(Cabo de Gata) Ruta 1563 el 26/03/2024; 8 km; +180 -180; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Agua Amarga, Cortijo de la Cala de Enmedio. Tipus de sortida: semicircular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 27 de gener de 1988 es va declarar el Parc Natural de Cabo de Gata.
Aquesta és la primera excursió de les tres que faré aquest viatge al Cabo de Gata. He dormit a l’àrea camper d’Agua Amarga (estic fent una ruta camper).
Des de la platja d’Agua Amarga es veu aquest penya-segat calcari, quasi blanc del tot, amb unes coves que aprofiten els espais més tous dels estrats. He trobat algun article que explica que és possible que en aquestes coves visquessin els treballadors del ferrocarril del transport del ferro, encara que posteriorment haurien estat ocupades pels hippies a la seva època daurada. En qualsevol cas, em fa l’efecte que, al marge d’aquest usos, deu ser d’origen prehistòric.
Per pujar-hi cal enfilar-s’hi una mica. Un detall d’una de les coves. La platja d’aquest poblet es considera com un dels ancoratges utilitzats antigament pels musulmans. Actualment, s'ha convertit en un bonic poble turístic. És un poble nascut pel turisme, no té història ni església, però és tot blanc i de cases baixes agradables.
Un altre detall. Vull afegir que no són les úniques coves d’aquesta zona. Al Cap de Gata n'hi ha moltes altres al llarg de la costa, que van poder també ser estada de pirates i contrabandistes.
Pujo més amunt i tinc al davant una gran vista del nucli i de la platja de sorra fina. Al final es veu la serra que tanca l’arc de sorra amb la serra Mata de Valiente, amb unes altures de 50 a 60 metres.
El sender que ara toca seguir puja dret fins a un búnquer que suposo de la Guerra Civil del 36. Durant tota la guerra civil Almeria va quedar dins de la banda republicana, per tant imagino que el búnquer devia ser construït pel govern republicà com a defensa dels vaixells del general Franco que poguessin arribar des de Mallorca.
Des del damunt del búnquer hi ha aquesta vista de la costa sud. Imagino que la muntanya que sobre surt al final potser és la que està al davant del petit illot de San Pedro.
Segueixo caminant una estona pel camí que ara s’endinsa en direcció nord-oest carenejant. En aquest direcció hi ha les vistes boiroses del que potser és el Cerro del Caballón, de 312 metres, en un territori que compta amb altures entre 100 i 160 metres.
Aquesta és la ruta alta per la que camino, ben clara i evident. Estic a la regió més àrida de l'Europa continental, amb 178 mm de precipitació anual, raó per la qual compta amb moltes espècies vegetals xeròfites endèmiques, i fins fa poc era santuari de la foca monjo del mediterrani, també coneguda com a foca mediterrània (“Monachus monachus”). Durant el segle XX el seu hàbitat s'ha reduït considerablement per l'acció humana i actualment només en resten colònies permanents a la Mar Egea, a Madeira i a la costa sahariana.
Com que vaig per dalt puc veure les planes per on transcorre la carretera AL-5106 per on s’escampen els diversos ‘cortijos’. Tot és territori de secà però sense arbres com podríem trobar en altres llocs secs, com l’olivera o els ametllers. Tampoc conreus.
Si busco la definició trobo que un cortijo és, com un mas, una construcció típica de l'hàbitat rural dispers (en aquest cas de la zona meridional d'Espanya), que consta amb zones d'habitatge i altres dependències per a l'explotació agrícola d'un territori circumdant extens. No obstant l’explotació agrícola no és gaire evident.
La ruta que segueixo continua amb senyals blanc i blau. Arribaran fins al final del meu camí.
Fa uns 2,5 km que camino i arribo a una cruïlla. A l’esquerra, el sender baixa directe a la platja que es veu més a l’esquerra. El de cara és evident que baixa suau fins a una construcció que ja s’endevina enllà a la dreta.
Mentre vaig caminant faig aquesta foto de la platja de la Cala d’Enmedio. He trobat informació que se la considera una platja nudista.
En sender baixa (he d’anar a uns 15 metres sobre nivell de mar. Observo les pedres i el terra i me’n adono que hi ha moltes pedres negres, irregulars, des de la mida d’un pam a més petites i sovint inserides entre la calcaria blanca. Això em fa pensar en unes explosions volcàniques que devien expulsar fragments de roca que van clavar-se en una base més tova. Però potser no, que això m’ho hauria de confirmar un expert.
Finalment, arribo al Cortijo de la Cala de Enmedio. Es tracta d’una construcció d’aspecte estrany ja que no sembla pas un habitatge i a més les parets semblen de blocs de ciment. Penso si no ha estat relacionada amb alguna activitat ja que la ruta va cap a una cala que es coneix com la Cala del Plomo. Però no he trobat informació que m’ho aclareixi.
Trobo, ja de tornada uns estrats fòssils on s’hi observen les petxines en procés de descomposició material. Després seran pols. Diguem que el Parc Natural de Cap de Gata-Níjar és el primer Parc marítim terrestre d'Andalusia. És un parc d'origen volcànic i l'espai protegit marítim terrestre de més superfície i rellevància ecològica, diuen, de tota la Mar Mediterrània Occidental europea.
Torno a Agua Amarga, ara seguint els senyals blaus i blancs i per tant fent una mica de circular. Al fons el turó aplanat és conegut com la Mesa de Roldán (222 metres). Són les restes d'un con volcànic extint, el cràter del qual està mig erosionat. Al sud hi ha les restes d'una petita caldera. El volcà va estar sota el mar, com tota la serra de Gata, en èpoques que albergava una antiga gran massa de corall formant-se en esculls. En els segles va desaparèixer quan va baixar el nivell del mar.
Joan Amades, a les seves Llegendes de Roldán, recollides de la tradició oral del Pirineu català, relata la presència del cavaller franc a Almeria. Esgotat per la persecució després de Ferragut, va descansar sobre una serra de cim pla, a la qual se li va donar el nom de Mesa Roldán.
Ja quasi al final, una pedra ens parla d’origen sedimentari amb estrats de pedres grosses i altres més petites. Per tant tenim un territori del calcària, de roques volcàniques i d’altre sedimentàries. Tota una lliçó de geologia.
Finalment acabo a l’àrea camper on deixo el cotxe i me’n vaig a dinar a un dels restaurants del davant de la platja, on les onades del fort vent que està fent tot el dia canten la seva constant cançó.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1563aguaamarga-165230448
Aquí, una altra crònica del viatge: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/andalucia/1325-1564-cabo-de-gata-los-escullos-castell-san-felipe-la-isleta