(Segarra) Ruta el 19/04/2016; 10 km; +100 -100; 3 hores. Excursió organitzada per la Colla dels Dimarts, amb el següent itinerari: Florejacs, castell Les Sitges, Sant Pere de Les Sitges, Sant Magí de Guardiola, Can Vilalta, castell de Florejacs. Participants: en total érem 17. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1476, la reina Isabel, enfrontada als nobles de castellans, va ordenar treure els merlets de totes les torres i dels castells, com a signe de pèrdua d’autoritat davant la casa reial.
Arribem a Florejacs per fer una tranquil·la i suau excursió matinal que ha d’acabar a les 12, ja que tenim concertada visita al castell a través de la www.castellsdelleida.com.
Comencem a caminar a les 9 del matí al davant de l’església. Des d’aquí mateix es pot endevinar quasi tot l’itinerari, ja que es veu, cap a nord, el castell de Les Sitges no gaire lluny. L’església ja consta esmentada l’any 1083.
Passem pel davant de la creu de terme. Finals del segle X i inicis del XI són les dates que identifiquen els castells i les esglésies, ja que coincideix amb l’època de la conquesta d’aquest territori de frontera amb la part d’Aragó que encara formava part dels regnes taifes. Està dedicada a Santa Maria. Diuen que Florejacs prové del topònim llatí “florus” que es vol identificar amb “lloc de flors” i que alguns estudiosos després diuen que va evolucionar cap a “Floriacus” que ja seria un patronímic. La vila, té tres entrades. La principal passa sota la torre actual del castell i ja en parlaré més endavant. Uns dels primers senyors del castell va ser Galceran Erimany. Va ser capturat el 1110 durant la seva participació a la Primera croada. Va haver d’empenyorar el castell per poder pagar el seu rescat.
Poca estona després, si ens girem, tenim aquesta vista del poble dalt del turonet. Tot l’entorn és del color verd dels camps de cereal, que ara estan en el seu millor moment.
Anem caminant per les pistes. Lògicament, aquesta és una excursió de pistes ja que aquí no hi ha camins estrets. Els camins són amples per permetre el pas dels tractors: estem plenament en territori agrícola.
Tota l’estona anem veient el castell de Les Sitges. En arribar-hi hi ha un rètol que dóna una certa informació. Aprofito per fer una fotografia de l’esquema que hi ha. El castell de Les Sitges, sembla que devia fer referència a un indret on hi devia haver les sitges per al gra i l’originària fortificació (que més endavant es devia ampliar, com va ser sempre habitual) , devia ser la protecció del magatzem. Té un aspecte molt interessant, amb l’estructura quadrada i sòlida i les poques cases al costat, que formen el petit veïnat de Les Sitges, avui totalment abandonat.
El castell de les Sitges vist des del costat de la petita ermita. Tot i amb això, aquest conjunt, amb l’ermita de Sant Pere formen una estampa molt vistosa. El castell també es remunta al segle XI-XII i sembla molt ben conservat. Presenta una imatge inexpugnable amb els seus merlets que permeten controlar la conca del Llobregòs. Amb els anys va esdevenir una residència aristocràtica.
L’ermita de Sant Pere. Tots els castells tenen o tenien la seva església romànica a l’exterior, per tal de permetre que la gent de les rodalies anés a missa sense tenir que entrar a la capella particular del castell. Consta documentada el 1025 i a dins presenta una volta de canó amb diversos arcs que semblen ser apuntats i per tant deuen provenir d’una reconstrucció posterior.
L’amic Toni, sembla que surti de l’ull del campanar. La façana mostra un bonic campanar d’espadanya de dos ulls, al qual s’hi accedeix des d’una escala exterior. El territori va esdevenir Baronia de Florejacs en època que pertanyia als Josa (inicis del XVI), posteriorment va passar als Cortit (1571), després al Bartomeu (1574), i sempre per enllaços matrimonials als Agullò, als Riera i des del 1741 als marquesos de Gironella.
Una visita a l’interior sempre s’agraeix. Normalment les ermites estan tancades perquè els hi roben tot. Estem en època de defraudadors, corruptes..., com expliquen els diaris aquests dies que s’ha sabut molta gent que tenen comptes a Panamà. Sembla, diuen, que hi tenen (o han tingut) alguna cosa a veure: Pilar de Borbón (la germana de l’ex-rei Juan Carlos I), el ministre del PP Juan Carlos Soria, Oleguer Pujol, Micaela Domecq, els besnéts del general Franco, la dona de Felipe González,... En fi, tot plegat fa molta pena.
Hem girat cap a ponent i veiem el poble de Guardiola de Segarra. Tenim una vista extraordinària i molt extensa. Més a prop el poble de Guardiola de Segarra ens mostra la vida agrària actual, tot i que sembla que no compta, oficialment, amb més de 10 habitants. És un petit poble que volta una petita església dedicada a Sant Martí. No lluny tenia una ermita dedicada a Sant Magí, que ara anirem a veure.
Arribem a l’ermita de Sant Magí de Guardiola. Aquesta ermita va ser reconstruïda dins dels anys 60 del segle passat. S’hi celebra una romeria un cop a l’any.
Interior. Hi ha una senyor gran que ha vingut amb el cotxe i té cura, voluntàriament, d’escombrar i mantenir el lloc. Molt amable, ens obra el petit temple perquè hi poguem entrar. Al davant hi ha una gran creu de terme esglaonada.
Mentre anem seguint la nostra ruta, tinc la sensació que els meus amics queden envoltats d’un mar verd i immens.
Passem pel costat de la masia Can Vilalta que, per cert, mantenen un discret i amable entorn de la casa, amb diverses eines antigues posades quasi com una exposició. Felicitats. Es tracta d’una masia del segle XIX que avui també es fa servir com a allotjament rural que aprofita aquest indret de calma.
Arribem un altre cop a Florejacs, aquest cop per visitar el castell. El castell actual és el resultat de moltes reformes i presenta la imatge d’una casa senyorial d’estil renaixentista. Està habitada per part de la família propietària
L’accés es fa per la base de la que havia estat una de les torres que voltaven la muralla exterior. Amb els anys, dins del recinte interior s’hi va construir una casa que va quedar adossada a la torre, després les altres torres i la muralla van desaparèixer en integrar-se als habitacles del poble que hi van anar creixent.
Entrada, o el que en diríem rebedor. Un dels elements d’interès és una col·lecció privada corresponent a Joan Sanllehy i Metges que va ser ajudant del director de Treballs Anatòmics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el 1848. Està considerat seguidor del primer metge homeòpata de Barcelona, Fèlix Janer i Bertran. Sanllehy va renunciar a tota pràctica mèdica que no precises una orientació homeopàtica
L’interior està ple de passadissos i racons, això com de sales i habitacions. Potser cal comentar una curiositat d’algunes torres que per Castella en diuen “cercenadas”. La història prové d’un enfrontament dels nobles amb la reina Isabel i aquesta va ordenar que eliminessin els merlets, espitlleres i altres elements defensius dels seus castells. Aquest rigor, que va afectar a tot el regne d’Isabel, no va afectar als territoris de la Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València i Mallorca, els qual depenien del rei Ferran el Catòlic. Cal recordar que aquella unió matrimonial no va suposar una unió de regnes. De fet quan es diu que la “unió” es va produir llavors, no és cert. La reina ho era de Castella i Lleó, però no dels regnes que formaven la federació dita Corona d’Aragó. Del mateix mode, el rei Ferran era el monarca de la mencionada federació, però no ho era de Castella i Lleó.
L’escut dels Balançó (o Balanzó, segons els moments del temps). Un dels moments més difícils per Catalunya i també per La Segarra va ser la guerra de Successió que va portar Felipe V al poder. A la Segarra, amb una certa divisió de partidaris de Carlos i de Felipe, el final es devia decantar malament, amb misèria per uns i riquesa per altres. Cal imaginar que, un cop Barcelona ha caigut i Felipe V, amb el Decret de Nova Planta, elimina totes les institucions i constitucions catalanes (amb la corresponent pèrdua d’independència de Catalunya), els nobles que poden demostrar que han estat a favor del rei Felipe, o els que potser han pogut passar una mica desapercebuts, seran els que mantindran les seves propietats. De fet el rei Felipe V va fer dinamitar la majoria dels castells catalans, excepte els que li eren d’utilitat.
Aquesta última és una foto de grup feta per Meli Queralt i com altres cops acabem dinant magníficament a l'Hostal Palouet de Segarra.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13011237 (El desnivell que indica, a la ruta, de 450 metres no és correcte; com a màxim 100 metres de desnivell acumulat)