(Tarragonès) Ruta 1290 el 7/12/2020; 9 km; +205 -205; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vespella de Gaià, castell de Vespella, Sant Miquel de Vespella, Els Masos, mas d’en Planes, mas de Reverter.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 37. 

 cmapa1290 cperfil1290

FA ANYS: Fa cinc segles que el retaule de la Mare de Déu del Roser va ser posat (segle XVI) a l’altar de l’església de Vespella de Gaià.

DSC09681 Vespella i art   Comencem aquest cop a Vespella de Gaià. Dalt del turó hi ha un aparcament suficient al costat d’una placeta amb bancs i una escultura que representa un gran drac ajagut al terra, obra de Martí Royo. Al poble n’hi ha unes quantes més.

DSC09685 Basament tur castell   Aquest turó està format per un gran bloc de roca calcària, on hi ha diversos forats probablement utilitzats molt antigament com a coves. Ara, en algun, hi ha una altra obra d’art.

DSC09683 Font sortidor

       A la plaça, coneguda com Plaça del Pujol, hi ha també una font que en podríem dir una “font trampa” ja que quan es prem el botó surt un gran raig d’aigua disparat amunt; l’avantatge és que et rentes la cara. Aturonat al voltant de l'antic castell i de l'església de Sant Miquel, el poble forma un conjunt d'unes poques cases d'origen medieval, algunes restaurades. Constitueix un indret de gran interès paisatgístic, amb vistes a la vall del Gaià. El poble apareix nomenat en les afrontacions dels qui varen establir-se durant el segle XI. Si ens remuntem en el temps, l’administració senyorial de Vespella des d’un bon començament va estar a mans dels nobles que participaren en la repoblació del Camp de Tarragona, els Claramunt. Més endavant, aquests es van desprendre del castell de Vespella mitjançant pactes de compravenda amb d’altres nobles. És ja en el segle XIII quan se la pot considerar com una de les senyories o baronies del Baix Gaià que es va vendre, en aquest cas, als Montoliu.

DSC09686 Bassa amb peixos

   Una bassa, que potser ja recollia l’aigua quan el castell feia de castell, avui acull tot de peixos vermells per fer somriure els infants. El riu Gaià forma part del límit natural més occidental de Vespella de Gaià, entrant al Baix Gaià per Salomó, on s'endinsa entre el bloc del Gaià i la Serra de Montferri conformant uns paisatges singulars sobretot per la biodiversitat i morfologia de les valls.

DSC09688 Scala Dei Felix Lozano   Girem amunt i passem pel costat d’una altra obra, aquest de Felix Lozano, amb el nom d’Scala Dei i és que al damunt d’aquesta estructura de ferro hi ha una petita escaleta.

DSC09694 restes murs castell

   A l’esquerra del camí ben endreçat que puja, es veuen a sota les restes dels murs del castell de Vespella. Diguem que la denominació ‘castells del Gaià’ representa el conjunt de fortificacions a la vall de Gaià, al Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, amb un total de 39 fortificacions.

DSC09695 Esglesia   Un cop a dalt del turó, trobem l’església, que destaca pel seu campanar de cadireta format per tres campanes. Era l'antiga capella del castell. És una petita esglesiola, inicialment d'una sola nau, amb volta apuntada. A l'interior hi ha un retaule de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Al costat de l'església hi ha el fossar. Dedicada a Sant Miquel, es calcula del segle XII, amb modificacions del XVI-XVII.

DSC09697 Vistes Montmell i Brufaganya Ancosa   Als peus del turó hi ha el nucli de Sant Miquel. Junt amb els nuclis de Els Masos i dos petits més, fan els dos-cents habitants de Vespella de Gaià. Als estius es multiplica pels que hi venen a passar les vacances a més tranquil·litat que a la costa, que tenim molt a prop. Lluny, en aquest dia tapat, s’endevinen les serres; primer crec que del Montmell, a l’esquerra, i més lluny potser la d’Ancosa.

DSC09700 Basament calcari

   La pluja i el vent també han esculpit alguna peça artística de roca calcària. La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci, generalment calcita. Com moltes altres roques sedimentàries, la pedra calcària és composta de grans; tanmateix la majoria dels grans de les roques calcàries són fragments esquelètics d'organismes marins com el corall o foraminífers. Són molt distingibles gràcies al seu aspecte blanc. Les pedres calcàries es formen als mars càlids i poc profunds de les regions tropicals. Les calcàries que es poden observar sobre els continents es van formar en èpoques caracteritzades per tenir un clima molt més càlid que l'actual, quan no hi havia gel als pols i el nivell del mar era molt més elevat. En aquella època, àmplies zones dels continents estaven cobertes per mars epicontinentals poc profunds. Aquesta agulla de calcària m’ha portar a la memòria les altres que es poden gaudir al Desert Blanc del desert occidental d’Egipte. Al final hi deixo un vincle per si us ve de gust veure-ho.

DSC09705 Turo castell 2   Girant la vista enrere Tenim la vista del turó de Vespella, força bonic amb l’església presidint la vall. A partir de 1702 formà part dels béns del marquesat de Llupià i, a partir de 1784, passà a ser propietat de la família Desvalls, marquesos d’Alfarràs i del Poal, fins a l’extinció de les senyories el 1837.

DSC09708 Els Masos

   Seguint la carretera cap a sud arribem a Els Masos. Ara ja deixem la carretera i ens endinsem en espai rural. Aquell mateix segle XVI que esmentàvem a dalt, com s’explica a ‘blogsapiens.cat’, el braç eclesiàstic era el primer en dignitat i precedència a les Corts Generals. A les darreries del segle XVI detenien el 24,72% dels llocs del Principat. L’Església catalana va patir durant els governs de la casa d’Àustria un important procés de desnacionalització. El 1523, la monarquia va aconseguir el dret de presentació de les vacants de les seus episcopals. Des d’aquell moment els nomenaments van obeir a una qüestió clarament política i la seva evolució del 1640 al 1715 demostra que la presència de bisbes catalans i no catalans va igualar-se. De fet amb els Austries van començar els primers enfrontaments entre les institucions catalanes (Generalitat, Corts...) amb la monarquia que es compartia amb altres nacions de la península. El menyspreu dels monarques residents a Castella contra Catalunya va anar creixent.

DSC09711 MdD Carme I Mas Planes   Passem pel costat del mas de les Planes del segle XVIII, actualment en desús, que té al costat la capella de la mare de Déu del Carme.

DSC09712 Albareda   A l’esquerra tenim el torrent del Mas den Planes, on hi llueix una bonica i platejada albereda. Una albereda és un comunitat vegetal de ribera predominantment d'àlbers. L’últim tram de la part mitja del Gaià discorre pels termes municipals de Salomó, Vilabella, Vespella de Gaià i Renau, amb un traçat bastant meandriforme, fins a l’embassament del Catllar.

DSC09718 Mas del Reverter   Un quilòmetre més endavant, ara en direcció nord-oest, trobem molt enrunat el mas de Reverter.

DSC09720 Endavant i verd

   La pista, en varis trams està cimentada, però ja es vella i sovint trencada. Planegem, pujant i baixant suaument per aquest territori ondulat. Quant a les divisions administratives històriques, Vespella sempre va formar part de la vegueria de Vilafranca des de principis del segle XIV fins al 1716, quan la Nova Planta borbònica va convertir les antigues vegueries catalanes en corregiments. Tant les unes com les altres havien establert sempre la línia divisòria entre Vilafranca i Tarragona al riu Gaià.

DSC09724 Ja tornem   Uns 8 quilòmetres després de l’inici, ja girem en direcció sud-est, per caminar diverses llaçades. Vespella el veiem no gaire lluny. Aquesta comarca històrica té com a nexe d’unió el riu Gaià, però encara no ha estat reconeguda oficialment i el nom ha quedat com si fos un tret identificador d’una zona geogràfica.

DSC09726 Un cam pedregs

   Ja fa estona que la pista es pedregosa, però còmoda de caminar. Últimament sorgia un altre cop la discussió del que passava amb els impostos; resulta que Madrid és una aspiradora que domicilia els impostos de les empreses més grans d’Espanya, encara que la seves activitats estiguin per tot l’estat. Així s’entén que per exemple, pel que fa als impostos especials (alcohol, gasolines i altres), del total de 16.049 milions a tot Espanya, Madrid figura que en recapta 13.473 (84%) i per contrast Catalunya només 1.166 milions (7,3%). Una veritable situació absurda.

DSC09728 El mar   El mar brilla una mica al fons; una lleugera ullada de sol dins d’un dia fosc. Per allà hi ha Torredembarra, Altafulla i Tamarit. I ara que ja acabem recordem una dita popular: “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.

Vincle a una crònica del Desert Blanc egipci: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/egipte/875-egipte-tram-5-oasi-del-farao-desert-blanc-farafra

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vespella-de-gaia-castell-de-vespella-els-masos-62002050