1640, Cabassers, Cabacés, La Nativitat de Maria, Sant Joan, Sant Roc

(Priorat) Ruta 1640 el 1/2/2024; 4 km; +174 -174; 2 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cabassers, La Nativitat de Maria, Sant Joan, Mirador astronòmic, Sant Roc.    Participants: Anna G y Miquel.     Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil.  

FA ANYS:  L’església de Cabassers va ser refeta el 1823.

    Comencem des de l’aparcament de la part baixa de Cabassers, des d’on ahir a la nit vam poder  gaudir d’una magnífica vista del firmament i de la constel·lació d’Orió. Deixo una foto al final d’aquesta crònica. Així que amunt, en un dia realment gèlid.

    Hem pujat les escales i dalt hi ha una minúscula placeta i un rètol informatiu del poble. Diguem que Cabacés és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Cabassers, nom que va ser oficial fins al 1989. Les raons per al manteniment de la forma Cabacés han de buscar-se en la voluntat del mateix ajuntament de la població, que va preferir la forma gràfica pròpia d'una relativa tradició moderna, malgrat que aquesta fos la vigent durant el govern franquista.

    Entrem ja a dins del poble. No gaire gran, però molt agradable. Nosaltres tenim com objectiu avui pujar fins a les ermites de sant Roc, primer, i després, més amunt, a la de la Foia però com veurem el tot poderós “Temps” decidirà una altra cosa.

    Poc després passem pel costat de l’església dedicada a La Nativitat de Maria de Cabassers. L'església parroquial data de començaments del segle XVII. El 1823 va ser refeta la façana. Entre 1912 i 1918 es va refer el paviment. A l'interior es conserva bona part d'un retaule gòtic de Santa Maria atribuït a Borrassà, que fou salvat per la Generalitat el 1936.

La Nativitat de Maria (o de la Verge Maria, o de la Mare de Déu) és una celebració cristiana que s'escau el 8 de setembre en què es commemora el naixement de Maria, mare de Jesús. Als Països Catalans també se la coneix popularment com la festa de la Mare de Déu de Setembre i s'hi celebren les "marededéu trobades".

    Ens apropem a la petita i bonica ermita de Sant Joan. Es tracta d’una petita capella d'una sola nau, coberta per volta de mig punt rebaixada amb llunetes, capçada per un absis poligonal, amb cinc costats i arc triomfal. Es tracta d’una construcció setcentista (segle XVIII).

    Vista de l’interior de l’ermita. Un dita que inclou Cabassers fa: “La Figuera està molt alta; Cabacés, molt amagat; la Bisbal, en una roca, i Margalef, en un forat”. És interessant saber les dites populars.

    Al costat mateix hi ha les Fonts del Canal. Es tracta de la canal d'entrada d'aigua al poble provinent de la font de la Foia mitjançant la sèquia de la Vila. El conjunt de la font és fet d'obra arrebossada i està adossada a la paret lateral de l'ermita.

Des d'aquest lloc és conduïda pel carrer Major i es distribuïa als horts que hi ha a banda i banda, al costat mateix de les cases del poble. De ben antic es va establir la manera de distribuir l'aigua entre tothom qui la volia utilitzar per al reg. L'última regulació, la va fixar la casa de la vila l'any 1816. En l'actualitat, assegura el proveïment d'aigua per a ús domèstic (‘encos.cat’).

    A tan sols 5 minuts caminant des del poble de Cabacés ens trobem amb aquest mirador. Un lloc on gaudir de la seva tranquil·litat i com no, de les seves panoràmiques. També una instal·lació amb el nom de Mirador dels Estels ja que el creixent interès vers les pluges d’estels i altres fenòmens astronòmics, com les constel·lacions o els eclipsis, ha impulsat iniciatives en l’astroturisme. Com vam comprovar anit, ja que el cel era diàfan, les vistes del firmament eren extraordinàries gràcies a la manca de contaminació  lumínica. Al final en parlaré més.

    Mentre pugem, podem veure a la nostra esquerra la vall del torrent Tancat, a l’altra vessant (de la Serra dels Solans). Es poden veure una gran quantitat de grans blocs de roca, resultat dels despreniments de la cinglera del damunt. Suposo que aquest entorn forma part de les referències que fan Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué a la revista Aragall (núm 16 del 2017) i que diuen: “.... hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics... Aquests són els materials que apareixen prop de l´indret per on farem la present aturada (Cabacés). D´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir dels afloraments dels materials carbonatats triàsics, els quals formen un conjunt de plecs encavalcants sobre els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests material es situen per les immediacions de la població de Cabacés. També es fa palesa una interessant discordança progressiva entre els conglomerats basals del cenozoic”. Llàstima que avui no ha vingut l’amic Alfred Montserrat, ja que ens podria explicar moltes coses.

    Ja fa estona que la pista és de terra i de bon caminar i comencem a veure una filera de xiprers, arbre aquest que acostuma a informar la proximitat d’una ermita destacada. De pas, comencen a caure gotes d’aigua neu.

    Arribem al primer objectiu i a la font de Sant Roc, amb els bancs per seure-hi i descansar. Pensant en l’eremitisme, recordo haver llegit que va ser una forma de vida d’alguns cristians després de l’arribada dels sarraïns. Però amb l’expansió comtal, el dret de conquesta comportava l’apropiació de béns i esperits, fins i tot convertint-los en esclau en alguns casos. Però què va passar amb les comunitats cristianes que s’havien mantingut alienes al moro? Doncs també després hauran de patir ja que són cristians com els conqueridors, però susposen un problema pel poder dogmàtic de Roma que, sovint, creu que els haurà de domesticar aprofitant el clergat carolingi.

    Ja tenim, ara la fotografia de l’ermita de tipus troglodític. És una petita construcció sota una balma, de planta rectangular, amb un absis quadrat, separat de la nau per un petit arc triomfal sostingut per dues mitges columnes. La construcció sembla datar del 1594, data que figura al portal. Fins al 1872 hi residí l'ermità, data en la qual passà a viure al poble. El 16 d’agost s’hi celebra un romiatge tradicional.

    Mentre decidim què hem de fer, mirem el mapa de rutes possibles des d’aquest racó de Priorat que no coneixíem. I també mentre ho mirem l’aigua neu s’ha començat a transformar en volves grosses de neu.

    Les volves s’han transformat en qüestió de minuts en nevada que poc a poc guanya densitat, així que decidim deixar la visita de l’ermita de la Foia per una altra oportunitat. Cal saber, però, que l'ermita més important de Cabassers és la de la Foia, de gran devoció popular. D'estil barroc popular del segle XVIII, s'ubica sobre una cabalosa font, d'on li ve el nom.

Unes flors de foixarda (“Globularia alypum”) ens veuen marxar mentre elles s’hi queden tan tranquil·les. La foixarda és un petit arbust mediterrani de fins a 60 cm d'alçària que creix en brolles assolellades, boscos no gaire atapeïts i garrigues seques, sempre en terrenys calcaris.

    Una estona després ja tornem a estar dins del poble. Al segle XIII apareix, per a aquesta població, la denominació aràbiga d'"Abinkabaser". La primera part del mot és clarament àrab, i significa "fill de"; la segona part segurament és l'arabització d'una paraula llatina, que ens remetria a l'arrel que en català donaria les paraules "cabassa" i "cabassers", tot i que en forma d'antropònim (nom de persona). Veure ‘wikipedia’.

    En una de les primeres cases que trobem a la dreta hi ha una pedra esculpida que sembla mostrar a Jesús. L’amic Camp m’ho confirma: es tracta de Crist Majestat el dia del Judici Final. La ma dreta alçada indicant que comença el judici. Si ens hi fixem l'envolta una mandorla, els símbols del quatre evangelistes. A la ma esquerra el llibre dels evangelis que ve  a ser el llibre de text que cal saber per merèixer el cel.

Un veí del davant surt de casa seva i m’explica que va ser esculpida per un escultor que venia per Cabassers i que participava en escultures de la Sagrada Família. Bé, doncs tot un regal de l'escultor de Cabacés.

    Foto de la constel·lació d’Orió (obtinguda de wikipedia). És una de les constel·lacions més grans i brillants, i una de les que es reconeixen més fàcilment. Alguns dels estels que es veuen són: Betelgeuse, és al damunt a l’esquerra i es tracta d’un estel roig supergegant d'un diàmetre equivalent a 887 vegades el del Sol; Rigel, a la part inferior a la dreta de la constel·lació, és un gran estel supergegant blau dels més brillants del cel. Al centre hi ha el “cinturó” format per tres estels: Alnitak, Alnilam i Mintaka. Val afegir que l’estel Alnilam es troba a 2000 anys llum, mentre que els altres dos estels a uns 1200.

Potser us puc d’afegir que Betelgeuse és un astre vell, pròxim a la mort astronòmicament parlant. L’estrella ja ha passat per la fase tranquil·la i ara, unflada exageradament com a supergegant roja es prepara per a morir en una espectacular explosió supernova.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:  https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1640-cabassers-cabaces-la-nativitat-de-maria-sant-joan-sant-roc-200316656

Aquí, una altra crònica anterior:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/priorat/357-ulldemolins-ermita-sant-antoni-congost-de-fraguerau-ermita-sant-bartomeu