(Ripollès) Ruta el 19/07/2018; 18,5 km; +730 -1530; 9,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Núria, alberg Pic l’Àliga, camí dels Enginyers, refugi Coma de Vaca, Queralbs. Participants: Dolors del Carme, Anna, Josep, Joan i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat a difícil, amb passos que demanen atenció.
 |
 |
FA ANYS: La ruta del Viacrucis de Núria és va començar l’any 1914.
Hem pujat amb el primer tren cremallera des de Ribes fins a Núria. Són les 8 del matí i la temperatura és agradable, tot i els 1964 metres d’altitud.
Pugem directament al camí de sobre de l’estació per on passa el GR-11.7 i que inicialment coincideix amb el camí del Viacrucis, que ara seguirem. Amb motiu d’un congrés franciscà celebrat l’any 1914 s’impulsà la construcció d’un viacrucis entorn d’ermites i santuaris. A Núria es respongué ràpidament a la proposta i l’any següent el bisbe Benlloch ja en posava la primera pedra. La construcció de les diferents estacions se sufragà amb aportacions d’associacions i devots, i es perllongà fins a l’any 1963 en què fou acabada la darrera estació. El viacrucis de Núria, situat al camí de la coma del Clot, destaca pel seu caràcter monumental i per l’estil escultòric divers i sorprenent de cadascuna de les estacions.
Anem pujant i seguim el mateix Viacrucis; tot i que el GR segueix més recte, la nostra idea és anar fins a l’alberg del Pic de l’Àliga.
La pujada és forta i arribem fins a un replà on hi ha l’estació número 14 del Viacrucis, que representa l’enterrament de Jesús. Per situar el context històric d’aquell 1914, a Europa les tensions creixents preparaven el terreny per a la Primera Guerra Mundial, de la qual Espanya es declararia neutral.
Finalment, després de l’última empenta arribem al davant de l’alberg del Pic de l’Àliga. El 1934, una iniciativa privada va iniciar la construcció de l'Hotel Puigmal, arran de la construcció del cremallera que havia de facilitava l'accés a la vall de Núria. El 1987, l'edifici passa a mans de la Generalitat i es va convertir en l'Alberg de Joventut Pic de l'Àliga, on ara s'hi pot accedir amb telecabina. L'estructura original de l'edifici, que s'ha mantingut fins avui, respon a la construcció típica de muntanya: parets de pedra i teulada de dues aigües.
des del mirador que hi ha al davant de l’alberg hi ha aquesta magnífica vista de la vall de Núria.
Ens posem en marxa en direcció est, després de la font. El GR va per la part baixa de l’alberg, més avall. Nosaltres ara seguirem un camí molt evident que es dirigeix a la Coma del Clot, per on baixa el torrent de la Fontnegra, més o menys planejant.
Arribem a la Coma del Clot, passem el torrent i el camí segueix, en direcció sud, mantenint les corbes de nivell.
Per aportar una mica més d’informació d’aquell principi de segle XX, diguem que el 1914 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Cal saber que les dones no van tenir dret de vot fins a la Constitució de 1931, amb l’empenta de la gran defensora del dret: Clara Campoamor. A França i a Itàlia, les dones no van poder votar fins després de la Segona Guerra Mundial.
Si mirem enrere veiem l’alberg que va quedant lluny al darrera nostre. De tant en tant, veiem la traça del sender del GR-11.7, uns 200 metres per sota nostre i que va pujant suaument. Nosaltres anem planers.
Hem coincidit amb el GR i seguim direcció sud fins a un punt amb un pal d’informació, on ens hem aturat a menjar alguna cosa. És l’indret de les Pedrisses. Aquí el camí gira de cop a llevant. Hem fet ja uns 3,5 quilòmetres. Després seguim i podem veure el camí que segueix les sinuositats de la ruta i s’encara a les nombroses agulles que formen els vessants meridionals del Torreneules.
El sender no té pèrdua i va sempre buscant la millor manera de seguir endavant, sovint amb petites pujades i baixades, sempre pedregós.
Una data molt important és la del 6 d’abril de 1914, quan es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Va ser el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, encara que d’atribucions força limitades. L’impulsor va ser Enric Prat de la Riba i a la seva mort el va succeir Josep Puig i Cadafalch. Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença, així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristal·litzà en les Bases de Manresa (1892)
És evident que el procés per recuperar, encara que fos una part, la independència i llibertat que va ser usurpada als catalans pel Decret de Nova Planta és constant i ve de fa molts anys.
Camí pedregós i també amb tarteres, algunes una mica incòmodes de pas, però sense dificultats especials.
La ruta tres cops gira a nord i després a sud per superar els tres torrents forts que baixen del Torreneules; el camí és fa lent per les pedres. Cap a l’altura del Torrent de Malinfern comencen uns punts d’una certa dificultat. Com aquest que presenta un pas que cal grimpar i desgrimpar per l’altra costat.
Després ve un pas on uns esglaons de ferro (unes grapes a la roca) permeten un pas més segur, encara que cal cames llargues o flexibles i que jo passo amb esforç ja que la flexibilitat es va esvaint. A la nostra dreta, est, anem veient tota l’estona la mola del Balandrau.
Ja fa estona que fem fortes pujades i baixades. L’entorn és abrupte però de vistes molt boniques. Calculo que hem fet uns 5 quilòmetres des del punt de l’esmorzar, però hi hem esmerçat unes dues hores i mitja.
Encara trobem varis passos amb cables per assegurar el pas.
Els passos amb cables permeten passar-hi bé, encara que s’ha d’anar amb prudència.
Comencem a veure el Planell de les Eugues i per tant sabem que ara ja anirem baixant fins el refugi, encara que no el veiem.
Quan fa unes tres hores i mitja (o una mica més) que hem esmorzat ja veiem el refugi de Coma de Vaca just a sota nostre. La ruta se’ns fa més llarga del que pensàvem. Ja portem unes sis hores i mitja. El Refugi Coma de Vaca va ser construït els estius del 1998 i 1999, per substituir l’antic i deficient refugi lliure. L´escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic. Són les dues i decidim dinar al refugi, on mengem unes magnífiques i gustoses llenties. Aquest refugi forma part de la T3R (Travessa dels Tres Refugis) que uneix aquest amb el d’Ulldeter i el de Ras de Carançà.
Després d’haver descansat, seguim. Cal passar el pontet que ens permet seguir el camí vell cap a Queralbs (va en direcció sud est). Uns pals ho indiquen a l’inici de la pujada de Costa Rubí. Des d’aquí la vista del Torreneules se’ns presenta sencera.
Aquesta ruta, segons els indicadors, és d’unes 4 hores fins a Queralbs. Jo quasi no m’ho crec, però quan arribi al final les cames em confirmaran la duració. Més avall és fa ben evident el tall profund de les Gorges del Fresser.
Quan passem per sota dels 1700 metres comencem a trobar bosc i per tant també l’ombra que cal agrair en un dia lluminós com aquest i a l’hora que és.
Entres ombres, alguna clariana amb flors ens alegren la vista.
Trobem uns rètols i els fotografio. Cap a Queralbs encara ens quedem 1 hora i 20 minuts. Com que he tornat dels Dolomites, no deixo de sorprendre’m de la manca de senyals i d’indicadors, en comparació amb aquella regió d’Itàlia.
Finalment arribem a Daiò de Baix, a Queralbs, ara el camí pla i sense pedregam ens alleugerà els últims quilòmetres d’aquesta llarga sortida d’avui. Itinerari molt espectacular i variat que recorre enlairat les intricades gorgues del Freser. Alguns trams aeris demanen atenció. A l’hivern o amb neu és totalment desaconsellable si les condicions no són bones, no s’és un expert i no es porta material adient. A l’estiu tampoc és recomanable per a persones poc acostumades a l’alta muntanya, tal com es pot llegir a la web de l’ajuntament.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/nuria-alberg-pic-laliga-cami-enginyers-refugi-coma-de-vaca-queralbs-26751429