(Vall d’Aran) Ruta 1227 el 27/06/2020; 13,5 km; +430 -430; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mare de Deu de l’Artiga, Uehls Deth Joeu, Refugi Artiga de Lin, Salt Pomèro, Vall Es Pois. Participants: Anna F, Rosa Maria, Joan B, Toni C i Miquel. Tipus de sortida: travessa parcialment circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1931 Norbert Casteret va demostrar que les fonts dels Uehls deth Joeu provenien del Forau d’Aigualluts.
Des del poble de Ets Bordes pugem amb el cotxe fins a l’aparcament 1, on hi ha la ermita de la Mare de Déu de l’Artiga (en occità: Mair de Diu dera Artiga de Lin). Aquí aparquem i comencem a caminar.
A l’entrada de l’ermita un nombrós grup de cavalls semblen fer cua per anar a missa. Per fer aquesta caminada pujarem per la carretera i tornarem fent alguns trams per camins de bosc senyalitzats. La pujada per la carretera es fa agradable ja que l’entorn és molt agraït i només hi puja algun cotxe.
L’interior és molt senzill. Segons diu la llegenda, aquesta Mare de Déu se la va trobar un pastor que la va portar al poble i l'endemà tornava al mateix punt de la muntanya, pel que van decidir fer-li una ermita al punt on ella sempre tornava. La configuració de l'ermita no deixa de ser curiosa, ja que des de la carretera es passa pel costat d'una façana però no es veu el cos de l'edifici, ja que queda soterrat en un nivell inferior.
Amunt trobem aquest curs d’aigua que baixa barranc avall: és el de l’Aubert, que pren el nom del poble que hi ha a la carretera.
Un altre element interessant és aquest rètol dedicat a la Memòria Històrica. Qui l’ha embrutat? Segur que no és cap dels que han tingut familiars sotmesos a la repressió franquista. El rètol explica (en català, castellà i anglès) l’ocupació de l’Aran pel Maquis (19-29 d’octubre de 1944). Durant la Segona Guerra Mundial centenars de persones (resistents francesos, jueus i militars aliats) fugiren de França per aquest pas, a vegades en condicions molt dures. Alguns aranesos s’implicaren com a guies al servei de les diferents xarxes d’evasió que s’encarregaven de conduir aquests evadits fins als consolats aliats a Barcelona tot i que l’abundant vigilància dels guàrdies civils i l’exèrcit ho dificultava.
Anem trobant diverses mates de didalera. Amb aquesta planta “Digitalis minor” s’ha d’anar amb molt de compte ja que és molt tòxica i, com diu el seu nom, amb el dit senyala el camí de la mort.
Parlant de memòria històrica cal recordar que Franco va estar molt vinculat al nazisme de Hitler. Posteriorment, es pot parlar de Bonnard i Gabolde que serien el paradigma dels nazis francesos acollits i protegits per Espanya. Més concretament (article ‘elnacional.cat’, 2019), Gabolde exerciria com a professor del Centro de Estudios Friedendorff, situat al Passeig de Gràcia, 11 de Barcelona (una acadèmia de comerç internacional creada el 1940 pel reconegut nazi alemany Ziedt Friedendorff, que presentava el francès com un “prestigioso catedrático extranjero”). Gabolde, condemnat per crims contra la humanitat, no només no va ser extradit, sinó que no es va amagar mai. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, entre 1946 i 1954), publica que va impartir conferències, tant al Friedendorff com a la Universitat de Barcelona. Va morir a Barcelona el 1972, als vuitanta-un anys d’edat, protegit pel règim franquista.
Una hora més amunt (uns 3,5 quilòmetres), ens desviem entre bosc a l’esquerra i arribem als Uelhs deth Joeu.
Els Uehls (Ulls: fonts, surgències; com el cas d’Ulldeter o Ojos del Guadiana). Aquesta gran quantitat d’aigua que veiem neix prou lluny, com ara explicaré.
Des del pont de ferro es passa a l’altra banda i es pot seguir amunt o bé fer la tornada (com hem fet nosaltres). Al peu de la glacera de l’Aneto es troba el Forau d’Aigualluts, un enorme forat al Pla d’Aigualluts que sembla desaparèixer entre la massa de roca; per un sistema càrstic recull les aigües de fusió i les porta subterràniament fins a l’Artiga de Lin on tornen a veure la llum com Uelhs deth Joeu, els ulls de Júpiter segons els experts. L’any 1931, el científic-pireneísta Norbert Casteret, després d’abocar 60 kg de fluoresceína (colorant innocu) en el Forau d’Aigualluts va poder demostrar la procedència de l’aigua que sorgia en els Uelhs deth Joeu. Així tenim que l’aigua de les glaceres Tempestats i Barrancs i també de l’Aneto, van al Pla d’Aigualluts en direcció a ponent i el sistema de trencament subterrani càrstic la desvia a nord-est fins aquí on nosaltres som ara.
Hem seguit la carretera i tenim a la vista del conegut com Coll de Toro, però en occità el nom és Coth deth Horo (on ‘horo’ és forat).
Arribem al pla de l’Artiga de Lin, on hi ha el refugi del mateix nom. Es tracta d’un Espai Natural situat al nord-oest dels Pirineus catalans, fent frontera amb l'Aragó. Està format per una vall molt tancada que només s'obre pel nord i que està voltada d'alts cims com el Malh des Pois, també conegut com la Forcanada, de 2.881 metres d'altura. Sota les muntanyes, el paisatge es caracteritza pels prats on pasturen vaques brunes dels Pirineus i ovelles tarascones araneses, les fagedes i boscos d'avets i els nombrosos torrents i rierols.
Des del darrera del refugi (al seu oest) un sender se’n va en direcció al bosc fins al Salt de Pomèro. Després tornem per dinar al refugi.
Estem una de les valls glaciars dels Pirineus. La darrera glaciació va deixar senyals evidents sobre el relleu. El coll que veiem és el resultat d’un procés de transfluència glaciar. La glacera de l’Esera superava el Coth Deth Horo i alimentava la glacera del Joeu, per sobre la Vall de Pois (que després visitarem). Altres masses de gel formaven valls penjades, com la de Pomèro, que avui és un esvelt salt d’aigua.
Després de dinar seguim una passejada fins a la part final de la Vall de Pois, la que antigament hauria estat creada per la glacera. Avui els bous i les vaques hi pasturen en llibertat.
Després anem baixant pel bosc per tornar al Uelhs deth Joeu.
Tornem a passar pel davant de la Font del Gresilhon. És molt bonica, però també molt interessant. El gresilhon, grasilla o pinguicula, és una planta de fulles verd-groc i flor violeta que s’agrupa en zones humides. Es tracta d’una planta carnívora: si s’observa de prop s’hi podran veure adherits als seus fulls petits insectes que queden atrapats a la superfície, una mica enganxosa, que els descompon lentament esdevenint aquests el seu aliment.
Per trams de bosc molt agradables seguim avall, però també anem coincidint per la carretera de tant en tant. Per cloure aquesta crònica i ja que hem trobat elements que ens han recordat el franquisme i el nazisme, potser afegim que l’absolutisme va ser de rel monàrquica portada des de França per Felipe V. Absolutisme, totalitarisme i dictadura són termes referits a sistemes polítics on tot queda sotmès a la voluntat d’un únic individu sense restriccions. Felipe V va decretar la desaparició de les Constitucions i Corts catalanes. Potser, algun dia, es reconeixerà a Catalunya el dret a recuperar allò que l’absolutisme/dictadura va arrabassar.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mare-de-deu-de-lartiga-uehls-deth-joeu-refugi-artiga-de-lin-salt-pomero-vall-es-pois-51892740