(Cabo de Gata) Ruta 1565 el 27/03/2024; 14 km; +14 -14; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cabo de Gata, Las Salinas. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església de les Salines va ser construïda l’any 1907.
He passat la nit a la Camper Area Cabo de Gata, situada a Pujaire, a 4 km en cotxe del poble de Cabo de Gata. Hi he estat molt be; molt recomanable. Al matí he vingut amb l’autocaravana fins a l’aparcament de la platja.
Començo caminant pel costat de la platja en direcció nord. Hi ha moltes barques de pescadors a la sorra; aquí encara es dediquen a la pesca artesanal. A causa de la riquesa de pesca a les seves aigües, i de la construcció del Torreón de San Miguel, va començar a assentar-se el primitiu poble de pescadors.
Una mica més endavant, deixo a la dreta, una fortificació: el Torreón de San Miguel. L'estructura va començar a construir-se el mes de març de 1756 per ordre de Ferran VI per protegir el poblat de l'Almadraba de Monteleva i les seves salines.
De seguida giro a la dreta seguint la llera de la Rambla de la Higuera. Es tracta d’un torrent que rep aigua només en grans pluges (poques). El nom de “rambla” prové de l’àrab “ramla” amb el significat de ‘sorra’. De fet és el mateix origen etimològic de les Rambles de Barcelona que, a l’edat mitjana, eren també un torrent d’aigües de les parts altes de la serra de Collserola i del Tibidabo. Arribo al costat de la carretera i la segueixo pel camí.
Ara girarem cap als estanys de les salines. Val a dir que fa 5 milions d’anys el mar ocupava tota aquesta extensió de terra que posteriorment va anar emergint. La Conca d'Almeria Níjar, abasta les actuals terres baixes compreses entre Serra de Gádor, Serra Alhamilla i Serra Cabrera i la línia de costa, incloent els relleus volcànics de la Serra de Cap de Gata. La Conca ha constituït una cubeta sedimentària marina des de fa 15 milions d'anys, moment en què es produeix l'emersió dels relleus que avui constitueixen el massís de Sierra Nevada i la serra dels Filabres, als peus dels quals se situava la línia de costa.
Camino doncs per aquestes terres de la cubeta sedimentària. Durant la ruta trobaré diverses construccions de fusta: els observatoris d’aus.
La pista es manté tota l’estona. És sorrenca, com és lògic de terrenys d’al·luvió. Es veuen alguns camps de conreu i uns masos (cortijos) com los Canos, Los Nietos, la Noria, però no hi ha massa terra treballada en fa l’efecte. Són terres a l’esquerra del meu camí, a la dreta generalment trobo matollar divers amb algun cartell que indica “zona de reserva”.
He llegit que entorn del 95% dels arbustos són plantes autòctones, perfectament adaptades a les condicions d'aridesa que caracteritzen aquest espai. Per això, encara que a moltes zones, el paisatge està dominat pels arbustos, els biotips més freqüents són el de camèfit, hemicriptòfit i teròfit, amb adaptacions davant la sequera, la salinitat o els sòls sorrencs.
Amb uns 5 km caminats vaig mirant l’església que hi ha a l’altra banda dels estanys salins. És l’església de les Salines, que com una fita esvelta ens va ensenyant el lloc pel costat del qual haurem de passar.
Més enllà, entre les salines (ho veig molt lluny) endevino uns grups de flamencs. Hi veig volant alguns ocells, pocs. Probablement no és encara època d’emigracions.
Un cartell fa referència a les diverses espècies d’aus habituals, en les seves èpoques, aquí a les salines.
Les Salines de Cap de Gata se situen al costat de la localitat d'Almadraba de Monteleva. Estan formades per diverses basses d'escassa profunditat i és un dels millors exemples (diuen) de sistema d'albufera reconvertida per l'home com a salina, i són les úniques que queden en explotació a Andalusia oriental.
Els flamencs son uns ocells molt esvelts, de 80 a 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l'única mòbil. Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins al color salmó del flamenc del Carib.
Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins als 5.000 m d'altitud. Es troben a tots els continents a excepció d'Austràlia. Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim.
Les salines de Cap de Gata abasten una superfície de 400 hectàrees, paral·lela a la línia de costa, separada del mar per una franja de costa de tipus “barrera” que té uns 5 quilòmetres de longitud i una amplada que oscil·la entre els 150 i 550 metres, des de la platja de Sant Miquel enquadrada a la platja la Fabriquilla, fins a la platja de l'Almadraba.
He arribat a l’extrem de la volta circular i he començat a tornar en direcció sud. Ja porto caminats uns 7,5 km. Aquí hi ha el nucli d’Almadrava de Monteleva i el de Las Salinas, que formen un sol conjunt.
Les explotacions salineres de les Salines de Cap de Gata, existents des d'època romana, van ser venudes el 1872 per l'estat. El 1882 van ser adquirides per una companyia francesa; més tard les compraria Isabel Oliver i de Cueto per passar després als seus hereus, la família Acosta amb el nom de Salineras Acosta. L’activitat va créixer i així també va créixer el teixit urbà el 1904 i per tant es va voler construir una església, la qual es va acabar el 1907. L’església és realment un element destacat i característic, molt visible. A l'interior s’hi va venerar la Verge del Carme i també Santa Bàrbara, encara que avui es veneren la Verge Nena Immaculada i el Sagrat Cor de Jesús.
Jo he seguit la tornada, ara sempre pel la banda propera a la platja, fins que torno a estar a l’aparcament on hi tinc el vehicle. Aprofito per fer una volta per aquest poble senzill, on el que destaca (no gaire) és una església molt senzilla dedicada a Sant Miquel. La població, també coneguda com El Cabo, no es va començar a habitar fins al segle XVIII.
Cal afegir, per concloure que el poble estava envoltat de dunes, que en èpoques de vent envaïen els carrers, entraven a cases i fins i tot sepultaven les làpides del cementiri. El 1927 hi va haver el projecte de construir un mur a la part oest per evitar la invasió de les dunes, però mai va arribar a realitzar-se. A partir dels anys 70, va començar a extreure's la sorra per a l'agricultura intensiva i d’aquesta manera van acabar desapareixent les dunes i es van acabar els problemes.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1565-cabo-de-gata-las-salinas-166009167
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/andalucia/1324-1563-cabo-de-gata-agua-amarga-cortijo-de-la-cala-de-enmedio