(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Maresme) Ruta 1328 el 7/4/2021; 10 km; +220 -220; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Arenys de Mar, MdD de Lourdes, ermita Remei, Cementiri Sinera. Participants: Josep C, Jordi I, Narcís, Toni C, German, Tomàs i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 35.
 |
 |
FA ANYS: Des de l’any 1599 Arenys de Mar va passar a ser una vila.
Comencem a Arenys de Mar en un dia agradable. Una foto a la Casa de la Vila, després de fer un cafè, i seguim riera amunt. Entrem a un municipi jove si el comparem amb molts pobles de Catalunya: només té 400 anys. Ara bé, són anys plens d'història. Arenys de Mar és vila des de l'any 1599, i tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX.
Arribem a l’església. Aquesta església dedicada a Santa Maria, és la segona i es va començar a construir l’any 1584 pels mestres d’obres Joan i Dionís de Tours. Es va acabar l’any 1628. Fins al segle XVI, Arenys de Mar era el barri de ribera d'Arenys de Munt. De fet, a finals del segle XIV, el veïnat de mar ja constituïa una comunitat diferenciada de la de Sant Martí d'Arenys, i com que les seves necessitats també eren diferents hi naixé el desig de regir-se pel seu compte. Així va ser com els de la ribera van demanar el permís per bastir una església parroquial (sense parròquia no hi havia vila). El 18 de març de 1575, el bisbe fra Benet de Tocco donà llicència amb la condició que la comunitat es fes càrrec de les despeses, amb fonts baptismals, cementiri i tabernacle.
Com que està oberta, entrem un moment per admirar el gran retaule barroc de l’altar major, molt valorat. Encara que el barroc em resulta molt recarregat, cal admetre el seu valor artístic. És obra del mestre Pau Costa, qui el va començar l’any 1704. És un dels importants de Catalunya; fa divuit metres d’alçada i deu d’amplada. Iconogràficament trobem episodis de la vida de Maria, l’Assumpta suspesa sobre una massa d’àngels i núvols, figures de sants, figures dels evangelistes o figures de la Fe i l’Esperança. També cal recordar que el retaule va ser salvat de les flames de la Guerra Civil el juliol de 1936; aquells fets de la revolta anarquista que la història marcarà com molt negatius perquè no van aportar res de positiu a la lluita en front a l’aixecament militar franquista.
El 18 de març de 1575 en aquest indret hi havia una antiga església dedicada a Sant Elm. Va ser modificada pel nou temple dedicat a Santa Maria, sufragània de la de Sant Martí d’Arenys; aquesta última encara subsisteix, modificada, a Arenys de Munt. Hi ha dos sants ‘Elm’; Sant Elm o Sant Erasme, del segle IV, bisbe de Formia, patró dels navegants; i l’altre, Sant Elm o Sant Telm, del segle XIII, dominic lleonès, que va predicar entre els pescadors de Galícia.
Seguim endavant i deixem a l’esquerra l’edifici de Calisay. L'antiga fàbrica de licor Calisay d'Arenys de Mar, situat a la part central de la riera, va ser adquirit el 1996 per la Casa de la Vila per crear un Centre Cultural. Calisay és un licor estomacal d'herbes aromàtiques la fórmula del qual sembla provenir d'un monestir de Bohèmia, posteriorment fabricat a Blanes (la Selva) i a partir del 1896 a Arenys de Mar per la família Mollfulleda a la Factoria Calisay, establert en un antic molí fariner del segle XVI (‘wikipedia’).
Girem i passem pel davant del mas Teixonera de les Doedes, una masia del segle XVI que té per nom el que seria ‘el cau del teixó’. Per perspectiva històrica afegim que deu anys després del ‘naixement’ d’Arenys de Mar, es van produir un exemple del esperit espoliador dels monarques: els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614) promulgats per Felipe III (de la dinastia dels Habsburg). Ordenaven als moriscos, dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica, el seu exili perpetu. La Corona d'Aragó concentrava dos terços dels moriscos peninsulars, unes dues-centes mil persones, i bona part de l'economia estava lligada a l'explotació agrària de la mà d'obra morisca. La supressió dels moriscos fou especialment dura per al Regne de València, que va perdre un terç de la seva població, moltes de les seves terres es van veure completament abandonades i dos-cents nuclis de poblament no es varen reocupar mai més. Un desastre, per la fatxenderia d’un monarca.
Pugem amunt, ara per arribar a l’entorn arbrat de la Mare de Déu de Lourdes. La senyora Lluïsa Colomer Tera va rebre la imatge procedent de França el 1922 i després va promoure la devoció al poble. Va cedir els terrenys al Sot dels Sobirans i van començar les obres el febrer del 1923. Aquell mateix any es van acabar i es va inaugurar el santuari.
Després encara pugem més amunt sortint del nucli urbà per anar a passar pel pont que supera l’autopista C-32 i des d’on veiem aquí mateix el llarg peatge amb els forats per on passen els ocellets i paguen. Per cert, fixeu-vos que Espanya va anar condicionada socialment i políticament des que es van fer sobirans dinasties estrangeres: primer els Habsburg (austríacs) i després els Bourbon (francesos). Com es que els nobles castellans volguessin reis estrangers?
Camins de sauló. El Maresme pertany geològicament a les restes de l'antic massís catalanobalear que es va formar durant l'orogènia herciniana (fa entre 350-248 milions d'anys). Aquest estava format per grans bosses de magma solidificat, granit, a sobre del qual descansaven materials paleozoics; pissarres i roques calcàries.
Arribem a prop de l’ermita del Remei, però no es pot arribar al seu davant ja questa dins un recinte privat. Portem uns 5 quilòmetres i estem al punt més alt de la caminada.
Després del Remei hem començat a girar en direcció sud. Parlant també, del que passa cada dia, diguem que el ‘elpuntavui.cat’ publica que l’informe anual d’Amnistia Internacional sobre l’estat dels drets humans al món torna a recordar l’empresonament dels líders civils independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en l’apartat dedicat a l’Estat espanyol. Amnistia reitera que encara estan obertes les investigacions per un “ús excessiu de la força” policial “en les manifestacions celebrades a Catalunya l’octubre del 2017”, en relació amb l’1-O.
A la nostra dreta, cap al sud, destaca una torre de guaita que ha de ser la dels Encantats, molt a prop del terme de Caldes d’Estrac. Es tracta d’una obra del segle XIII, reformada el segle XV. Va ser construïda amb els carreus del poblat ibèric que es troba al mateix turó pels castlans del castell de Montpalau, amb l’objectiu que servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera.
A prop del barri de les Vil·les, la ruta tomba a nord-est, paral·lela al mar. Arenys de Mar ja ens queda al davant.
Arribem al cementiri d’Arenys de Mar. Entrem. És un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Salvador Espriu va convertir-lo en mite literari amb l'obra poètica Cementiri de Sinera. El cementiri d’Arenys està reconegut com a Cementiri Significatiu d’Europa per l’ASCE. Destaca, a la foto, el panteó d’Iu Bosch (1917) en format de capella neogòtica coronada per cinc pinacles.
És agradable passejar per dins d’un cementiri que, com aquest cas, és quasi un jardí. Sempre s’hi respira tranquil·litat; una pau que ajuda a relaxar l’esperit. A l'interior hi ha alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d'artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
La part del cementiri on hi havia enterraments a terra, s’ha dignificat amb alguns monuments i escultures. Ja anem de sortida. Comentant fets justos i fets injustos, surt que en un article de Matthew Tree (“El mot just”) es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili. Podeu posar uns quants exemples?
Un cop acabada la curta visita, seguim avall fins al centre del poble, on encara ens queda temps per entrar a visitar el mercat. Està situat en un lloc cèntric de la Riera, a prop de la plaça de l'església; destaca per la seva magnitud i pel buit del porxo, tot i seguir la mateixa alineació de façana de les cases veïnes. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929. Aquí acabem aquesta bonica ruta que ens deia les ganes de tornar a visitar tranquil·lament la vila.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/arenys-de-mar-mdd-de-lourdes-ermita-remei-cementiri-sinera-70086246
Una altra crònica pel Maresme; Argentona: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/maresme/527-argentona-cami-de-les-fonts-castell-de-burriac-turo-de-l-infern
Una web amb rutes per Arenys: https://arenysdemar.cat/14512