Sant Pere dels Arquells, Castell de Timor, Creu dels Claretians, Briançó.

(Click on the flag above to have the translation in your Language)     (Segarra) Ruta 1322 el 24/03/2021; 10 km; +175 -175; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere dels Arquells, Castell de Timor, Sant Jaume de Timor, Coll del Carro, Creu dels Claretians, Mas Claret, Briançó, Sant Salvador de Briançó.  Participants: Josep C, Carles H, Carles M, Dolors dC, Josep S i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 32.

FA ANYS: Va ser l’any 1086 quan es va fundar Sant Pere dels Arquells.

   Comencem al poblet de Sant Pere dels Arquells, un poble del municipi de Ribera d'Ondara. Es considera la fundació del poble l’any 1086 quan el noble Guillem Bernat d’Òdena hi va erigir l’església primitiva. Va ser durant el primer terç del segle XII que s’hi creà el priorat o pabordia de Sant Pere dels Arquells, que els seus fundadors van dotar amb nous béns. Segles després en ser secularitzades les canòniques augustinianes (el 1592) l'antic priorat va ser cedit al monestir de Montserrat, que el va convertir en una granja regida per un monjo i alguns servents.

   Ens quedem bocabadats en veure aquest patí amb quatre exemplars d’avions de guerra autèntics. Un article de Cecília López (del 2013), explica que “Xavier M. és un peculiar veí de Sant Pere dels Arquells que té exposats a l'aire lliure tres històrics avions militars com si d'una col·lecció aèria es tractés”. Ara, com podem observar, n’hi ha quatre. Els tres primers són caces soviètics Mikoyan-Gurevich: un MIG-15, un altre MiG-21 i un MiG-23; tots amb els colors de les seves forces aèries: russa, hongaresa i txecoslovaca. Una curiositat afegida i gens habitual en les excursions.

   Abans de sortir del poble anem un moment a veure l’església, on hi estan restaurant una finestra inferior d’un lateral. L'església va ser refeta al segle XIV i reformada amb posterioritat, amb alguns elements de gòtic primitiu. És un edifici de nau única, coberta amb volta d'aresta amb claus, capelles laterals i capçalera amb absis, del qual en surt, sorprenentment, el campanar d'espadanya.

   Les obres ens donen l’oportunitat d’entrar un moment i visitar-la per dins. Una curiositat que destaca és la finestra lateral oberta a l’absis, mentre que l’obertura centrada a la capçalera està tapiada. La raó, explica el company Camp, és que quan es van començar a aixecar rics retaules passava, com en aquest cas, que el propi retaule tapava la llum que entrava per la finestra oriental; devia ser en aquell moment que es va obrir la finestra lateral per permetre entrar la llum (en aquest cas de migdia) que il·luminés el retaule.

   Sortim en direcció nord-est, passem la N-2 i també la A-2 i deixem el poble enrere. El riu d’Ondara flueix de nord-oest a sud-est pel costat de Sant Pere dels Arquells i, més avall, per Sant Antolí i Vilanova, que és el municipi que rep el nom de Ribera d’Ondara.

   Ens encarem al paisatge ondulat i verd d’aquesta part de la Segarra. El punt més alt del territori és Montlleó (701m). El municipi té la clàssica configuració segarrenca de petites muntanyes originades per l’erosió i planures entre les quals s’escolen dos cursos d’aigua principals, el riu d’Ondara i el seu afluent el Torrent Salat aquest que, des d’on som ara, ja s’ha fusionat amb el riu en arribar a Cervera.

 Aviat la ruta ens orienta cap el turó damunt del qual hi ha el castell de Timor. A la web ‘festacatalunya.cat’ s’explica que el seu origen està en un castell documentat a partir del segle XII. Les restes actuals corresponen a una masia, la Torre de Timor, que s’hi va edificar al damunt els segles XVII-XVIII i que fou habitada fins la segona meitat del segle XX. D’aleshores el lloc resta totalment abandonat i actualment presenta un estat ruïnós. Tot i amb això, la seva imatge és força potent. Pot ser insegur apropar-s’hi i més ancara entrar-hi.

   Dalt del turó fa una plana on a un extrem hi ha el castell i a l’altra, amb un parell d’arbres, les restes molt malmeses del que havia estat l’església de sant Jaume de Timor. Amb tota seguretat vinculada al castell, consta documentada a les llistes del bisbat de Vic del segle XII.

   Continuem el nostre camí per un senderó. Tota aquesta excursió té la característica que sovint tenim les vistes dels punts on hem d’anar.

   Seguim en direcció est fins a trobar el Coll del Carro. Aquí girem en direcció nord cap els conjunts arbrats del Mas Claret.

   Quan després ens aproparem al mas Claret que, de lluny es veia molt bé, observarem que està molt abandonat. Una pena per un edifici d’aquesta majestuosa dimensió, que endinsa la seva història quan la comunitat claretiana de Cervera va adquirir Mas Claret l’any 1920 com a lloc de descans i retir, sobretot pels membres malalts de la comunitat. Van millorar l’entorn i van construir algunes dependències.

   Una mica abans del mas hi ha, a l’esquerra del camí, una placa sobre un pilar de roca (un petit monòlit) que conté els noms dels claretians assassinats. Cal dir que el dia 21 de juliol de 1936, la comunitat cerverina va ser obligada a abandonar l’edifici de la universitat i es va disgregar entre Torà, Sant Ramon, en cases particulars i, una petita part va arribar a Mas Claret el dia 23 de juliol. Tres mesos després, a quarts de cinc de la tarda del 19 d’octubre de 1936, vint claretians i un mosso del mas van ser afusellats en un bosc proper. Anaven lligats pel colze de dos en dos. Posteriorment es va prendre foc als cossos, els quals van estar cremant quatre dies, segons testimonis dels masos veïns. Posteriorment, les restes van ser traslladades al Panteó dels Claretians del cementiri de Cervera.

   Ben a prop hi ha la Creu dels Claretians. Aquest ve a ser el lloc (‘patrimonifunerari.cat’) de l’execució i per això s’hi va erigir la gran creu. Per perspectiva històrica cal recordar que l’any 1086 (esmentat a dalt) feia una mica més de dos segles que els catalans desitjosos de disposar de comtes propis i independents (Juan José Menezo “Reinos y Jefes de Estado desde el 712”) van nombrar Guifré el Pilós que havia nascut a la terra i que molts suposen emparentat amb l’estirp carolíngia.

   Nosaltres descansem una mica i mengem alguna fruita o ganyips que portem.

   Hem tornat al coll del Carro i després fem dos o tres pujades i baixades, per seguir cap a la última visita del dia. Mirant els revolts de la terra, també cal mirar els revolts de la història i dir que aquell 886 Navarra tenia com a sobirà Iñigo Arista, considerat de la primera dinastia navarresa; i a Astúries hi havia Alfons III el Magne. Aquest sobirà, Alfonso, seria el que deixaria Lleó al seu fill García i Galícia a l’altre fill Ordoño. Per tant s’anaven formant els regnes, estats o nacions a la península. Encara trigarien Aragó, València i Castella (aquesta última seria la que aniria xuclant totes les altres nacions i adoptaria el terme Espanya, segons sembla ser).

   Girem pel davant d’una antiga pedrera i després ja podrem veure el petit nucli de Briançó, originat als voltants de l’any 1100.

   El nucli de Briançó està format per onze cases enlairades i a tocar unes d’altres. Fins a mitjans dels anys 60 conservava la seva estructura de poble emmurallat, tancat per les mateixes cases, que formaven un cercle al voltant d'una placeta, on s'entrava per un portal. Les cases no tenien obertures a la façana del mur fins a una altura considerable i encara avui per arribar fins a l’església cal trobar el carreró que ens hi permet arribar.

   Tenen l’església, petita, romànica de Sant Salvador, però reformada i consolidada el XVIII. Es tracta d’un edifici situat a la plaça del poble, d'una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó. De l’església primitiva s’han localitzat restes als baixos de la casa de Cal Carulla i també es considera que el castellet original (conegut com castell de Briançó, del segle XII) també te restes dins de la mateixa casa esmentada.

   Després refem una part del camí, però ens desviem, a l’esquerra, un cop fet 1,5 km des del poblet. Seguim en direcció oest cap a les planes dels Comellars; mirant el terreny es confirma que un comellar (derivat de ‘coma’) és un espai de terra ampla i més o menys profund de sòl inclinat per la depressió del terreny, que es troba entre terres més elevades.

   Finalment, després que hem caminat un altre 1,5 km, passem per un túnel sota l’autovia A-2 i poc després acabem l’excursió al mateix lloc on hem deixat els cotxes unes hores abans. Abans d’acabar potser cal fer referència a un article de Matthew Tree (“El mot just”) en el qual es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a “centre de poder”, no com a poble). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la població de la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-dels-arquells-castell-de-timor-creu-dels-claretians-brianco-68721446