(Vallès Oriental)   Excursió d’uns 17 quilòmetres, l’octubre de 2012, amb uns desnivells de + i – 550 metres. La durada ha estat de 4 ½ hores, incloent-hi esmorzar i aturades. Ha estat organitzada per l’UEC de la Vall de Tenes i és ja la 32à caminada popular.  

mapa perfil

ARA FA QUASI 73 ANYS: El 17 d'octubre de 1939, Tomàs Pasarisas, director del cinema Euterpe de Sabadell, és multat per les autoritats i el cinema clausurat durant dues setmanes, perquè s'havia expressat en públic en català. La tradició, poc comprensible, d’anar contra la llengua catalana ha estat una constant durant els últims quatre segles.

P1140357 Plaa inscripcions   

La sortida és a la plaça de l’Església de Riells del Fai (314 metres). El nom prové probablement de l’antic “Riellos”, d’origen incert però que podria ser un diminutiu del llatí “rivus”, relacionat amb “rierols”. Es tracta d’un poble situat a llevant de Sant Feliu de Codines i al sud-est de l’antic poble de Sant Pere de Bertí i dels cingles del mateix nom que, amb el seu vermell intens, dominen l’espai. L’església que veig a plaça on es fan les inscripcions està dedicada a Sant Vicenç i donava serveis religiosos per a 12 famílies el 1553. Aquest temple ja existia el 971 i al seu voltant es va formar un petit nucli urbà. L’any 1044 consta un document pel qual el bisbe Guislabert, de Barcelona, la va vendre al monestir de Sant Miquel del Fai. En aquella època la població depenia de la baronia de Montbui. L’edifici que tenim al davant va ser reconstruïda a primers del segle XVII i encara renovada amb posterioritat, per tant no veiem el que es va construir inicialment.

P1140359 Interior al Celleret de la Rosa  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Per tant abans de les 8 del matí (he sortit pocs minuts després de les 6 del matí), hi arribo i me’n vaig a fer un cafè al Celleret de la Rosa que em permet veure les boniques voltes catalanes que suporten el sostre. Amb aquest estona, espero l’arribada del company Josep Camp, amb qui farem aquesta caminada popular.

P1140362 Formacions destrats 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar seguin la pista que ens porta en direcció nord al costat esquerra de la riera de Tenes. Les formacions d’estrats vermellosos formen la paret de la nostra dreta. A la nostra esquerra, a l’altre vessant de la riera, s’aixequen les parets, ara fosques, dels cingles del Perer. Si mirem cap a la dreta, més enllà, cap a l’est hi ha la característica punxa aplanada anomenada Turó de les Onze Hores, a 666 metres d’altitud. Es veu que rep aquest nom pel temps que cali treballar els camps que hi ha l’altiplà que s’hi forma, és que clar que en les èpoques en que tota raconada era aprofitada per a treballar la terra. 

P1140364 Ens appropem a St Miquel del Fai

Seguim endavant i veiem a sota nostre el mas de La Pineda. La Font de la Pineda, sempre ha estat una de les masies de Riells. L’edifici actual prové de reformes realitzades, el segle passat, sobre les construccions anteriors. Les últimes ampliacions van servir per a transformar-la en restaurant. En l’actualitat duu el nom de la masia principal de la qual depenia: La Pineda. Pas a pas, seguim i, per la dreta, ens arriba el torrent del Gat, que baixa de la serra de l’Onyó i del collet de l’Ullar. Més endavant es clar i evident el salt d’aigua de Sant Miquel del Fai així com les seves construccions, tot i que la llum fosca d’aquest dia emboirat no ens permet percebre la grandiositat de la volta que fa la cinglera on la riera de Tenes ha anat treballant durant segles.

P1140373 Escletxa  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat del camí d’accés al recinte, que actualment es tanca i al qual només s’hi pot accedir mitjançant un pagament. Tot seguit tenim al davant el tall o esquerda que permet el pas cap el nord tot passant, després, pel pont romànic sobre el torrent Rossinyol.

 

P1140378 Mol de Llobatera 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nostre trajecte ara es dirigeix cap a sud-oest i després gira cap a nord-oest seguint el Tenes, que queda a sota nostre, uns cinquanta metres més avall. Així arribem al molí de Llobateres. No ho podem veure, però per sobre de les restes del molí hi ha les cases de Les Clotes. Es tracta d’un molí que, tot i el seu estat precari, té reconeixement de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’un clàssic molí senyorial del segle XIII que fou fortificat. Uns 300 metres més avall hi havia el molí de Baix. Actualment, aquí hi ha la captació d’aigües d’aixeta per Sant Feliu de Codines i Sant Quirze de Safaja. Originalment el molí no es movia per l’aigua del Tenes, sinó d’una font propera, però posteriorment va necessitar més aigua i s’hi va construir una bassa. Aquesta bassa estava dins dels terrenys del mas Torres i això va portar problemes entre els veïns, durant anys. Sabem que el 1328 estava arrendat a l’Arnau Flequer que, com el seu cognom diu, sembla que també devia tenir una fleca de pa. Es veu que cap el segle XV va ser abandonat pel despoblament del territori, però tornava a funcionar cap a finals del segle XVI.

P1140383 Forn de cal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat d’un forn de calç força gran. A l’exterior es veu perfectament la xemeneia i a sota encara respira la boca per la qual s’extreia la calç que s’hi havia anat dipositant. Els forns de calç són construccions habituals per les nostres terres. Eren fonamentals, ja que antigament la calç ers molt necessària per, barrejada amb sorra i argila, arrebossar les façanes de les cases i per impermeabilitzar les cisternes o safarejos. També era molt útil en ús agrícola per prevenir plagues. La pedra es transformava en calç pel procediment de sotmetre-la a una temperatura d’entre 800 i 1000ºC. D’aquesta manera el carbonat càlcic s’alliberava de l’anhídrid carbònic i passava a òxid de calci.

 

 

 P1140385 La Rovireta    Arribem a La Rovireta, la masia que acull les feines dels que preparen l’esmorzar. Uns magnífics entrepans de pa amb tomàquet i botifarra, uns porrons de vi, aigua i una mica de cafè per acabar. I tal com demana el re`tol a la façana de la masia, procurarem que ningú no ens faci mal ni fer-lo nosaltres a ningú.

 

P1140386 Cafeteres P1140388 Botifarres P1140389 Du us guardi

 

P1140392 Sanatori Puig dOlena Ara ja comencem a tombar cap a llevant i passem pel costat del Puig d’Olena, on hi ha el famós sanatori. Estem a 819 metres i estem situats entre les rieres de Tenes i de Rossinyol. El sanatori el regenten, actualment, les Germanes Dominiques de l’Anunciata del pare Coll de Vic i des de fa uns anys és un centre d’educació especial que acull una quarantena de nens i nenes d’entre 4 i fins a 16 anys. Originàriament fou construït com a sanatori, cap a l’any 1932 (durant la Segona República), per a malalts de tuberculosi. Potser el més famós malalt fou Màrius Torres que hi va ingressar el 1935. De fet, l'obra salvada de l'autor, tret de set breus poemes, escrits abans d'entrar al sanatori, va ser escrita aquí. L’any 1939 les autoritats franquistes li va aplicar la Llei de Responsabilitats Polítiques, pels seus articles en el diari L’Ideal i va ser condemnat el 1941. Però el poeta, morí el 29 de desembre de 1942. Al sanatori també hi van fer estada altres personatges com Antoni Tàpies i Josep Maria Castellet.

 

P1140395 Passem pel davant de Can Cabanyals   

 

Anem baixant decididament. Passem pel costat de Can Cabanyals, masia que es va esmunyint en els temps, afectada per l’emigració persistent en aquestes enlairades terres durant segles. De fet, moltes masies i camps han quedat abandonats.

 

 

 

 

 

P1140399 St Miquel 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

  Tornem a ser a sant Miquel del Fai. Val a dir que ”fai” o “fall” fa referència a un saltant d’aigua, tal com és l’espectacular que forma la riera de Tenes quan arriba en aquest indret i que topa amb el cingle. El monestir de Sant Miquel consta fundat, a finals del segle X, per Gombau de Besora que, aleshores, era el senyor del castell de Montbui. L’indret fou un minúscul priorat format per no més de quatre monjos i un parell de sacerdots. El 1567 va passar a dependre de Girona i en època de la desamortització passà a mans privades.

De l’època monàstica en resta l’església, excavada a la roca, amb façana romànica i interior treballat en època del gòtic. Sarcòfags, làpides, una creu romànica (actualment al Museu Diocesà de Barcelona) i una imatge gòtica de la Mare de Déu (al Museu Maricel de Sitges), expliquen la riquesa del monestir.

Es tracta de la major església troglodita del país i se sap que el seu origen forma part d’una curiosa història relacionada amb les pedres de la muntanya on es va aparèixer per primer cop l’arcàngel Sant Miquel.

A les capelles laterals hi ha dues tombes. Una que es calcula del segle XIII i que es creu que correspon a Guillem, comte d’Osona i que era germà de Ramon Berenguer I qui, després de renunciar als seus drets esdevingué monjo del monestir. L’altra es creu que és d’Andrés de Arbizu, un monjo d’origen navarrès que havia aportat moltes propietats al cenobi.

 

NOTA AFEGIDA: He rebut una nota de l’amic Josep Camp que amplia una interessant informació, amb un comentari que ha fet. Ho reprodueixo aquí pel seu interés:    El monestir de Sant Miquel del Fai té una connexió important amb el Monte Sant Angelo ubicat a l’extrem més ponentí del massís del Gargano (terç mig de la península italiana abocat al Adriàtic. On hi ha l’esperó de la  bota que veiem al mirar el mapa).
En aquest indret va aparèixer Sant Miquel dalt d’un espadat per confirmar la decisió divina de ferir de mort el comte Manfredo que maltractava i tenia atemorits els seus súbdits de la zona de Siponto. La fletxa que el comte va disparar a una peça de caça (crec que rea una vaca) va adquirir un efecte bumerang  amb el resultat final de ferir de mort al propi compte. Aquest accident, tant estrambòtic, es va interpretar com un fet sobrenatural. Era tant estrafolari però, que per ser acceptable requeria una certificació divina. En aquest cas, el funcionari diví a qui li va tocar certificar-ho no va ser un altre que el mateix Sant Miquel. Un funcionari de luxe.
No cal dir que el lloc de l’aparició es va convertir amb punt de devoció excepcional per la gent del país i també pels pelegrins de Terra Santa que, fent marrada, hi pujaven quan s’apropaven o tornaven del port de Bari.
Es va convertir amb una tradició dels pelegrins de Terra Santa transportar una pedreta del Monte Sant Àngelo que al retorn de la peregrinació entregaven a les autoritats religioses del poble que la guardaven com una relíquia molt preuada. En algunes ocasions, si les condicions econòmiques eren favorables,  les autoritats locals cercaven fons de financiació per edificar una capella o una església dedicada a Sant Miquel dins del terme de la parròquia. Sovint cercaven un indret enlairat que recordés la muntanya italiana descrita pels peregrins. La pedra transportada pel pelegrí la situaven en els fonaments de la nova capella.
Aquest és l’origen de moltes de les esglésies dedicades a Sant Miquel que hi ha arreu de l’Europa occidental. L’explicació del miracle fa entenedor el fet de que gairebé totes estan situades en un indret enlairat d’una muntanya.
Només cal recordar com exemples: el Mont Sant Michele a la Bretanya, La Sacra Sant Michelle als Alps Italians del Sud (prop de Torino) i, evidentment, el nostre Sant Miquel del Fai.

 

P1140404 Cingles Baixem un altre cop pel mateix camí que hem pujat. A l’altre vessant es veuen els cingles del Perer. Algunes roques que destaquen tenen noms com Roca Rodona, Cagarro del Diable, l’Elefant... Aquesta geozona constitueix una secció representativa del límit entre la Serralada Prelitoral i la Conca de l’Ebre, d’elevat valor geològic en les vessants de la tectònica, de la sedimentologia i de la geomorfologia, i que, situada a les proximitats dels centres d’ensenyament i recerca, té un elevat potencial didàctic.

Sant Miquel del Fai representa un paratge singular i emblemàtic de la geografia catalana. El rocam i les cascades del Tenes i el seu afluent el Rossinyol han condicionat una espectacular orografia i una peculiar ocupació vegetal i humana al llarg dels segles. Hi destaquen les formes geomorfològiques associades als cingles amb la formació de salts d’aigua, balmes i gorgs. Les formacions geològiques més rellevants del Fai són els afloraments de roques sedimentàries paleògenes, així com els travertins o tosques de formació recent. Tal com he llegit de l’ampli estudi de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya (que podeu consultar per a més informació):

 http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Sistemes%20dinformacio/Inventari%20despais%20dinteres%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%20dels%20EIG/documentos/350_descrip.pdf

P1140406 St Vice   

 

 

D’aquesta manera tornem a ser a la plaça de l’església de Riells.

 

 

 

Si vols obtenir la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3444113