(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Pallars Jussà) Ruta 1351 el 11/06/2021; 14 km; +343 -343; 4,5 hores. Excursió organitzada per en Josep Maria, amb el següent itinerari: La Pobla de Segur, Font de la Figuereta, Sant Pere de les Maleses, Cova del Serpent, Congost de Collegats. Participants: Josep Ma, Toni C, Vinyet, Anna G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada. IBP: 51.
FA ANYS: Sant Pere de les Maleses consta des de l’any 868.
Comencem a caminar després d’aparcar a la Font de la Figuereta, pocs minuts a nord-est de la Pobla de Segur.
La pista puja amunt en direcció sud-oest cap a Gramuntill, un petit poblet dispers que pertany a La Pobla. Antigament se l’anomenava Agramuntill i compta, actualment, amb tres cases. Dues feien d’hostals a prop del camí que seguia la Noguera Pallaresa i la tercera, de nom la Barraqueta, era on es cobrava el dret de pas per Collegats. Era el camí ral que comunicava els dos Pallars (Sobirà i Jussà). Joan Coromines parla dels termes Agramunt i Gramuntell; considerant que Gramuntill ha de tenir el mateix origen, sapiguem doncs que es tracta del llatí “acris” (agre, agut...) i “montis” (muntanya), és a dir “muntanya aspre”.
Més endavant girem per sender a la dreta (a nord) per un camí més dret on hi trobem dues o tres fites magnífiques on hi ha esculpits els noms i les direccions. L’any 868, en que consten els inicis de Sant Pere de les Maleses, només faltaven uns deu anys perquè els catalans, desitjosos de tenir comtes propis i independents, varen nomenar Guifré I el Pilós que havia nascut al país i que alguns consideren emparentat amb l’estirp carolíngia.
Pugem més. Hem fet uns 2 quilòmetres i hem pujat uns 170 metres de desnivell. Damunt nostre, a l’esquerra, destaca poderós el Tossal del Cap (975m).
Alguns exemplars de ginebró mostren els seus fruits que encara han de madurar. El ginebró (“Juniperus communis, subespècie nana”) és un arbust prostrat amb les branques quasi horitzontals de manera que pren un aspecte rabassut. Diuen que les baies de ginebró són diürètiques, antisèptiques i estimulen la gana i el procés de digestió. Es tracta d’una planta medicinal molt utilitzada popularment en cas de retenció de líquids, inapetència i dispèpsia (NOTA: recordeu, totes aquestes informacions han de ser verificades per experts).
Caminem ara per sender amb un pendent fort a la dreta per on baixa el torrent de Sant Pere. Parlant de Guifré I afegim que, segons la tradició, va rebre de l’emperador carolingi Carles II l’escut al qual va deixar les quatre barres vermelles amb els dits de la ma ensangonada per la ferida que Guifré va patir lluitant contra els normands. Després i només amb el suport dels catalans va expulsar el sarraïns d’Osona, de Montserrat i de part de Tarragona. Va ser el fundador dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Santa Maria de Ripoll. Se’l considera el fundador de la dinastia catalana.
Arribem a Sant Pere de les Maleses, una ermita que aprofita una balma just a sota i a llevant del Tossal del Cap. Tal com explica la magnífica web ‘monestirs.cat’ la primera informació d'aquest lloc és de l'any 868, quan aquesta casa i les seves propietats foren donades a Sant Vicenç d'Oveix pel seu abat, Atili. En aquell moment el monestir estava dedicat a Sant Andreu. Sant Pere de les Maleses no es lliurà de les lluites frontereres entre els dos comtats pallaresos, i consta en diverses de les convinences que es feren entre el 1064 i el 1094 per tal de delimitar pacíficament els dos territoris. Quedà finalment en poder del comte de Pallars Sobirà.
Hi ha una llegenda negra que en el cartell es representa per un monjo pintat amb aspecte truculent. Segons la llegenda, el convent era també fonda i quan algú amb diners hi feia nit els frares el mataven per robar el que portava. També imagina la llegenda que durant un temps hi havia enterrada una pell de vedell plena de monedes d’or.
Ens fem una foto de grup a l’extrem de l’absis. El nom de Maleses probablement prové del llatí “malitia” que té el significat de maldat o acció dolenta; però també de bosc espès o brossa. Potser la primera interpretació hauria ajudat a la creació popular de la llegenda esmentada.
Passem pel torrent de Sant Pere. Per perspectiva històrica, com vosaltres ja sabeu, aquell any 868 només hi havia tres territoris (estats o nacions) més: Astúries, Galícia (en aquell moment subjecte al monarca asturià) i Navarra. No existien Castella, Aragó, Extremadura, Andalusia o València; faltaven anys perquè s’anessin formant. Per descomptat Espanya tampoc no existia i de fet no es va formar fins el segle XVIII, quan un rei (Felipe V) va incomplir les seves obligacions i va liquidar les constitucions, institucions i independència de Catalunya, Aragó, València i Mallorca.
Després d’una estona seguim la ruta que va tocant els cingles superiors del Congost de Collegats.
Podem gaudir d’una vista molt maca, amb aquella mola que corona la serra i que no soc capaç d'identificar.
A les parets del congost, una cabra negra ens mira de reüll, però molt tranquil·la perquè està molt avall nostre i se sent segura.
Arribem a la Cova de la Serpent. Hem fet ja uns 10 quilòmetres. Es tracta d’una cova d’entrada fàcil i ample, còmoda, on queda clar que s’hi va fer algunes obres, probablement per tal d'aprofitar-la com aixopluc de pastors o caçadors.
A l'interior, la cavitat està constituïda per una única galeria de 26 metres de longitud i una secció mitjana de 3 x 3 metres que al final queda taponada pels sediments. Cal remarcar la curiosa forma d'erosió que s'ha fet al sostre de la galeria al llarg del seu recorregut i que de sempre ha estat el motiu de donar-li el nom a la cavitat.
La cova es coneguda de sempre per la gent del país. La llegenda diu que un monjo, fart de que la serp es mengés tots els rucs que transportaven queviures, va carregar-ne un amb pans farcits de ganivets esmolats. Quan la serp es va menjar el ruc se li van estripar les tripes. Al sostre de la cova es pot veure la marca de la seva espinada. Aquesta llegenda va ser recollida per Pep Coll.
Tret d’algun punt que cal alçar la cama per pujar, el camí és fàcil i relativament còmode. Anem cap el Collegats i diguem que, contràriament a allò que proposa l'etimologia popular, el nom de l'estret pas no té res a veure ni amb un coll ni amb els gats, sinó que ve del llatí “colligatos” amb el significat d’entrelligats. Així ho veu el gran Coromines; “lapides colligatos”, pedres entrelligades, com l’aspecte que ofereix la roca de l'Argenteria i altres cingles de rocs entrelligats, és a dir “collegats”.
Després de la Cova, el camí baixa i baixa, fàcil, fins a la carretera. Un senyal groc al protector de ferro lateral ens indica el lloc que poder passar al seu darrera i així caminar amb més seguretat. Estem a dins del Congost de Collegats. Cal recordar una estrofa del Cant IV del Canigó (1888) en què la reina de les fades, Flordeneu (l'edelweiss), sota l'aparença de Griselda, encanta el jove fort, però enamoradís, Gentil, fill del comte Tallaferro, al llarg del seu viatge pels dominis pirinencs passant per sobre dels Collegats.
És un camí agradable, amb la Noguera Pallaresa a la nostra esquerra; un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, però el seu riu germà es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic.
També a l’esquerra es veu l’estret torrent de l’Infern. Es tracta d’un torrent estret, vertical, abrupte que duu un nom que es pot localitzar en molts altres indrets: Anoia, Bages, Berguedà, entre altres... i fins i tot a Sa Calobra, a Mallorca.
Finalment tornem a ser a la Font de la Figuereta, un indret molt ben endreçat per deixar-hi els cotxes, prendre alguna cosa i refrescar-se amb l’aigua de la font. En un article de Matthew Tree (“El mot just”) es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-de-la-figuereta-sant-pere-de-les-maleses-cova-del-serpent-congost-de-collegats-75824459
Crònica d’una altra excursió per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pallars-jussa/328-sallent-estany-gento-estany-tort-refugi-la-colomina-estany-la-colomina