(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Garraf) Ruta 1336 el 26/04/2021; 9 km; +250 -250; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilanova La Geltrú, Corral d’en Roc, Fita Tres Termes, La Talaia, Serra Bonaire, Barraca del Bruno, Mas d’en Coloma, Les Mesquites, Mas Roig, Golf P&P Portal del Roc. Participants: Josep C, Maria G, Hanny P i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 39.
FA ANYS: El mas de l’Artís té els seus orígens en l’any 1257.
Des de Vilanova i la Geltrú hem anat en direcció al Camp de Pitch & Putt Portal del Roc i hem aparcat una mica abans en un espai ample, per tres o quatre cotxes (cal saber que la carretereta és molt estreta.
Seguim una pista en direcció nord-oest i anem deixant enrere i a sota el bonic verd del camp de golf. L’any 1997 es va constituir la Societat Escola de Golf Portal del Roc i més endavant, l’any 2000, es va inaugurar com a camp de ‘pitch and putt’.
La Talaia es veu no massa lluny, amb una torre de vigilància al damunt. És una muntanya de 280 metres d'altitud situada a ponent de Vilanova i la Geltrú, a l'extrem de migjorn de la serra que delimita el terme municipal amb el de Castellet i lloc de confluència del terme de Cubelles des de l'any 1363. D’aquí ve, potser, que el cim a tocar es conegut com Fita dels Tres Termes. En el cim de la Talaia s'hi va clavar una creu de ferro (1954), s'hi construí un cocó (1960), actualment arranjat, i s'hi col·locà una capelleta de fusta amb la Moreneta (1964). A l'any 1988, un gran incendi deixà la muntanya completament desconeguda.
Des de dalt del cim de La Talaia i en direcció a nord-oest hi ha la silueta del Montmell que destaca sobre la plana penedesenca del Foix i del Marmellar; i més enllà de Sant Jaume dels Domenys.
Estem a la primavera i els voltants són plens de flors. Aquí destaquen aquestes petites i magnífiques flors blaves de jonça (“Aphyllanthes monspeliensis”) El genèric Aphyllanthes ve del llatí “aphilla” que significa sense fulles, doncs aquesta espècie ha reduït les fulles a beines i realitza la funció clorofíl·lica mitjançant les tiges verdes. El nom de l’espècie “monspeliensis” procedeix dels botànics de Montpeller. Varies espècies porten aquest epítet específic per aquesta raó. He de dir que jo, que no soc especialment expert, actualment utilitzo l’app ‘PlantNet’ per identificar les plantes i en algun cas potser puc cometre alguna errada.
Seguim en direcció nord per la Serra de Bonaire i anem deixant al darrera La Talaia. La Talaia és un dels punts més alts de Vilanova i la Geltrú i en el seu cim s'hi han fet troballes ibèriques. El topònim es documenta a l'any 1358 en una disposició reial d'erigir senyals de jurisdicció amb forques, entre altres llocs, en el "puig de la Talaia".
Sovint veiem plantes de frare (“Orobanche”), un gènere amb unes 200 espècies de plantes holoparàsites, és a dir paràsites d'altres plantes i depenent totalment de les plantes que parasiten per a nodrir-se. Entre les plantes que parasiten n'hi ha de silvestres, com el romaní. Les seves llavors poden romandre anys en el sòl en estat dorment. En els frares (reben aquest nom per la part de la corol·la que sembla una caputxa), la seva tija no té clorofil·la i és blava o blanca. Presenta un aspecte marronós que sembla seca.
La pista arriba a una cruïlla, un collet que separa la serra de Bonaire de la del Teixidor. Aquí hem de girar a la dreta, a l’est. Portem una mica més de 4 quilòmetres.
A l’esquerra de la baixada, tenim les terres de Mas de l’Artís, un veritable caseriu autosuficient que té els seus orígens en una donació feta pel rei Jaume I a Josep Artís l'any 1257. És magnífic veure masos que compten amb 800 anys d’història i encara estan actius. Fa 800 anys Catalunya era una nació independent, amb les seves constitucions i institucions. Aquella independència perduda és la que periòdicament es reclama.
Una bonica barraca de pedra en sec ens veu passar sense dir res. Nosaltres sí la mirem i ens hi aturem. Fa molt bonic veure-la en tan bon estat i amb els lliris al damunt, que ajuden a mantenir la terra i les pedres.
En aquest gran jardí també destaquen les flors de la corretjola de serp (“Convolvulus althaeoides”). Tot i que en moltes webs li donen propietats per tractar diarrees i altres problemes de salut, és tòxica i s’ha d’anar en compte. De fet sembla que està acceptat que la majoria de les medecines (tant farmacèutiques, com d’herbolari) tenen efectes secundaris. El principal problema amb les herbes naturals és que no podem saber la dosi que se’n pren quan es fa una infusió.
Hem seguit baixant, en descens suau en direcció sud, fins al mas tristament abandonat d’en Coloma. Situat a la part nord-oest del terme, en una careneta per on passava el camí de Castellet, es a dir: més amunt del mas Torrat, entre aquest i el mas de l'Artís. Actualment, la masia està abandonada i en procés d'enrunament. Era coneguda com 'La Mesquita d'en Coloma'.
Hem deixat el mas d’en Coloma a la dreta i poc més endavant, a l’esquerra queda el mas de les Mesquites. El seu nom en plural indica que hi havia dues cases: la Mesquita del Coloma i la Mesquita de Vidal. He trobat que el mot mesquita és sinònim de fems i adob, però no sé la raó d’aquest fet, si és que realment sigui d’aquesta manera.
Hi ha moltes mates de margalló. Ara comencen a florir les mates de peu femella. El margalló (“Chamaerops humilis”) és una planta dioica de la família de les palmeres; és endèmic de les regions mediterrànies i es desenvolupa en dos peus, un de mascle i un altre de femella i només aquest segon tipus de peu és el que dóna fruits.
No parem de fer fotos a flors. Aquí tenim uns didalets (“Lonicera Implexa”). Té molts altres noms en català com gavarrera, lligabosc, mamellera, rotaboc, xuclamel, baladre bord, ditets de la Mare de Déu... i també mare-selva. Pel Montseny es deia que si un nen trencava la flor amb la boca es quedava atordit (intoxicació moderada) i que si el bestiar menjava la seva part aèria quan estava mullada s'emborratxava. També es consideren tòxics els seus fruits. A causa del seu temptador color vermell poden donar-se casos d'intoxicació; aquest fet és conegut en algunes comarques valencianes.
Ens anem apropant al Mas Roig, mentre ja tenim al costat el Torrent del Sant Joan. És una de les poques masies que conserva el nom original, almenys des del segle XVI. Dintre de la partida s'hi troben el bosc del mas Roig i la plana del mas Roig (documentat l'any 1554).
Passem pel costat d’un gran camp florit amb margarites, roselles i altres flors. Si ens situem en la història recent, em sobta l’afirmació (sovint expressada per polítics) que no “es pot debatre una cosa il·legal”. A veure, què és il·legal? Doncs si la Llei diu una cosa, el contrari és il·legal. Sembla fàcil d’entendre. Però perquè no es pot debatre? Bé que els polítics van haver de debatre per reformar el Codi Penal i el Codi Penal Militar per eliminar els delictes relacionats amb la insubmissió. Allò va portar a l’amnistia per prop de 4000 insubmisos processats i uns 20 insubmisos en les casernes. Això de debatre temes il·legals és normal, de fet cada nova llei substitueix una altra i acostuma a fer legal el que abans no ho era. Oi? No ho entenc, potser és que no soc jutge i em falten coneixements.
És inevitable aturar-s’hi a fer fotografies.
Però algú ensopega entre flors. Parlant de debats, un article de ’vilaweb.cat’ (octubre 2019) es titulava: “El govern espanyol vol prohibir al parlament els debats sobre la monarquia i l’autodeterminació. L'executiu de Pedro Sánchez vol que el TC adverteixi Torrent, el secretari de la cambra i tots els membres de la mesa que tenen 'l'obligació moral' d'acatar les sentències del TC”. Hi ha una cosa que entenc, s’ha d’acatar una sentència del TC; però sembla estrany (per algú ignorant) una sentència que impedeixi un debat. I és clar, ens preguntem: Prohibit debatre, prohibit parlar, prohibit proposar parlar... ¿prohibit pensar?
Clar que després, la Maria, s’hi posa bé. Parlant d’història recent sembla, potser, que només són els catalans als que se’ls hi prohibeix debatre temes en el cas que als poders espanyols no els hi agradin. L’anàlisi d’Antoni Basses del 6/11/2019 deia: “... es pot afirmar que mai hi ha hagut un grau tant alt d’hostilitat amb Catalunya, amb el que això representa. O, s’hi ho volen dit d’una altra manera, tanta hostilitat de partits espanyols contra gairebé la meitat de l’electorat català, que representen els 3 partits independentistes més els comuns. No és ja que no vulguin seduir aquest electorat, sinó que l’amenacen. I no és només el PP o Ciutadans o VOX, és el PSOE que s’hi suma”. Una pena i això no s’acaba. Fa l’efecte que siguem una colònia; al menys abans a les colònies tampoc se les tractava bé, per això van escapar totes quan van poder.
Ens apropem al que havia estat el mas antic del Corral d’en Roc; en els terrenys de la masia és on s’hi ha instal·lat el camp de golf. A canvi la masia va perdent la seva lluentor.
Finalment encara faig una altra fotografia, aquesta a una planta de bolig (“Anacyclus valentinus”). Sembla que “valentinus” faria referència a la procedència de València.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilanova-la-geltru-corral-den-roc-fita-tres-termes-la-talaia-71588921
Una altra crònica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/1009-cubelles-les-salines-jaciment-iber-fondo-roig-cunit