(Ripollès) Ruta el 28 de juny de 2014; 11 km; +881 -881; 5 hores.   Excursió organitzada amb l’amic Ramon, de Madrid, amb el següent itinerari: Santuari Núria, coll del Noufonts, Noucreus i tornada.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa perfil 

FA ANYS: El 9 de setembre de 1932 el Parlament d’Espanya aprovava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, redactat a Núria. Va ser el primer estatut després d’anys continuats d’exigència d’aspectes de sobirania.

P1210453 Camping  

Hem estat al càmping de la Vall de Ribes, una mica més amunt del poble Ribes de Fresser, situat a 913 metres d’altitud. Tots els pobles de la vall, a excepció de l’indret del santuari de la Mare de Déu de Núria, estan concentrats en pocs quilòmetres quadrats, des de la Fraga fins a Rialb. El poble de Ribes de Fresser veu passar les aigües del riu que configura una conca de carenes elevades i valls profundes tallades en la dura capa sedimentària del paleozoic. El poble viu, avui per avui, fonamentalment dels serveis i del turisme, que ha provocat una gran renovació que li ha tret part del tipisme del pobles de muntanya. L’església del poble, va ser reconstruïda quasi en la seva totalitat després que va ser destruïda el 1936.

P1210454 Castell Ribes 

 

Des del camí que baixa del càmping fins a l’estació del tren cremallera es veuen perfectament les restes del castell. Les restes es daten entre els segles XIV i XV, encara que hi ha indicis del segle XII. Cal saber, però, que la documentació sobre la història de Ribes de Fresser prové del 922, en que ja es parla d’una compra de terres per part de l’Abadia de Sant Joan. En aquell moment, l’abadessa , Emma, signa el document que cita les terres “in valle Ripparum”. Se sap que el castell de Ribes l’any 1292 el guardaven 41 homes i va estar molt involucrat, a mitjans del segle XIV, en el control del territori quan pertanyia al comte de la Cerdanya que, aleshores, era d’obediència al rei de Mallorca.

P1210455 Cremallera  

Aviat, al matí, anem a l’estació que ens pujarà fins al santuari de Núria, des d’on avui volem començar l’excursió. El funicular de Núria va ser projectat l’any 197, però no va prosperar fins l’any 1928, any en que es van començar les obres. Es va inaugurar el 22 de març de 1931. Es tracta d’un tren mixt, amb via normal fins una mica més amunt de Queralbs i amb cremallera a partir d’aquest puny i fins al pla del santuari de Núria. La distància que recorre el tren és de 12 km i el desnivell que supera va entre el 5 i el 15%. Un temps després el tren cremallera va rebre els parlamentaris de la Generalitat de Catalunya que es van instal·lar a Núria per tal de redactar l’estatut d’autonomia. Aquell estatut va ser impulsat pel President de la Generalitat, Francesc Macià, i ratificat en referèndum pel 99% del vots emesos. L’Estatut de Núria definia Catalunya com un Estat dins de la República Espanyola. Aquest aspecte va ser rebutjat per la majoria del Parlament espanyol i a canvi es va oferir la possibilitat d’una futura autodeterminació pel poble català.

P1210457 Nria avui

El santuari de Núria està situat de cara al llac artificial (construït el 1956) i per tant la façana està encara a migdia. L’església és un edifici modern d’estic neoromànic pirinenc. Es va començar a construir el 1883 i beneït el 1911. Al dos costats de l’església hi ha unes edificacions que originalment eren alberg de pelegrins i dependències pròpies del santuari i actualment s’han transformat en l’hotel Vall de Núria (en el que es coneixia com ala de Sant Antoni) i altres dependències com un restaurant de bufet, botigues, sala de jocs i sala d’exposicions.

P1210456 Nria a principis del segle XX  

A la sala de jocs, al costat del restaurant, he pogut veure una fotografia que m’imagino deu ser de principis del segle passat. Probablement entre els anys 20 i 30, ja que sabem que l’ala de Sant Antoni (on avui hi ha l’hotel) es va acabar el 1929, l’ala de Sant Gil el 1931 i la casa de Sant Jeroni també el 1929.

P1210460 Inici 

Comencem seguint els senyals del GR al costat del torrent del Noufonts. Estem a 1960 metres i comencem a caminar de cara a nord-est. A l’esquerra tenim els vessant que s’enfilen cap el Puigmal (2910m), el cim més alt dels que formen la que es coneix com Gran Olla, a la Vall de Núria. La Vall, de formació glaciar, està tancada per les carenes que l’envolten. Els cims més destacats són el Puigmal, ja esmentat, el Finestrelles, el Pic d’Eina, el Noufonts i el Noucreus.

P1210466 Pont de lEscuder 

 En la confluència amb el torrent del Noucreus, hi ha un fotogènic pontet de fusta conegut com Pont de l’Escuder. La documentació existent explica que bona part de la vall de Núria (o Annúria, en documents originals antics) la va cedir l’any 1087, el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, al monestir de Ripoll com a pastura pels seus ramats. Cal recordar que el segle XI i fins el segle XVII, la Cerdanya (així com el Rosselló, el Vallespir, Conflent...) eren comarques plenament catalanes. Els Pirineus no eren cap frontera, eren unes muntanyes dins de Catalunya. El Tractat dels Pirineus va ser signat a París pel cardenal Mazarin i Antonio Pimentel, representant del rei a Madrid. Aquell tractat va dividir Catalunya en dos i va cedir la meitat nord als francesos.

P1210470 Coll Noufonts 

 

Més endavant, el coll del Noufonts es presenta com un ample i extens arc. El Noufonts està a l’esquerra i cap a la dreta es puja al Noucreus. En aquest moment ja bufa un vent molt fort que anuncia ventades extraordinàries dalt del coll i a les crestes dels cims. Es fa evident el format de les muntanyes, resultat de l’acció erosiva del gel quan les glaceres ocupaven tot aquest espai i confluïen en denses llengües de gel cap a la vall del santuari.

P1210471 Amunt 

 Amunt pel tram final pedregós que permet arribar al coll.

 

P1210473 Cap el Noucreus 

Ja estem al coll del Noufonts. A la dreta anirem cap el Noucreus. En aquest punt les ratxes de vent són molt fortes i durant la pujada haurem d’assegurar bé els peus per evitar que alguna ratxa no ens faci caure.

P1210474 Pic del Rac Gros 

Les muntanyes amaguen un seguit de comes, solanes i jaces que han estat llocs tradicionals per a la pastura dels ramats. Els pastors del pobles baixos enviaven els ramats a pasturar a l’estiu als plans més alts i a l’hivern els feien baixar a la plana baixa. Els prats dominen fins a altituds de 2000 metres. Per sota dels 1300 hi ha conreus de farratge pel bestiar. Actualment els ramats que es poden veure són majoritàriament d’ovelles i vaques, ja que els de cavalls estan en regressió.

 

P1210475 Dalt Noucreus 

 Hem arribat a tocar el cim del Noucreus, el vent és terrible i per poder menjar una mica ens hem d’amagar darrera unes roques protegits de les ventades. Hauria volgut arribar fins al coll planer que ve des del cim de La Fossa del Gegant, on hi ha diverses petites creus de ferro, però la incomoditat de les ratxes de vent ens fan decidir arrecerar-nos una mica i després anar baixant. Si no tornéssim a Núria, ara podríem seguir el GR, amb algún senyal mig perdut, cap el coll de Tirapits, a sota del Pic de l’Infern, deixaríem els pics del Fresser i de Bastiments, tots a l’esquerra i pel coll de la Marrana podríem baixar fins el refugi d‘Ulldeter, o bé al refugi de Coma de Vaca.

P1210477 A nria un altre cop 

Tornem a ser a Núria. El santuari de Núria ha estat un dels santuaris marians més reconegut a Catalunya, des d’antic. Es tracta d’una devoció tradicional (avui potser més històrica i cultural que religiosa) de les comarques del Ripollès, la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir i encara s’hi fan romeries.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7200767