(Priorat) Ruta el 16/02/2017; 9,5 km; +520 -520; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Magdalena, Pi de la Carabasseta, Toll de l’Ou, Portell de Peret, Grau Cova del Corb.   Participants: Dolors, Vinyet, Anna, Toni, Joan, Bernat i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa911 mperfil911 

FA ANYS: Ramon Berenguer IV ja esmentava Ulldemolins el 1130.

P1080906 Aparcament Sta Magdalena  Des d’Ulldemolins hi ha una pista amb l’indicador de “Les Ermites”. Seguint-lo s’arriba a l’ermita de Santa Magdalena. Un ample aparcament ens permet deixar els cotxes abans de començar. Estem a 700 metres d’altitud. Ulldemolins ja consta documentat el segle XII amb el nom d’”oculo de molinis”, que , adaptat, és el nom actual. Tenim doncs un nom d’origen llatí descriptiu d’un indret amb naixement d’aigua que permetia disposar de diversos molins.

P1080911 Amunt i sota Punta de la Galera 

El sender de seguida s’enfila, dret. Surt del costat de les barbacoes. Un pal ho indica. La pujada s’ha de prendre amb calma. Mitja hora després (potser menys) ja estem a sota de la Punta de la Galera. Una galera pot ser un crustaci (també coneguda com galiota o gamba imperial) o bé un vaixell principalment impulsat per rems. Tal com es veu la punta d’aquest penyal rocós es fa evident que l’origen del nom prové de les galeres medievals que van donar a Catalunya una merescuda fama entre els segles XIII i XV; va ser l’època en que el Principat va esdevenir la potència imbatible a la Mediterrània, amb influència a tot el mar fins a Creta.

P1080915 Pujant   De seguida el camí es fa més dret per un tros que ve a ser un grau, encara que molt senzill i fàcil.

P1080916 Dalt del Primer Mirador  Durant la pujada, trobem un parell de miradors. Aquesta foto és del segon; una plataforma rocosa que fa de balcó sobre la vall, el poble d’Ulldemolins i la serra de La Llena. La vall que tenim al davant és coneguda com la Vall del Silenci. D’origen medieval, se sap de la seva existència des del segle XII,amb Ulldemolins al centre. Les seves terres formaven part del comtat de Prades.

P1080917 Pi de la Carabasseta 

Hem caminat 1,8 quilòmetres i arribem al punt més alt (1030 metres): el Pi de la Carabasseta. En front nostre i direcció SO el sender segueix avall, sempre molt fresat.

L’any 1130, quan Ramon Berenguer IV es refereix a Ulldemolins, l’antiga Hispania romana havia deixat d’existir i la península estava formada per diverses nacions o estats. Castella i Lleó eren dos regnes que compartien un monarca: Alfonso VII, quan Castella tenia la frontera sud per sota mateix de Toledo. Navarra, estava esperant a García Ramírez, elegit per aclamació entre els nobles del regne, que s’oposaven a acatar les disposicions d’Alfons el Batallador.

P1080918 Cap el barranc del Parral  Comencem la davallada amb una bonica vista cap el barranc del Parral. Des de l‘any 2002, el Montsant forma part de Parcs Naturals de Catalunya amb el nom de Parc Natural de la Serra del Montsant.

P1080922 Passant el Parral 

Tres quarts d’hora després, arribem al curs d’aigua, transparent i magnífica, del barranc del Parral. Estem a 800 metres i hem fet 3,4 quilòmetres.

P1080925 Els tolls  Mig quilòmetre més endavant hem arribat a una cruïlla amb un pal que indica “Toll de l’Ou”, però encara no hi som. Hem d’anar a la dreta fins a poder gaudir dels albiols (tolls) d’aigua i les petites cascades que hi ha.

P1080926 Toll de lOu  És un indret que amb aigua resulta molt agradable. I ens hi estem força estoona fent fotografies i gaudint de la remor refrescant de l’aigua que es despenja d’un toll a l’altre.

P1080933 LOu del Toll 

Refem una mica el camí. Hi ha un toll amb pedres a dins. Ho podríem anomenar l’Ou del Toll. De fet es tracta (aquest toll i el propi nom) d’un fenomen natural geològic. La força de l’aigua arrossega una roca. La roca cau dins d’un petit toll i va girant i girant per la força i el remolí de l’aigua. Així va polint i erosionant les parets del toll, que es va fent més ample i més profund, com una olla. La roca que gira també es desgasta i es va tornant més rodona o bé pot prendre una lògica forma d’ou en el cas de mantenir la verticalitat. Ja tenim l’explicació etimològica del nom de l’indret que hem visitat: El Toll de l’Ou.

P1080929 Vista Barranc dels Plics  Els cinquanta metres que hem tornat enrere ens deixen veure una fita, a la dreta, des d’on s’enfila un estret sender. El seguim. Tot estarà molt fresat, evident i segur. Aquest sender segueix un esglaó a les cingleres que hi ha al vessant del barranc dels Pèlics.

P1080932 Pel cam 

El sender s’ha situat a uns 900 metres i va planejant a partir d’aquest moment en direcció est, tota l’estona. No pararem fins que arribarem a la coincidència amb la llera del torrent i poc després amb la pista que prové del sud, del Racó de la Pleta.

P1080934 El Portell del Peret 

Després tornem a pujar. Arribem al Portell del Peret, a 1000 metres d’altitud. Des del Portell, es pot anar, seguint a llevant, cap a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant i d’allà fins a Albarca o fins a Sant Joan del Codolar. El terme “portell” o “portella” ens recorda, ben segur, que aquest havia de ser el pas habitual del camí de bast entre pobles.

P1080938 El Grau del Corb  Hem seguit cap a ponent en suau descens fins que trobem la baixada dreta del Grau de la Cova del Corb. És un grau de fàcil descens, que ens ha de permetre baixar, pel racó del Valencià, fins a la pista que uneix Santa Magdalena (que està a l’esquerra) amb Albarca (que queda més lluny a la dreta).

P1080939 Santa Magdalena  Ja només ha estat qüestió de mig quilòmetre per arribar a l’ermita de Santa Magdalena, on també hi he estat fa poc temps en una excursió diferent. Aquella crònica es pot trobar a http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/priorat/521-albarca-mare-de-deu-del-montsant-mirador-d-ulldemolins-grau-cova-del-corb-ermita-santa-magdalena

P1080940 El grup Finalment, una foto de grup serveix per tancar aquesta crònica.

Petronila Ramon Berenguer 

Per cert i com a conclusió, resulta interessant aquesta foto antiga (de wikipedia) on es representen Ramon Berenguer i la seva muller Petronila. El sobirà català amb la senyera; Petronila, hereva del regne d’Aragó, amb l’insignia que representava la casa reial aragonesa. Els reis posteriors (que provenien de la casa comtal de Barcelona) van utilitzar el seu símbol identificatiu històric (la senyera catalana) amb una corona al damunt: és el que es coneix com Corona catalano aragonesa i que realment representa una federació de dos estats.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16441930