(Osona) Ruta el 08/01/2020; 10,5 km; +420 -420; 4 hores. Excursió organitzada per en Josep Camp amb el següent itinerari: Castell de Montesquiu, Sender GR-151, pla de Revell, coll de La Mongia, Castell de Besora, Santa Maria del Castell de Besora. Participants: Josep, Vinyet, Anna i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 985 Almansor va engegar una incursió a Catalunya que va destruir Barcelona i afectà altres territoris.
Amb els amics, ens hem trobat al Bar Esport de Sant Quirze, el lloc habitual de les excursions per la zona amb el CEC. Comencem aquesta excursió a l’aparcament del castell de Montesquiu, que es troba al nord de Sant Quirze de Besora, molt a prop del poble.
Anem deixant al darrera la imatge del castell. D'inici va ser una torre de guaita al servei del castell de Besora. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu. A finals del segle XIX el va comprar Emili Juncadella -burgès ric de Barcelona, solter, excursionista del CEC, viatger infatigable, caçador i polític frustrat- que va finançar les reformes definitives.
El vessant de llevant mira cap a la Serra Cogullera i la Serra de Bellmunt. Copio les notes de l’amic Josep Camp que diu que quan Juncadella va morir va fer donació de tota la finca a la Diputació de Barcelona que és l'actual propietari i conservador. La finca, a més del castell, té un bonic parc enjardinat que l'envolta amb arbres singulars alguns d'ells amb curiosos significats. A més té una àmplia zona forestal que, en part, trepitjarem durant la caminada.
Un gran cartell informa de les rutes que es poden fer a peu. Estem seguint el GR-151, que per aquest tram coincideix amb el Camí Oliba.
Tres quilòmetres després de l’inici arribem al Pla del Revell. He trobat a l’Alcover-Moll diverses accepcions del terme ‘revell’ (a més de ‘molt vell’); em quedo amb: massa compacta d'arbres o arbusts petits. Veig que es tracta d’un topònim que apareix en diversos indrets.
El Pirineu, aquests dies de fred, està vestit de blanc. El Puigmal sembla que estigui aquí mateix. Vistes àmplies de la Plana de Vic, Ripollès i muntanyes cerdanes. Des d'aquest indret es compren l'interès dels veïns de la zona per reivindicar la sots-comarca de Bisaura.
El turó del castell de Besora és un indicador d’on anem. El Camí Oliba és una ruta d'art romànic que uneix les comarques del Bages, Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el bisbe i abat Oliba. De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d'avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques del Bages, d'Osona, i el Ripollès en són la mostra més fidedigne d'aquest vast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part d'aquestes comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L'art romànic els uneix i dóna sentit a aquest projecte.
L'art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l'argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l'oferta turística complementària de la Catalunya interior (‘catalunya.com’).
Des d’una bassa al pla del Revell el castell s’hi duplica. Cal, ara, anar en compte ja que el camí davalla una mica just a l’extrem de la nostra dreta, a sud-est, fent una curta llaçada.
Fet el revolt, el camí segueix clar i evident per sota d’un cingle no gaire alt.
En 200 metres ja veiem el coll de la Mongia. Sembla que el seu significat prové de ‘condició de monjo o de monja’. He vist que a Sant Feliu Sasserra també hi ha llogaret amb aquest nom. Aquest turó té els flancs erosionats per aigua de pluja. És d’interès geològic i fotogràfic. El sender que seguirem passa pel llom d'aquest turó.
Passem per l’estret i còmode camí que va per sobre d’aquestes margues grises. Una marga és una roca sedimentària de tipus continental, però també de mars imposats a l’escorça terrestre. Està composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.
Pel Bac del Pla el camí passa per bosc de faigs i ascendeix suaument, per després pujar més fort, però pocs metres. Les roques que caracteritzen aquesta zona són les margues grises blavoses formades a partir de partícules molt fines sedimentades en zones tranquil·les i de certa profunditat dins el mar. En aquestes roques és fàcil trobar-hi fòssils marins com coralls, eriçons de mar i petxines. Pel camí nosaltres trobem un parell de fòssils d’escopinyes.
Ja veiem els primers murs del que queda del Castell de Besora. Situat en un indret geogràfic excepcional. Àmplies vistes. En el seu moment va tenir interès estratègic i militar, amanit amb un gran poder polític. Queden quatre ruïnes. El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell. Eren les èpoques de la formació de Catalunya.
Ja som dalt del pla del castell. Hem fet 5 quilòmetres, la meitat de l’excursió. A la dreta queden les pedres d’una de les torres de protecció.
Queda molt poc del castell, però les seves pedres es devien aprofitar per ampliar la capella, que va esdevenir Santa Maria del Castell de Besora. L'església castral ha estat recentment excavada per arqueòlegs amb troballes interessants.
Ens apropem a l’església que està en restauració. En aquest castell va passar-hi els darrers dies de vida la comtessa Ermessenda, dona excepcional, lluitadora, controvertida, temuda i ambiciosa però fonamental a la història del nostre país. Nascuda a Carcassona el 972 va viure fins el 1058. Es va casar amb Ramon Borrell, amb qui va cogovernar i després el Comte li donà en testament el condomini dels tres comtats per tota la vida, de manera que va governar en solitari durant la minoria d’edat el fill i després hi ha cogovernar en qualitat de copropietària.
Després de menjar una mica, comencem a baixar i passem pel davant del mas El Pla. D’Ermessenda cal afegir que va ajudar el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill; l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre (1015) i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I. Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona (1010) i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor (1017). Cal entendre que Ermessenda provinent de la Catalunya Nord, terra influïda pel catarisme, disposava d’un pensament arrelat en que la dona gaudia d’igualtat dels mateixos drets que l’home pel que feia a herència, a gestió de negocis i fins i tot pel que feia al sacerdoci.
Tornem ara per la banda de ponent de la Serra del Castell, entre una llarga fageda. Per perspectiva històrica diguem que uns 1000 anys després de la ràtzia d’Almansor a Catalunya, hem estat immersos en un dens judici contra el Procés Català. El novembre de l’any passat (2019) en Jordi Cabré i Carbó publicava: “ Informe final dels observadors internacionals, demolidor per a l'Estat espanyol. La plataforma International ‘Trial Watch Catalan Referendum Case’ ha presentat aquest dijous a Madrid el seu informe final sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma ‘massiva’ els drets humans. En concret, segons la plataforma, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d'expressió, a la llibertat ideològica, a la reunió pacífica, a la participació política, a més del dret a un procés amb totes les garanties. L'informe s'ha elaborat fruit de la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals internacionals de 17 països diferents”.
Per acabar el matí, anem a dinar a Ca la Càndida, mol bé, bon servei i bon preu.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/castell-de-montesquiu-pla-de-revell-castell-de-besora-santa-maria-del-castell-45527104