(Vallés Occidental) Ruta 1239 el 25/07/2020; 9,5 km; +345 -345; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellar del Vallés, Camí de Canyelles, Alzina Balladora, Sta Maria del Puig de la Creu. Participants: Josep Ma i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La capella del Puig de la Creu està documentada des del 1193.
Aparquem a la part més alta de Castellar del Vallès i després de fer un cafè enfilem per un caminet molt fresat entre herbes. Els segles X-XI Castellar era un territori definit com "castrum kastellare", format per masos disseminats. Les terres que formaven aquest conjunt eren objecte de compra i venda entre la casa comtal, les famílies feudals i els monestirs. Una d'aquestes famílies, els Clasquerí, esdevingueren senyors tant a nivell territorial com jurisdiccional des de principis del segle XV i fins a la desaparició del poder feudal.
Després anem a parar a la pista que és el Camí de Cadafalc. És el camí que condueix a la masia del mateix nom, de grans dimensions i d'estructura clàssica i planta rectangular. Se sap que està documentada des del segle XI. No hi té res a veure, però parlem una mica de Puig i Cadafalc, el gran arquitecte del segle XIX. L’ajuntament dictatorial de Barcelona (després del cop d’estat de Primo de Rivera), el va destituir del seu càrrec d’arquitecte de l’Exposició; a més l’any 1928 l’ajuntament ordenà enderrocar les quatre columnes amb capitell d’estil jònic emplaçades a Montjuïc dissenyades per l’arquitecte el 1919 evocadores de les quatre barres de la senyera. Recordem que no van ser restituïdes fins el 27 de febrer de 2011 (83 anys després).
Poca estona després, deixem un moment la pista per pujar per un senderó que s’enfila a la dreta i va fins a la font dels Casots. Després desfem el sender per tornar a la pista. Diguem que no és una excursió especialment interesant per panoràmiques, però es justifica per l’interès de pujar al Puig de la Creu.
Passem per un curt tram de bosc. En general aquesta excursió està bé per fer-la a l’estiu, per l’ombra que es troba. Ja que parlàvem del cop d’estat de Primo de Rivera, recordem que va comportar la substitució dels diputats provincials d’elecció popular per una Mancomunitat a gust del dictador, presidida des del 1924 per Alfons Sala; aquest va engegar una campanya de descrèdit contra Puig i Cadafalc (que havia estat diputat) i els altres diputats anteriors i així com una persecució contra els funcionaris més significats en el camp educatiu. Per cert, després de la Guerra Civil les autoritats franquistes li van prohibir l’exercici de la professió d’arquitecte. Això sí, els addictes al règim ocupaven llocs de l’administració, disposaven d’oportunitats i s’enriquien.
Una altra vegada al camí podem veure, en un torrent que baixa precisament de la serreta que forma el Puig de la Creu, aquest pont antic que ara ja està en desús.
Seguim per la pista amb els senyals de GR i de PR. Castellar del Vallès és el punt de partida oficial del GR 173, tot i tractar-se d'un recorregut circular. Pel que fa al senyal groc i blanc, crec que es tracta del PR-C.30 que comença a Sant Nicolau de Sabadell i acaba a Sant Llorenç Savall. Uns 500 anys després de la capella del Puig de la Creu, el 1693, estava en marxa la coneguda com ‘Guerra dels Nou Anys’. Enfrontaven França amb la lliga d’Augsburg; la Lliga incloïa el territori espanyol. Catalunya encara compatava amb les Corts, Generalitat i les seves constitucions. Encara era independent, tot i compartir monarca amb els altres regnes. En aquell context, el 1697, Louis Joseph de Borbó, duc de Vendôme, va capturar Barcelona. Després la va retornar ja que en el fons esperava ser successor, però Felipe V s’hi va avançar.
Seguim la pista i a uns 2,5 quilòmetres des de l’inici deixem a sota, a l’esquerra, Can Canyelles, a tocar del fons del Torrent de Canyelles.
Una hora i mitja (més o menys) després de començar arribem a la cruïlla de l’Alzina Balladora. Un gran bloc de roca amb una placa n’és el record. La placa diu “A inicis del segle XX, les colles s’aturaven en aquest indret en tornar de l’aplec de Sant Sebastià de Montmajor i, acompanyats de música de gralles, hi ballaven alegrement entorn d’una gran alzina”. La placa va ser posada pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès.
Després la ruta es dirigeix al sud i sempre pujant suaument ens permet arribar a Santa Maria del Puig de la Creu. A més de ser el cim més alt de Castellar (671 m.) i una bona talaia, actua de límit divisori entre els termes de Castellar i Sentmenat. Al seu cim hi ha l'església de Santa Maria, restaurada i modificada en diverses ocasions.
La capella del Puig de la Creu es troba documentada l'any 1193. En els seus orígens es creu que va ser un monestir de monges o una casa de religioses. Cap al segle XIX fou pràcticament abandonat i ni tan sols s'hi celebrava l'aplec que tenia lloc el dia de Santa Margarida. A la tardor de 1976 fou adquirit pels esposos Joan Martí Pujadas i Mercèdes Monllor Ibañez, i passada una etapa de vandalisme els darrers anys del segle XX, s'inicià una etapa de restauració de l'edifici i entorns.
La tradició oral afirma que aquesta església fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Llorenç. La llegenda vol que era un drac que van portar els sarraïns per venjar-se de les batalles que perdien. El comte de Barcelona, Sunifred, va decidir acabar amb el drac i va anar fins al Morral de Drac, a Sant Llorenç de Munt. El comte el va ferir de mort al ventre amb la seva llança. El drac se'n va anar volant fins al Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins al cim, on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus homes van pujar fins aquí dalt i van rematar la fera.
Després seguim baixant per la pista que porta un altre cop a Castellar. Tenim una bonica vista (de les poques que ofereix aquesta excursió) sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt. En una crònica anterior parlàvem de l’origen del cristianisme i la seva organització en tres Patriarcats, durant els primers tres segles. El patriarca o bisbe de Roma es va considerar com a d’una autoritat especial, pel fet que se’l considerava més vinculat a sant Pere, ja que aquest havia mort i va ser enterrat a Roma, segons la tradició. El cristianisme es va estendre cap a Orient i Nord d’Àfrica, entre províncies de l’Imperi Romà. Els grups humans es van anar allunyant del judaisme i seguint normes morals pròpies, centrades en el sexe (la virginitat), la no veneració d’ídols, la vida austera i el celibat. Però es mantenien els tres Patriarcats, encara que el de Roma copsava més poder pel fet d’estar declarada la religió oficial de l’Imperi; Imperi que, com sabem, va durar fins el 476.
Finalment arribem un altre cop a Castellar del Vallès. Es veu l’extrem superior del campanar de la parròquia, dedicada Sant Esteve. L’any 1773 es va traslladar la parròquia a l'actual emplaçament, i des d’aquell moment el municipi va denominar-se progressivament Sant Esteve de Castellar, tot i que també s'utilitzava el de Castellar. El 1933 el consistori presidit per Antoni Tort va prendre l'acord de canviar el nom per Castellar del Vallès. Malgrat això el Govern Civil no va aprovar el canvi fins el 9 de març de 1954.
Ja només queda una estona per fer una cervesa i menjar alguna cosa al Bar Restaurant Cal Petasques, que presenta una bonica decoració de cantis que semblen brotar de l’emparrat de la terrassa.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellar-del-valles-alzina-balladora-sta-maria-del-puig-de-la-creu-53347005