(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Vallès Occidental) Ruta 1346 el 19/05/2021; 10 km; +150 -150; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellar del Vallès, Pont de Colobrers, Sant Pere d’Ullastre, Can Santpere, Can Casamada, Turó de Can Canyameres, El Mariner, Cementiri de Castellar. Participants: Josep S, Carles M, Carles H, Josep C, Anna G, Vinyet, Hanny, Jaume R i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 31.
FA ANYS: L’any 1226 ja consta documentada l’ermita de Sant Pere com ‘Olastro’.
Comencem a Castellar del Vallès i ens preparem per una ruta molt senzilla que, al final, direm que ha tingut un interès relatiu.
Hem començat al costat de la Plaça de la Llibertat i després baixem les escales de la Plaça Catalunya. Comentem entre nosaltres que si bé encara durant el segle XIX el municipi era majoritàriament agrícola, com parcialment anirem veient en els camps de conreu en sortir de la vila, és evident, pels polígons industrials al sud, que actualment el pes de les indústries és força important.
En direcció sud hem sortit de Castellar per camí rural asfaltat, però tenim la sort de passar per sota d’una gran alzina. Aquest arbre perennifoli que pot arribar als 20 m d'alçada, fa al damunt una gran i densa capçada. El creixement de l’alzina és molt lent, però a canvi pot viure molts anys, fins a 500.
Seguim al sud pel camí de Can Casamada, encara asfaltat. Potser deu ser l’asfalt o el sol que pica mol (cal posar-se el barret o tapar-nos el cap) que de moment ens falten al·licients en aquest camí. Aquell any 1226, que comentàvem a l’inici, Catalunya tenia com a sobirà el gran rei Jaume I, de la nissaga del Casal de Barcelona. Per cert l’any següent, el 1227, quan només tenia 18 anys, es va trobar amb diversos bàndols i nobles que pretenien fer-se amb el control, però el rei va aconseguir la submissió de tots i la seva obediència i fidelitat. Va ser el rei impulsor de la creació del Consell de Cent i després el conqueridor de València i de Mallorca.
El que sí que llueix molt bé avui és la Mola de Sant Llorenç, que tenim mirant a la nostra esquerra, a nord-est.
Després d’uns 2,5 quilòmetres des de l’inici arribem al punt més interessant, Sant Pere d’Ullastre. Les notícies més antigues d'aquesta església es troben a l'any 1012 i popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro. En principi se suposa que a l’indret hi havia oliveres silvestres (ullastres) i potser per aquesta raó uns pergamins del 1226 hi fan referència com ‘Olastro’, però la historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
Unida a l’ermita hi ha el mas de Santpere. En aquest mas s’hi manté de forma permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Josep Llínares i Gibernau. Per cert, abans parlàvem del 1226 i de Jaume I, com a sobirà de Catalunya i també d’Aragó, dues nacions independents de la resta de la península i d’entre elles mateixes. En aquell any a Navarra el rei era Teobaldo I, a Lleó era Alfonso IX, i a Castella Sancho VII, tots també estats o nacions independents. Espanya no va esdevenir un únic estat fins el segle XVIII, quan Felipe V, il·legalment va decretar l’abolició de les constitucions i lleis de Catalunya, Aragó, València i Mallorca.
Les flors estan en la seva època. Trobem moltes flors i faig una foto a aquesta calcida blanca (“Galactites tomentosus”) que és un card comú originari de la conca Mediterrània. Però he de dir que crec que n’hi ha molts de semblants; trobo a ‘wikipedia’ que es podria confondre amb el card marià (“Silybum marianum”). És molt freqüent en conreus, erms, vorades de camins. Sembla que les flors d’aquest card s’havien utilitzat antigament en sopes i amanides i que l’oli que se’n obtenia era utilitzat per cuinar i fer llum.
Enrere es va quedant l’ermita de Sant Pere. A la dreta, al fons, anem gaudint de la Mola. Hi ha qui creu que l’ullastre no fa fruits, però no és així; el fruit, conegut com olivó, fa entre 1 a 2 cm de longitud, és molt poc carnós i conté poc oli. És comestible i, quan ha madurat, és de color negre.
Arribem a Can Casamada, grup de construccions que voltem per la seva esquerra. Al costat d’un accés hi ha una curiosa obra en ferro que imita una planta alta de fulles punxegudes. La casa està dins un clos tancat i envoltada de les altres construccions. El seu origen es remunta al segle XIII i actualment ja fa 25 generacions que hi fan de pagès els Casamada. Des de 1988 ens dediquem a cultivar mongeta del ganxet i van ser uns dels promotors de la denominació d'origen protegida (DOP) mongeta del ganxet.
Ja fa estona que trepitgem una pista de terra i això s’agraeix, així com l’estona que passem per l’ombra del bosc, mentre pugem suaument i baixem el Turó de Canyameres (321m), un pujol aplanat i arbrat.
Després del turó, que hem deixat a la dreta, girem en direcció nord i fem una aturada per menjar una fruita, abans que no tornem a estar en ple sol.
Seguim doncs planerament i deixem als vorals alguns exemplars de viperina (“Echium humile), que en castellà en diuen ‘viborera’. El nom probablement prové del grec ja que ‘echium’ significa escurçó probablement per la forma triangular que tenen les llavors. Clar que també podria ser una “Echium vulgare” que els catalans anomenem llengua de bou; d’aquesta última es pot dir que cal posar-hi precaució, doncs pot presentar toxicitat hepàtica si es pren de manera prolongada i que és una herba tintòria de la qual s'aprofitava l'arrel per a obtenir un tint rogenc.
Quan ja fa una estona que caminem sota el sol passem pel costat d’El Mariner. Per perspectiva històrica diguem que el diari ‘elnacional.cat’ publicava el dia 11 de maig de 2021 que l'independentisme va triomfar a Escòcia en les eleccions regionals celebrades dijous passat. Per tant, gairebé es pot assegurar que el futur govern treballarà en l'execució del segon referèndum sobre la independència. I el més important, “per la seva part, la reina d'Anglaterra Elisabet II ha expressat que "se sentiria orgullosa" de ser la monarca d'una Escòcia independent”. Això és un signe d’un estat democràtic. Això sí que és el que s’acostuma a dir democràcia plena i total; on a ningú se li acut declarar res que sigui antidemocràtic.
El turó de Santa Maria del Puig de la Creu, està ara més a prop. Fa un any hi vaig pujar i deixaré el vincle a la crònica al final. Ja falta poc per arribar a Castellar. D’allò que dèiem, ves a saber potser hi ha algun altre monarca a Europa que també podria fer alguna declaració d’aquest tipus per deixar clar que el seu país també ho és, i de veritat, de democràtic.
Arribem a Castellar del Vallès per la part alta de llevant on hi ha el cementiri. És un cementiri relaxant amb totes les làpides laterals de color blanc i al centre hi ha dos mausoleus modernistes força interessants i agradables. Aquest és el de la família Comas i Massaveu, segons indica al damunt.
L’interior també té treball modernista. L’any 1985 es va clausurar el cementiri que estava l’església parroquial i es va construir aquest al Serrat del Vent. L’altre mausoleu, que no he fotografiat, és de la família Rabassa.
Ja feia estona que s’olorava el fum d’un incendi. Doncs resulta que estava dins del bosc per on sembla que havíem de baixar, així que ens hem desviat seguint els carrers de les cases i evitar-lo. En un moment, quan reculaven la pista, un helicòpter dels bombers ha aterrat perquè l’assistent preparés la gran bossa que anirien a omplir d’aigua.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellar-del-valles-sant-pere-dullastre-can-casamada-turo-de-can-canyameres-73554694
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-occidental/911-castellar-del-valles-cami-de-canyelles-alzina-balladora-sta-maria-del-puig-de-la-creu