(Priorat) Ruta el 27 de març de 2014; 15 km; +500 -600; 4,5 hores. Excursió organitzada per amb el següent itinerari: La Morera del Monsant, grau de la Grallera, Pic dels Senyalets, Pi Cugat, La Cogulla, Punta Alta de Boter, Punta Boter. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil (El greu de la Grallera no té dificultats).
FA ANYS: FA ANYS: El 27 de març de 1715, el general Moragues, militar que va defensar les llibertats i constitucions catalanes en front dels exèrcits de Felipe V de Borbón, va ser executat de manera infamant, incomplint els pactes de rendició de Barcelona, que obligaven al respecte a la població, soldats i oficials. Descalç i amb camisa de penitent va ser arrossegat viu per un cavall pels carrers de Barcelona fins al patíbul, on va ser torturat, executat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com escarni per tots els catalans, va ser posat en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar. Malgrat les súpliques de la seva vídua, la calavera no es va retirar fins a 12 anys després.
El punt d’inici de l’excursió és a La Morera de Montsant (743m). Aparquem al davant de l’hostal Balcó del Priorat on una morera (arbre) acompanya el nom de la vila i al darrera uns núvols toquen els cingles de la muntanya. El poble està situat més o menys al centre de la comarca del Priorat i el seu nom prové de la morera (arbust) que dóna les móres, aquell esbarzer comú que trobem al costat de camins per torrents on hi toca el sol.
Des de la part alta del poble, ja hi ha els indicadors que orienten cap als diversos graus que han de permetre superar les parets verticals del Montsant que veiem. El Montsant ja apareix documentat el segle XII amb el nom “Monte Santo” i probablement devia ser un territori donat a trobar-hi eremites aprofitant balmes i coves. Sota es veu el poble de La Morera. No queda gairebé rastre del castell que estava situat carrer amunt de l’església. L’any 1954 per tal de donar feina a la gent que aquell any va quedar afectada per les glaçades, es van acabar d’enderrocar els murs que quedaven i les pedres es van fer servir per arreglar els carrers. El campanar de l’església s’aixeca com una fita evident. Està dedicada a la Nativitat i conserva el portal romànic amb tres arquivoltes. Sabem que la nau va ser ampliada el segle XVIII per donar-li forma de creu llatina. Tots els retaules que disposava van ser cremats el 1936, a l’inici de la guerra civil espanyola.
Anem pujant amb els ulls plens de les vistes extraordinàries del Montsant. Hi ha un mirador, per sobre del poble, amb taules i bancs de pedra. El més probable és que l’indret de La Morera ja fos ocupat pels sarraïns, de fet els emprius (drets d’ús de les terres) del lloc ja estaven esmentats per Ramon Berenguer IV. El castell, que ara no es veu, tenia com a castlà, el 1151, a Arbert de Castellvell.
Les parets de la Cingla Closa, a l’esquerra, formen una línia de la que gaudim pujant amunt. Nosaltres anirem fins dalt de la serra (la Serra Major) que transcorre planera per sobre de les crestes.
El camí, sempre cap a nord i sense cap mena de possibilitat de pèrdua, va pujant pel grau de La Grallera. Generalment aquest nom acostuma a designar un lloc on habiten i nien gralles i hi dipositen els excrements, encara que probablement, en aquest cas, ja que és un pas habitual per la gent de muntanya, les gralles hagin optat per buscar una casa menys visitada. A la part superior del grau, el camí va pujant suaument per una vall que a l’esquerra rep el nom de Pla dels Codolells. És per tant un territori que recull l’aigua de les puges que es van canalitzant cap el grau de la Grallera i és per aquesta raó que anem trobant el camí empedrat de moltes pedres arrodonides de petit diàmetre.
A uns 1050 metres arribem dalt del tot. Hi ha un pal de ferro amb indicacions de les tres direccions ja que estem a una cruïlla de camins. A la dreta aniríem cap a la Roca de les Dotze i cap a la Roca Corbatera o bé al GR.171 que ens portaria cap a la zona del Pi de la Carabasseta. De cara, els turonets i valls es succeeixen fins que més lluny sabem que hi ha Ulldemolins i al seu darrera la Serra de la Llena. Nosaltres ara anirem cap a l’esquerra. Aproximadament a 1,5 km després (que vol dir uns 20’) pugem fins el mugró del vèrtex geodèsic del Piló dels Senyalets (1107m).
Anem planejant per la Serra Major i trobem a l’esquerra el Pi Cugat, un exemplar singular pel fet de trobar-se ben arrelat en un indret on, com a conseqüència dels forts vents, no hi acostumen a arrelar gaires arbres. Cap a l’esquerra d’on som un senyal ens indica la direcció del grau Salfores, un altre grau que no és difícil, però on cal anar en compte doncs hi ha una desviació, en el camí, que porta fins a una ferrata que, al menys fa un temps, estava tancada pel Parc Natural per la seva perillositat. El nom d’aquest grau prové d’un patronímic. El 8 de desembre de 1170, Arbert de Castellvell com a senyor de Siurana va donar el lloc de La Morera a Arnau de Salfores, la seva muller i el seu fill, per edificar-lo i començar el repoblament.
Mitja hora més enllà arribem a La Cogulla (1063m) on també hi ha un altre vèrtex geodèsic. El terme cogulla prové del llatí “cuculla” i fa referència al turó que acaba en punta. El mateix nom (cogulla) rep el capirot punxegut amb el qual es cobreixen el cap alguns penitents en setmana santa. A l’edat mitjana els alcavots eren condemnats a caminar lligats per la ciutat, nuus, rebent assots i portant una cogulla groga.
El camí es força distret. Planeja, pujant i baixant suaument. Ara unes roques que fan de mirador, després un esquerda que permet el pas del camí pel mig. Tot el massís és una formació de conglomerat, com es dóna en altres llocs emblemàtics de Catalunya com són els casos del massís de Montserrat o de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Recordem que el conglomerat és una roca de caràcter sedimentari formada per avingudes d’aigua de rius o pluges. És de tipus detrític i es forma amb els còdols arrodonits (per la fricció i l’erosió) que s’acaben consolidant i unint gràcies a l’efecte del ciment de tipus calcari que es solidifica entre les unitats.
En geologia s’anomena pudinga al conglomerat format per còdols arrodonits, també els coneixem nosaltres com a pedra pinyolenca. Quan les pedres que s’uneixen són fragments amb angles vius, aleshores la pedra es coneix com a bretxa. Cal advertir, però, que en alguns casos les formacions de pudingues poden tenir el seu origen en l’avanç de l’aigua de mar sobre una plataforma continental que, en qualsevol cas, necessitarà que posteriorment, la plataforma s’aixequi i per tant el mar s’enretiri. Veiem ja l’espectacular i bonica Punta del Boter.
Des de la Punta del Boter, tenim una vista de la vertical dels cingles. A sota sabem que hi ha el grau de l’Escletxa, més difícil que el de la Grallera. Hi ha excavats alguns esglaons a la roca per ajudar a superar alguna esquena d’ase i un parell de cables que, com a passamans, permeten ajudar-se una mica. Es tracta d’algun pas molt vertical que convé fer millor de pujada que de baixada. Després seguim fins a l’extrem de la serra, on hi ha els graus d’en Caixer i dels Bocs. D’aquí ja girarem i anirem tornant.
Hi ha una web dóna una orientació sobre la dificultat d’alguns dels graus del Montsant. Dóna les següents dificultats, tot i que hi ha comentaris que qualifiquen i modifiquen la valoració inicial. Si a algú li interesa, reprodueixo la llista:
- Grau del Llop, Ulldemolins (molt alt)
- Grau del Pi de la Carabasseta, Ulldemolins (baix)
- Grau Gran, Albarca (baix)
- Grau del Tomaset o del Montsant, Cornudella (baix)
- Grau dels Tres Esglaons, Cornudella (mig)
- Grau del Carbassal, la Morera de Montsant (molt alt)
- Grau del Carrasclet, la Morera de Montsant (molt alt)
- Grau dels Barrots, la Morera de Montsant (alt)
- Grau de l’Agnet, la Morera de Montsant (baix)
- Grau de l’Espinós, la Morera de Montsant (baix)
- Grau de la Grallera, la Morera de Montsant (baix)
- Grau de Salfores, la Morera de Montsant (mig)
- Grau de l’Escletxa, la Morera de Montsant (alt)
- Grau de la Guineu, la Vilella Alta (alt)
- Grau de la Vilella Alta o de l’Ardèvol, la Vilella Alta (baix)
- Grau dels Bous o del Caragol, la Vilella Baixa (baix)
- Grau de l’Enderrocada, la Morera de Montsant (mig)
- Grau del Caixer, la Morera de Montsant (baix)
Però no està de més llegir els comentaris: http://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/punts-interes/graus-del-montsant
Les vistes que tenim, quan fem la ruta a l’inversa, són diferents i també molt agraïdes. Arribant un altre cop a La Morera, podem gaudir de les dues roques El Rei i la Reina, que quan pujàvem no havíem vist. Al punt on aquest matí hem començat, hi ha una placeta on es pot aparcar. Ara podem llegir en un rètol que el clima sec del vessant meridional del Montsant obligava a buscar recursos. Els habitants de La Morera hi havia construït aquí una bassa que recollia l’aigua de les pluges. Als nens els hi explicaven que hi vivia una granota gegant coneguda com Maria Llonga que tenia molt mal caràcter i ofegava tots els nens que s’hi apropaven. D’aquesta manera intentaven evitar que els nens hi anessin i es poguessin ofegar... fins que ja eren més grandets i llavors ¿on anaven a jugar? Doncs precisament a la bassa!
Nosaltres, ja que a l’hostal ens diuen que ja han tancat el restaurant anem a dinar, per cert força bé, al bar l’Únic, just a l’entrada del poble.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6441129