(Terra Alta) Ruta 1692 el 14/11/2025; 3,6 km; +64 -64; 2 hores. Visita urbana a la vila d’Arnes. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Arnes va ser conquerida el 1148.
Estic a Arnes, un dels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. Es tracta d’un petit poble testimoni viu de la història i la transformació de la regió al llarg dels segles. Dalt d’un turó, de 540 metres, proper al riu Algars, aquest poble ha estat escenari d'esdeveniments que van des del domini dels sarraïns fins a la consolidació del llegat català. Va ser conquerida el 1148 per Ramon Berenguer IV i incorporada a Catalunya.
La història d'Arnes es situa en èpoques en que la Península Ibèrica estava sota el domini dels sarraïns. Durant aquest període, la zona formava part de la Taifa de Tortosa, amb capital a Turtusha. Estem al sud de Catalunya en el límit amb Aragó.
Pel carrer de Santa Madrona arribo al davant del magnífic edifici de la Casa de la Vila. És l’edifici més rellevant del municipi i un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya que data de l’any 1584 que fou construït per Joan Vilabona de Queretes. La Casa de la vila és una magnífica construcció, amb arcades de mig punt a la planta i uns bells finestrals, amb ornamentació clàssica al primer pis.
Porxos i arcs ens envolten per entre les cases del centre. Arnes manté l'estructura d'un nucli medieval originari, i les cases amb porxos són un element típic d'aquest urbanisme, dissenyat per donar ombra i espai comercial cobert.
I així s’arriba al que sempre és l’edifici més alt: l’església amb el seu campanar. L’església parroquial està dedicada a Santa Magdalena i és d’estil barroc. Fou edificada, sobre les ruïnes d’una església gòtica, el 1693. Consta de tres naus i té capelles laterals i un campanar de torre.
Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584 per Joan Vilabona de Queretes, on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la planta noble.
A tocar hi ha el lloc del mirador dels Ports per on hi ha el riu dels Estrets i que, ara amb la boira, es veu tot molt tapat. Per cert, per entendre la història cal comprendre que les nobles i comandants que acompanyaven Ramon Berenguer en la conquesta de les terres de Tortosa eren Guillem de Montpeller, Ponç de Cervera i altres comtes i vescomtes de la Casa de Barcelona, és a dir el gruix de la Catalunya Vella. Els nobles d’Aragó no hi van tenir res a veure.
Uns bancs i el mur. Dins d’aquesta tranquil·litat quasi em colpeja l’ànima veure els senyals dels impactes de bala resultat d’antics afusellaments. Senyals de vides perdudes, d’assassinats per gent salvatge i despietada. No he trobat informació específica, però tant podrien ser del 1714, com de les carlinades o bé de la Guerra Civil.
Segueixo, ara en direcció de ponent pel carrer de Prat de la Riba. El segle XX va suposar per Arnes, com per a la resta d'Espanya, una etapa de profunds canvis i, en molts casos, de dolorosa repressió. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), la regió de la Terra Alta, tot i que no va ser el focus principal dels combats, va experimentar les conseqüències d'un conflicte que va trencar el país. La postguerra va inaugurar un període d'aïllament, dificultats econòmiques i una intensa repressió tant en l'àmbit rural com social, com diuen a ‘viuarnes’.
Del castell d'Arnes només es conserven, en l'actualitat, algunes restes de murs de carreus, alguns dels quals han estat aprofitats com a habitatges. Aquí em sembla veure indicis d’una torre de la murada.
A la cantonada amb el carrer Aragó, cal girar a la dreta per anar a creuar la carretera T-330. Anem a visitar l’ermita de Santa Madrona, als afores. Es tracta d'un conjunt gòtic dels segles XIV-XV, aprofitant restes anteriors i reformes posteriors.
Cal veure l’absis poligonal, amb seu format tan poc habitual amb tres llenços de mur. Potser convé afegir que l'any 1992 Arnes va ser declarat com a Conjunt Històric per la Generalitat de Catalunya. El nom d'Arnes prové del mot ‘arna’, rusc, fet que denota la importància que des de sempre ha tingut l'apicultura al terme, on la mel és un dels productes tradicionals.
Per la petita finestreta puc fer aquesta foto del seu senzill interior.
A l’ample porxo exterior fa bo seure-hi i gaudir de la tranquil·litat de l’entorn. No se sent soroll de cap mena; només un ocell solitari potser desconcertat per la manca de sol. Penso en el mal ús dels conceptes. He trobat que diuen que Ramon Berenguer va conquerir Arnes per la Corona d’Aragó. Un fet habitual tant utilitzat pels historiadors castellans que no ens adonem que vol desnaturalitzar el terme ‘Catalunya’. És fals i porta a confusió.
La Corona d'Aragó (o més formalment la Corona Reial d'Aragó) no era una entitat jurídica única sinó un conjunt dinàstic i confederal de regnes i territoris (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València, etc.) amb l’únic component comú de compartir un mateix sobirà. No era doncs una ‘entitat jurídica'.
De tornada, en el camp d’oliveres proper, hi aquesta vella olivera partida just per la meitat, però viva. Un fet curiós. L'oli de Terra Alta és un oli d'oliva verge extra, reconegut amb una denominació d'origen protegida. Per elaborar-lo s'utilitza principalment la varietat d'oliva empeltre amb una petita participació d'altres varietats com ara l'arbequina, la morruda o la farga.
De tornada em desvio una mica per tal d’anar a visitar un element que no es troba habitualment arreu: un pou de gel. El coneixen com a “Povet de neu”. Des de temps remots l’home ha conegut i també ha après a utilitzar les propietats refrigerants de la neu i el gel. Els tres usos principals han estat emprats en la conservació d’aliments, refresc de fruits i també, la utilització per a fins terapèutics.
Els pous de gel, només podien estar en indrets on a l’hivern feia molt fred. Tant com per rebre bones nevades o bé perquè un curs d’aigua proper permetia obtenir la capa de gel que es congelava al damunt per poder-la ficar dins del pou.
El terraplè permet accedir a la part alta. El conjunt informa que està en perfecte estat de conservació. Algunes tècniques són una aportació d’origen mesopotàmic i les primeres notícies apareixen el 1700 aC construint a Mari caves per emmagatzemar la neu recollida 200 km lluny. Grecs i romans la utilitzaven habitualment. Aquestes tècniques van desaparèixer a Occident desprès de la invasió dels bàrbars, malgrat tot, els musulmans van continuar emprant la neu.
Vaig acabant i passo pel costat d’un contundent mur que informa que al damunt hi hauria hagut el castell. Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna i després de ser conquerit, el lloc es va cedir a la comanda templera d'Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l'orde del Temple, l'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers de la castellania d'Amposta, on va seguir fins a la desamortització de Madoz, vers el 1955.
Finalment deixo al costat el Portal del Miquelet. Al costat del vehicle hi ha el camp del futbol. D’acord amb ‘viuarnes” “un cas emblemàtic va ocórrer el 7 de setembre de 1947, quan sis pagesos van ser afusellats al camp de futbol del poble per la Guàrdia Civil, acusats de col·laborar amb el maquis antifranquista. Aquesta tràgica execució és avui recordada com un símbol de la violència i la repressió exercida durant els anys de postguerra amb la dictadura franquista, i ha estat objecte d'homenatges que busquen rescatar la memòria de les víctimes i comprendre les ferides obertes en aquella època”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1692-arnes-ruta-urbana-240551497
Una web interessant: https://viuarnes.cat/history
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/terra-alta/1435-1691-horta-de-sant-joan-ruta-urbana