(Garrigues) Ruta el 19/12/2018; 12 km; +460 -460; 5 hores. Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: La Pobla de Cérvoles, barranc d’en Peret, barranc de Sant Miquel, Sant Miquel de la Tosca, coll d’Abellar, Serra de Penya Alta. Participants: Carles H, Carles M, Josep S, Joan B, Rosa Maria, Josep Maria, Vinyet, Dolors del Carme, Joan E i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil (però amb un tram de forta pujada, no difícil).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1469 la gent de La Pobla es van esforçar en acabar les muralles i les torres del castell i de la vila.
Comencem a caminar des de La Pobla de Cérvoles. Estem a 663 metres d’altitud a l’extrem més meridional i muntanyós de la comarca. El poble envolta un petit turó dalt del qual s’hi havia construït el castell, avui quasi desaparegut.
En aquest dia lluminós i agradable, passem per carrers amb cases del segle XVIII. El 1640 hi ha notícia de l'existència de la confraria de la Mare de Déu de la Junquera. Es desconeix quant de temps va durar aquesta confraria, perquè no hi ha cap més notícia. El 1642 s'escaigué el vot de poble que feren les autoritats i els caps de casa reunits a la Casa de la Vila. El motiu fou l'esglai que els pobletans sentiren en conèixer les barbaritats que l'exèrcit del rei d'Espanya havia comès al seu pas per alguns pobles veïns. Aquesta és la raó que des de l'any 1642 se celebri la festa de la Mare de Déu de la Junquera cada 21 de novembre. A la tarda del 22 de novembre es toquen les campanes per anunciar el besamà.
Passem pel davant d’una casa que presenta un distintiu força interessant, com aquest que jo crec que es deu referir a la casa d’una modista... però hi ha opinions divergents.
Al principi la ruta va per la pista que baixa en direcció sud-est.
Estem al Pla d’en Vaques, amb els conreus del poble que mostren els senyals del treball de pagès. Potser cal afegir que La Pobla de Cérvoles quan es va decidir acabar les muralles, el 1469, era temps que el sobirà de Catalunya era Joan II (també ho era d’Aragó, de València i de Mallorca). Joan II va arribar al tron dels estats de la Corona d’Aragó el 1458, després de la mort sense descendència legítima del seu germà Alfons el Magnànim. Tenia seixanta anys, reservat i circumspecte i sembla que de mal caràcter. La seva pugna amb el seu fill Carlos de Viana, pel regne de Navarra, el va enfrontar amb la Generalitat que veia en Carles una alternativa a l’autoritarisme del seu pare.
Després de 3 quilòmetres comencem a baixar cap el Barranc del Mas d’en Peret.
Alguna cabana que havia servit d’aixopluc dels treballs al camp i que ara no cal ja que és fàcil tornar a casa en cotxe o moto.
Per acabar el tema de Joan II, diguem que per la Concòrdia de Vilafranca (1461) es confirmava el triomf del príncep Carles de Viana. Per l’acord, el monarca conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva. Així, el rei no podria entrar a Catalunya sense el permís de la Diputació del General (Generalitat) i Carles de Viana es convertia en el lloctinent reial del Principat. Però Carles de Viana va morir i tot va derivar en una guerra civil.
Ja estem en època de les flors hivernals que ens omplen els marges del camí.
Per tenir una perspectiva, diguem que en època de Joan II, Catalunya era independent amb les seves constitucions i institucions (com també ho eren els altres tres estats de la ‘Corona’: Aragó, València i Mallorca). Uns altres estats en la península eren Castella i Lleó, amb el sobirà Enrique IV que va evitar conflicte amb els altres estats cristians i va assumir el repte de conquerir el regne de Granada. Pel que fa a Navarra, el sobirà va ser també Joan II. Tots, estats que podien compartir sobirans, totes elles amb règims d’independència en els seus sistemes polítics de funcionament.
Llums, ombres i colors mentre ens apropem a l’ermita que volem visitar.
Arribem a Sant Miquel de la Tosca, quan ja portem uns 5 quilòmetres. Com és habitual, està tancada per seguretat i no la podem veure per dins. Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca daten de l’any 1482, quan l’arquebisbe de Tarragona en va permetre la construcció.
En l’ample espai de lleure per l’aplec anual, ens aturem a fer un mos.
Immediatament i per un camí que puja des d’una construcció auxiliar a l’altra costat del pla de lleure, l’ascens comença a ser dret. Seran només 2 quilòmetres i 300 metres de desnivell i per això el camí és molt dret. És recomanable per aquesta raó fer l’excursió en sentit horari, especialment si plou.
Per entre les branques dels pins, se’ns mostra, al pla, el poble d’El Vilosell.
Una foto del grup, està bé en un moment de descans.
Finalment arribem al coll de l’Abellar; a partir d’aquest moment la ruta anirà planejant i prenent un sentit descendent suau. A la dreta tenim la Penya Alta, de 1016 metres.
Estem a la Serra de la Llena i pel vessant meridional podem veure algunes cases i el campanar de Vilanova de Prades, que ja forma part de la comarca de la Conca de Barberà.
El Montsant el tenim al davant, a la nostra esquerra, tota l’estona que caminem pel cordal de la serra. La serra de la Llena suposa una franja de la serralada Prelitoral catalana, situada en direcció NE a SO. Fa de frontera entre les comarques de les Garrigues, del Priorat i de la Conca de Barberà. Aquesta serra forma part de l'espai natural protegit conegut com Muntanyes de Prades.
Al coll de Marradetes, tenim aquesta vista de La Pobla de Cèrvoles. Ara podem endevinar el campanar, no gaire alt, de l’església de Santa Maria de la Junquera. La colonització d'aquesta zona no fou efectiva fins entrat el segle XIII. En el decurs dels anys 1208 al 1216 l'abat de Poblet atorgà diverses cartes d'establiment de terres que van originar l'actual vila de la Pobla de Cérvoles.
Un altre cop al pla, passem pel costat de la bassa que es coneix com el Pantà de La Pobla. El camí segueix recte en direcció nord-oest. Entre els camps de conreu, a la nostra dreta, hi ha un turonet arbrat que sembla que és on hi hauria les pedres que resten de l’antic castell i que, segons he llegit, compta amb un accés complicat.
L’excursió s’acaba en l’últim tram arbrat que ens porta directe a La Pobla. Per cert, segons un article, d’ahir, al diari ‘publico’, Europa ha condemnat vuit cops Espanya per no respectar els drets humans. Per la seva banda i segons RSF (Reporteros sense fronteres) Espanya està al lloc 31 de la llista (25/4/2018) de la ‘Llibertat de Premsa al Món’, darrera de països com Xipre, Àfrica del Sud, Surinam, Letònia...
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-pobla-de-cervoles-sant-miquel-de-la-tosca-serra-de-penya-alta-31484631