(Vallès Oriental) Ruta el mes de desembre de 2018; 13 km; +290 -290; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Roca del Vallès, Dolmen Can Planes, Pedra de l’Escorpí, L’Elefant, El Moai, Dolmen Can Gol, Dolmen de Céllecs, Torrent Sant Bartomeu, El Mogent. Participants: Josep, Josep Maria i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1468 el domini del castell de La Roca del Vallès estava plenament desenvolupat.
Inici de la caminada al davant de l’ajuntament de La Roca del Vallès. Sembla que l’origen de la vila (no de la població del territori) prové d’un antic assentament romà que s’hauria anomenat ‘Castro Morino’. Però de forma més recent, ja dins de la història de Catalunya com a nació, les primeres notícies coincideixen amb l’existència del castell i per tant de l’any 932.
Pugem per carrers en direcció a l’est, amb la vista posada al castell. Es té constància documentada del segle XI sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual va ser Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. Ja a mitjans del segle XV, el 1468, el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles. Després de la Guerra del Francès (1694 – 1697), el castell va quedar destruït i pràcticament en ruïnes i va passar a ser propietat dels Preveres de Santa Maria del Mar fins a l’any 1862. Actualment és propietat de la família Rivière, que el van fer reconstruir el 1952.
Deixem a la dreta el gran mas de Can Planes de la Muntanya. L'edifici sembla del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que es va fer a final del segle XIX o principi del segle XX.
Una mica més amunt topem amb el dolmen Can Planes, que sembla haver-se tombat com la Torre de Pisa o potser s'ha espantat en veure el Josep. Tot el territori estava habitat des de molt antic, com ho demostren les restes que avui veurem durant aquesta ruta prehistòrica. Es tracta d’una cista rectangular formada per cinc lloses. Als voltants es poden observar pedres que probablement deuen ser restes de les que en el seu dia formaven el túmul. Els dòlmens d’aquest territori es calculen del Calcolític (2200 – 1800 aC).
Ara la pista segueix la direcció sud. L’aire és fresc i les roques plenes de molsa.
Tres quilòmetres des de la sortida i fem aquesta foto de la coneguda com Pedra de l’Escorpí. Bàsicament un grup de grans roques granítiques que formen una cavitat i que en algun moment s’havia tancat amb una paret de pedra seca.
El nom de l’Escorpí pot ser indicat per la roca que hi ha al darrera de la d’abans; aquesta segona té un forat, com un cau. El gran expert Joan Maluquer ens explica que en el Neolític les cultures prehistòriques catalanes havien ocupat quasi la totalitat del territori i sembla clar que eren bons coneixedors de l’agricultura i de la cria de bestiar. Els cultius de cereals probablement eren insuficients per mantenir una comunitat i és comprensible que devien cultivar llegums i disposar del complement del corral.
Més avall hi ha aquesta gran roca, treballada, que ofereix aquesta curiosa forma de l’Elefant. No he pogut trobar cap informació de l’artista picapedrer que va esculpir aquesta figura.
No gaire lluny encara tenim la sorpresa d’aquesta altra amb la forma del cap d’un Moai.
La Plat del Rei o del Molí es troba un quilòmetre més enllà de l’anterior. Sembla ben evident l’espai aplanat i circular propi d’un molí manual per moldre cereal. Els historiadors consideren que l’època devia ser pacífica, en general i no hi ha proves de guerres o grans conflictes. Les puntes de fletxes semblen més un estri de cacera que no pas de tipus defensiu.
Al darrera mateix hi ha una gran roca que sembla mostrar moltes creus; clar que poden ser només escletxes que casualment semblen creus. Tampoc hi ha dubte, diu en Maluquer, que en un cert moment les poblacions dels sepulcres de fossa va conviure amb poblacions eneolítiques de tipus organitzacional diferent de clans de ramaders, que devien ser més agressius. Aquests contactes devien conduir a la concentració del poder i a l’aparició de les primeres jerarquies.
Unes dues hores després d’haver començat (uns 7km) arribem al dolmen de Céllecs. Aquest pren el nom del turó de 536 metres que té més al sud.
Després anem tombant ja cap a ponent, per anar donant la volta i trobem el conjunt de roques que en diuen de Les Orenetes. El nom prové per haver-s’hi trobat, sembla, diverses pintures rupestres que, avui per avui, es fan difícils de identificar. Per tenir perspectiva històrica, diguem que el 1468 el sobirà de Catalunya era Joan II, que a més era rei d’Aragó i també de Navarra. Però no cal confondre els termes: era un monarca compartit, sense que això impliqués dependència d’un o altre d’aquests estats, així que cada un disposava de les seves normes jurídiques, constitucions i sistemes de gestió pròpia: eren nacions independents.
Però encara no s’han acabat les restes d’enterraments i arribem a la Foradada de Can Gol. Es tracta d’un gran bloc artificialment foradat i que clarament és una cova sepulcral artificial.
Més enllà el dolmen de Can Gol II. Pren el nom del mas que hi havia del mateix nom. Convé destacar la importància del llinatge de Can Gol, propietaris d'altres masos de la comarca com Can Gol de Vilalba Sasserra. Ja que hem parlat d’història, parlem també de la present. Aquests dies corria una crítica a la frase d’alguns polítics d’estar orgullosos. El quadre comparava Espanya i França. Edat jubilació: (E) 67 anys, (F) 62 anys; Salari mínim: (E) 748€; (F) 1398€. Atur: (E) 24%, (F) 10%; Vagues generals des 2011: (E) 1; (F) 13; Premis Nobel: (E) 8; (F) 54. Tu mateix.
L’excursió es va acabant i passem pel costat del riu Mogent, amagat darrera d’una gran densitat de canyissars. El Mogent neix als vessants septentrionals de la Serra del Corredor i va a ser afluent del riu Besós, amb un curs de 30 quilòmetres.
La plana de Can Gurri i de la Molinada, ens han de portar finalment un altre cop a La Roca.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-roca-del-valles-ruta-dels-dolmens-torrent-sant-bartomeu-el-mogent-31383587