(Urgell) Ruta el 3/02/2013; 9 km; +61 -360; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santuari del Tallat, Montblanquet i Vallbona de les Monges, dins de la ruta del Císter. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 Mapa ruta Tallat a Vallbona de les Monges Perfil ruta Tallat a Vallbona de les Monges 

FA 528 ANYS: El 3 de febrer de 1485 Pere Joan Sala, cap remença, va conquerir la ciutat de Granollers, en el context de la Segona Guerra Remença per eliminar els mals usos dels nobles. D'aquesta manera, amb aquesta incursió agossarada, va obtenir la clau del domini del Vallès.Per situar-nos, potser cal saber que els dos estats (Castella-Lleó i Aragó-Catalunya) mantenien el seu propi sistema de govern però compartien monarca.

P1150800 sANTUARI DEL tALLAT  

Avui deixem els cotxes al davant del Santuari del Tallat, on ja ens hi vàrem aturar fa uns dies en una altra excursió que va acaba aquí. El dia és clar però fa molt vent i fred, per tant ens toca abrigar-nos amb tot el que portem. El Santuari del Tallat es troba situat un centenar de metres al nord de la ratlla que separa la comarca de la Conca de Barberà de la de l’Urgell que, aquí, fa de divisió la mateixa serra del Tallat.

P1150801 Baixem per la pista asfaltada que puja al santuari, estreta i poc utilitzada i seguit girem per pista de terra cap a l’esquerra. El camí està indicat amb senyal del GR.175 per un terreny força irregular però que va planejant, encara que sempre anirem baixant. Anem deixat a la nostra dreta el Clot de la Creu i al darrera nostra, que no veiem, les restes del que havia estat un dels hostals per aquesta ruta, tan transitada a l’edat mitjana, l’hostal del Tallat. La Serra del Tallat ha estat històricament lloc de pas de la Plana de l’Urgell al Camp de Tarragona, i encara té una forta identitat l’antic camí ral que passava pel santuari del Tallat en direcció a Solivella.

 El vent gelat, ens fa anar encongits, però també ens ofereix un cel net que ens permet veure els cims nevats dels Pirineus. Aquest any està sent un any de neus, amb grans gruixos de neu a totes les estacions d’esquí.

P1150803

Després d’un tram de bosc de pi, sortim i ens trobem davant nostre les edificacions de Montblanquet. Ens hi aturem a esmorzar una mica, en un parell de bancs, molt ben posats, prop d’una curiosa creu de terme formada per una robusta columna de pedra, en degradació al terç superior i una petita creu de ferro dalt del tot. Es tracta d’una petita població, depenent de Vallbona de les Monges, amb les cases i els carrers ben restaurats. Fins a l’any 1835 va pertànyer a Poblet.

Hi ha un matrimoni asseguts en un pedrís. Ella fa mitja, ell trenca ametlles. El senyor s’aixeca i ens ve a saludar. Hi parlem una bona estona i ens ofereix visitar l’església, la qual cosa li agraïm perquè no sempre es poden visitar els temples que deixen al darrera.

P1150809 Interior

És un temple bonic, romànic del segle XIII, d’estil cistercenc, en la progressió que ja anava del romànic al gòtic. Una gran rosassa, pel que és un temple romànic, destaca a la façana meridional, que es presenta important pel fet que hi ha quedat una petita placeta després que el mossèn va fer enderrocar la petita casa parroquial.

P1150810 Marededu alletant 

A l’interior hi ha una imatge de la mare de déu alletant, dissimulada pel braç i la mà amb els que es cobreix el pit. Em sembla recordar que el nostre guia ha explicat que és tracta d’una còpia i que l’original està conservat a Vallbona. Aquesta església està dedicada a sant Andreu.

 

P1150807 Esgl romnica Sortim a l’exterior i anem a fer una volta pel poble, primer fins a les antigues escoles, després cap els safareigs i finalment ens dirigim al nostre camí. A Montblanquet hi havia hagut un castell, del qual no en queda cap vestigi i que es troba documentat des del 1156. També se sap que el 1195 va ser cedit al monestir de Poblet. Segons les notícies, l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.

Tot i el magnífic aspecte del poble, avui només hi viuen sis persones:el matrimoni que ens ha atès tan amablement i un altre matrimoni jove, amb dos nens. Es veu que el motiu de la despoblació que va patir el poble prové de la pèrdua de beneficis de l’activitat ramadera, del carbó i de la llenya, activitats de les quals es vivia. Una curiositat de Montblanquet és que els dies de la festa major, era un lloc on s’hi podien jugar els jocs prohibits, probablement per la dificultat d’accés per part de les autoritats... o bé perquè, en les èpoques en que el joc amb diners estava prohibit, també algunes autoritats, en l’entorn rural, hi jugaven i fins hi tot eren la banca.

P1150818 Vallbona de les Monges  Poca estona després, perquè avui l’excursió és curta, veiem ja al davant Vallbona de les Monges. La nostra excursió és curta, avui, perquè teníem la intenció de visitar el monestir, cosa que farem. El poble deu el seu nom al bell monestir de monges bernardes que hi ha. La població ha sofert molts daltabaixos, tal com ja és habitual en els pobles de Catalunya, tant castigats per les guerres, com la de Successió (1714), les diverses guerres “del francès”, les revoltes i les plagues, com la pesta o la de la fil·loxera. L’any 1860 tenia més de mil habitants,però un segle després (1960) anava just per sobre del 400. Es considera que el poble es va originar a finals del XVI quan Montesquiu va quedar abandonat i els seus habitants van anar a viure a l’entorn del monestir.

P1150820 Claustre Entrem a visitar el monestir que destaca especialment perquè ve a ser un curs d’arquitectura, ja que són perfectament visibles els diversos estils, romànic i gòtic. Val a dir que el monestir va adquirir molta anomenada i les abadesses gaudien d’una important dotació de terres i dominis, cedits pels nobles i per la monarquia.

P1150821 CimboriL’origen es pot situar el 1380, quan Pere III va vendre a l’abadessa i al monestir la jurisdicció civil i criminal de tots els llocs que integraven la baronia del monestir, per 22.000 sous. D’aquesta manera les abadesses passaven a disposar del títol de baronesses. Tot i amb això les baronesses del monestir no duien els mateixos atributs que els barons mascles i es feien reconèixer pel bàcul, l’anell, el pectoral i l’estoló. El símbol que compartien en comú amb els barons, era la forca. La forca estava plantada en un lloc visible de la població i era el símbol de la justícia, encara que alguns pensaven que realment era el signe de la opressió.

P1150828 Tomba reina Violant Al costat del l’altar major, hi ha la sepultura de Violant d’Hongria, que es va casar amb Jaume I el Conqueridor, després de la recomanació feta, el 1234, pel papa Gregori IX. El casament, que va causar una gran sensació a Europa, es va portar a terme a la catedral de Barcelona.

 

 

Va ser Violant que va voler ser enterrada al monestir de Vallbona de les Monges. El sepulcre està adossat al mur de la dreta del presbiteri, situat a sobre de dues pilastres, de gran sobrietat i decorat amb l’escut de les armes reials del seu marit, és el dir el de la Corona d’Aragó. En algun lloc, per internet, es pot llegir que es tracta de l’escut “d’Aragó” i això no és exacte. Una cosa és el Regne d’Aragó i una altra la Corona D’Aragó, que estava formada per una confederació, Catalunya i Aragó, que compartien el mateix sobirà. Violant, va ser la segona esposa del rei Jaume I i va tenir nou o deu fills amb ell.

Va ser una dona de caràcter i talent que va influir molt en el rei i en la política que aquest portava a terme. Violant és l’únic personatge de la dinastia Arpad d’Hongria que estan inviolades. Va ser enterrada aquí l’any 1275. Es pot afegir que l’any 2002, el govern hongarès es va oferir a finançar la restauració del sepulcre amb 12.000 euros, però la comunitat monàstica no va acceptar que a més s’estudiés l’interior.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3954663