(Garraf) Ruta 1318 el 12/03/2021; 12 km; +204 -204; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Olivella, Can Pau, Can Muntaner, Riera de Begues, Can Suriol, Forn de Teules, Forn de Monàs, Mas Milà, roure de la Cotxa, El Rourell. Participants: Vinyet C, Anna G i Miquel G. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil. IBP: 37.
 |
 |
FA ANYS: Els origens d’Olivella se sap que són de l’any 992.
Inici a Olivella, bonic i tranquil com sempre i una primera foto al davant de la plaça de l’església de Sant Pere i Sant Feliu. Deixo al final el vincle d’una crònica de la pujada d’Olivella al castell. També vam començar al davant de l’església.
Aquesta vegada sortim baixant al revolt de la carretera. Al davant tenim la masia de Can Pau. Can Pau presenta la tipologia característica de les construccions rurals desenvolupades de manera orgànica, al llarg del temps, en funció de les diverses necessitats d'ús. Sembla que l'edifici principal és del segle XIX, tot i que l'origen de la masia és anterior, segurament del segle XIII quan era coneguda com Can Cabot.
Seguim la carretera mentre veiem, més enllà a la dreta, la masia de Can Muntaner, pel davant de la qual ja hi vam passar cap al final de la ruta del castell.
Hem fet un quilòmetre i veiem Can Duran a la dreta. Aquí podem deixar l’asfalt i prenem la pista que anirà paral·lela a la riera que ens queda, ara, a l’esquerra. La 'Casa Duran' es documentada a partir de 1830. Els Duran van ser masovers de Can Pau Olivella almenys entre 1837 i 1901. La masia antigament portava el nom de Mas Guinart.
La pista planeja endavant direcció sud-oest. L’any 992, origen d’Olivella, va ser també l’any que va morir Borrel II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell i per tant sobirà del territori que ara anomenem Catalunya Vella. Havia succeït a Sunyer, Guifré II i en l’origen a Guifré I el Pilós (874-898). Durant el seu mandat va quedar segellada de ple dret la independència de Catalunya al desaparèixer la dinastia carolíngia.
Pel camí anirem trobant els senyals que indiquem la ruta “Camí Antic d’Olivella” amb una fletxa dins un quadrat de color taronja. Per perspectiva històrica recordem que aquell final del segle X havia estat l’inici del comtat de Castella, amb Fernán González que havia estat testimoni dels enfrontaments entre la seva gent i els nobles de Lleó que ja comptaven amb Ordoño II. Aquest (Ordoño) governava Galícia i el nord del que ara és Portugal i després va ser designat rei de Lleó pels nobles de la terra. Els reis rebien aquest nom com a sobirans i no es va imposar per l’Església Catòlica la “coronació” eclesiàstica fins segles després.
A l’esquerra tenim la riera de Begues que, com totes les del Garraf, està sempre seca excepte en el cas de pluges. La Riera de Begues neix a la collada del mateix nom a 400 metres d'altitud. Travessa el poble de Begues on rep per la dreta el Torrent de la Clota. Continua en direcció cap al poble d'Olesa de Bonesvalls fent al mateix temps de divisòria entre els massissos del Garraf i l'Ordal.
Poc després, es veu a l’esquerra, en un replà herbat, una obra que sembla un pou. Ens hi atansem i és un pou efectivament. La característica d’aquest pou és que van funcionar amb una sínia. Consta documentat des de l’any 1847.
Té molta fondària. Al fons el cel s’hi ha endinsat fins a tocar l’aigua. Aquest pou era de Can Duran. Fa el curiós efecte d’un ull de nineta blava que ens mira fixament.
Potser fa 45 minuts que caminem i hem arribat a Can Suriol, gran i magnífic mas que mostra el pas del temps i les limitacions per mantenir-lo en millor estat. L'origen del mas Can Suriol, que anteriorment era conegut per la Roca, es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell. Va ser dels Suriol del XVI fins el 1678 quan va pertànyer a la família Raventós. Can Suriol es tracta d'un edifici de grans dimensions, coneguda com a Ca l'Amo, envoltat de diverses construccions. Símbol de la prosperitat agrària, va ser una de les masies més importants d’Olivella.
Després hem passat la carretera i la riera per seguir direcció sud fins al forn de Can Suriol. He trobat que també en diuen ‘forn de teules’; podria ser perfectament que la funció inicial de producció de la calç imprescindible per la construcció i per emblanquinar les cases, deixés pas, més endavant, a una nova activitat.
Hem deixat a l’esquerra, molt amagada darrera de bardisses i un margalló, una petita balma. El sender envoltat de vegetació densa és molt agradable i permet pensar que ho serà també a l’estiu per l’ombra que ofereix.
Arribem al gran forn d’El Monar (dit també ‘Monàs’). Aquest va ser utilitzat entre el 1940 i el 1960 per part de Ramon Vidal de Ca la Laieta vella i Josep Arnal el Valencià. És molt gran, d’uns 5 metres de diàmetre i 6 de fondària. El procés d’obtenció de calç de la pedra es feia per combustió i podia durar entre un mes i mes i mig de feina, amb una temperatura que s’aconseguia d’entre 800 i 1000 graus centígrads.
Del rètol he obtingut aquest esquema del forn. Hi havia una mena de graó (anomenat banqueta) i per una banda s’obria la porta. Al damunt de la banqueta es preparava una bastida feta amb feixos i deixant a sota espai per les cendres. A partir d’aquí es col·locaven les pedres calcàries, una damunt de l’altra en forma de volta amb efecte xemeneia, de manera que totes quedessin en contacte amb el foc. Un cop era ple es tancava la part superior externa, dita curulla, amb pedruscall i terra amb la finalitat d’obtenir millor aprofitament de la calor. Se’n trobem molts per Catalunya; normalment eren d’ús particular per les necessitats de la masia, però aquest tant gran probablement devia tenir funció de producció per vendre.
El sender s’apropa a la carretera pel Coster de la Bóta i en alguns troncs de pins hi ha varis rètols pintats probablement pels nens de l’escola de Mas Milà que recorden la necessitat de no llençar deixalles. Per cert, el 992 va morir Borrell II un digne sobirà per Catalunya. Llàstima que aquests anys actuals hi ha hagut un polític anomenat també Borrell (Josep) per el qual el juny de l’any 2018 la Pobla de Segur (Pallars Jussà) es va despertar amb una pancarta contra ell que deia "Borrell, la vergonya de la Pobla". Tot un signe que el poble que havia vist néixer el ministre pensi això. Des de fa anys resident a Majadahonda (Madrid) (‘elnacional.cat’).
Així arribem a Mas Milà, una de les urbanitzacions d’Olivella i que fan que el poble tingui quasi quatre mil habitants. Estem a 96 metres d’altitud i hem fet uns 6,4 quilòmetres. Estem a mig camí de la ruta d’avui.
Aquí el camí es dirigeix a llevant en lleugera pujada. Seguim el Fondo del Querol, que es mantindrà fins damunt d’Olivella. Abans però passem per la roureda de la Cotxa, per on destaca ben evident aquest magnífic roure.
Arribem a 258 metres d’altura i trobem el mas abandonat d’El Rourell. Avui ha tornat de l’exili Meritxell Serret (diu ‘vilaweb.cat’) consellera d’Agricultura i ara diputada d’ERC, ha anat de Bèlgica fins a Madrid, on ha comparegut davant del Suprem espanyol, sense declarar-hi. L’ex consellera va manifestar: “La decisió ha estat molt meditada, penso que és la decisió correcta i el pas lògic en la meva lluita per contribuir a posar fi a la repressió contra l’independentisme de l’estat espanyol.” És la nostra història, la d’una nació condicionada des del segle XVIII, sempre sota el poder superior. Josep Irla va ser un dels 11 Presidents catalans represaliats per Espanya. Va ser president del Parlament en plena Guerra Civil i el 1939, com la resta d’autoritats catalanes, va haver d’exiliar-se. Amb l’assassinat de Companys, va esdevenir president de la Generalitat en aplicació de l’Estatut i va passar tota la seva vida fora de Catalunya. Va morir als 81 anys a la Provença.
Seguim la pista en direcció nord-est i ja veiem alguna casa d’Olivella. El primer petit nucli habitat d'Olivella es devia formar a partir del Castell Vell l'any 992, damunt del turó del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l'agricultura de secà. Després d'aquests inicis va haver-hi una disminució de la població deguda a diverses males collites i la devastació posterior de la pesta negra. Va ser a partir del segle XIV que la població va tornar a créixer i es va anar consolidant.
Finalment baixem fort pel tram asfaltat, uns 200 metres, que ens porta des del cementiri al poble. Final de trajecte; ja tornem a ser al nucli antic d’Olivella. Una dita tradicional sobre el vi a Olivella, diu “Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam”
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/olivella-can-suriol-forn-monas-el-rourell-67658984
Una altra excursió des d’Olivella (fins el castell): http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/624-olivella-castell-olivella-sant-pere-i-sant-feliu-sant-pere-de-castellvell-santa-susanna-cal-muntaner