(Priorat) Ruta el 27/12/2018; 3,5 km; +50 -50; 2 hores. Excursió urbana organitzada amb el següent itinerari: Porrera, Plaça Catalunya, rellotges de sol, el Mirador de Porrera, Pont Vell, Pont Nou. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (una passejada urbana).
 |
 |
FA ANYS: El 1718 es va ordenar la destrucció de les muralles i el castell de Porrera.
Avui faig una matinal urbana per Porrera, amb la finalitat de veure els seus rellotges de sol. Primer he anat a la Plaça de Catalunya on hi ha un vell cafè de poble, el Rebost de Cal Carlets, petit i bàsic, on he demanat un cafè i una pasta, per escalfar el cos aquest dia fred d’hivern.
Des de la plaça mateix es veu, als edificis de l’altra costat del riu Cortiella, el primer rellotge de sol, el de Cal Ros. Des del moment en que l’home va descobrir la tècnica per construir rellotges de sol no va parar d’imaginar formes de captar la llum del sol i determinar amb exactitud l’hora del dia. Els més habituals són els verticals, pintats sobre una paret orientada preferentment al sud.
Una mica més endavant passo pel damunt del Pont Vell. El riu de Cortiella ve del sud-est, d'Alforja, i entra en el terme de Porrera amb les aigües del barranc de Garranxa. A partir d'aquí rep pel nord diversos barrancs com el de les Comes, el de les Escomelles, el Comellar de les Arenes i altres. El Pont Vell, d’un sol ull i de tipus medieval, és una de les icones de la vila.
Em cal seguir un tram a la dreta per veure aquest altre rellotge tan curiós i interessant, el de la Plaça de la Guineu. No n’havia vist mai cap com aquest, vertical declinant però en un format sorprenent. L’autor hi va deixar constància de l’orientació. És de la segona meitat del segle XIX (i reformat el 1970) i pintat al fresc. Les hores estan en xifres aràbigues i van de la una del migdia fins a les 8 del vespre. Les hores del matí no hi consten perquè el sol no hi toca. La gran curiositat és que per poder ser paral·lel a l’eix terrestre, el gnòmon s’ha col·locat paral·lel a la paret. Fantàstic.
Camino carrer amunt, tot i que seguiré carrers de forma intuïtiva i sempre mirant cap enlaire, i passo pel davant de la Cooperativa. Ja a casa, me’n adonaré que m’he perdut el rellotge d’aquesta entitat. La Cooperativa està en aquest edifici des del 1932, en l’antiga casa de Cal Pubill que havia estat una de les principals de la vila. El règim polític democràtic de la II República va començar el 14 d’abril de 1931.
Més endavant veig el rellotge de Barranquill. És vertical declinant amb orientació sud-est i es va elaborar amb pintura mixta al fresc i tremp sobre arrebossat de calç, també el segle XIX. Una tija, coneguda com gnòmon, és la que fa una ombra sobre el rellotge que ens indica l’hora, clar que en un dia emboirat com avui no hi ha ombra.
Després d’una pujada i en la cantonada amb el carrer del Castell, he trobat aquest que és modern (del 1990). Fa broma i a dalt diu: “Soc a l’ombra”. A sota: “Què mires mussol, que no veus que no toca el sol”. És una reproducció d’un que hi ha en una masia dels afores del poble.
En una cantonada hi ha aquest rètol, que si té res a veure amb el sol és el que no els hi arriba als presos polítics catalans que hi ha a les presons, sense haver estat condemnats.
M’he enfilat fins a dalt d’un mirador. Una balconada em presenta aquesta vista de Porrera. Destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Va ser construïda, sobre una altra d’anterior, el 1754 amb els recursos que van aportar els veïns. Encara estava en molt mal estat a mitjans del segle passat i el 1980 es va ensorrar la cúpula, que es va reconstruir set anys després.
Un turó i una filera de xiprers, senyalen el lloc on hi ha l’ermita de Sant Antoni. Situada en un turó a l’esquerra del riu, es va edificar l’any 1610. Com és habitual té una sola nau i un petit campanar d'espadanya. Ha sofert nombroses reformes: la van cremar els francesos l'any 1809 i es va reconstruir el 1813; el 1837 es va fortificar per les guerres carlines; i l'any 1873 va ser cremada un altra cop, però també reconstruïda tot seguit.
En el mateix mirador, una placa mostra aquest poema de Miquel Martí Pol. El cantautor i músic Lluís Llach, descendent per part de mare de Porrera, passa moltes temporades al poble, el qual té com a residència habitual, i li va dedicar un dels seus treballs amb la lletra de Miquel Martí Pol.
La Casa de la Vila. Originàriament Porrera, va formar part del territori de Siurana fins a l’any 1170, que passà a Albert de Castellvell, el qual el va cedir, l’any següent, al Priorat de Sant Vicenç de Garraf. Aquest priorat va ser fundat el 1161 sota regla agustiniana. Va tenir poca vitalitat i no va superar el segle XIV. Al Garraf, quasi no hi queda res d’aquella canònica.
Els carrers de Porrera són costeruts. Cal recordar que el segle XIII, la vila estava ben fortificada: tenia castell i muralles. El 1462 la Generalitat demanà homes al poble per anar a combatre contra les tropes del rei, durant la guerra civil catalana.
La Plaça de l’Ú d’octubre, en referència al referèndum (qualificat d’il·legal) de l’any 2017. Tornant a la història més llunyana diguem que en la guerra de Successió, el poble optà pels austriacistes que, a les acaballes de la guerra, infligiren vora Porrera una important derrota als borbònics. Un cop perduda la independència de Catalunya, diversos homes del poble seguiren Joan Barceló, ‘Carrasclet’, en la seva activitat guerrillera de resistència. El 1718, quan ja Felipe V havia eliminat les constitucions i institucions catalanes, el poder borbònic, en la seva tasca d’humiliar els catalans, va fer esventrar la muralla de Porrera, juntament amb el castell.
Em quedo ben parat i admirat d’aquest magnífic rellotge de sol. És el rellotge del Portal. En el quadrant apareixen dos anys, 1858 i 1995 (aquest darrer es refereix a la restauració). És un dels exemplars més grans de Catalunya. L’autor va ser Jaume Asens i Simó, també amb una tècnica mixta al fresc i tremp. Conté un inscripció que durant anys va ser un misteri: “Tu que mirándome estás atiende bien lo que digo, esto tiene gran sentido, a ver si lo entenderás, después te divertiràs, cuando lo hayas entendido, si no entiendes lo que digo a Salamanca te irás. El sol va por la eclíptica del Zodíaco, nunca passa con un alfabeto basta para saber qué significa, a qué signos se dedica y a qué grado se halla el Sol. Las dicciones latinas son el jeroglífico que lo indica...”.
En el fullet (en pdf) que he trobat de l’ajuntament, hi ha aquesta explicació. Certament jo també m’he quedat encantat, amb el cap mirant amunt, intentant comprendre el significat del text.
Aquest és el rellotge ovalat del carrer Vilanova, elaborat com els altres. A mida que es van fer més populars, se’n van inventar molts d’altres com per exemple el portàtil, dit ‘de pastor’, que era un petit cilindre dividit verticalment en els mesos de l’any i unes línies corbes creuant-los que indicaven les hores; la tija o gnòmon sortia d’una tapa superior giratòria.
Costa una estona descobrir el rellotge de Cal Pla. Les línies horàries van de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda, el que vol dir que està orientat a sud-est. També presenta línies per les mitges hores. L’enginy de l’home és extraordinari, un altre rellotge de sol és l’anular (o d’anell). Es tracta d’un anell metàl·lic que penja d’una cadena. A l’anell hi ha gravats els mesos de l’any i les hores a la part interna. L’anell té una roda central mòbil amb un petit orifici que és el que permet veure l’hora si es situa correctament.
Aquest altre rellotge és el de Cal Vallvé, situat al carrer Forn de Dalt. Un altre tipus de rellotge de sol és el portàtil que té forma d’una capsa petita. Un fil permet que tingui l’angle correcte quan s’obra i ben orientada al sud, l’ombra del fil (que fa de gnòmon) ens diu l’hora.
Al final del carrer hi ha un pal indicador de la ‘Ruta dels Rellotges’, l’únic que he vist. També hi ha una font que sembla que no té nom.
He girat pel carrer del Prat de la Riba i passo pel davant de la façana que presenta aquest rellotge. És el del Serrallo, que no és fàcil de fotografiar.
L’edifici té una porta contundent, amb un picaporta senzill i fotogènic. Arriba la senyora Maria, qui amablement em dedica una estona parlant dels rellotges i del poble. Em fa adonar que al terra del carrer, al davant de la casa on hi ha el rellotge, es pot veure collada una plaqueta metàl·lica amb el nom i número assignat al rellotge. És clar, com que he anat tota l’estona mirant amunt no veia res del terra.
El carrer Prat de la Riba va ser durant el franquisme conegut com carrer de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange. Pujo una mica més amunt, a la cantonada de la dreta, on hi ha el cafè Antic, he descriure algunes coses al bloc de notes i fer un cafè abans de marxar.
Torno a ser, al final, a la Plaça de Catalunya. He acabat la ruta dels rellotges i tot i les voltes mirant per aquí i per allà, al final no els hauré vist tots. Segons el fullet de l’Ajuntament n’hi ha 14; jo només n’he pogut veure 9 i això vol dir que me’n he perdut 5. Hauré de tornar un altre dia a descobrir-los. Així que deixo la vila on la seva història dóna raó a les paraules que se li aplicaven a principis del segle passat quan era coneguda com a "población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña" però la seva història ens ensenya també que ha estat, des de sempre, un poble compromès amb tot allò que significa llibertat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/porrera-rellotges-de-sol-ruta-urbana-31667817