(Solsonès) Ruta el 07/05/2019; 19 km; +460 -460; 5,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Llorenç de Morunys, Font de la Puda, La Pedra, La Coma, Fonts del Cardener, Molí de Baix, Santa Creu dels Ollers. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt, parcialment circular; Dificultat: fàcil, moderada (llarga per una matinal).
 |
 |
FA ANYS: Del 910 es creu l’origen de l’església de Sant Llorenç de Morunys.
Començo l’excursió des de Sant Llorenç de Morunys, mirant cap a la Vall de Lord i a la dreta la serra dels Bastets. El poble té l’origen en una església, de l’any 910, i unes dependències on feien estada uns clergues seguint una regla de tradició visigòtica.
Passo pel davant de l’oficina d’Informació turística, ara tancada i per l’esglesiola o capella de la Mare de Déu de la Pietat. Aquesta capella es va construir fora muralles i és molt senzilla. Documentalment consta de l’any 1480, però es calcula que la seva construcció devia ser sobre el 1435 quan uns veïns del pobla la va fer aixecar com a devoció particular.
Carrer amunt hi ha l’ajuntament de la vila. Pel que fa a l’etimologia he trobat que Morunys provindria de l’àrab ‘al-marum’ terme que fa referència a un indret boscós. El gentilici és però ‘piteus’; el terme ‘piteu’ era un teixit de tipus ordinari, de llana, que es produïa al poble i era generalment de color negre, blanc o blau; prioritàriament servia per confeccionar peücs, mantes de traginer o capes de pastor. La pancarta que hi ha a l’exterior diu “Selfdetermination es a rigth, not a crime”, en referència al procés judicial que s’està portant a terme aquest dies contra l’independentisme.
Després, passant pel nucli vell, deixo a la dreta la Porta de la Canal, una de les que tancaven el recinte murallat medieval.
Tot seguit, segueixo el camí que baixa pel carrer del Raval de la Santa Creu. Per aquí anava l’antic GR, que actualment ha estat traslladat a la carretera; pel nou traçat serà per on tornaré al final. El sender estret i agradable passa pel costat d’unes rajoles que expliquen que per aquí es va fer la Caminada Popular de l’any 2002 i que estic al Torrent del Pou.
He fet uns 2,2 quilòmetres i tinc una bonica vista de la vila que he deixat enrere.
La ruta deixa a l’esquerra el càmping de Morunys, amb tot de caravanes amb els seus avancés posats. Em fa pensar que la gent els hi té tot l’any i només hi venen caps de setmana o vacances. Hauria d’haver-hi una norma per classificar els càmpings d’aquests de tipus permanents, ja que en època alta no s’hi acostuma a respectar el temps de silenci a partir de les 11 de la nit i això ho hauríem de saber els qui anem en ruta i fem muntanya (ara, però, en temporada baixa no hi ha problema).
Després la ruta s’orienta seguint el riu Cardener, cap el nord. Quan hem caminat ja uns 3 quilòmetres passem pel costat de Can Mosqueta, un mas restaurat i dedicat a establiment de turisme rural. Per perspectiva històrica diguem que el 910 el sobirà a la Catalunya de l’època era Guifré II, eren temps en que encara els comtats catalans mantenien algunes vinculacions amb els regnes francs.
El camí s’obra a les vistes cap a la serra del Verd.
Falta molt poc per passar a l’altra vessant del riu per un pont on hi ha la font de la Puda. El camí es torna pista asfaltada, estreta però agradable ja que no té trànsit. Ara que vaig tranquil puc recordar que ara fa 11 anys el diari ‘elmundo.es’ publicava que les dades econòmiques i d’inversions d’Espanya no quadren. La publicació de les balances fiscals que es va fer en aquell moment deixaven al descobert el que molts sospitaven: els ciutadans que més aporten a la caixa de l’Estat no gaudeixen dels mateixos serveis que altres regions sinó que, en molts casos, disposen de pitjor dotació en matèria de sanitat, educació i infraestructures.
En aquest sentit, afegia el diari, les comunitats de València i Catalunya, les dues regions que més engreixen (sic) la caixa d’Espanya, concentraven quasi el 40% de les autopistes de peatge, mentre que només gaudeixen del 12% de les autovies gratuïtes. La tendència a concentrar autovies gratuïtes a regions com Andalusia, Castella- La Mancha o Castella i Lleó, s’ha produït tant amb el PP com amb el PSOE al Govern central. Aquestes regions espanyoles disposen de fins a cinc cop més quilòmetres de carreteres gratuïtes que les dues comunitats abans esmentades.
Segueixo amunt i amb el Cardener a la meva esquerra.
Una carretera s’enfila a la dreta. Un rètol, pels cotxes, indica la direcció de La Pedra. Després de 800 metres ja estic al davant de la magnífica església de la Pedra. Dedicada a sant Serni. Es tracta d’una ermita romànica modificada, d’un sola nau i un esvelt campanar. L’origen històric segurament s’ha de situar amb la construcció del castell, del qual en queden alguns petits basaments de murs, dalt del turó. Es creu que devia existir ja el 962, però segurament devia ser fundat per Guifré el Pilós quan es va repoblar la Vall de Lord.
Una foto del portal de l’església, en aquest dia tant magnífic que fa. La primera consagració data del segle X, concretament de l'any 962 pel bisbe Guisard II. Aquesta església havia estat ja consagrada, però degut a la profanació de què fou objecte pels homes del lloc, fou consagrada de nou i confirmats els seus béns posseïts des de seixanta anys enrere
Des de dalt, al replà del davant de temple, tinc a sota i al davant l’antic mas, mig abandonat i la roca vertical, molt destacada, que dóna nom al lloc.
Ja de baixada un altre cop hi ha, a la dreta, la desviació que va cap a la Ruta del Jou. No hi aneu, no passa per La Coma. Jo ara he decidit allargar l’excursió i anar fins al poble, més gran que hi ha més amunt, però he d’anar fins a la cruïlla de la carretera que abans he deixat.
Ara sí que segueixo els pals indicadors del GR-7, però pel camí només hi ha uns senyals grocs. El camí és ample i còmode.
Més amunt parlàvem dels regnes francs i de Catalunya. Afegim doncs que aquell 910 el sobirà de Navarra era Sancho Garcés I; el d’Astúries era Ordoño II; el de Lleó era Fruela II; Castella encara esperava tenir un comte que no es va elegir fins a 20 anys després. S’anava configurant una península amb regnes, estats o nacions independents.
Una estona després arribo a una estació de tractament d’aigua. De cara el camí va directament a les Fonts del Cardener. A la dreta, amunt i per escales de troncs, fins a dalt el poble de La Coma. Vaig a visitar l’església de la Coma, dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. De la primera església romànica de la Coma, tan sols es conserva la porta de ferramenta. El lloc està poc documentat i l'església actual sembla ser una construcció del segle XVIII i modificada al segle XIX.
Es pot seguir la carretera, que és carrer amb voreres al dos costats, fins arribar a l’entrada de les Fonts. Des del poble són només 1,5 quilòmetres. Les fonts del Cardener és el punt on neix el riu Cardener, afluent del Llobregat en el seu pas per Manresa. Durant la primavera, època de desglaç de la neu de Port del Comte i durant la tardor, època d’abundància pluges, les fonts del Cardener es mostren en tota la seva essència.
Les fonts es presenten com uns brolladors naturals força interessants. Les seves diferents cascades envoltades de vegetació converteixen aquest punt en lloc ideal per gaudir de la tranquil·litat amb la família o els amics.
Als voltants hi ha diverses taules i bancs per seure, un àrea de lleure neta i agradable.
Després decideixo tornar pel camí recte que segueix el Cardener i va a parar a l’estació de tractament d’aigua que ja he vist abans. Pel camí trobo aquest Pont d’Arcalís, on una placa diu que va ser inaugurat el 4 d’octubre de 2008 per l’Ajuntament de La Coma i la Pedra. L’objectiu, genèric, és el reconeixement de la tasca cultural duta a terme a les contrades.
El camí és planer i còmode. Aviat es veuen les cases alçades de La Coma. Antigament el lloc va pertànyer a Sant Serni de Tavèrnoles i va formar part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.
Vaig desfent tot el camí, fins que estic arribant ja, per la ruta actual del GR-7, a Sant Llorenç de Morunys. Passo pel costat de l’ermita de la Santa Creu d’Ollers. És una ermita romànica del segle XI o XII de Vilamantells, poblet quasi a tocar de Sant Llorenç de Morunys. Està datada del segle XI i consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes. La part frontal està coronada per un campanar d’espadanya. Antigament, durant l’època medieval, a la seva vora hi havia un forn de ceràmica en el qual s’hi fabricaven petites olles.
Més endavant deixo a la meva esquerra el pont de Vallonga és un pont romànic construït al segle XI. Aquest és un bell exemplar compost d’un sol arc de mig punt, el qual originàriament estava emplaçat a l’estret de Vallonga (Guixers) i permetia travessar el riu Cardener en aquest indret. L’any 1997, com a conseqüència de la construcció de l’embassament de la Llosa del Cavall, fou desmuntat i tornat a muntar a menys d’un quilòmetre de Sant Llorenç de Morunys, a la carretera que condueix al municipi de La Coma i La Pedra, just on hi ha el límit entre els municipis de Sant Llorenç de Morunys i Guixers.
I aviat arribo un altre cop al nucli antic on puc fer aquesta fotografia de l’església. Es tracta d’una església parroquial romànica, de planta basilical considerable, amb tres naus, pilars cruciformes, coberta amb volta de canó sobre arcs torals la nau central i amb voltes d’aresta més baixes a les naus laterals.
Aprofitant que és oberta puc fer aquesta fotografia de l’interior. L’aspecte interior actual és fruit de diverses restauracions: una primera restauració feta entre 1960 i 1963 i una altra entre el 1994 i el 1997, on el punt d’actuació va ser el claustre i el campanar. L’element que més cal destacar és el retaule barroc de la Mare de Déu dels Colls, construït entre 1773 i 1784 per l’escultor Josep Pujol i Juhí, ja que està considerat una de les obres més paradigmàtiques de l’art barroc català.
També puc accedir a l’antic claustre. Després surto, per anar a dinar ara que s’acaba aquesta excursió tant agradable.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-llorenc-de-morunys-la-pedra-la-coma-fonts-del-cardener-36202404