(Vallès Occidental) Ruta el mes de gener de 2017; 10 km; +270 -270; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rellinars, Les Cases, Les Boades, Riera de Rellinars, Fonts de Rellinars. Participants: Miquel A, Anna, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Deu anys abans que el 1655 al mas Les Boades es renovés l’era, Catalunya havia declarat la independència del monarca espanyol Felipe IV.
Hem arribat a Rellinars i, amb el fred que fa, primer anem a fer un cafè. Entrem al bar que hi ha al curiós edifici conegut com Torre Paleta. Es tracta d’un edifici construït per Josep Casademont l’any 1939, amb rajoles i pedres naturals de diferents colors i formes. Una construcció insòlita que no deixa indiferent.
Inici de l’excursió al carrer Emili Riera de Rellinars, al davant del restaurant Can Toni, un local amb una antiguitat de cinquanta anys. La temperatura de -4ºC ens anima a caminar ràpid al començament.
Hem seguit el carrer Emili Riera. Les agulles de gel al marge de la dreta ens parlen del que ja sabem: fa fred!
A l’esquerra, la font del Saniller, encara dins del poble.
S’ha d’anar en compte ja que pel carrer hi ha gran plaques de gel de l’aigua que s’ha anat gelant durant la nit. Arribem al final del carrer i girem a la dreta. Un pal ens indica que entrem al SL-C55.
El paisatge gebrat és magnífic mentre pugem pel camí de Les Cases i deixem a la dreta el torrent de Vetllador. Rellinars està situat al límit de ponent de Vallès Occidental en un territori influenciat per la serra de l’Obac, en un entorn abrupte i ple de torrenteres i fonts.
El poble és un punt de sortides d’excursionistes i de ciclistes que volen gaudir de la natura. La pista comença a pujar, amb algun tram molt trencat per l’erosió de les rodes de les motos de muntanya.
Hem caminat 3 quilòmetres i arribem a Les Cases, uns edificis enrunats i que ens parlen de l’abandó de la vida rural. Consta que aquestes cases ja es dedicaven al conreu de la vinya el 1478. La decadència es devia produir a partir de la dècada de 1870 quan la fil·loxera va entrar per Girona i es va estendre a tot Catalunya.
Ens aturem a menjar una peça de fruita al davant de Les Cases i a la vista del massís de Montserrat.
Seguim caminant en direcció nord-est. Tenim la vista de la casa de Les Boades i al seu darrera el Castell de Bocs, que llueix un pal amb una senyera (o una estelada, que des d’aquí no es pot dir amb precisió). Probablement deu ser una estelada, ja que l’ofec que el govern d’Espanya manté sobre Catalunya ha incrementat els desig d’independència.
Passem pel costat de la mina de captació d’aigües de Les Boades. Respecte de la independència un dels temes que fan molt mal és el funcionament de la xarxa ferroviària. Mentre s’inverteixen desenes de milers de milions per tot Espanya, a Catalunya tenim unes infraestructures abandonades i el trens més vells de tot l’estat.
El Govern espanyol refusa el traspàs de Rodalies a la Generalitat. Així ho va fer saber un altre cop el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, al Conseller Josep Rull en la reunió que van mantenir fa sis dies. Durant la conversa, Rull va tornar a reivindicar el traspàs del servei de trens i el compliment dels compromisos incomplerts pel govern d’Espanya. El representant espanyol s’hi va oposar. I així anem.
Arribem al davant de les Boades, un mas que es veu en molt bon estat. Aquí es situa la primera referència històrica de Rellinars, quan l’any 1118 aquest mas era conegut com Vacarisses i el senyor de Montcada va fer donació d’unes terres a Carbonell de Castellet.
Hem pogut trobar a la propietària del mas que ens ha explicat els esforços que han fet per tornar a fer-lo habitable, després que el van adquirir en un trist estat de conservació. Ens ha permès entrar fins al pati interior, mentre anem parlant.
Encara es conserva una bona part de l’era amb les seves rajoles originals. Una d’elles, d’un conjunt de més petites, porta la data de 1655. Ens explica que probablement provingui de l’era que hi havia més avall, on encara queden les restes de la masia original del segle XII.
Des de l’era, la foto de la façana principal del mas ens ofereix la vista d’un reconstrucció feta amb molt gust. S’ha d’agrair les persones que mantenen els masos perquè és molt trist veure les masies abandonades o en mal estat.
Després seguim la pista avall i passem pel costat de l’edifici del segle XII que hem esmentat. Aquests masos de l’interior quedaven allunyats dels conflictes. L’any 1642 Catalunya va proclamar la seva independència , que va durar fins el 1652. Això es va produir com a rebuig al rei Felipe IV i les ànsies centralistes del comte duc Olivares.
Al costat mateix hi ha una altra casa amb un bonic rellotge de sol a la façana.
Aviat el camí baixa fins a la riera de Rellinars. La fondalada és molt freda i encara s’hi manté la gebrada de la matinada que potser seguirà igual fins demà al matí.
A dalt, amb el sol, ens havíem anat traient roba, però ara anem un altre cop abrigats.
El camí va fent meandres i la riera s’obre fent-se més ample. L’aigua que s’ha quedat dins dels tolls i els albiols està congelada.
Després de quasi 8 quilòmetres d’aquesta senzilla caminada arribem a les Fonts de Rellinars, un indret de lleure amb unes boniques fonts.
Hi ha diverses fonts construïdes amb un sistema de brocs diversos. El lloc és molt agradable i suposem que la gent gran i els nens de Rellinars i venen a passejar.
Cal potser aclarir una dada important. L’any 1621, quan Felipe IV, heretà el tron, va obtenir els títols de sobirania dels reis anteriors: Castella, Lleó, Navarra, Aragó, València, Catalunya... Per tant, tot i que els llibres d’història s’hi refereixen, per simplificar, com a “rei d’Espanya”, aquest títol no existia. Ell era el sobirà d’una confederació de regnes, alguns dels quals tenien legislacions, constitucions i institucions pròpies i independents.
Ara el camí es pel costat d’un canal d’aigua que probablement era la conducció que la portava fins a la fàbrica de Rellinars.
Durant el seu regnat i les seves actituds dictatorials, no només s’hi va oposar Catalunya, sinó que també hi va haver intents d’aixecament per part d’Andalusia i del País Basc.
Arribem fins al poble un altre cop i fem una fotografia de la parròquia de Sant Pere i Sant Fermí.
Per concloure el tema de Felipe IV, cal dir que els mitjans en parlen molt malament per la seva afició a les faldilles ja que se li compten, es veu, uns trenta fills bastards tots fills de dones diferents, mentre estava casat amb Isabel de Borbón i després de la mort de la muller, amb Mariana de Àustria. Amb les seves dones oficials va tenir dotze fills.
Finalment passem pel davant de La Fàbrica, així coneguda a Rellinars. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil amb diverses naus que es van anar ampliant el segle XIX, però el que crida més l’atenció és la gran sínia o roda que servia de força motriu per fer treballar els telers. Al final anem a dinar al restaurant Can Toni, on hem dinat força bé.
Aquesta excursió que avui hem acabat és la número 900 del meu registre personal. D’aquestes, només unes 400 disposen de track de gps i estan incorporades a la web. L’any passat, el 2016, vaig fer 69 rutes.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16047693