Aquesta excursió correspon a la XXXII Ronda Vallesana, que aquest cop ha voltat per Sant Llorenç Savall a finals d’octubre de 2011. He quedat amb uns amics, que ens vam conèixer a Sallent de Gàllego, el Fredix i la Gemma, però també m’he trobat amb el Pau i la seva muller. Hi havia dues opcions i nosaltres hem triat la curta, de 15,2 km.; Desnivell de + 650 i – 650, en un total de 5 hores.
 |
 |
TAL DIA COM AVUI: El 26 d’octubre de 1841, van començar activament les obres d’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, fortalesa símbol de la pèrdua de les llibertats públiques dels catalans, que mai s’havia fet servir per a defensar la ciutat, sinó només per a controlar i amenaçar els barcelonins. L’acte protocol·lari i solemne, s’havia fet el dia abans, presidit per Joan Antoni de Llinàs.
Arribo abans de les 7 del matí a Sant Llorenç Savall (470 m). Al poliesportiu es fan les inscripcions i es va acumulant molt gent i encara és ben de nit quan es dóna la sortida que genera una cua molt llarga. He de dir que precisament aquest any es celebra el mil·lenari de sant Llorenç Savall ja que es considera l’origen de la vila en l’any 1010 en trobar-se esmentada en un escrit amb caràcters carolingis. Es considera que el nom actual el prengué per distingir-se de Sant Llorenç del Munt. L’origen etimològic de “Savall” prové precisament del document del 1010 que fa referència a “Sancti Laurencii de ipsa Valle”, és a dir de “la Vall”, per tant “Savall” seria “La vall”, tot provinent del salat “sa”. (Moltes notes han estat basades en la informació continguda al llibre, de 190 pàgines, editat per l’UES amb motiu de la Ronda, que és, per cert, una feina força d’agrair).
Uns vint minuts després arribem al pla de la Creu de Ricó, ja esmentada el 1690, època en que era de fusta i indicava el límit de l’alou de Collbarra que era propietat del rector de Sant Llorenç Savall.
Arribem al extraordinari Mas de la Roca. Tot i que deu ser el més antic, la primera notícia que se’n té és de l’any 1328, quan l’habitaven en Pere Roca i el seu gendre Galceran de Verdaguer. Aquest mas es troba a l’entrada de la vall d’Horta i es pot dir que contempla el conjunt més complet i antic d’instal·lacions primàries del terme municipal de Sant Llorenç Savall: celler, dos molins, trull, forn de rajoler, forn de calç, rescloses de regadiu i carretera de servitud amb pont i cunetes.
A banda de ponent hi trobem unes velles i magnífiques arcades que són la part més antiga del mas; potser vuit segles les contemplen.
Una mica més avall, per sota de la casa, hi ha el Molí de la Roca. Se sap que el 1175 l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt signà la cessió d’un molí i altres propietats a favor de Bernat de Petra i la seva esposa, Pauca. Es pensa que aquest molí és el mateix que el del document. D’altra banda se sap també que el 1328 el molí s’anomena Molí del Senyor, perquè era propietat del senyor feudal del castell de Pere. Per tant, en aquella, època havia deixat de pertànyer als Petrus i havia tornat al monestir, en domini compartit amb el senyor del castell.
Encara no una hora després de sortir, arribem al coll de Palomeres (555 m) des d’on les vistes se’ns obren més. Per la dreta s’enfila el corriol que porta a Pedra d’Àliga i Roca Mur o Màquina de Tren, però nosaltres baixem per la pista.
Arribem a l’ermita, emboscada, de Sant Pere de Mur, prop del mas Dalmau. Està situada a la vall de Mur. Val a dir que en constituir-se el monestir de Sant Llorenç del Munt, la comunitat benedictina rebé com a dotació inicial els alous de la vall de Mur i de Sant Joan de Matadepera. Es tracta d’una ermita romànica rural del segle XI, coneguda també com Sant Pere del Dalmau.
Més endavant passem pel costat d’un antic forn de calç. Estem a Les Marines i aquest forn és un dels que pertanyeren al mas de La Roca. La calç era fonamental per a la construcció i en valls allunyades com aquesta era important que els habitants disposessin d’un forn proper.
Ja ha passat una hora i mitja de caminada quan passem pel davant del mas del Daví (545 m). Als inicis del segle XI, la vall de Mur era ben poblada amb catorze masos, dels quals actualment només perviuen aquest i el del Dalmau.
Després de pujar per pista dreta i feixuga, vers tramuntana, poder gaudir de la magnífica vista de la Roca Mur, abans d’arribar al coll Gavatx (670 m). Pot ser difícil d’imaginar-ho, però dalt d’aquestes roques hi hagué el castell de Rocamur (789 m). Els pocs vestigis que en queden parlen d’un castell roquer del període alt medieval. Està documentat des del 1055 com a Mur i se sap que el 1157, Arbert de Petra com a senyor dels castells de Pera i de Rocamur, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV. Fou abandonat el XIV, amb el declivi del feudalisme.
Passem després pel coll Gavatx, emboscat i tot seguit tornem a pujar amunt. Per cert que aquest nom prové de l’evolució del topònim llatí “Puio de Baio” (referint-se també a Roca Mur), que s’anomenà també Puig de Baig, per acabar derivant en Puig Gavatx.
Hem caminat dues hores i mitja i arribem a la vista del mas del Marquet, però abans passem pel costat del forn de pega. Es tracta d’un forn magnífic, doncs no sovintegen gaire. Es tracta d’una estructura complexa formada per dues cambres comunicades de forma més o menys cònica. Va ser descobert, després d’un incendi, l’any 2003 i el 2009 la Diputació de Barcelona el feu restaurar i consolidar.
La seva finalitat era l’obtenció de pega negra (també coneguda com pega grega), que era una substància impermeabilitzant i adhesiva. S’utilitzava per encolar bótes de vi, revestir vaixells, fer pintures... Aquest forn, vinculat al mas del Marquet va funcionar fins a principis del segle XX.
Al mas del Marquet hi ha l’esmorzar i també podem entrar a visitar-lo, tot i que només es pot visitar una sala i una terrassa. En Josep Casamartina i Parassols (al llibre de l’UES sobre aquesta Ronda) escriu, molt encertadament, que hi ha construccions que tenen una capacitat de seducció molt gran.
L’origen de la masia es remunta al segle XIII, quan l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt cedí unes terres a Pere Marquet i la seva dona Berenguera. Però l’edifici espectacular que ara veiem és el resultat de l’obra que feu construir (a les darreries del segle XIX) l’avi de l’escriptor Joan Oliver, Pere Quart.
Fora de la fornícula on hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, les façanes de tot el conjunt no tenen ornaments: és la pròpia estructura i els detalls constructius combinats sàviament que li donen estil propi. Juli Batllevell i Arús, l’arquitecte, ha deixat una obra per a la posteritat d’un gust indiscutible, certament molt allunyat de les vulgaritats a les que ens tenen acostumats els arquitectes actuals.
Després de baixar i pujar els torrents de la Font del Llor i Pregona, deixem a la dreta, tot tornant a pujar, el mas Muntada, no gaire gran però actualment força restaurat i que es fa servir com a casa de colònies. M’imagino que aquest cognom lliga amb el Joan Muntada qui participà, a principis del segle XVII en el moviment bandoler per la regió i que fou conegut com “el minyó de Sant Llorenç Savall”. Fou company del famós Rocaguinarda.
Des d’aquest punt la ruta puja fort en alguns trams i dificulta la progressió per alguns passos de roca, encara que no gens difícil però que vol fer servir algunes mans, tot crestejant fins arribar al coll del Castell, també conegut com d’Agramunt i a tocar del turó del Castell de Pera. Dalt del turó encara queda una bona part de l’estructura de l’antic castell de Pera, tot i que ja el segle XVII ja es trobava en ruïnes.
Una mica més enllà i després d’una altre petita pujadeta arribem al punt més alt d’aquesta ruta (650 m) on hi ha un últim control amb begudes. Després ja baixem fins al poble, un altre cop.
Per a qui vulgui més informació, és recomanable contactar amb l’Unió Excursionista de Sabadell (www.ues.cat) i comprar el llibret de la Ronda: és un llibre molt ben documentat de cada caminada i que sempre conté informació de la història dels llocs per on passa la caminada. El fet de l’edició d’aquest llibre és el que em permet dir que és la millor caminada entre totes les que es fan a Catalunya.
Per la meva part, podeu trobar el track per a gps a l’enllaç:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2161437