigua o torrent que drena des d'una àrea topogràficament elevada a una àrea més baixa i plana adjacent.
Ja vaig tornant, aquest cop endinsant-me pels lloms suaus interiors.
Finalment, quan ja estic arribant al punt de l’aparcament deixo a la meva dreta, a l’altra banda de la carretera, aquesta torre de guaita i que recorda les falconades pirates. En record d’aquells temps, he d’afegir que a La Isleta del Moro es segueix celebrant, cada any, "El desembarcament Pirata", una festa lúdica on grans i petits es disfressen per recrear les escaramusses que van protagonitzar pirates i soldats.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1564escullossanfelipeisleta-165230925
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/andalucia/1326-1565-cabo-de-gata-las-salinas